35 cops de falç
35 cops de falç: El Born, zona zero
Al barri del Born de Barcelona van tenir lloc els fets més rellevants l'onze de setembre del 1714, concretament a la zona on ara podem trobar el Born Centre Cultural. El seu director, el Quim Torra, ens dóna els detalls dels esdeveniments d'aquell dia.
Al barri del Born de Barcelona van tenir lloc els fets més rellevants l'onze de setembre del 1714, concretament a la zona on ara podem trobar el Born Centre Cultural. El seu director, el Quim Torra, ens dóna els detalls dels esdeveniments d'aquell dia.
35 cops de falç: Modus vivendi
A començaments del segle XVIII, Catalunya ja començava a consolidar un model econòmic lluny del feudalisme. Es tractava d'un model modern agrari, però especialitzat en productes d'exportació, on la indústria i les manufactures començaven a obrir-se pas, sobretot gràcies a la vinculació amb les grans potències europees del Nord. Ens ho explica l'Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història de Catalunya i professor de la Universitat de Barcelona.
A començaments del segle XVIII, Catalunya ja començava a consolidar un model econòmic lluny del feudalisme. Es tractava d'un model modern agrari, però especialitzat en productes d'exportació, on la indústria i les manufactures començaven a obrir-se pas, sobretot gràcies a la vinculació amb les grans potències europees del Nord. Ens ho explica l'Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història de Catalunya i professor de la Universitat de Barcelona.
35 cops de falç: de gustos refinats
A començaments del segle XVIII, Barcelona era una ciutat pròspera i oberta al món. Això va fer que els ciutadans volguessin gaudir de diferents productes de consum, com ara una gran varietat de sucre, tabac o xocolata. La Susana Tubella, coordinadora del servei educatiu del Born Centre Cultural, ens explica els gustos refinats dels barcelonins de l'època.
A començaments del segle XVIII, Barcelona era una ciutat pròspera i oberta al món. Això va fer que els ciutadans volguessin gaudir de diferents productes de consum, com ara una gran varietat de sucre, tabac o xocolata. La Susana Tubella, coordinadora del servei educatiu del Born Centre Cultural, ens explica els gustos refinats dels barcelonins de l'època.
35 cops de falç: l'òpera a Barcelona
L'arxiduc Carles va introduir l'òpera italiana a Barcelona, a partir d'una representació que va tenir lloc després del seu casament a Santa Maria del Mar. A partir d'aleshores, Barcelona esdevindrà una sucursal de l'òpera italiana, mentre a la cort de Madrid estava prohibida i triomfava la sarsuela.
L'arxiduc Carles va introduir l'òpera italiana a Barcelona, a partir d'una representació que va tenir lloc després del seu casament a Santa Maria del Mar. A partir d'aleshores, Barcelona esdevindrà una sucursal de l'òpera italiana, mentre a la cort de Madrid estava prohibida i triomfava la sarsuela.
35 cops de falç: la diplomàcia
Catalunya tenia cos diplomàtic al segle XVIII? L'historiador Jaume Sobrequés ens explica com funcionaven les relacions diplomàtiques entre els països europeus durant aquella època.
Catalunya tenia cos diplomàtic al segle XVIII? L'historiador Jaume Sobrequés ens explica com funcionaven les relacions diplomàtiques entre els països europeus durant aquella època.
35 cops de falç: Talamanca
Un dels escenaris més emblemàtics dels fets del 1714 és Talamanca, on va tenir lloc la darrera victòria catalana davant de les tropes borbòniques abans de la derrota final. Francesc Serra, doctor en Història Moderna i professor de l'IES Moianès, ens en dóna tots els detalls.
Un dels escenaris més emblemàtics dels fets del 1714 és Talamanca, on va tenir lloc la darrera victòria catalana davant de les tropes borbòniques abans de la derrota final. Francesc Serra, doctor en Història Moderna i professor de l'IES Moianès, ens en dóna tots els detalls.
