TOTS ELS ÀUDIOS

  • Cada cop mengem menys fruita. Per què?
    Escolta àudio

    Cada cop mengem menys fruita. Per què?

    El sector de la fruita viu una crisi de preus que està arruïnant la pagesia i despoblant el territori, segons han denunciat reiterades vegades empresaris i sindicats agraris de Catalunya. Fa molt temps que els pagesos alcen la veu per revertir la situació i demanen mesures a curt i llarg termini. S'ha parlat d'un pla d'arrencada de fruiters per evitar la sobreproducció i, recentment, d'una modificació urgent llei de la cadena alimentària. Avui, amb la Marta Viana, ens proposem entrar a les cases particulars i veure quina fruita consumim realment i, sobretot, en quina quantitat ho fem. I a "La veu del camp" parlem d'espigalls, una verdura de la família de la col autòctona del Garraf.

    El sector de la fruita viu una crisi de preus que està arruïnant la pagesia i despoblant el territori, segons han denunciat reiterades vegades empresaris i sindicats agraris de Catalunya. Fa molt temps que els pagesos alcen la veu per revertir la situació i demanen mesures a curt i llarg termini. S'ha parlat d'un pla d'arrencada de fruiters per evitar la sobreproducció i, recentment, d'una modificació urgent llei de la cadena alimentària. Avui, amb la Marta Viana, ens proposem entrar a les cases particulars i veure quina fruita consumim realment i, sobretot, en quina quantitat ho fem. I a "La veu del camp" parlem d'espigalls, una verdura de la família de la col autòctona del Garraf.

  • Els viveristes catalans remunten la crisi centrats en les exportacions
    Escolta àudio

    Els viveristes catalans remunten la crisi centrats en les exportacions

    El control de les plagues és un dels principals maldecaps dels agricultors viveristes de Catalunya, un sector que aplega més de 230 empreses i factura prop de 210 milions d'euros. El sector, que va viure una forta crisi amb la davallada de la construcció, ha començat a remuntar gràcies a les exportacions. I a "La veu del camp", la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ens explica les línies mestres del nou pressupost del departament.

    El control de les plagues és un dels principals maldecaps dels agricultors viveristes de Catalunya, un sector que aplega més de 230 empreses i factura prop de 210 milions d'euros. El sector, que va viure una forta crisi amb la davallada de la construcció, ha començat a remuntar gràcies a les exportacions. I a "La veu del camp", la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ens explica les línies mestres del nou pressupost del departament.

  • La tòfona de Prades busca fer-se un lloc en la gastronomia catalana
    Escolta àudio

    La tòfona de Prades busca fer-se un lloc en la gastronomia catalana

    Els productors de tòfona de la Conca de Barberà busquen consolidar el mercat d'aquest bolet incrementant-ne el conreu i organitzant fires i accions promocionals per estendre'n l'ús gastronòmic. Enguany la temporada ha començat malament, però s'està redreçant.

    Els productors de tòfona de la Conca de Barberà busquen consolidar el mercat d'aquest bolet incrementant-ne el conreu i organitzant fires i accions promocionals per estendre'n l'ús gastronòmic. Enguany la temporada ha començat malament, però s'està redreçant.

  • La pesta porcina a la Xina, la clau per entendre el bon moment del sector porcí català
    Escolta àudio

    La pesta porcina a la Xina, la clau per entendre el bon moment del sector porcí català

    El 2019 va ser un bon any per a les granges de porcs. Els preus a la Llotja han estat històrics i avui volem saber per què i què cal esperar d'aquest 2020. Descobrirem, però, que no beneficia a tothom igual. I, a "La veu del camp", avui sentirem una investigadora de la Fundació Miquel Agustí.

    El 2019 va ser un bon any per a les granges de porcs. Els preus a la Llotja han estat històrics i avui volem saber per què i què cal esperar d'aquest 2020. Descobrirem, però, que no beneficia a tothom igual. I, a "La veu del camp", avui sentirem una investigadora de la Fundació Miquel Agustí.

