La llengua és viva, amb Carme Junyent

  • Quina història particular hi ha darrere els noms?
    Escolta àudio

    Quina història particular hi ha darrere els noms?

    Per què ens diem com ens diem? Quins són els noms propis més posats? I per què una època hi havia tants "Hugos"? Ens resol aquests enigmes la Carme Junyent.

    Per què ens diem com ens diem? Quins són els noms propis més posats? I per què una època hi havia tants "Hugos"? Ens resol aquests enigmes la Carme Junyent.

  • Carme Junyent: "No hi ha un futbol femení i un futbol masculí"
    Escolta àudio

    Carme Junyent: "No hi ha un futbol femení i un futbol masculí"

    Per què quan parlem del futbol que juga l'equip femení hi posem l'adjectiu i quan parlem del futbol que juga l'equip masculí no ho fem? Què ens porta a expressar-ho d'aquesta manera? És perquè associem l'esport als homes? De què depèn que això canviï? De l'ús social que se'n faci?
    Avui: esport i llengua amb Carme Junyent.

    Per què quan parlem del futbol que juga l'equip femení hi posem l'adjectiu i quan parlem del futbol que juga l'equip masculí no ho fem? Què ens porta a expressar-ho d'aquesta manera? És perquè associem l'esport als homes? De què depèn que això canviï? De l'ús social que se'n faci? Avui: esport i llengua amb Carme Junyent.

  • Carme Junyent: "Hem d'utilitzar el català per lligar"
    Escolta àudio

    Carme Junyent: "Hem d'utilitzar el català per lligar"

    Carme Junyent ens explica quins han estat els objectius del Consell Lingüístic Assessor que presideix.

    Carme Junyent ens explica quins han estat els objectius del Consell Lingüístic Assessor que presideix.

  • Per què una paraula s'inclou o no al diccionari?
    Escolta àudio

    Per què una paraula s'inclou o no al diccionari?

    Quins són els criteris perquè una paraula entri a formar part al diccionari o no? Quan un neologisme deixa de ser-ho. Respon Carme Junyent

    Quins són els criteris perquè una paraula entri a formar part al diccionari o no? Quan un neologisme deixa de ser-ho. Respon Carme Junyent

  • Com es creen els neologismes?
    Escolta àudio

    Com es creen els neologismes?

    Quin és el punt en comú entre streaming, street food, birra, hub, llibre electrònic, fil, xarxes socials o en línia? Que totes aquestes paraules són neologismes. Avui la lingüista Carme Junyent ens explica com es creen noves paraules.

    Quin és el punt en comú entre streaming, street food, birra, hub, llibre electrònic, fil, xarxes socials o en línia? Que totes aquestes paraules són neologismes. Avui la lingüista Carme Junyent ens explica com es creen noves paraules.

  • La Junyent descobreix la fórmula màgica de l'enigmàrius
    Escolta àudio

    La Junyent descobreix la fórmula màgica de l'enigmàrius

    Avui la lingüista Carme Junyent ens parla d'un procediment habitual als Enigmàrius del Màrius Serra: l'homonímia

    Avui la lingüista Carme Junyent ens parla d'un procediment habitual als Enigmàrius del Màrius Serra: l'homonímia

  • Carme Junyent: "Per què som maleducats per parlar la nostra llengua?"
    Escolta àudio

    Carme Junyent: "Per què som maleducats per parlar la nostra llengua?"

    Carme Junyent ens fa una nova entrega de llengües africanes, en aquest cas de les semítiques. També respon als qui diuen que no volen ser maleducats quan contesten en català a qui se'ls adreça en castellà.

    Carme Junyent ens fa una nova entrega de llengües africanes, en aquest cas de les semítiques. També respon als qui diuen que no volen ser maleducats quan contesten en català a qui se'ls adreça en castellà.

  • Les llengües africanes
    Escolta àudio

    Les llengües africanes

    Carme Junyent ens segueix descobrint quines llengües africanes es parlen a casa nostra.

    Carme Junyent ens segueix descobrint quines llengües africanes es parlen a casa nostra.

  • Les llengües africanes: tonals i amb clics
    Escolta àudio

    Les llengües africanes: tonals i amb clics

    Com sonen les llengües africanes? Quines són les llengües bantus? I la teoria camita? Ens ho explica la Carme Junyent.

    Com sonen les llengües africanes? Quines són les llengües bantus? I la teoria camita? Ens ho explica la Carme Junyent.

  • Carme Junyent: "No és cert el mite que els esquimals tinguin molts termes per designar la neu"
    Escolta àudio

    Carme Junyent: "No és cert el mite que els esquimals tinguin molts termes per designar la neu"

    La Carme Junyent ens desmunta la creença que els esquimals tinguin moltes paraules per definir la neu. Ens parla de les funcions del llenguatge, que va desenvolupar el lingüista Roman Jakobson. Va tenir una vida tan moguda que podria servir per explicar la història d'Europa del segle XX.

