Quatre mesos després del judici, i després de més d'un any de presó -entre 447 i 604 dies-, els presos polítics no han canviat d'opinió. Ahir tornaven a defensar el seu compromís polític, les seves opcions ideològiques i, fins i tot, deien que ho tornarien a fer... Però després de quatre mesos de judici tampoc han canviat les posicions de les acusacions, i això malgrat les llargues i tenses confrontacions de relats i proves.
El judici del Tribunal Suprem quedarà vist per a sentència aquest vespre, en la sessió número 52, just quatre mesos després que comencés. Les dotze persones encausades faran ús de l'última paraula i, a partir de llavors, quedarem a l'espera de saber la sentència del tribunal, que, com a molt aviat, es diu que es podria fer pública a finals de juliol i, com a molt tard, a mitjans d'octubre. Els processats afronten penes que van dels 7 als 25 anys de presó per rebel·lió, desobediència i malversació.
El Tribunal Suprem comença a escoltar aquest matí, a partir de 2/4 de 10, les conclusions de les defenses. Just fa una setmana van presentar els informes finals les acusacions: la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i l'extrema dreta de Vox, personada com a acusació popular. I nosaltres érem a Madrid, com avui, per explicar-vos-ho. Des de llavors, els advocats de les dotze persones encausades han preparat els arguments per contrarestar els càrrecs de rebel·lió, sedició i malversació que pesen sobre elles, amb peticions de penes de presó que es mouen entre els 25 i els 7 anys de presó.
El Nadal passat pocs s'atrevien a fer pronòstics de quant podia durar, però ja som al final: demà comença l'últim episodi del judici al Tribunal Suprem del procés independentista de la tardor del 2017 tot i que per a la sentència encara haurem d'esperar a la tardor. És un judici històric, sens dubte, el més important de la democràcia espanyola. Fa uns dies, l'advocat Andreu Van den Eynde ens reconeixia que el president de la sala, Manuel Marchena, havia dirigit els tempos amb mà de ferro, encara que pel camí, afegia, els acusats havien perdut alguns drets. Per això aquí "sintetitzem" aquests quatre mesos, els moments, les imatges i el més destacat del que s'ha dit i vist des del febrer.
El judici encara els últims dies amb les conclusions, aquest dimarts, de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i de l'extrema dreta de Vox, com a acusació popular. El ministeri públic manté el delicte de rebel·lió i el farceix de la necessària violència amb l'ajut de declaracions com la del coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, que va definir "d'insurrecional" l'ambient que es vivia a Catalunya la tardor del 2017.
La Fiscalia ratifica la rebel·lió el dia dels vídeos que la volen negar. Ratifica la seva petició de 25, 17 i 16 anys de presó per un delicte de rebel·lió per als líders independentistes empresonats. Ho va confirmar només minuts després de veure l'últim vídeo que pretenia demostrar tot el contrari, que el delicte no hi és perquè la tardor del 2017 no hi va haver violència. La Fiscalia fins i tot va endurir la seva posició, i exigeix que no s'atorgui el tercer grau als condemnats fins que hagin complert la meitat de la pena. I això ho va anunciar poc abans que un equip d'experts de les Nacions Unides demanés la llibertat dels presos.
En sessió de matí i tarda, durant sis hores, la sala va visionar els vídeos de les acusacions. Les defenses es van queixar de la caòtica i confusa tria d'imatges que ha fet el ministeri públic. El fiscal Jaime Moreno rebutjava les crítiques i deia que, en tot cas, els vídeos demostren que la tardor del 2017, Catalunya va viure un "clima" de violència generalitzat. Tesi que li serveix per mantenir el delicte de rebel·lió contra els dotze acusats.
Finalment encara no hem vist els vídeos. La sessió de dilluns, que va ser una de les més embolicades del judici, estava dedicada a presentar i impugnar les proves documentals: escrits, piulades, factures o agendes. El tribunal ha de decidir avui quins documents i quines impugnacions admet. I només després es presentaran els vídeos...
Punt d'inflexió en el judici del Suprem pels fets de la tardor del 2017: comencen a visionar-se els vídeos de l'1 d'octubre i del 20 de setembre, aquelles imatges que el tribunal presidit per Manuel Marchena, per disgust de les defenses, no ha deixat confrontar amb el testimoni dels policies i dels guàrdies civils.
