I això, per a què serveix?

  • Com és el virus que circula per l'Índia? I la variant britànica que preval a Catalunya?
    Escolta àudio

    Com és el virus que circula per l'Índia? I la variant britànica que preval a Catalunya?

    El número de contagis i de morts a l'Índia no para de créixer mentre el país es queda sense oxigen i sense vacunes, tot i ser-ne el primer productor mundial. Els investigadors i els sanitaris indis ho relacionen amb una nova variant de la qual ja se n'han confirmat dos casos a Catalunya. Visitem el laboratori de l'Hospital Germans Trias que fa el seguiment de totes les variants del virus i conversem amb la Montse Giménez, la responsable del Servei de Microbiologia del centre.

    El número de contagis i de morts a l'Índia no para de créixer mentre el país es queda sense oxigen i sense vacunes, tot i ser-ne el primer productor mundial. Els investigadors i els sanitaris indis ho relacionen amb una nova variant de la qual ja se n'han confirmat dos casos a Catalunya. Visitem el laboratori de l'Hospital Germans Trias que fa el seguiment de totes les variants del virus i conversem amb la Montse Giménez, la responsable del Servei de Microbiologia del centre.

  • La migranya, la malaltia discapacitant que la salut pública no accepta
    Escolta àudio

    La migranya, la malaltia discapacitant que la salut pública no accepta

    La migranya és un problema de salut que només a Catalunya afecta gairebé un milió de persones, sobretot dones joves d'entre 20 i 40 anys. Considerada per l'OMS la sisena malaltia més discapacitant del món, no està reconeguda per la salut pública, però la Covid l'ha tornat a posar sobre la taula. En parlem amb Patricia Pozo, líder del grup d'investigació en cefalees del Vall d'Hebron Institut de Recerca i directora del Migraine Adaptive Brain Center.

    La migranya és un problema de salut que només a Catalunya afecta gairebé un milió de persones, sobretot dones joves d'entre 20 i 40 anys. Considerada per l'OMS la sisena malaltia més discapacitant del món, no està reconeguda per la salut pública, però la Covid l'ha tornat a posar sobre la taula. En parlem amb Patricia Pozo, líder del grup d'investigació en cefalees del Vall d'Hebron Institut de Recerca i directora del Migraine Adaptive Brain Center.

  • El biaix de gènere i sexe de la intel·ligència artificial
    Escolta àudio

    El biaix de gènere i sexe de la intel·ligència artificial

    La intel·ligència artificial també té biaixos en la qüestió del gènere i el sexe. María José Rementería és la cap del grup Social Link Analytics i del programa Bio Info For Women, del Departament de Ciències de la Vida del Barcelona Super Computing Center. A ella li toca detectar aquest biaix i mirar de corregir-lo. Però com funciona aquest entramat de connexions i dades? Hi donem un cop d'ull des de la mateixa capella de Torre Girona de la UPC on hi ha el superordinador MareNostrum.

    La intel·ligència artificial també té biaixos en la qüestió del gènere i el sexe. María José Rementería és la cap del grup Social Link Analytics i del programa Bio Info For Women, del Departament de Ciències de la Vida del Barcelona Super Computing Center. A ella li toca detectar aquest biaix i mirar de corregir-lo. Però com funciona aquest entramat de connexions i dades? Hi donem un cop d'ull des de la mateixa capella de Torre Girona de la UPC on hi ha el superordinador MareNostrum.

  • Entrem en un laboratori que ja investigava els coronavirus abans de la Covid
    Escolta àudio

    Entrem en un laboratori que ja investigava els coronavirus abans de la Covid

    A la secció que cada dijous dediquem a la ciència, "I això per a què serveix?", avui la Núria Jar visita un laboratori que és a la primera línia d'investigació dels coronavirus, i des de molt abans de l'esclat de la pandèmia de la Covid-19. Entrevistem Júlia Vergara-Alert, colíder del grup de recerca del Centre de Recerca de Sanitat Animal de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries.

    A la secció que cada dijous dediquem a la ciència, "I això per a què serveix?", avui la Núria Jar visita un laboratori que és a la primera línia d'investigació dels coronavirus, i des de molt abans de l'esclat de la pandèmia de la Covid-19. Entrevistem Júlia Vergara-Alert, colíder del grup de recerca del Centre de Recerca de Sanitat Animal de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries.

  • L'arribada del Perseverance a Mart: una robot al planeta vermell!
    Escolta àudio

    L'arribada del Perseverance a Mart: una robot al planeta vermell!

    Entrevistem Mariona Badenas, astrofísica, que ha estat la primera científica catalana a comandar una missió internacional de la Mars Society, en un desert dels Estats Units que és igual que el planeta vermell.

    Entrevistem Mariona Badenas, astrofísica, que ha estat la primera científica catalana a comandar una missió internacional de la Mars Society, en un desert dels Estats Units que és igual que el planeta vermell.

  • Angelina Jolie es va extreure les mames i els ovaris: "I això per què serveix?"
    Escolta àudio

    Angelina Jolie es va extreure les mames i els ovaris: "I això per què serveix?"

