Vilamacolum és un poble que està a 2 km de Sant Pere Pescador, que és una zona on hi ha molt turisme de càmpings. En canvi, Vilamacolum no té gaires turistes a l'estiu però al poble hi ha un centre que es dedica a cuidar les caravanes de turistes de tot el món durant els mesos d'hivern, quan no la fan servir. L'Edu Bayer ens presenta l'escriptora Maria Àngels Anglada, que va néixer a Vic però va treballar de mestra a Figueres. Els estius se'ls passava a la casa pairal que el seu marit tenia a Vilamacolum. Aquesta casa es deia Les Closes, i aquest també és el nom de la primera novel·la que va publicar i que va rebre el premi Josep Pla del 1978. A més, parlem amb el Jaume Pagès, conseller delegat d'Universia i vinculat al municipi.
Dos anys després de l'incendi de l'Empordà, els voltants del poble de Biure van recuperant el verd. Comença a créixer el sotabosc, tot i que s'observa un paisatge silenciós i trist encara. El que també podem trobar a la zona són molts búnquers que recorden que el poble és ben a prop de la frontera amb França i que aquí la guerra i la història són ben presents. Parlem amb Jenar Fèlix, editor de Brau edicions i enamorat de Biure, el seu terme i la seva gent.
Avui visitem Sant Aniol de Finestres, a la Garrotxa, on descobrirem tots els colors del verd. Parlem amb els veïns, que tenen diferents models de desenvolupament pel municipi. Alguns, veuen les empreses, escampades pel poble, com un motor econòmic i una font de riquesa que cal potenciar. D'altres són més crítics i voldrien un poble més tranquil i sense l'impacte d'aquestes grans empreses, que potser condicionen la viabilitat d'altres activitats com el turisme de descans i natura. A més, conversem amb la Sally Batlle, que hi ha viscut tota la seva vida.
Avui, l'Edu Bayer ens acompanya a Mieres, a la Garrotxa, on podem visitar les tres fonts: la Font de Sant Pere, la Font de Can Salavia i la Font de la Cellera. Coneixerem la família de flequers de Can Casals, que escolten la ràdio mentre treballen de nit. A més parlem amb el Carles Martí, barreter de Mieres que ens explica les curiositats d'aquest ofici tradicional.
Avui ens volem fixar en una part del Ripollès que, malgrat ser la més important, és la més desconeguda: el seus boscos. Amb l'Edu Bayer visitem Vallfogona del Ripollès. El símbol del poble és el gegant Plafalgars i la seva llegenda. Hi ha hagut una rivalitat tradicional entre la gent que ha nascut en una part o altre del terme, són els de "L'alta" i els de la "Baixa". Parlem amb en Biel Cussó, dissenyador web, d'aplicacions mòbils i 3D que des de fa cinc anys ha fitxat la seva segona residència a Vallfogona del Ripollès.
Avui, amb l'Edu Bayer, descobrim Lles de Cerdanya, un poble amb dues estacions d'esquí. Un dels nuclis de població que formen Lles de Cerdanya és Mussa, on les vaques encara caminen pels carrers cada dia i els habitants contemplen els canvis de llum de la Serra del Cadí. Parlem amb l'escultor Climent Olm, el responsable que a Lles de Cerdanya hi hagi un dels boscos més màgics de tot Catalunya, concretament el laberint màgic de Rocaviva. És a dir, 600 roques granítiques treballades durant 29 anys.
L'Edu Bayer ens presenta el municipi d'Estamariu, a l'Alt Urgell. El tresor del poble és l'església de Sant Vicenç i les seves pintures romàniques de fa 1.000 anys que s'ha recuperat gràcies a l'esforç dels veïns. Parlem amb l'escriptor Lluís Racionero, que hi té una casa.
L'Edu Bayer ens convida a descobrir Llavorsí, un poble famós perquè des d'allà es pot fer ràfting per les aigües de la Noguera Pallaresa. A més, també es poden practicar altres esports d'aventura, descobrir els paratges de la vall de Baiasca i la vall de Romadriu, dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu i visitar les esglésies de Sant Serni de Baiasca i Santa Anna de Llavorsí.
Amb l'Edu Bayer visitem Canejan, un municipi de la Vall d'Aran format per vuit pobles, on hi havia hagut unes mines, les de Liat, que donaven feina a molta gent. Un d'aquests pobles, Eth Pradet, ara s'ha quedat pràcticament deshabitant i durant l'any només hi viu una família, la Redonets. Ens van explicar que al poble hi havien viscut unes vuitanta persones, però que amb la guerra civil la majoria van marxar i el poble s'ha anat buidant. Parlem amb Aleix Saura, guarda del refugi de La Honeria.