La quinzena setmana del judici no ha acabat bé per a les acusacions. La prova pericial se li ha complicat a la Fiscalia perquè, per objeccions de les defenses, es van descartar dos pèrits que havia citat sobre l'escorcoll del 20 de setembre a la Conselleria d'Economia. L'altra pericial controvertida va ser la valoració econòmica dels locals públics emprats pel referèndum, una qüestió estadística segons els pèrits de la fiscalia, un càlcul inviable segons els pèrits de la defensa, perquè no hi ha marc de referència. La nota més distesa del dia la va posar una lingüista que havia d'explicar que el fet de dir "el dia 1 d'octubre s'ha de fer un referèndum" només és una constatació, no una ordre imperativa... I mentrestant, el magistrat Manuel Marchena anuncia data pel "vist per a sentència".
Al Tribunal Suprem estem acabant la fase de declaració de testimonis i al mateix temps ja s'està fent la fase pericial, centrada ahir en dos equips d'experts: quatre altes funcionàries del Ministeri d'Hisenda citades per la Fiscalia per demostrar el delicte de malversació, i dos sociòlegs citats per la defensa de Jordi Cuixart per desmentir el delicte de rebel·lió basat en la violència. Les pèrites d'Hisenda que van fiscalitzar els comptes de la Generalitat del 2017 calculen que es van desviar 917.648 euros per al referèndum però, a preguntes de les defenses, detallen que basen en indicis raonables. Dos sociòlegs, un d'espanyol i un de nord-americà, experts en no-violència rebutjaven la idea de violència generalitzada però també la tesi que hi havia un pla de desobediència generalitzada.
44 dies de judici, des que va començar el 12 de febrer amb les qüestions prèvies. Avui, recapitulem per veure on som i què ens queda per davant. Dani Gómez i Domènec Subirà ens resumeixen (amb la supervisió del president del tribunal, el magistrat Manuel Marchena) què ha passat i què veurem en els pròximes setmanes.
El president de la sala segona del Tribunal Suprem talla sense contemplacions els testimonis proposats per la defensa de Jordi Cuixart, i els advocats l'acusen d'aplicar un doble criteri, maltractant els votants de l'1-O i beneficiant el relat dels policies espanyols.
El 20 de setembre, l'1 d'octubre o el 3 d'octubre van aplegar voluntats i ideologies diverses i transversals, independentistes o no, i això es va reflectir ahir en els testimonis del Tribunal Suprem. El tinent d'alcaldia de Barcelona Jaume Asens va defensar el suport de l'Ajuntament al referèndum com un exercici legítim davant d'un abús del dret sorgit del trencament del pacte territorial. Aquella jornada de votació va tenir un cost arran dels danys a les escoles provocats per la policia, al contrari de la protesta del 20S davant de la seu d'Economia, defensada fins i tot per la UGT. I en la mateixa línia, diversos votants van explicar com havien continuat votant després de les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que van fer un miler de ferits, segons el govern.
A la sessió del Suprem d'aquest dijous destaca el testimoni de Nemesio Fuentes. Aquest votant, voluntari de mesa l'1 d'octubre a Sant Joan de Vilatorrada, es va fer conegut perquè durant 25 anys havia estat policia nacional i perquè va publicar opinions crítiques contra el sindicat policial Jusapol. Fuentes descriu una violència unilateral per part de la Guàrdia Civil i justifica els insults proferits pels votants. Però va ser l'únic testimoni d'incidents violents del dia: la resta, com ha estat la tònica els últimes dies, han descrit situacions en què els Mossos no van voler intervenir per evitar mals pitjors i han explicat com els mateixos ciutadans s'havien autoorganitzat per facilitar la votació.
El magistrat president de la sala segona del Suprem, Manuel Marchena, no és infal·lible i també s'equivoca. Un ciutadà de Calella explicava, a preguntes de la defensa, que la Guàrdia Civil havia respost de manera amenaçadora i xulesca a la protesta de l'1 d'octubre davant de l'hotel on s'allotjaven. Marchena ho va tallar considerant que els fets no corresponien a la causa. Al cap d'una estona, però, després de consultar-ho amb la resta del tribunal, va rectificar i va acceptar que s'exposessin els fets. Tot i això, aquesta va ser l'única descripció de violència ahir a la sessió judicial, dominada pel testimoni de votants de municipis on no hi van intervenir les forces de seguretat de l'Estat.