  • 7 milions d'agricultors i ramaders, el múscul cooperatiu europeu
    Escolta àudio

    7 milions d'agricultors i ramaders, el múscul cooperatiu europeu

    Us heu plantejat mai d'on prové tot el que mengem? Com arriba el vi espanyol al poble més remot de Dinamarca o qui comercialitza la llet que prenem amb l'esmorzar? En tota la Unió Europea hi ha 22.000 cooperatives agràries, una xifra que evidencia el múscul cooperatiu de la Unió davant un món clarament globalitzat. Ara, la comunitat agroalimentària té nous reptes, com la lluita contra el canvi climàtic, negociar una nova política agrària comuna o un Brexit que és imminent. I a la "Veu de Camp", parlem d'abelles i d'un projecte per protegir-les i per garantir la pol·linització.

    Us heu plantejat mai d'on prové tot el que mengem? Com arriba el vi espanyol al poble més remot de Dinamarca o qui comercialitza la llet que prenem amb l'esmorzar? En tota la Unió Europea hi ha 22.000 cooperatives agràries, una xifra que evidencia el múscul cooperatiu de la Unió davant un món clarament globalitzat. Ara, la comunitat agroalimentària té nous reptes, com la lluita contra el canvi climàtic, negociar una nova política agrària comuna o un Brexit que és imminent. I a la "Veu de Camp", parlem d'abelles i d'un projecte per protegir-les i per garantir la pol·linització.

  • La cabra de l'Albera, en recuperació a l'Empordà i el Pla de l'Estany
    Escolta àudio

    La cabra de l'Albera, en recuperació a l'Empordà i el Pla de l'Estany

    Un ramader del Pla de l'Estany recupera la cabra de l'Albera, una espècie autòctona que només es mantenia a la Catalunya Nord. Ara ja n'hi ha quatre petits ramats distribuïts a l'Empordà i el Pla de l'Estany. Es tracta d'una espècie molt idònia per a la neteja de marges i sotabosc, però amb poc interès per a la producció de llet.

    I a "La veu del camp", avui descobrim el projecte per modernitzar els Canals d'Urgell, una infraestructura de regadiu bàsica per a la plana de Lleida. Requerirà una inversió de més de 1.300 milions d'euros.

    Un ramader del Pla de l'Estany recupera la cabra de l'Albera, una espècie autòctona que només es mantenia a la Catalunya Nord. Ara ja n'hi ha quatre petits ramats distribuïts a l'Empordà i el Pla de l'Estany. Es tracta d'una espècie molt idònia per a la neteja de marges i sotabosc, però amb poc interès per a la producció de llet. I a "La veu del camp", avui descobrim el projecte per modernitzar els Canals d'Urgell, una infraestructura de regadiu bàsica per a la plana de Lleida. Requerirà una inversió de més de 1.300 milions d'euros.

  • L'Enllaç, un projecte per acostar productors, restauradors i botiguers al Delta de l'Ebre
    Escolta àudio

    L'Enllaç, un projecte per acostar productors, restauradors i botiguers al Delta de l'Ebre

    Anem fins a les terres de l'Ebre. Hi ha nascut l'Enllaç, un projecte per acostar els productes de quilòmetre zero a restaurants i botigues. I a "La veu del camp", sentirem les dones de la mar. En un món tradicionalment masculí, les pescadores es reivindiquen i han creat una organització.

    Anem fins a les terres de l'Ebre. Hi ha nascut l'Enllaç, un projecte per acostar els productes de quilòmetre zero a restaurants i botigues. I a "La veu del camp", sentirem les dones de la mar. En un món tradicionalment masculí, les pescadores es reivindiquen i han creat una organització.

