El micròfon autònom, amb Marta Carreras

  • Barcelona-Puigcerdà en tren, una odissea
    Escolta àudio

    Barcelona-Puigcerdà en tren, una odissea

    Aprofitant el debat sobre la candidatura Barcelona-Pirineus als Jocs d'hivern, el micròfon autònom d'avui ha parlat amb els usuaris de la línia R3, que uneix Barcelona amb Puigcerdà. Es queixen que els retards, les avaries i la falta de maquinistes són "el pa de cada dia", i reclamen més inversions per millorar el servei.

    Aprofitant el debat sobre la candidatura Barcelona-Pirineus als Jocs d'hivern, el micròfon autònom d'avui ha parlat amb els usuaris de la línia R3, que uneix Barcelona amb Puigcerdà. Es queixen que els retards, les avaries i la falta de maquinistes són "el pa de cada dia", i reclamen més inversions per millorar el servei.

  • El repte d'emprendre al Pallars
    Escolta àudio

    El repte d'emprendre al Pallars

    Les comunicacions, la falta de personal... Avui, parlem amb Abel Sánchez, jove empresari de la Pobla de Segur que ens explica les dificultats que es troba per tirar endavant amb el seu projecte. Demana que s'escolti més la gent local, poder desestacionalitzar el turisme i afegeix que els Jocs d'hivern no creu que siguin la solució.

    Les comunicacions, la falta de personal... Avui, parlem amb Abel Sánchez, jove empresari de la Pobla de Segur que ens explica les dificultats que es troba per tirar endavant amb el seu projecte. Demana que s'escolti més la gent local, poder desestacionalitzar el turisme i afegeix que els Jocs d'hivern no creu que siguin la solució.

  • Les baixes per coronavirus posen contra les cordes les petites i mitjanes empreses
    Escolta àudio

    Les baixes per coronavirus posen contra les cordes les petites i mitjanes empreses

    La sisena onada ha suposat un cop dur per a les pimes, que han de gestionar les baixes per positius constants dins les seves plantilles. Parlem amb un taller mecànic de Girona, un negoci de bicicletes a Vic i un negoci de serveis informàtics a Sant Just Desvern, tots en una situació crítica.

    La sisena onada ha suposat un cop dur per a les pimes, que han de gestionar les baixes per positius constants dins les seves plantilles. Parlem amb un taller mecànic de Girona, un negoci de bicicletes a Vic i un negoci de serveis informàtics a Sant Just Desvern, tots en una situació crítica.

  • Els guies turístics, dels més castigats per la pandèmia: "En dos anys he fet zero viatges"
    Escolta àudio

    Els guies turístics, dels més castigats per la pandèmia: "En dos anys he fet zero viatges"

    Un dels sectors on s'han destruït més llocs de treball per la pandèmia és el turisme. Parlem amb l'Enric Donate, guia de viatges de llarga distància. Fa dos anys que no treballa i s'ha hagut de reinventar fent feinetes com a autònom.

    Un dels sectors on s'han destruït més llocs de treball per la pandèmia és el turisme. Parlem amb l'Enric Donate, guia de viatges de llarga distància. Fa dos anys que no treballa i s'ha hagut de reinventar fent feinetes com a autònom.

  • Violència en nom de la religió: el testimoni de la Habiba
    Escolta àudio

    Violència en nom de la religió: el testimoni de la Habiba

    La Habiba va arribar de petita a Catalunya amb els seus pares i germanes. I amb el temps, explica, va començar a veure que no podia fer el mateix que feien les seves amigues de l'escola. Que el seu pare, en nom de la religió, no la deixava. Sentireu com explica que ha patit el que ella mateixa anomena violència religiosa, i assegura que no és un cas únic, diu que hi ha moltes nenes aquí a Catalunya que l'estan patint.

    La Habiba va arribar de petita a Catalunya amb els seus pares i germanes. I amb el temps, explica, va començar a veure que no podia fer el mateix que feien les seves amigues de l'escola. Que el seu pare, en nom de la religió, no la deixava. Sentireu com explica que ha patit el que ella mateixa anomena violència religiosa, i assegura que no és un cas únic, diu que hi ha moltes nenes aquí a Catalunya que l'estan patint.

  • Tijana Postic, infermera: "Falten mans i intentem portar infermeres extracomunitàries i jubilades"
    Escolta àudio

    Tijana Postic, infermera: "Falten mans i intentem portar infermeres extracomunitàries i jubilades"

    Tijana Postic, cap d'Infermeria de l'Hospital d'Igualada, ens explica quina és la situació que viuen en aquesta sisena onada on tenen el 15% del personal d'infermeria infectat o confinat, en un moment on hi ha una alta pressió hospitalària. Suplir les baixes és complicadíssim per la falta d'infermeres i han de buscar fora dels circuits habituals.

