De Bangkok a Barcelona a peu: temps d'ensumar, de badar o d'observar el que t'envolta
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/AturarSilenciarPujar el volumDisminuir el volumInstruccions per interactuar amb el player
imatge

De Bangkok a Barcelona a peu: temps d'ensumar, de badar o d'observar el que t'envolta

De Bangkok a Barcelona a peu: temps d'ensumar, de badar o d'observar el que t'envolta

La Jenn i en Lluís són la prova viva que l'essència de l'home és nòmada, no pas sedentària. La prova és haver caminat més de setze mil quilòmetres des de Bangkok fins a Barcelona. Diuen que volien percebre la bondat del món. Quina millor manera de fer-ho hi ha, si no és la de viatjar a peu? Quan vas a peu, el pas de les hores s'alenteix, el món gairebé s'atura al teu voltant. De sobte, tens temps d'ensumar, de badar o d'observar el que t'envolta. Parlar amb altres persones, parar atenció en la seva manera de viure, sovint ben diferent de la nostra. O d'admirar el paisatge de vora el camí i de més enllà. "Caminar", diu Chatwin, "va ser la primera forma de viatjar; una manera de connectar-se amb el nostre planeta i les persones que hi viuen". Viatjar a peu és, potser, la dimensió més humana del viatge. La Jenn Baljko i en Lluís López Bayona van triar Bangkok, a Tailàndia, per fer el primer pas del seu llarg periple. Vora el Wat Arun, a trenc d'alba. Perquè, quin lloc i quina hora millor per fer aquest primer pas que el centre d'aquesta gran metròpoli a l'alba. Bangkok–Barcelona a peu, amb en Lluís i la Jenn.
El viatge d'aquesta setmana s'atura també vora el riu Huangpu, en ple Xangai, on Josep M. Romero visita el museu Long, setmanes abans de l'arribada del coronavirus. El viatger, escriptor i editor Sergi Ramis ens parla de les illes Ahir i Demà, les Diomedes, l'únic punt de la Terra on els Estats Units i Rússia pràcticament, es toquen. Un apunt sobre el cementiri marí de Lagos, Nigèria, posarà punt final al nostre recorregut.