TOTS ELS ÀUDIOS

  • Canvi climàtic i macabeu: la DO Tarragona investiga estratègies de futur
    Escolta àudio

    Canvi climàtic i macabeu: la DO Tarragona investiga estratègies de futur

    La denominació d'origen Tarragona investiga com afecta el canvi climàtic la varietat de raïm macabeu i quines estratègies caldrà aplicar en el futur per adaptar als canvis el conreu i la producció. S'està analitzant les seves característiques en funció de l'alçada de la plantació en un treball que durarà tres anys.

    I a "La veu del camp" coneixerem una nova associació d'agricultors i ramaders que neix arran de les protestes de grups animalistes.

    La denominació d'origen Tarragona investiga com afecta el canvi climàtic la varietat de raïm macabeu i quines estratègies caldrà aplicar en el futur per adaptar als canvis el conreu i la producció. S'està analitzant les seves característiques en funció de l'alçada de la plantació en un treball que durarà tres anys. I a "La veu del camp" coneixerem una nova associació d'agricultors i ramaders que neix arran de les protestes de grups animalistes.

  • Paisatgistes professionals en formació, una altra manera d'incidir en el primer sector
    Escolta àudio

    Paisatgistes professionals en formació, una altra manera d'incidir en el primer sector

    L'escola agrària forestal de Santa Coloma de Farners, a la comarca de la Selva, última la formació dels primers graduats a Catalunya en un cicle superior de paisatgisme. Seran professionals capacitats per portar empreses forestals o de jardineria i fer projectes de restauració mediambiental, entre altres.
    I a "La veu del camp", les dones del camp es reivindiquen. Perquè sí, encara els és necessari.

    L'escola agrària forestal de Santa Coloma de Farners, a la comarca de la Selva, última la formació dels primers graduats a Catalunya en un cicle superior de paisatgisme. Seran professionals capacitats per portar empreses forestals o de jardineria i fer projectes de restauració mediambiental, entre altres. I a "La veu del camp", les dones del camp es reivindiquen. Perquè sí, encara els és necessari.

  • Verdures produïdes amb aigua termal a Caldes de Montbui
    Escolta àudio

    Verdures produïdes amb aigua termal a Caldes de Montbui

    A la part baixa del municipi de Caldes de Montbui, al Vallès Oriental, l'aigua termal que raja de la font del Lleó fa més de 2.000 anys que rega els camps de conreu de la vila. Avui visitem l'horta del col·lectiu La Panotxa, on es cultiven amb aquesta aigua varietats autòctones recuperades com ara l'enciam negret, el pèsol del ganxo o el tomàquet cirerol. També tenen un projecte per preservar aquestes llavors pròpies de la zona. I a "La veu del camp", descobrirem un estudi per valorar l'impacte dels pesticides en la salut.

    A la part baixa del municipi de Caldes de Montbui, al Vallès Oriental, l'aigua termal que raja de la font del Lleó fa més de 2.000 anys que rega els camps de conreu de la vila. Avui visitem l'horta del col·lectiu La Panotxa, on es cultiven amb aquesta aigua varietats autòctones recuperades com ara l'enciam negret, el pèsol del ganxo o el tomàquet cirerol. També tenen un projecte per preservar aquestes llavors pròpies de la zona. I a "La veu del camp", descobrirem un estudi per valorar l'impacte dels pesticides en la salut.

  • Pla pilot al Pirineu per controlar els ramats a distància
    Escolta àudio

    Pla pilot al Pirineu per controlar els ramats a distància

    Avui ens fixem en el comportament dels ramats que pasturen a les muntanyes. El seu comportament ha canviat i s'estudia -amb GPS- si altres animals, com ara els ossos, hi tenen a veure. I a "La veu del camp", parlem d'espigolament, és a dir, recol·lectar els aliments que han quedat al camp després de la collita.

    Avui ens fixem en el comportament dels ramats que pasturen a les muntanyes. El seu comportament ha canviat i s'estudia -amb GPS- si altres animals, com ara els ossos, hi tenen a veure. I a "La veu del camp", parlem d'espigolament, és a dir, recol·lectar els aliments que han quedat al camp després de la collita.