    Tijana Postic, cap d'Infermeria de l'Hospital d'Igualada, ens explica quina és la situació que viuen en aquesta sisena onada on tenen el 15% del personal d'infermeria infectat o confinat, en un moment on hi ha una alta pressió hospitalària. Suplir les baixes és complicadíssim per la falta d'infermeres i han de buscar fora dels circuits habituals.

  • Cristina, metgessa: "Hi va haver un moment que em sentia incapaç de tot, fins i tot de viure"
    Escolta àudio

    Cristina, metgessa: "Hi va haver un moment que em sentia incapaç de tot, fins i tot de viure"

    La Cristina és metgessa de família i mai havia tingut cap malaltia mental, però la pressió continuada amb què ha estat treballant durant tota la pandèmia li ha acabat provocant una depressió greu. Una malaltia que l'ha portada a l'ingrés hospitalari en moments en què no es veia capaç ni de seguir vivint. Ara, passats uns mesos, es troba millor i continua fent tractament amb la Fundació Galatea.

    La Cristina és metgessa de família i mai havia tingut cap malaltia mental, però la pressió continuada amb què ha estat treballant durant tota la pandèmia li ha acabat provocant una depressió greu. Una malaltia que l'ha portada a l'ingrés hospitalari en moments en què no es veia capaç ni de seguir vivint. Ara, passats uns mesos, es troba millor i continua fent tractament amb la Fundació Galatea.

  • Jubilats i estudiants, treballant junts per falta de personal sanitari
    Escolta àudio

    Jubilats i estudiants, treballant junts per falta de personal sanitari

    Aquesta sisena onada està sent tan forta, que igual que va passar amb la primera, falten mans. Parlem amb un metge jubilat i una estudiant d'infermeria que s'han posat a treballar quan ja no els tocaria, com el cas del Doctor Adolfo Pérez, o quan encara no els tocaria, és el cas de l'Ana Tirado.

    Aquesta sisena onada està sent tan forta, que igual que va passar amb la primera, falten mans. Parlem amb un metge jubilat i una estudiant d'infermeria que s'han posat a treballar quan ja no els tocaria, com el cas del Doctor Adolfo Pérez, o quan encara no els tocaria, és el cas de l'Ana Tirado.

  • L'impacte de la sisena onada: "Hi ha una gran crispació, els sanitaris ens sentim molt impotents"
    Escolta àudio

    L'impacte de la sisena onada: "Hi ha una gran crispació, els sanitaris ens sentim molt impotents"

    L'impacte de la sisena onada i l'escalada de contagis ha tensionat al màxim l'atenció primària. Parlem amb Pau Román, metge adjunt del CAP Terrassa Rambla, perquè ens expliqui com està, com se senten, si el cansament dels sanitaris pesa després de sis onades i si els pacients, cada vegada més crispats, estan pitjor atesos.

    L'impacte de la sisena onada i l'escalada de contagis ha tensionat al màxim l'atenció primària. Parlem amb Pau Román, metge adjunt del CAP Terrassa Rambla, perquè ens expliqui com està, com se senten, si el cansament dels sanitaris pesa després de sis onades i si els pacients, cada vegada més crispats, estan pitjor atesos.

  • Mascaretes transparents per a l'alumnat amb dèficit auditiu: "Veure els llavis és clau"
    Escolta àudio

    Mascaretes transparents per a l'alumnat amb dèficit auditiu: "Veure els llavis és clau"

    A l'Escola Auró, una escola d'infantil i primària, hi ha una vintena d'alumnes amb dèficit auditiu. Això ha fet que l'escola des del primer dia hagi considerat les mascaretes transparents com l'opció prioritària tant per a mestres com per als alumnes. La seva directora, Elisenda Lozano, i una de les mestres d'audició i llenguatge, Isabel Martínez, ens expliquen la importància pedagògica de les mascaretes.

    A l'Escola Auró, una escola d'infantil i primària, hi ha una vintena d'alumnes amb dèficit auditiu. Això ha fet que l'escola des del primer dia hagi considerat les mascaretes transparents com l'opció prioritària tant per a mestres com per als alumnes. La seva directora, Elisenda Lozano, i una de les mestres d'audició i llenguatge, Isabel Martínez, ens expliquen la importància pedagògica de les mascaretes.

  • Gemma, 7 fills: "Si haguéssim agafat la covid hauríem confinat moltes famílies de l'escola"
    Escolta àudio

    Gemma, 7 fills: "Si haguéssim agafat la covid hauríem confinat moltes famílies de l'escola"

    Acompanyem la gran família de la Gemma i el Vicens el primer dia a la tornada a l'escola. Són una família nombrosa de 7 fills. Amb ells parlem de com han viscut els confinaments continus i com els canviarà la vida la nova normativa on els negatius vacunats poden continuar anar a l'escola.

