Ningú posa en dubte ja la urgència per reduir els gasos d'efecte hivernacle. El que potser no sabem tant és la feina que encara hem de fer per fomentar les energies renovables i la reutilització de coses tan quotidianes com les bateries dels cotxes o motos. La Núria Jar, en aquest últim episodi del "I això perquè serveix?" visita l'Institut de Recerca d'Energia de Catalunya, on fan recerca per trobar noves formes d'energia més sostenibles i més eficients. Entrevistem la Cristina Corchero, cap del grup de recerca d'Analítica de Sistemes Energètics de l'IREC, que ens explica com les investigacions van quatre pantalles per endavant del que ja coneixem, destacant en aquest procés les innovacions en energia fotovoltaica.
Macarena Marambio, investigadora de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, imparteix pràcticament una classe magistral sobre les meduses a l'espai de ciència de la Núria Jar d'"El matí de Catalunya Ràdio": si us piquen netegeu la zona amb aigua de mar i contra la inflamació, gel! Al final, si piquen és perquè és la seva forma de capturar l'aliment, el zooplacton, i si ens piquen a nosaltres és per pura casualitat, per un contacte involuntari. Les meduses no s'hi veuen i en cap cas ens poden atacar si no és que el corrent les porta cap a nosaltres. Per això, si en trobeu alguna, la doctora Marambio recomana allunyar-se'n, i compte amb els tentacles d'algunes que poden arribar a fer dos metres! I diem algunes perquè al Mediterrani hi podem arribar a trobar fins a 300 espècies diferents de meduses, i hi són sempre, no només a l'estiu.
Quines relacions es poden establir entre les espècies? I no em refereixo només als éssers humans! Evolucionen més a partir de la simbiosi o a partir de la competència? Aquest era un dels temes de debat de la Biennal Ciutat i Ciència de Barcelona i també l'objecte de l'exposició "Ciència Fricció" del CCCB. La mostra és, a més, un punt de trobada entre l'art i la ciència, perquè justament les dues disciplines també es retroalimenten i com a exemple, la imatge que acompanya aquest àudio! Amb la periodista Núria Jar visitem la mostra i entrevistem la seva comissària, Maria Ptqk.
Coincidint amb la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient a finals d'aquesta setmana, avui mesurem la qualitat de l'aire a Barcelona. Perquè volem saber una mica més amb detall com es comporta la contaminació atmosfèrica. En parlem amb Glòria Carrasco, tècnica de recerca a l'Institut de Salut Global, que ens farà el mapa de la contaminació de la ciutat i els vincles que té amb la circulació de cotxes. I de passada, atenció als que encara sortiu a córrer a llocs com l'avinguda Diagonal de Barcelona!!!
La periodista Núria Jar es desplaça fins a Castelldefels, on hi ha el centre de recerca més punter de Catalunya en la ciència de la llum: l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). En un dels laboratoris de l'ICFO estudien les aplicacions de la llum en salut i fan experiments amb nanopartícules d'or que serveixen, entre d'altres, per investigar nous tractaments oncològics. En parlem amb Clara Vilches, doctora en biomedicina i investigadora de l'ICFO.
El número de contagis i de morts a l'Índia no para de créixer mentre el país es queda sense oxigen i sense vacunes, tot i ser-ne el primer productor mundial. Els investigadors i els sanitaris indis ho relacionen amb una nova variant de la qual ja se n'han confirmat dos casos a Catalunya. Visitem el laboratori de l'Hospital Germans Trias que fa el seguiment de totes les variants del virus i conversem amb la Montse Giménez, la responsable del Servei de Microbiologia del centre.
La migranya és un problema de salut que només a Catalunya afecta gairebé un milió de persones, sobretot dones joves d'entre 20 i 40 anys. Considerada per l'OMS la sisena malaltia més discapacitant del món, no està reconeguda per la salut pública, però la Covid l'ha tornat a posar sobre la taula. En parlem amb Patricia Pozo, líder del grup d'investigació en cefalees del Vall d'Hebron Institut de Recerca i directora del Migraine Adaptive Brain Center.