35 cops de falç: les ciutats
Com éren les ciutats a començaments del segle XVIII? El Francesc Xavier Hernández, historiador especialista en la història militar de Catalunya, ens ho explica.
Com éren les ciutats a començaments del segle XVIII? El Francesc Xavier Hernández, historiador especialista en la història militar de Catalunya, ens ho explica.
35 cops de falç: l'extensió territorial de Barcelona
A començaments del segle XVIII els límits geogràfics de la ciutat de Barcelona eren molt més extensos que ara. La ciutat anava molt més enllà de com la coneixem ara. Ens ho explica Jordi Roca, professor d'Història de la Universitat Rovira i Virgili.
A començaments del segle XVIII els límits geogràfics de la ciutat de Barcelona eren molt més extensos que ara. La ciutat anava molt més enllà de com la coneixem ara. Ens ho explica Jordi Roca, professor d'Història de la Universitat Rovira i Virgili.
35 cops de falç: gravats
Els gravats són una eina imprescindible de representació dels fets del 1714. L'Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història de Catalunya, ens explica els usos propagandístics que en feien els governs de l'època i la importància comercial d'aquest mitjà de comunicació.
Els gravats són una eina imprescindible de representació dels fets del 1714. L'Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història de Catalunya, ens explica els usos propagandístics que en feien els governs de l'època i la importància comercial d'aquest mitjà de comunicació.
35 cops de falç: discussions al gremi de la moda
Avui parlem de les discussions entre gremis durant el 1714. Concretament, pel que fa al gremi de la moda, Francesc Riart, il·lustrador i arqueòleg, ens explica les diferències entre els sastres i els robavellers o robavellaires.
Avui parlem de les discussions entre gremis durant el 1714. Concretament, pel que fa al gremi de la moda, Francesc Riart, il·lustrador i arqueòleg, ens explica les diferències entre els sastres i els robavellers o robavellaires.
35 cops de falç: la Seu Vella de Lleida
Descobrim un dels escenaris del 1714: la Seu Vella de Lleida. En parlem amb Joan Ramon Gonzàlez, president de l'Associació d'Amics de la Seu Vella de Lleida.
Descobrim un dels escenaris del 1714: la Seu Vella de Lleida. En parlem amb Joan Ramon Gonzàlez, president de l'Associació d'Amics de la Seu Vella de Lleida.
35 cops de falç: jocs de nens
La Susana Tobeña, coordinador del servei educatiu a El Born Centre Cultural, ens explica com jugaven els nens en l'època del 1714.
La Susana Tobeña, coordinador del servei educatiu a El Born Centre Cultural, ens explica com jugaven els nens en l'època del 1714.
35 cops de falç: el cant dels ocells
El cant dels ocells ja sonava molt abans que Pau Casals l'interpretés. Aquesta peça universal té més de 300 anys d'història i la va compondre un lletrista anònim. Joan Vives, divulgador musical i locutor de Catalunya Música, ens explica la relació del cant dels ocells amb la Guerra de Successió.
El cant dels ocells ja sonava molt abans que Pau Casals l'interpretés. Aquesta peça universal té més de 300 anys d'història i la va compondre un lletrista anònim. Joan Vives, divulgador musical i locutor de Catalunya Música, ens explica la relació del cant dels ocells amb la Guerra de Successió.
35 cops de falç: les adrogueries
Fa 300 anys a les adrogueries es podia comprar des de llegums fins a tabac. Aquests establiments no tenien res a veure amb les adrogueries d'ara i s'assemblaven al que avui són els supermercats. Ens ho explica Susana Tobeña, coordinadora del Servei Educatiu a El Born Centre Cultural.
Fa 300 anys a les adrogueries es podia comprar des de llegums fins a tabac. Aquests establiments no tenien res a veure amb les adrogueries d'ara i s'assemblaven al que avui són els supermercats. Ens ho explica Susana Tobeña, coordinadora del Servei Educatiu a El Born Centre Cultural.