    Acompanyem la gran família de la Gemma i el Vicens el primer dia a la tornada a l'escola. Són una família nombrosa de 7 fills. Amb ells parlem de com han viscut els confinaments continus i com els canviarà la vida la nova normativa on els negatius vacunats poden continuar anar a l'escola.

  • Què és la Fundació Àuria? Capacitar joves amb discapacitats per introduir-los al món laboral
    Escolta àudio

    Què és la Fundació Àuria? Capacitar joves amb discapacitats per introduir-los al món laboral

    Avui el micròfon autònom ha anat fins a Igualada, a la Fundació Àuria, un centre que forma persones amb alguna discapacitat i, el més important, les ajuda a buscar la seva vocació: promocionen que siguin ells que decideixin què volen ser, que sàpiguen quins són els seus interessos reals i que construeixin un futur per ser independents.

    Avui el micròfon autònom ha anat fins a Igualada, a la Fundació Àuria, un centre que forma persones amb alguna discapacitat i, el més important, les ajuda a buscar la seva vocació: promocionen que siguin ells que decideixin què volen ser, que sàpiguen quins són els seus interessos reals i que construeixin un futur per ser independents.

  • La Montse Barcon visita les alpaques més famoses de Catalunya
    Escolta àudio

    La Montse Barcon visita les alpaques més famoses de Catalunya

    A Cercs, a la comarca del Berguedà, hi ha la Mari Àngels Caus, ramadera de la Granja Merolla. En els últims mesos, ella i les seves alpaques s'han fet d'allò més virals. Està "emocionada" i "feliç" i convida tothom a visitar-les. Ens hi acompanyeu?

    A Cercs, a la comarca del Berguedà, hi ha la Mari Àngels Caus, ramadera de la Granja Merolla. En els últims mesos, ella i les seves alpaques s'han fet d'allò més virals. Està "emocionada" i "feliç" i convida tothom a visitar-les. Ens hi acompanyeu?

  • Arribar en pastera a Europa i trobar-se una realitat molt dura: "La llei d'estrangeria ens condemna"
    Escolta àudio

    Arribar en pastera a Europa i trobar-se una realitat molt dura: "La llei d'estrangeria ens condemna"

    Avui el "Micròfon autònom" dona veu a Moustapha Dieye, que el 2006 va pujar a una pastera al Senegal i va deixar l'Àfrica buscant una vida millor a Europa. La realitat que s'hi ha trobat és molt més dura que la que s'imaginava: "La meva realitat és sobreviure, ja que la llei d'estrangeria ens condemna", comenta el Moustapha. Ell forma part del projecte Yakaar, que ofereix a migrants senegalesos que viuen a Espanya en situació de vulnerabilitat l'oportunitat de formar-se per tornar al seu país i emprendre un negoci que també doni feina a altres persones i, alhora, sensibilitzi la població del Senegal de les dificultats del "somni europeu". El projecte del Moustapha per tornar és una empresa de congelació de peix que pugui proporcionar peix als comerciants a les èpoques d'escassetat. En parlem amb ell i amb la directora general de Fundació Probitas, Anna Veiga.

    Avui el "Micròfon autònom" dona veu a Moustapha Dieye, que el 2006 va pujar a una pastera al Senegal i va deixar l'Àfrica buscant una vida millor a Europa. La realitat que s'hi ha trobat és molt més dura que la que s'imaginava: "La meva realitat és sobreviure, ja que la llei d'estrangeria ens condemna", comenta el Moustapha. Ell forma part del projecte Yakaar, que ofereix a migrants senegalesos que viuen a Espanya en situació de vulnerabilitat l'oportunitat de formar-se per tornar al seu país i emprendre un negoci que també doni feina a altres persones i, alhora, sensibilitzi la població del Senegal de les dificultats del "somni europeu". El projecte del Moustapha per tornar és una empresa de congelació de peix que pugui proporcionar peix als comerciants a les èpoques d'escassetat. En parlem amb ell i amb la directora general de Fundació Probitas, Anna Veiga.

  • Per què no regalar gossos per Nadal?
    Escolta àudio

    Per què no regalar gossos per Nadal?

    Després de les vacances de Nadal s'accentua l'abandonament d'animals domèstics. El 2020 es van recollir 286.000 gossos i gats a les protectores espanyoles.

    Després de les vacances de Nadal s'accentua l'abandonament d'animals domèstics. El 2020 es van recollir 286.000 gossos i gats a les protectores espanyoles.

Anar al contingut