  • Canvi climàtic i sostenibilitat, els reptes del sector de l'olivera que estudia l'IRTA
    Escolta àudio

    Canvi climàtic i sostenibilitat, els reptes del sector de l'olivera que estudia l'IRTA

    El sector de l'olivera té reptes importants per afrontar el canvi climàtic i la sostenibilitat del conreu. La variabilitat climàtica i la necessitat de fer més respectuosos amb el medi ambient els processos productius són alguns dels objectius del programa "Sustainolive", que està coordinant a Catalunya l'IRTA però que afecta tots els països de l'arc mediterrani.

    I la veu del camp, l'agricultura i la ramaderia es reivindiquen com a sector essencial i demanen mesures que els ajudin.

    El sector de l'olivera té reptes importants per afrontar el canvi climàtic i la sostenibilitat del conreu. La variabilitat climàtica i la necessitat de fer més respectuosos amb el medi ambient els processos productius són alguns dels objectius del programa "Sustainolive", que està coordinant a Catalunya l'IRTA però que afecta tots els països de l'arc mediterrani. I la veu del camp, l'agricultura i la ramaderia es reivindiquen com a sector essencial i demanen mesures que els ajudin.

  • Apedaçar xarxes de pesca, un ofici tradicionalment femení que ara passa als homes
    Escolta àudio

    Apedaçar xarxes de pesca, un ofici tradicionalment femení que ara passa als homes

    L'ofici d'apedaçadora o cosidora de xarxes de pesca no ha desaparegut perquè aquesta feina és imprescindible per mantenir l'activitat pesquera. Tenir les arts de pesca en condicions abans era un ofici gairebé exclusiu de les dones i, en canvi, ara, la majoria d'aquests professionals són homes. El nostre company Albert Requena s'ha desplaçat a Palamós, un dels ports més importants de pesca de la Costa Brava, i ha parlat amb alguns dels que hi treballen. El muntatge tècnic és de Josep Plazas. I a "La veu del camp" entrarem en una granja de cargols bovers que, a més, es pot visitar.

    L'ofici d'apedaçadora o cosidora de xarxes de pesca no ha desaparegut perquè aquesta feina és imprescindible per mantenir l'activitat pesquera. Tenir les arts de pesca en condicions abans era un ofici gairebé exclusiu de les dones i, en canvi, ara, la majoria d'aquests professionals són homes. El nostre company Albert Requena s'ha desplaçat a Palamós, un dels ports més importants de pesca de la Costa Brava, i ha parlat amb alguns dels que hi treballen. El muntatge tècnic és de Josep Plazas. I a "La veu del camp" entrarem en una granja de cargols bovers que, a més, es pot visitar.

  • La pastura de cabres neteja els boscos de Montserrat
    Escolta àudio

    La pastura de cabres neteja els boscos de Montserrat

    Avui parlem de com els animals poden netejar els boscos. En concret, dels ramats de cabres que hi pasturen i que, alhora, són essencials en la lluita contra els incendis. Anirem fins a Montserrat. I a "La veu del camp", el president del port de Tarragona ens explica el paper de la infraestructura en el primer sector.

    Avui parlem de com els animals poden netejar els boscos. En concret, dels ramats de cabres que hi pasturen i que, alhora, són essencials en la lluita contra els incendis. Anirem fins a Montserrat. I a "La veu del camp", el president del port de Tarragona ens explica el paper de la infraestructura en el primer sector.

  • L'"Amarantus palmeri": mala herba, invasora i resistent als herbicides
    Escolta àudio

    L'"Amarantus palmeri": mala herba, invasora i resistent als herbicides

    Avui parlem d'una planta invasora que creix enmig dels sembrats, és resistent als herbicides i provoca pèrdues en la producció.
    I a "La veu del camp", sabrem com s'ho han fet en una petita granja gironina per fer front a la crisi provocada per la pandèmia.