    El cas de l'actriu va ajudar a conscienciar sobre el risc dels càncers hereditaris. A ella li van trobar una mutació en un gen que predisposa a tenir càncer de mama i ovari, una problemàtica que volem posar sobre la taula avui, Dia Mundial del Càncer. Amb la periodista Núria Jar expliquem com s'investiga el risc genètic de patir un càncer i entrevistem Conxi Lázaro, cap de la unitat de diagnòstic molecular del càncer de l'Institut Català d'Oncologia de l'Hospitalet, el lloc de Catalunya on fa més temps que investiguen el càncer.

    El cas de l'actriu va ajudar a conscienciar sobre el risc dels càncers hereditaris. A ella li van trobar una mutació en un gen que predisposa a tenir càncer de mama i ovari, una problemàtica que volem posar sobre la taula avui, Dia Mundial del Càncer. Amb la periodista Núria Jar expliquem com s'investiga el risc genètic de patir un càncer i entrevistem Conxi Lázaro, cap de la unitat de diagnòstic molecular del càncer de l'Institut Català d'Oncologia de l'Hospitalet, el lloc de Catalunya on fa més temps que investiguen el càncer.

  • Dones científiques: referents d'excel·lència malgrat estar invisibilitzades
    Escolta àudio

    Dones científiques: referents d'excel·lència malgrat estar invisibilitzades

    Els noms de Marta Barrachina, Núria Montserrat, Letícia Tarruell i Mar Reguant estan units per una cosa: el prestigi que han aconseguit a base dels seus treballs en diferents àmbits científics. Totes elles, reconegudes i finançades per institucions internacionals que han apostat pels seus projectes. Els demanem si el fet de ser dona els ha comportat més dificultats.

    Els noms de Marta Barrachina, Núria Montserrat, Letícia Tarruell i Mar Reguant estan units per una cosa: el prestigi que han aconseguit a base dels seus treballs en diferents àmbits científics. Totes elles, reconegudes i finançades per institucions internacionals que han apostat pels seus projectes. Els demanem si el fet de ser dona els ha comportat més dificultats.

  • Com generem records i com els convertim en traumes?
    Escolta àudio

    Com generem records i com els convertim en traumes?

    Parlem de com el nostre cervell genera records i, en cas de situacions adverses, com el nostre cervell pot arribar a convertir aquests records en traumes. Explorem la neurobiologia que s'amaga darrere dels traumes, l'àrea de treball d'Alicia Álvarez, directora assistencial i de recerca de la Unitat de Trauma, Crisi i Conflictes de la Universitat Autònoma de Barcelona.

    Parlem de com el nostre cervell genera records i, en cas de situacions adverses, com el nostre cervell pot arribar a convertir aquests records en traumes. Explorem la neurobiologia que s'amaga darrere dels traumes, l'àrea de treball d'Alicia Álvarez, directora assistencial i de recerca de la Unitat de Trauma, Crisi i Conflictes de la Universitat Autònoma de Barcelona.

  • Nanotecnologia i gotes de saliva contra la Covid
    Escolta àudio

    Nanotecnologia i gotes de saliva contra la Covid

    A l'espera de les anhelades vacunes, una de les poques eines que tenim és fer testos de detecció per tallar les cadenes de transmissió del virus. I avui us parlem dels testos de detecció. En concret d'un test econòmic, portàtil i ràpid que aconsegueixi resultats fiables en menys de mitja hora. Un biosensor que estan desenvolupant a l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, on he estat aquesta setmana.

    A l'espera de les anhelades vacunes, una de les poques eines que tenim és fer testos de detecció per tallar les cadenes de transmissió del virus. I avui us parlem dels testos de detecció. En concret d'un test econòmic, portàtil i ràpid que aconsegueixi resultats fiables en menys de mitja hora. Un biosensor que estan desenvolupant a l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, on he estat aquesta setmana.

  • Per a què serveix el sincrotró Alba?
    Escolta àudio

    Per a què serveix el sincrotró Alba?

    Entrevistem Judith Juanhuix a l'espai de ciència d'"El matí de Catalunya Ràdio" perquè com diu ella, a banda de ser activista del moviment LGBTIQ+, també és investigadora científica, en concret és cap de secció de ciències de la vida del Sincrotró ALBA.
    Aquesta setmana es celebra l'orgull LGBTIQ+ en ciència, per donar visibilitat a l'evolució d'aquest col·lectiu que, a banda del seu ofici científic, trenca barreres prejudicials i convencions preestablertes. Potser per això la Judith va pintar de rosa una nova estació experimental al Sincrotró, segurament la primera del món amb aquest color.

    Entrevistem Judith Juanhuix a l'espai de ciència d'"El matí de Catalunya Ràdio" perquè com diu ella, a banda de ser activista del moviment LGBTIQ+, també és investigadora científica, en concret és cap de secció de ciències de la vida del Sincrotró ALBA. Aquesta setmana es celebra l'orgull LGBTIQ+ en ciència, per donar visibilitat a l'evolució d'aquest col·lectiu que, a banda del seu ofici científic, trenca barreres prejudicials i convencions preestablertes. Potser per això la Judith va pintar de rosa una nova estació experimental al Sincrotró, segurament la primera del món amb aquest color.

