TOTS ELS ÀUDIOS

  • Projecte sèpia, garantir-ne el futur
    Escolta àudio

    Projecte sèpia, garantir-ne el futur

    Els pescadors artesanals de sèpia i calamar de l'Escala i l'Estartit participen en un projecte per recuperar aquestes espècies i busquen fórmules per comercialitzar el producte de forma directa al consumidor. I "La veu del camp" és per a l'Associació Empresarial de Majoristes de Fruita i Verdura de Mercabarna, que posen en valor el paper de l'intermediari.

    Els pescadors artesanals de sèpia i calamar de l'Escala i l'Estartit participen en un projecte per recuperar aquestes espècies i busquen fórmules per comercialitzar el producte de forma directa al consumidor. I "La veu del camp" és per a l'Associació Empresarial de Majoristes de Fruita i Verdura de Mercabarna, que posen en valor el paper de l'intermediari.

  • Fira Agrària de Sant Miquel de Lleida, sis dècades d'història
    Escolta àudio

    Fira Agrària de Sant Miquel de Lleida, sis dècades d'història

    Drons i agricultura de precisió són actualment protagonistes de la Fira Agrària de Sant Miquel de Lleida. Però el certamen supera les sis dècades d'història continuada i les seves arrels es remunten al segle XIII. Repassem com era i com és actualment aquesta fira. I a "La veu del camp" visitem el celler la Gravera d'Alfarràs, al Segrià, de la DO Costers del Segre. Volem saber què són els vins biodinàmics. El lema del celler és "terra, grava i raïm".

    Drons i agricultura de precisió són actualment protagonistes de la Fira Agrària de Sant Miquel de Lleida. Però el certamen supera les sis dècades d'història continuada i les seves arrels es remunten al segle XIII. Repassem com era i com és actualment aquesta fira. I a "La veu del camp" visitem el celler la Gravera d'Alfarràs, al Segrià, de la DO Costers del Segre. Volem saber què són els vins biodinàmics. El lema del celler és "terra, grava i raïm".

  • Els productors de la Cerdanya s'uneixen per optimitzar esforços
    Escolta àudio

    Els productors de la Cerdanya s'uneixen per optimitzar esforços

    Avui visitem la Cerdanya per conèixer petits productors locals que volen mostrar que la qualitat és més important que la quantitat. Produeixen vedella o pomes de quilòmetre zero i ara s'han posat d'acord per optimitzar esforços. I a "La veu del camp", avui coneixerem la Fundació del Món Rural. Sabrem com ajuden a posar en valor el sector agrari i el desenvolupament sostenible.

    Avui visitem la Cerdanya per conèixer petits productors locals que volen mostrar que la qualitat és més important que la quantitat. Produeixen vedella o pomes de quilòmetre zero i ara s'han posat d'acord per optimitzar esforços. I a "La veu del camp", avui coneixerem la Fundació del Món Rural. Sabrem com ajuden a posar en valor el sector agrari i el desenvolupament sostenible.

  • Gambes de Palamós vives fins a la llotja amb un mètode natural
    Escolta àudio

    Gambes de Palamós vives fins a la llotja amb un mètode natural

    Avui anem a Palamós, on descobrirem com s'ho fan per aconseguir que la gamba arribi viva a la llotja. Ho fan tot de forma natural i qui l'ha tastat diu que és encara més bona del que és habitual. Ara es proposen portar-les vives fins a Madrid. A "La veu del camp" visitarem la granja El Provençal, a Riudellots de la Selva. Els seus orígens es remunten al segle 18, però ara han obert un obrador i fan tota mena de productes làctics.

    Avui anem a Palamós, on descobrirem com s'ho fan per aconseguir que la gamba arribi viva a la llotja. Ho fan tot de forma natural i qui l'ha tastat diu que és encara més bona del que és habitual. Ara es proposen portar-les vives fins a Madrid. A "La veu del camp" visitarem la granja El Provençal, a Riudellots de la Selva. Els seus orígens es remunten al segle 18, però ara han obert un obrador i fan tota mena de productes làctics.

  • L'espàrrec blanc, un producte tradicional que viu un moment de revifada
    Escolta àudio

    L'espàrrec blanc, un producte tradicional que viu un moment de revifada

    Avui a "El primer sector" parlem de l'espàrrec blanc. Un producte tradicional que viu un moment de revifada. I a Gavà, on en produeixen, ho volen mantenir. Estan convençuts que la qualitat és la clau. I a "La veu del camp", anem fins a la Selva. Visitem una granja de vaques que combina la producció per a una gran empresa, amb la venda de quilòmetre zero. A més, ho ensenyen a grans i petits.

    Avui a "El primer sector" parlem de l'espàrrec blanc. Un producte tradicional que viu un moment de revifada. I a Gavà, on en produeixen, ho volen mantenir. Estan convençuts que la qualitat és la clau. I a "La veu del camp", anem fins a la Selva. Visitem una granja de vaques que combina la producció per a una gran empresa, amb la venda de quilòmetre zero. A més, ho ensenyen a grans i petits.