    Avui parlem d'una planta invasora que creix enmig dels sembrats, és resistent als herbicides i provoca pèrdues en la producció. I a "La veu del camp", sabrem com s'ho han fet en una petita granja gironina per fer front a la crisi provocada per la pandèmia.

  • Cuidem prou la generació més gran de pagesos?
    Escolta àudio

    Cuidem prou la generació més gran de pagesos?

    Sovint parlem de la falta de relleu generacional al camp, de la crisi de preus de la fruita o dels joves pagesos emprenedors que decideixen engegar un projecte al món rural. Però què passa amb les generacions més grans de pagesos? On són? Se'ls escolta prou? Des de la Fundació Pagesos Solidaris d'Unió de Pagesos han engegat una campanya de sensibilització a favor del bon tracte cap a les persones grans.

    Sovint parlem de la falta de relleu generacional al camp, de la crisi de preus de la fruita o dels joves pagesos emprenedors que decideixen engegar un projecte al món rural. Però què passa amb les generacions més grans de pagesos? On són? Se'ls escolta prou? Des de la Fundació Pagesos Solidaris d'Unió de Pagesos han engegat una campanya de sensibilització a favor del bon tracte cap a les persones grans.

  • Les granges de conills busquen sortir de la crisi amb explotacions més rendibles
    Escolta àudio

    Les granges de conills busquen sortir de la crisi amb explotacions més rendibles

    Com es decideix la quantitat de pinso que mengen els animals de granja? I com se sap si tots mengen el mateix o n'hi ha que s'afarten més que d'altres? Tot plegat afecta la qualitat de la carn i la butxaca del ramader. A l'IRTA ho investiguen amb conills.

    I a "La veu del camp" sabrem com s'ho fan a Vilajuïga per cuidar a través de cobertes vegetals.

    Com es decideix la quantitat de pinso que mengen els animals de granja? I com se sap si tots mengen el mateix o n'hi ha que s'afarten més que d'altres? Tot plegat afecta la qualitat de la carn i la butxaca del ramader. A l'IRTA ho investiguen amb conills. I a "La veu del camp" sabrem com s'ho fan a Vilajuïga per cuidar a través de cobertes vegetals.

  • Enoturisme segur i vi del territori, la proposta dels cellers de l'Empordà per salvar la campanya
    Escolta àudio

    Enoturisme segur i vi del territori, la proposta dels cellers de l'Empordà per salvar la campanya

    L'impacte del confinament també ha afectat de ple l'economia del primer sector. Explotacions lleteres que han hagut de llençar llet, ramaders oferint carn a preu de cost, viveristes regalant flors i ara els viticultors plantejant-se què faran amb el raïm de la pròxima collita. Enoturisme segur i fomentar el consum de vi del territori són les apostes més immediates de la Denominació d'Origen Empordà per sortir de la crisi generada per la pandèmia de la Covid-19. I a "La veu del camp" parlem d'un estudi del Centre de Tecnologia Forestal de Catalunya per recuperar antics camps de pastura que han estat abandonats, i reconvertir-los per cultivar-hi tòfona negra.

    L'impacte del confinament també ha afectat de ple l'economia del primer sector. Explotacions lleteres que han hagut de llençar llet, ramaders oferint carn a preu de cost, viveristes regalant flors i ara els viticultors plantejant-se què faran amb el raïm de la pròxima collita. Enoturisme segur i fomentar el consum de vi del territori són les apostes més immediates de la Denominació d'Origen Empordà per sortir de la crisi generada per la pandèmia de la Covid-19. I a "La veu del camp" parlem d'un estudi del Centre de Tecnologia Forestal de Catalunya per recuperar antics camps de pastura que han estat abandonats, i reconvertir-los per cultivar-hi tòfona negra.

  • "Cireres del Baix", tan efímeres com històriques
    Escolta àudio

    "Cireres del Baix", tan efímeres com històriques

    Al Baix Llobregat s'hi produeixen cada any unes 540 tones de cireres. És una fruita d'estiu molt valorada per les seves aportacions nutricionals que té una curtíssima temporada, de només dos mesos. Per donar a conèixer un dels seus millors productes, el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, juntament amb el Consorci de Turisme, el Consell Comarcal i la Xarxa de Productes de la Terra, han posat en marxa una innovadora campanya a les xarxes socials. I a "La veu del camp" explicarem què és la verema en verd i quin paper pot tenir aquest any en el sector vitivinícola.