  • Una planta de Vila-sana converteix el biogàs dels purins en gas natural
    Escolta àudio

    Una planta de Vila-sana converteix el biogàs dels purins en gas natural

    Iniciativa pionera a tot l'Estat d'una explotació de porcs de Vila-sana, al Pla d'Urgell, que converteix el biogàs obtingut dels purins en gas natural. El biometà que s'obté s'ha provat amb èxit en vehicles i es pot injectar també a la xarxa de gas natural. I a "La veu del camp", protagonisme per al responsable d'un celler i destil·leria del Priorat. Què hi fan? Des de recuperar begudes tradicionals com ratafies fins a crear begudes innovadores. Què us semblaria beure-us un vermut calent?

    Iniciativa pionera a tot l'Estat d'una explotació de porcs de Vila-sana, al Pla d'Urgell, que converteix el biogàs obtingut dels purins en gas natural. El biometà que s'obté s'ha provat amb èxit en vehicles i es pot injectar també a la xarxa de gas natural. I a "La veu del camp", protagonisme per al responsable d'un celler i destil·leria del Priorat. Què hi fan? Des de recuperar begudes tradicionals com ratafies fins a crear begudes innovadores. Què us semblaria beure-us un vermut calent?

  • Benestar animal, entre la responsabilitat i l'obligació legal
    Escolta àudio

    Benestar animal, entre la responsabilitat i l'obligació legal

    Avui reflexionem sobre com han d'estar els animals a les granges. Què vol dir benestar animal? És un tema d'ètica i responsabilitat? O es garanteix, simplement, per no infringir una llei?

    I a "La veu del camp", sentirem els productors d'oli denuncien que hi ha empreses que venen oli de baixa qualitat com si fos verge extra.

    Avui reflexionem sobre com han d'estar els animals a les granges. Què vol dir benestar animal? És un tema d'ètica i responsabilitat? O es garanteix, simplement, per no infringir una llei? I a "La veu del camp", sentirem els productors d'oli denuncien que hi ha empreses que venen oli de baixa qualitat com si fos verge extra.

  • Collir tomàquets a les altures, el projecte social d'alguns terrats de Barcelona
    Escolta àudio

    Collir tomàquets a les altures, el projecte social d'alguns terrats de Barcelona

    Avui al Primer Sector pugem a les altures, perquè la terra s'esgota. Descobrirem que a Barcelona hi ha terrats d'edificis on es cullen tomàquets i tota mena d'hortalisses. I a més, es fa com a projecte d'integració social. I a "La veu del camp", angules del Ter. Hi ha cinc pescadors que treballen com fa 50 anys per pescar angules que han recorregut 5.000 quilòmetres.

    Avui al Primer Sector pugem a les altures, perquè la terra s'esgota. Descobrirem que a Barcelona hi ha terrats d'edificis on es cullen tomàquets i tota mena d'hortalisses. I a més, es fa com a projecte d'integració social. I a "La veu del camp", angules del Ter. Hi ha cinc pescadors que treballen com fa 50 anys per pescar angules que han recorregut 5.000 quilòmetres.

  • Els vins es reinventen amb raïms adaptats al canvi climàtic i varietats ancestrals recuperades
    Escolta àudio

    Els vins es reinventen amb raïms adaptats al canvi climàtic i varietats ancestrals recuperades

    El sector del vi aposta cada vegada més per buscar personalitat pròpia en els seves noves creacions. Els cupatges dels vins s'adapten a les noves demandes del mercat, però també a les necessitats que imposa un canvi climàtic que està afectant la vinya. Al marge de buscar varietats creuades de raïms més adaptats al clima, els productors també introdueixen algunes varietats autòctones i ancestrals que s'estan tornant a recuperar. I a la Veu del Camp, avui és protagonista la comarca de les Garrigues. Un estudi en vol potenciar el patrimoni agrari.