  • Oli corbella a la Catalunya central i sidra a l'Urgell
    Escolta àudio

    Oli corbella a la Catalunya central i sidra a l'Urgell

    Avui coneixerem l'oliva corbella, una varietat autòctona del centre de Catalunya que durant dècades havia quedat oblidada. Ara, un petit projecte l'està recuperant. Diuen que l'oli d'aquesta oliva explica la història de la terra on es cultiva. I a "La veu del camp", avui anem a Preixana. Hi fan sidra, amb les pomes que ells mateixos produeixen. Es marquen el repte de fer-la una beguda popular a casa nostra.

    Avui coneixerem l'oliva corbella, una varietat autòctona del centre de Catalunya que durant dècades havia quedat oblidada. Ara, un petit projecte l'està recuperant. Diuen que l'oli d'aquesta oliva explica la història de la terra on es cultiva. I a "La veu del camp", avui anem a Preixana. Hi fan sidra, amb les pomes que ells mateixos produeixen. Es marquen el repte de fer-la una beguda popular a casa nostra.

  • De la patata al llúpol i la poma, la tendència a Prades
    Escolta àudio

    De la patata al llúpol i la poma, la tendència a Prades

    A Prades ho tenen clar. Volen poder viure de la pagesia i per això busquen alternatives a cultius més tradicionals i, sovint, mal pagats. Per això fan, per exemple, poma de muntanya i llúpol, un ingredient bàsic de la cervesa. I a "La veu del camp", avui parlem de salses i melmelades de quilòmetre zero i amb llavors recuperades. Visitarem la Fundació Emys, a Riudarenes.

    A Prades ho tenen clar. Volen poder viure de la pagesia i per això busquen alternatives a cultius més tradicionals i, sovint, mal pagats. Per això fan, per exemple, poma de muntanya i llúpol, un ingredient bàsic de la cervesa. I a "La veu del camp", avui parlem de salses i melmelades de quilòmetre zero i amb llavors recuperades. Visitarem la Fundació Emys, a Riudarenes.

  • Flors en lloc d'hortalisses i oli Dauliva
    Escolta àudio

    Flors en lloc d'hortalisses i oli Dauliva

    Avui al "Primer sector" parlem de flors. Coneixerem una família que va canviar el cultiu d'hortalisses per flor tallada i planta de test. Algunes, tropicals. A més, descobrirem varietats creades amb criteris més sostenibles. I a "La veu del camp", parlarem de l'oli Dauliva -així es diu- d'Arbeca. El fan amb un procés innovador que requereix una màquina gens habitual.

    Avui al "Primer sector" parlem de flors. Coneixerem una família que va canviar el cultiu d'hortalisses per flor tallada i planta de test. Algunes, tropicals. A més, descobrirem varietats creades amb criteris més sostenibles. I a "La veu del camp", parlarem de l'oli Dauliva -així es diu- d'Arbeca. El fan amb un procés innovador que requereix una màquina gens habitual.

  • Agrícoles i forestals, junts
    Escolta àudio

    Agrícoles i forestals, junts

    Agrícoles i forestals, junts per ser més forts. Aquest és l'objectiu de la fusió en un únic col·legi dels enginyers tècnics agrícoles i forestals de Catalunya per ser més sostenibles, millors i proveïdors d'aliments de qualitat. Per saber els detalls d'aquesta fusió entrevistem el president del nou Col·legi d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya, Ramon Lletjós. El col·lectiu gestiona el 90% del territori.

    Agrícoles i forestals, junts per ser més forts. Aquest és l'objectiu de la fusió en un únic col·legi dels enginyers tècnics agrícoles i forestals de Catalunya per ser més sostenibles, millors i proveïdors d'aliments de qualitat. Per saber els detalls d'aquesta fusió entrevistem el president del nou Col·legi d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya, Ramon Lletjós. El col·lectiu gestiona el 90% del territori.

  • El pinot negre gironí, un valor farmacològic
    Escolta àudio

    El pinot negre gironí, un valor farmacològic

    Avui descobrim les propietats farmacològiques del pinot negre que es fa a Girona. Tenen a veure amb els raigs ultraviolats. S'ha comparat aquest raïm amb el que es conrea en altres punts d'Europa, i hi ha diferències. I a la "Veu del camp", parlem de vi i cava. Parlem d'Innovi, un clúster d'empreses innovadores.

    Avui descobrim les propietats farmacològiques del pinot negre que es fa a Girona. Tenen a veure amb els raigs ultraviolats. S'ha comparat aquest raïm amb el que es conrea en altres punts d'Europa, i hi ha diferències. I a la "Veu del camp", parlem de vi i cava. Parlem d'Innovi, un clúster d'empreses innovadores.

  • La tecnologia i la pesca, una parella compatible?
    Escolta àudio

    La tecnologia i la pesca, una parella compatible?