    Al Baix Llobregat s'hi produeixen cada any unes 540 tones de cireres. És una fruita d'estiu molt valorada per les seves aportacions nutricionals que té una curtíssima temporada, de només dos mesos. Per donar a conèixer un dels seus millors productes, el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, juntament amb el Consorci de Turisme, el Consell Comarcal i la Xarxa de Productes de la Terra, han posat en marxa una innovadora campanya a les xarxes socials. I a "La veu del camp" explicarem què és la verema en verd i quin paper pot tenir aquest any en el sector vitivinícola.

  • Més dones, més ecològic i més comerç directe: 300 joves arriben cada any al sector primari
    Escolta àudio

    Més dones, més ecològic i més comerç directe: 300 joves arriben cada any al sector primari

    A Catalunya, uns 300 joves s'incorporen cada any a l'agricultura i la ramaderia, dos sectors envellits amb una gran necessitat de relleu generacional. Entre els que hi arriben, tres de cada deu provenen de famílies que no tenen res a veure amb el camp. I van en augment les incorporacions femenines, la producció ecològica i el comerç directe. Ara, tots ells disposen d'una oficina virtual per mirar de fer més fàcils els tràmits amb les administracions i compartir experiències. Avui volem conèixer, una mica més, aquests nous pagesos i pageses.

    A Catalunya, uns 300 joves s'incorporen cada any a l'agricultura i la ramaderia, dos sectors envellits amb una gran necessitat de relleu generacional. Entre els que hi arriben, tres de cada deu provenen de famílies que no tenen res a veure amb el camp. I van en augment les incorporacions femenines, la producció ecològica i el comerç directe. Ara, tots ells disposen d'una oficina virtual per mirar de fer més fàcils els tràmits amb les administracions i compartir experiències. Avui volem conèixer, una mica més, aquests nous pagesos i pageses.

  • Pagesos de l'Empordà troben la inspiració per als seus productes a l'Escola Agrària
    Escolta àudio

    Pagesos de l'Empordà troben la inspiració per als seus productes a l'Escola Agrària

    L'Escola Agrària de l'Empordà és un centre de referència en la recerca de la inspiració perquè els pagesos puguin comercialitzar els seus propis productes i donar-los un valor afegit. Analitzem avui un projecte d'èxit, com és la comercialització de l'avellana de Brunyola, a la comarca de la Selva, i dos projectes més.

    L'Escola Agrària de l'Empordà és un centre de referència en la recerca de la inspiració perquè els pagesos puguin comercialitzar els seus propis productes i donar-los un valor afegit. Analitzem avui un projecte d'èxit, com és la comercialització de l'avellana de Brunyola, a la comarca de la Selva, i dos projectes més.

  • Terres amb una segona vida al Priorat
    Escolta àudio

    Terres amb una segona vida al Priorat

    Al Priorat, el Banc de Terres ha començat a donar fruits. Els primers pagesos joves ja estan treballant camps cedits per propietaris que no els poden mantenir actius. La proposta forma part de les accions que s'han posat en marxa en aquesta comarca per mirar de combatre el procés d'abandonament de terres i la falta de relleu agrari i, al mateix temps, preservar el paisatge tradicional. Ens ho explica el Manel Sastre. I a "La veu del camp", coneixerem l'oca empordanesa.

    Al Priorat, el Banc de Terres ha començat a donar fruits. Els primers pagesos joves ja estan treballant camps cedits per propietaris que no els poden mantenir actius. La proposta forma part de les accions que s'han posat en marxa en aquesta comarca per mirar de combatre el procés d'abandonament de terres i la falta de relleu agrari i, al mateix temps, preservar el paisatge tradicional. Ens ho explica el Manel Sastre. I a "La veu del camp", coneixerem l'oca empordanesa.

Anar al contingut