  • Els greuges de la medicina amb la dona: "I això per a què serveix?"
    Escolta àudio

    Els greuges de la medicina amb la dona: "I això per a què serveix?"

    El tractament de la salut al llarg de la història i actualment des d'una perspectiva de gènere és el que abordem avui a "I això per a què serveix?". La Núria Jar ens presenta la doctora Carme Valls, autora de "Mujeres invisibles para la medicina", un llibre que parla sobre agressions contra la salut de les dones, sobretot en l'àmbit de la salut mental. I una última part més agraïda: de reivindicació del plaer.

    El tractament de la salut al llarg de la història i actualment des d'una perspectiva de gènere és el que abordem avui a "I això per a què serveix?". La Núria Jar ens presenta la doctora Carme Valls, autora de "Mujeres invisibles para la medicina", un llibre que parla sobre agressions contra la salut de les dones, sobretot en l'àmbit de la salut mental. I una última part més agraïda: de reivindicació del plaer.

  • Impressores 3D per a òrgans en miniatura: "I això per a què serveix?"
    Escolta àudio

    Impressores 3D per a òrgans en miniatura: "I això per a què serveix?"

    Aquesta setmana, la Núria Jar ha estat a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya, un centre de recerca on es dediquen a dissenyar i construir vida. <br />
    I ho fan amb impressores en tres dimensions. Unes impressores més sofisticades que les que podem tenir a casa nostra, evidentment, però amb una diferència clau. Enlloc de tinta, aquestes impressores tenen cèl·lules i són capaces d'imprimir òrgans humans. Això sí, de moment, òrgans humans en miniatura.

    Aquesta setmana, la Núria Jar ha estat a l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya, un centre de recerca on es dediquen a dissenyar i construir vida. I ho fan amb impressores en tres dimensions. Unes impressores més sofisticades que les que podem tenir a casa nostra, evidentment, però amb una diferència clau. Enlloc de tinta, aquestes impressores tenen cèl·lules i són capaces d'imprimir òrgans humans. Això sí, de moment, òrgans humans en miniatura.

  • "L'hepatitis C que investiguen els nous Nobels": "I això per què serveix?"
    Escolta àudio

    "L'hepatitis C que investiguen els nous Nobels": "I això per què serveix?"

    El virus de l'hepatitis C descobert pels nous guardonats amb el Nobel de Medicina vist per la Núria Jar en una visita en un laboratori català que l'estudia. Conversem amb Sofia Pérez del Pulgar, investigadora del grup d'hepatitis víriques de l'IDIBAPS, i també tenim un record per Francis Mojica, el científic de la Universitat d'Alacant que va ser el primer a descriure el procés d'edició genètica que després van investigar les guanyadores del Nobel de Química.

    El virus de l'hepatitis C descobert pels nous guardonats amb el Nobel de Medicina vist per la Núria Jar en una visita en un laboratori català que l'estudia. Conversem amb Sofia Pérez del Pulgar, investigadora del grup d'hepatitis víriques de l'IDIBAPS, i també tenim un record per Francis Mojica, el científic de la Universitat d'Alacant que va ser el primer a descriure el procés d'edició genètica que després van investigar les guanyadores del Nobel de Química.

  • "I això per què serveix?": No és el mateix el "dry lab" que el "wet lab"!
    Escolta àudio

    "I això per què serveix?": No és el mateix el "dry lab" que el "wet lab"!

    Us avancem una pista: en un "dry lab" no hi ha experiments, ni cèl·lules, ni animals, ni pipetes...
    És tot un altre concepte i amb la Núria Jar
    us l'expliquem en aquest espai de ciència de cada dijous a "El matí de Catalunya Ràdio"!

    Us avancem una pista: en un "dry lab" no hi ha experiments, ni cèl·lules, ni animals, ni pipetes... És tot un altre concepte i amb la Núria Jar us l'expliquem en aquest espai de ciència de cada dijous a "El matí de Catalunya Ràdio"!

  • I això, per a què serveix? Els microplàstics als oceans
    Escolta àudio

    I això, per a què serveix? Els microplàstics als oceans

    Hi ha una dada terrorífica. Segons el Fons Monetari Internacional, l'any 2050 la quantitat de plàstics superarà la quantitat de peixos. Dada que ens ha portat a treure el nas a l'Institut de Ciències del Mar, al passeig Marítim de Barcelona, amb una investigadora, molt jove i molt premiada, que fa recerca precisament sobre aquesta qüestió.

    Hi ha una dada terrorífica. Segons el Fons Monetari Internacional, l'any 2050 la quantitat de plàstics superarà la quantitat de peixos. Dada que ens ha portat a treure el nas a l'Institut de Ciències del Mar, al passeig Marítim de Barcelona, amb una investigadora, molt jove i molt premiada, que fa recerca precisament sobre aquesta qüestió.

Anar al contingut