    La Carme Junyent ens desmunta la creença que els esquimals tinguin moltes paraules per definir la neu. Ens parla de les funcions del llenguatge, que va desenvolupar el lingüista Roman Jakobson. Va tenir una vida tan moguda que podria servir per explicar la història d'Europa del segle XX.

  • El making of lingüístic d'"Alcarràs" amb Carme Junyent
    Escolta àudio

    El making of lingüístic d'"Alcarràs" amb Carme Junyent

    El Segrià és un dels tres enclavaments de Catalunya amb més toponímia d'origen àrab, els altres dos són les terres de l'Ebre i la zona del Penedès Anoia. Descobrim el català que es parla a tots els municipis on s'ha rodat la pel·lícula, amb la lingüista Carme Junyent.

    El Segrià és un dels tres enclavaments de Catalunya amb més toponímia d'origen àrab, els altres dos són les terres de l'Ebre i la zona del Penedès Anoia. Descobrim el català que es parla a tots els municipis on s'ha rodat la pel·lícula, amb la lingüista Carme Junyent.

  • Els nens robats o la manera més cruel de matar una llengua
    Escolta àudio

    Els nens robats o la manera més cruel de matar una llengua

    Avui parlarem d'un dels procediments més cruels que s'han fet servir per matar llengües: el segrest de criatures. Una pràctica que es va dur a terme de manera sistemàtica des del segle XIX fins a finals del segle XX.

    Avui parlarem d'un dels procediments més cruels que s'han fet servir per matar llengües: el segrest de criatures. Una pràctica que es va dur a terme de manera sistemàtica des del segle XIX fins a finals del segle XX.

  • Els parentius: com en diem, dels afins, quan hi ha una separació?
    Escolta àudio

    Els parentius: com en diem, dels afins, quan hi ha una separació?

    Avui parlem amb la Carme Junyent dels parentius, un clàssic de l'antropologia lingüística per diversos motius. Perquè expliquen un fet universal -tothom té família- de maneres molt diferents.
    Explicar aquest fet demana un punt de partida perquè els mateixos subjectes ocupen un lloc diferent segons qui els designi (jo puc ser filla, germana, mare, neta, neboda, etc. segons qui parli de mi).

    Avui parlem amb la Carme Junyent dels parentius, un clàssic de l'antropologia lingüística per diversos motius. Perquè expliquen un fet universal -tothom té família- de maneres molt diferents. Explicar aquest fet demana un punt de partida perquè els mateixos subjectes ocupen un lloc diferent segons qui els designi (jo puc ser filla, germana, mare, neta, neboda, etc. segons qui parli de mi).

  • Carme Junyent: "Si en comptes de masculí i femení haguéssim dit alfa i beta no hi hauria discussió"
    Escolta àudio

    Carme Junyent: "Si en comptes de masculí i femení haguéssim dit alfa i beta no hi hauria discussió"

    El masculí és un gènere no marcat? A què ens referim quan, en llengua, parlem del no marcat o de què inclou el marcat.

    El masculí és un gènere no marcat? A què ens referim quan, en llengua, parlem del no marcat o de què inclou el marcat.

  • Carme Junyent: "Hem viscut amb la ficció que la immersió lingüística ha estat un model d'èxit"
    Escolta àudio

    Carme Junyent: "Hem viscut amb la ficció que la immersió lingüística ha estat un model d'èxit"

    Carme Junyent, lingüista i presidenta del Consell Lingüístic Assessor del Govern parla sense embuts. Ha explicat que l'ús del castellà a les aules dels instituts ha estat una normalitat i que ens "han enganyat" quan ens deien que la llengua vehicular dels nostres fills a secundària era el català. També afirma que a ella el 25% li és indiferent si és cert que és un 25% i que ho tenim clar. Assegura que el que ha fallat ha estat la indiferència: "És cert que tenim un estat que ens va en contra, però que si nosaltres no volem , la llengua no ens la poden prendre".

    Carme Junyent, lingüista i presidenta del Consell Lingüístic Assessor del Govern parla sense embuts. Ha explicat que l'ús del castellà a les aules dels instituts ha estat una normalitat i que ens "han enganyat" quan ens deien que la llengua vehicular dels nostres fills a secundària era el català. També afirma que a ella el 25% li és indiferent si és cert que és un 25% i que ho tenim clar. Assegura que el que ha fallat ha estat la indiferència: "És cert que tenim un estat que ens va en contra, però que si nosaltres no volem , la llengua no ens la poden prendre".

Anar al contingut