La sèrie de la setmana

  • Segona Escola de Viena (1/5): Els orígens
    Escolta àudio

    Segona Escola de Viena (1/5): Els orígens

    Aquesta setmana "Els homes clàssics" s'atreveixen amb la Segona Escola de Viena, i, com que a ells els agrada, n'analitzen els orígens. Com era la música de finals del XIX perquè a principis del XX s'optés per l'atonalitat? Ho descobrirem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

    Aquesta setmana "Els homes clàssics" s'atreveixen amb la Segona Escola de Viena, i, com que a ells els agrada, n'analitzen els orígens. Com era la música de finals del XIX perquè a principis del XX s'optés per l'atonalitat? Ho descobrirem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

  • Segona Escola de Viena (2/5): Schönberg
    Escolta àudio

    Segona Escola de Viena (2/5): Schönberg

    Arnold Schönberg va ser "el pare de la criatura" organitzant l'atonalitat lliure en un sistema que van adoptar molts compositors posteriors. "Els homes clàssics" fan un repàs de la seva vida a través de la seva música.

    Arnold Schönberg va ser "el pare de la criatura" organitzant l'atonalitat lliure en un sistema que van adoptar molts compositors posteriors. "Els homes clàssics" fan un repàs de la seva vida a través de la seva música.

  • Segona Escola de Viena (3/5): Webern
    Escolta àudio

    Segona Escola de Viena (3/5): Webern

    El més radical dels tres compositors de la Segona Escola de Viena va ser Anton Webern. "Els homes clàssics" fan una classe pràctica per saber com es crea una música basada en el dodecafonisme.

    El més radical dels tres compositors de la Segona Escola de Viena va ser Anton Webern. "Els homes clàssics" fan una classe pràctica per saber com es crea una música basada en el dodecafonisme.

  • Segona Escola de Viena (4/5): Berg
    Escolta àudio

    Segona Escola de Viena (4/5): Berg

    Albert Galceran i Pedro Pardo commemoren l'aniversari d'Alban Berg dedicant-li el programa. Un viatge per la seva vida a través de la música del més operista dels tres membres de la Segona Escola de Viena.

    Albert Galceran i Pedro Pardo commemoren l'aniversari d'Alban Berg dedicant-li el programa. Un viatge per la seva vida a través de la música del més operista dels tres membres de la Segona Escola de Viena.

  • Segona Escola de Viena (5/5): Els altres dodecafonistes
    Escolta àudio

    Segona Escola de Viena (5/5): Els altres dodecafonistes

    Schönberg, Berg i Webern van ser els més destacats, però no els únics. "Els homes clàssics" repassen les vides d'altres alumnes de Schönberg que van compondre amb la seva tècnica amb millor o menor fortuna.

    Schönberg, Berg i Webern van ser els més destacats, però no els únics. "Els homes clàssics" repassen les vides d'altres alumnes de Schönberg que van compondre amb la seva tècnica amb millor o menor fortuna.

  • Renata Tebaldi: el resum
    Escolta àudio

    Renata Tebaldi: el resum

    Cinc capítols dedicats a la soprano italiana Renata Tebaldi en la setmana del seu aniversari, ara resumit en poc més de 50 minuts. Pots escoltar "Els homes clàssics" cada dia, de dilluns a divendres, a les 13:30 h a Catalunya Música.

    Cinc capítols dedicats a la soprano italiana Renata Tebaldi en la setmana del seu aniversari, ara resumit en poc més de 50 minuts. Pots escoltar "Els homes clàssics" cada dia, de dilluns a divendres, a les 13:30 h a Catalunya Música.

  • Renata Tebaldi (1/5): voce d'angelo
    Escolta àudio

    Renata Tebaldi (1/5): voce d'angelo

    Renata Tebaldi va ser tota una llegenda del cant. Batejada com a "voce d'angelo" pel director Arturo Toscanini, va ser una celebritat en teatres d'òpera d'arreu del món, especialment a Nova York, però també el públic del Liceu va mantenir una relació molt especial amb la diva italiana. Aquesta setmana "Els homes clàssics" commemoren l'aniversari del naixement de la soprano repassant la seva biografia i alguns dels títols que la van fer famosa.

    Renata Tebaldi va ser tota una llegenda del cant. Batejada com a "voce d'angelo" pel director Arturo Toscanini, va ser una celebritat en teatres d'òpera d'arreu del món, especialment a Nova York, però també el públic del Liceu va mantenir una relació molt especial amb la diva italiana. Aquesta setmana "Els homes clàssics" commemoren l'aniversari del naixement de la soprano repassant la seva biografia i alguns dels títols que la van fer famosa.

  • Renata Tebaldi (2/5): "Aida" de Verdi
    Escolta àudio

    Renata Tebaldi (2/5): "Aida" de Verdi

    L'any 1950 la soprano Renata Tebaldi debutava a Milà cantant "Aida" de Verdi, i aquelles representacions impulsarien una de les carreres més cèlebres de tota la història de la lírica. "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, t'acosten a l'òpera egípcia de Verdi.