La intel·ligència artificial també té biaixos en la qüestió del gènere i el sexe. María José Rementería és la cap del grup Social Link Analytics i del programa Bio Info For Women, del Departament de Ciències de la Vida del Barcelona Super Computing Center. A ella li toca detectar aquest biaix i mirar de corregir-lo. Però com funciona aquest entramat de connexions i dades? Hi donem un cop d'ull des de la mateixa capella de Torre Girona de la UPC on hi ha el superordinador MareNostrum.
A la secció que cada dijous dediquem a la ciència, "I això per a què serveix?", avui la Núria Jar visita un laboratori que és a la primera línia d'investigació dels coronavirus, i des de molt abans de l'esclat de la pandèmia de la Covid-19. Entrevistem Júlia Vergara-Alert, colíder del grup de recerca del Centre de Recerca de Sanitat Animal de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries.
El cas de l'actriu va ajudar a conscienciar sobre el risc dels càncers hereditaris. A ella li van trobar una mutació en un gen que predisposa a tenir càncer de mama i ovari, una problemàtica que volem posar sobre la taula avui, Dia Mundial del Càncer. Amb la periodista Núria Jar expliquem com s'investiga el risc genètic de patir un càncer i entrevistem Conxi Lázaro, cap de la unitat de diagnòstic molecular del càncer de l'Institut Català d'Oncologia de l'Hospitalet, el lloc de Catalunya on fa més temps que investiguen el càncer.
Els noms de Marta Barrachina, Núria Montserrat, Letícia Tarruell i Mar Reguant estan units per una cosa: el prestigi que han aconseguit a base dels seus treballs en diferents àmbits científics. Totes elles, reconegudes i finançades per institucions internacionals que han apostat pels seus projectes. Els demanem si el fet de ser dona els ha comportat més dificultats.
Parlem de com el nostre cervell genera records i, en cas de situacions adverses, com el nostre cervell pot arribar a convertir aquests records en traumes. Explorem la neurobiologia que s'amaga darrere dels traumes, l'àrea de treball d'Alicia Álvarez, directora assistencial i de recerca de la Unitat de Trauma, Crisi i Conflictes de la Universitat Autònoma de Barcelona.
A l'espera de les anhelades vacunes, una de les poques eines que tenim és fer testos de detecció per tallar les cadenes de transmissió del virus. I avui us parlem dels testos de detecció. En concret d'un test econòmic, portàtil i ràpid que aconsegueixi resultats fiables en menys de mitja hora. Un biosensor que estan desenvolupant a l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, on he estat aquesta setmana.
Entrevistem Judith Juanhuix a l'espai de ciència d'"El matí de Catalunya Ràdio" perquè com diu ella, a banda de ser activista del moviment LGBTIQ+, també és investigadora científica, en concret és cap de secció de ciències de la vida del Sincrotró ALBA. Aquesta setmana es celebra l'orgull LGBTIQ+ en ciència, per donar visibilitat a l'evolució d'aquest col·lectiu que, a banda del seu ofici científic, trenca barreres prejudicials i convencions preestablertes. Potser per això la Judith va pintar de rosa una nova estació experimental al Sincrotró, segurament la primera del món amb aquest color.
El tractament de la salut al llarg de la història i actualment des d'una perspectiva de gènere és el que abordem avui a "I això per a què serveix?". La Núria Jar ens presenta la doctora Carme Valls, autora de "Mujeres invisibles para la medicina", un llibre que parla sobre agressions contra la salut de les dones, sobretot en l'àmbit de la salut mental. I una última part més agraïda: de reivindicació del plaer.
Aquesta setmana, la Núria Jar ha estat a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya, un centre de recerca on es dediquen a dissenyar i construir vida. I ho fan amb impressores en tres dimensions. Unes impressores més sofisticades que les que podem tenir a casa nostra, evidentment, però amb una diferència clau. Enlloc de tinta, aquestes impressores tenen cèl·lules i són capaces d'imprimir òrgans humans. Això sí, de moment, òrgans humans en miniatura.
El virus de l'hepatitis C descobert pels nous guardonats amb el Nobel de Medicina vist per la Núria Jar en una visita en un laboratori català que l'estudia. Conversem amb Sofia Pérez del Pulgar, investigadora del grup d'hepatitis víriques de l'IDIBAPS, i també tenim un record per Francis Mojica, el científic de la Universitat d'Alacant que va ser el primer a descriure el procés d'edició genètica que després van investigar les guanyadores del Nobel de Química.