    Al mar, els pescadors han passat de dependre de la brúixola a utilitzar sofisticats sistemes tecnològics. Els faciliten la feina mostrant-los, per exemple, on són els bancs de peixos. Però ara un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona dona la veu d'alerta. Si pescar és massa fàcil, la sobreexplotació pot acabar amb les captures a mitjà termini. I a "La veu del camp", parlem de plantes aromàtiques. Ens donaran idees per tenir-ne en llocs poc habituals. Anirem fins a l'Espai Can Mir, de Riudarenes.

    Al mar, els pescadors han passat de dependre de la brúixola a utilitzar sofisticats sistemes tecnològics. Els faciliten la feina mostrant-los, per exemple, on són els bancs de peixos. Però ara un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona dona la veu d'alerta. Si pescar és massa fàcil, la sobreexplotació pot acabar amb les captures a mitjà termini. I a "La veu del camp", parlem de plantes aromàtiques. Ens donaran idees per tenir-ne en llocs poc habituals. Anirem fins a l'Espai Can Mir, de Riudarenes.

  • Boscos de ribera per protegir
    Escolta àudio

    Boscos de ribera per protegir

    El Departament d'Agricultura té un grup especialitzat en la prevenció dels incendis forestals o, si més no, a minimitzar-ne els perills. Una de les accions que fan és als boscos de ribera, amb la intervenció sobre el borrissol que creen arbres com els pollancres. La secció de "La veu del camp" és per a l'empresa Elixirs de Ponent, d'Almacelles, premiada per un licor natural, artesanal i fet amb la pell de llimones ecològiques. Es diu Llimonetti però també el cataloguen com el limoncello català. Ara preparen un licor de cirera i un de pera.

    El Departament d'Agricultura té un grup especialitzat en la prevenció dels incendis forestals o, si més no, a minimitzar-ne els perills. Una de les accions que fan és als boscos de ribera, amb la intervenció sobre el borrissol que creen arbres com els pollancres. La secció de "La veu del camp" és per a l'empresa Elixirs de Ponent, d'Almacelles, premiada per un licor natural, artesanal i fet amb la pell de llimones ecològiques. Es diu Llimonetti però també el cataloguen com el limoncello català. Ara preparen un licor de cirera i un de pera.

  • L'apicultura està de moda
    Escolta àudio

    L'apicultura està de moda

    Durant l'última dècada, l'apicultura ha viscut un període de contrastos. D'una banda, ha caigut en picat la producció de mel. De l'altra, ha augmentat el nombre de persones que s'hi dediquen. Ens fixem en aquest sector a les comarques de Lleida. A l'espai "La veu del camp" parlem de Cal Senzill de Bellpuig d'Urgell, un petit obrador de conserves vegetals artesanes amb productes de proximitat, qualitat i de temporada.

    Durant l'última dècada, l'apicultura ha viscut un període de contrastos. D'una banda, ha caigut en picat la producció de mel. De l'altra, ha augmentat el nombre de persones que s'hi dediquen. Ens fixem en aquest sector a les comarques de Lleida. A l'espai "La veu del camp" parlem de Cal Senzill de Bellpuig d'Urgell, un petit obrador de conserves vegetals artesanes amb productes de proximitat, qualitat i de temporada.

  • Gamba viva del mar a la llotja
    Escolta àudio

    Gamba viva del mar a la llotja

    Descobrim un projecte de Palamós en el qual es conserva la gamba viva des del mar fins a la llotja amb unes tines d'aigua i oxigen. Tot natural. Els qui les han provat asseguren que tenen un altre gust, més bo. Els impulsors del projecte tenen el repte de portar la gamba viva de Palamós a Madrid. La secció "La veu del camp" és per al Fòrum del Préssec i la Nectarina, que s'ha fet a Alcarràs, al Segrià.

    Descobrim un projecte de Palamós en el qual es conserva la gamba viva des del mar fins a la llotja amb unes tines d'aigua i oxigen. Tot natural. Els qui les han provat asseguren que tenen un altre gust, més bo. Els impulsors del projecte tenen el repte de portar la gamba viva de Palamós a Madrid. La secció "La veu del camp" és per al Fòrum del Préssec i la Nectarina, que s'ha fet a Alcarràs, al Segrià.

  • Cireres catalanes a Europa i Àsia
    Escolta àudio

    Cireres catalanes a Europa i Àsia

    Els productors de cireres estan animats, tot i que es va témer que la pluja espatllés la collita. La qualitat és bona i les cireres catalanes viatgen a Europa i a països com Malàisia, Singapur i Hong Kong. La secció La Veu del Camp és per l'empresa "Plàncton, divulgació i Serveis marins" que fa estudis i seguiment dels esculls artificials que s'instal·len al fons del mar per crear nous hàbitats i ajudar a generar vida i repoblar.

    Els productors de cireres estan animats, tot i que es va témer que la pluja espatllés la collita. La qualitat és bona i les cireres catalanes viatgen a Europa i a països com Malàisia, Singapur i Hong Kong. La secció La Veu del Camp és per l'empresa "Plàncton, divulgació i Serveis marins" que fa estudis i seguiment dels esculls artificials que s'instal·len al fons del mar per crear nous hàbitats i ajudar a generar vida i repoblar.

Anar al contingut