En Franc Lluís posa, per últim cop aquesta temporada, el termòmetre cultural al músic català, que no es mossega la llengua i lamenta, com a president de l'Acadèmia de la Música Catalana, el poc suport institucional que està rebent el món de la cultura.
En Franc Lluís posa el termòmetre a aquest mite de la música catalana, que assegura que des del balcó hem pogut veure, en aquest temps de confinament, que com a espècie humana "havíem saturat el nostre espai vital", però que "d'aquí un mes escàs ja s'haurà oblidat tot, i tot seguirà com si no hagués passat res".
La pianista i compositora Clara Peya reflexiona sobre el menyspreu que considera que pateix el món de la cultura a l'espai d'"El termòmetre", cosa que assegura que s'ha agreujat amb la crisi sanitària. Podem sentir també dos avançaments del seu nou disc, que es dirà "Estat de larva" i es publicarà el 3 de juliol a Bandcamp.
En Franc Lluís posa el termòmetre a un dels grups de músiques festives de més èxit del país, a qui l'aturada per la crisi sanitària ha deixat tocat. El seu cantant, Marc Riera, explica que ha viscut moments d'angoixa, i és que Dr Prats va veure com la seva agenda de l'estiu, atapeïda de concerts, quedava, d'un dia per l'altre, en no res. Un ritme de feina que encara no saben quan podran reprendre.
La cantant catalana assegura que s'ha carregat de paciència durant aquesta crisi sanitària, i ha optat per acompanyar la gent com ha pogut des de casa, tot i que percep que des del sector cultural es té la sensació de ser l'última prioritat de la societat. Foto: Sílvia Poch.
En Franc Lluís parla amb la Suu, que assegura que aquesta situació de confinament "ja no fa gens de gràcia". A la cantant la quarantena la va agafar quan acabava de publicar el seu últim disc "Ventura". Tot i això, la Suu assegura que el sector cultural està ple de gent molt preparada i imaginativa, i que segur que trobaran sortides a la crisi.
Franc Lluís parla amb els protagonistes del sector cultural per prendre el pols a l'escena enmig d'aquesta funesta crisi. Cadascun des de la seva subjectivitat. Avui sentim Lil Dami, que viu amb preocupació i incertesa el futur postconfinament.
Ederle va ser la primera dona que va travessar nedant el canal de la Mànega, el 1926, i va establir una marca molt millor que la dels homes de la seva època. La segona va ser la primera que va nedar els 100 metres lliures en menys d'un minut, el 1962. No us perdeu les seves bandes sonores.
L'esportista de Sabadell és la primera de l'estat espanyol que ha aconseguit una medalla en un Mundial de surf de neu. Ja ha participat en quatre jocs olímpics d'hivern i ara s'entrena, sempre escoltant música, amb l'objectiu de fer un bon paper a Pequín 2022.
En Franc Lluís ha parlat amb Celia Santos, l'escriptora que ha novel·lat la vida de Dorothy Levitt al llibre "Más rápida que la vida. La increíble historia de Dorothy Levitt, la chica más rápida del mundo". La van catalogar com "la noia més ràpida del món" a finals del segle XIX i principis del XX, i és que va assolir velocitats de gairebé 150 km per hora.
Aquesta nord-americana va ser la primera dona que, l'any 1967, va desafiar l'organització de la Marató de Boston i va aconseguir córrer els 42 quilòmetres amb un dorsal oficial. Va trigar 3 hores i 21 minuts. Ella va obrir camí però encara van haver de passar 4 anys més perquè les dones fossin acceptades com a corredores de ple dret a la Marató de Boston.
En Franc Lluís recupera pel·lícules en què les ruptures de parella són les protagonistes. Cadascuna retrat de la seva època, i especialment del context social en què s'ha escrit i rodat, però amb denominadors comuns, que també trobem a "Historia de un matrimonio", que encara és a sales.
En Lluís Ruiz, brandant el seu tatuatge inspirat en la novel·la "Los detectives salvajes", contraposa les seves dues passions: l'obra de Roberto Bolaño i l'art de Leo Messi. Analitzant la carrera fulgurant dels dos personatges que van esclatar al nostre país, trobarem més coincidències del que ens pensàvem.
La "new edition" d'"Esports de franc" pel 2020 estarà dedicada a la vessant musical de les grans figures de l'esport. Comencem amb Cassius Clay / Muhammad Ali-Haj, que va inspirar George Benson, Whitney Houston, Mike Love dels Beach Boys o Don Covay, entre d'altres.
En Franc Lluís ens assegura que si fem esport per sobre de les nostres possibilitats tindrem, segur, agulletes. D'això n'han parlat grans cançons d'artistes de tots els temps: des de Los Chunguitos a Rafaela Carrá, passant per Three Days Grace, Bonnie Raitt o The Police.