    L'any 1950 la soprano Renata Tebaldi debutava a Milà cantant "Aida" de Verdi, i aquelles representacions impulsarien una de les carreres més cèlebres de tota la història de la lírica. "Els homes clàssics", Pedro Pardo i Albert Galceran, t'acosten a l'òpera egípcia de Verdi.

  • Renata Tebaldi (3/5): "Otello", de Verdi
    Escolta àudio

    Renata Tebaldi (3/5): "Otello", de Verdi

    Gràcies a l'òpera "Otello", de Verdi, la soprano Renata Tebaldi va poder debutar a l'òpera de Nova York, i aquest mateix títol seria el que li serviria de comiat de l'escenari americà. Amb "Els homes clàssics" descobreix com van fer-s'ho per convèncer Verdi per tornar a la composició i crear "Otello".

    Gràcies a l'òpera "Otello", de Verdi, la soprano Renata Tebaldi va poder debutar a l'òpera de Nova York, i aquest mateix títol seria el que li serviria de comiat de l'escenari americà. Amb "Els homes clàssics" descobreix com van fer-s'ho per convèncer Verdi per tornar a la composició i crear "Otello".

  • Renata Tebaldi (4/5): "Adriana Lecouvreur", de Cilea
    Escolta àudio

    Renata Tebaldi (4/5): "Adriana Lecouvreur", de Cilea

    Gràcies a la insistència de Renata Tebaldi, va poder cantar "Adriana Lecouvreur", de Cilea, a l'òpera de Nova York i, pel que sembla, no va ser precisament un èxit. Malgrat això, Tebaldi va tornar a popularitzar aquesta òpera verista que avui podràs conèixer millor acompanyat dels Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo.

    Gràcies a la insistència de Renata Tebaldi, va poder cantar "Adriana Lecouvreur", de Cilea, a l'òpera de Nova York i, pel que sembla, no va ser precisament un èxit. Malgrat això, Tebaldi va tornar a popularitzar aquesta òpera verista que avui podràs conèixer millor acompanyat dels Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo.

  • Renata Tebaldi (5/5): "Madama Butterfly", de Puccini
    Escolta àudio

    Renata Tebaldi (5/5): "Madama Butterfly", de Puccini

    L'any 1959 la soprano Renata Tebaldi triaria el Gran Teatre del Liceu per debutar en un dels seus papers més emblemàtics, el de Cio-Cio-San a l'òpera "Madama Butterfly", de Puccini. En aquest capítol, els Homes Clàssics s'endinsen en la intensa relació que Tebaldi va mantenir amb el teatre d'òpera barceloní.

    L'any 1959 la soprano Renata Tebaldi triaria el Gran Teatre del Liceu per debutar en un dels seus papers més emblemàtics, el de Cio-Cio-San a l'òpera "Madama Butterfly", de Puccini. En aquest capítol, els Homes Clàssics s'endinsen en la intensa relació que Tebaldi va mantenir amb el teatre d'òpera barceloní.

  • Sonates per a piano de Mozart (1/5): els antecedents
    Escolta àudio

    Sonates per a piano de Mozart (1/5): els antecedents

    La setmana que commemorem l'aniversari de Mozart, els "Homes clàssics" se centren en les seves sonates per a piano. Comencem la setmana revisant els seus antecessors, com Scarlatti o els fills de Bach, Carl Philip Emmanuel i Johann Christian.

    La setmana que commemorem l'aniversari de Mozart, els "Homes clàssics" se centren en les seves sonates per a piano. Comencem la setmana revisant els seus antecessors, com Scarlatti o els fills de Bach, Carl Philip Emmanuel i Johann Christian.

  • Sonates per a piano de Mozart (2/5): les primeres sonates
    Escolta àudio

    Sonates per a piano de Mozart (2/5): les primeres sonates

    Mozart va començar component un grup de sis sonates per a piano, i l'Albert Galceran i el Pedro Pardo en destaquen les seves principals característiques.

    Mozart va començar component un grup de sis sonates per a piano, i l'Albert Galceran i el Pedro Pardo en destaquen les seves principals característiques.

  • Sonates per a piano de Mozart (3/5): Mannheim
    Escolta àudio

    Sonates per a piano de Mozart (3/5): Mannheim

    L'escola de Mannheim va marcar l'estil de Mozart en la segona etapa compositiva de les seves sonates. "Els homes clàssics" revisen les més importants.

    L'escola de Mannheim va marcar l'estil de Mozart en la segona etapa compositiva de les seves sonates. "Els homes clàssics" revisen les més importants.

  • Sonates per a piano de Mozart (4/5): Els hits
    Escolta àudio

    Sonates per a piano de Mozart (4/5): Els hits

    Sabíeu que un dels hits més importants de Mozart forma part d'una de les seves sonates per a piano? Descobriu quina és amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

    Sabíeu que un dels hits més importants de Mozart forma part d'una de les seves sonates per a piano? Descobriu quina és amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Anar al contingut