    El sector del vi aposta cada vegada més per buscar personalitat pròpia en els seves noves creacions. Els cupatges dels vins s'adapten a les noves demandes del mercat, però també a les necessitats que imposa un canvi climàtic que està afectant la vinya. Al marge de buscar varietats creuades de raïms més adaptats al clima, els productors també introdueixen algunes varietats autòctones i ancestrals que s'estan tornant a recuperar. I a la Veu del Camp, avui és protagonista la comarca de les Garrigues. Un estudi en vol potenciar el patrimoni agrari.

  • Un segle de l'arribada del reg al Baix Segrià, una història d'èxit
    Escolta àudio

    Un segle de l'arribada del reg al Baix Segrià, una història d'èxit

    Avui volem saber com l'aigua pot canviar la vida d'un territori. En aquest cas, ho va fer fa més d'un segle i els resultats marquen el present. Ens situem al Baix Segrià. I a la "Veu del Camp", espàrrecs de Gandesa. Veurem com n'ha evolucionat la producció.

    Avui volem saber com l'aigua pot canviar la vida d'un territori. En aquest cas, ho va fer fa més d'un segle i els resultats marquen el present. Ens situem al Baix Segrià. I a la "Veu del Camp", espàrrecs de Gandesa. Veurem com n'ha evolucionat la producció.

  • La poma de Girona es transforma
    Escolta àudio

    La poma de Girona es transforma

    Avui parlem d'una transformació, canviar el cultiu tradicional per l'ecològic. I ens expliquen com ho han fet els productors de poma de Girona. I a la veu del camp, avui mongetes. De l'Aran, de Bossòst. Una varietat recuperada després de 200 anys.

    Avui parlem d'una transformació, canviar el cultiu tradicional per l'ecològic. I ens expliquen com ho han fet els productors de poma de Girona. I a la veu del camp, avui mongetes. De l'Aran, de Bossòst. Una varietat recuperada després de 200 anys.

  • El pèsol negre, un secret berguedà amb més demanda que producció
    Escolta àudio

    El pèsol negre, un secret berguedà amb més demanda que producció

    Avui anem fins a la Catalunya central per parlar de pèsols, però no dels verds, els més habituals, sinó dels negres. Sabíeu, per exemple, que es cullen de matinada? Ara sabrem per què.

    I a "La veu del camp" veurem com s'ho fan alguns productors per adaptar a les demandes dels clients els productes de l'horta que cultiven.

    Avui anem fins a la Catalunya central per parlar de pèsols, però no dels verds, els més habituals, sinó dels negres. Sabíeu, per exemple, que es cullen de matinada? Ara sabrem per què. I a "La veu del camp" veurem com s'ho fan alguns productors per adaptar a les demandes dels clients els productes de l'horta que cultiven.

  • El repte d'adaptar els cultius de secà al canvi climàtic
    Escolta àudio

    El repte d'adaptar els cultius de secà al canvi climàtic

    La Terra Alta aprèn a adaptar els cultius de secà al canvi climàtic amb l'ajuda de l'Observatori de l'Ebre. S'ha creat l'Observatori de la Sequera i s'emetran butlletins setmanals que han d'ajudar a analitzar la situació i a optimitzar el reg de suport per garantir la sostenibilitat dels conreus en unes condicions climàtiques que cada vegada seran més adverses. I a la "Veu del Camp" coneixerem un pare i un fill que es dediquen a fer només productes de temporada, des de l'hort fins a la plaça.


    La Terra Alta aprèn a adaptar els cultius de secà al canvi climàtic amb l'ajuda de l'Observatori de l'Ebre. S'ha creat l'Observatori de la Sequera i s'emetran butlletins setmanals que han d'ajudar a analitzar la situació i a optimitzar el reg de suport per garantir la sostenibilitat dels conreus en unes condicions climàtiques que cada vegada seran més adverses. I a la "Veu del Camp" coneixerem un pare i un fill que es dediquen a fer només productes de temporada, des de l'hort fins a la plaça.

Anar al contingut