TOTS ELS ÀUDIOS

  • Una carta d'amor anomenada Dorabella
    Escolta àudio

    Una carta d'amor anomenada Dorabella

    Avui el nostre particular viatge ens ha portat, entre altres indrets, fins a Dorabella. En realitat es deia Dora Penny i era la filla d'un pastor anglicà. El punt de partida és el juliol del 1897, quan els Penny van convidar els Elgar a passar uns dies a casa seva. Aleshores, Edward tenia 40 anys i Dora 21, i ella era alumna seva. No sabem què va passar aquells dies d'estiu, però el compositor en va deixar constància en una carta amb data 14 de juliol del 1897, un carta amb un codi indesxifrable (encara avui dia) i que es coneix com el "Codi Dorabella". Com tots sabeu, els missatges secrets porten sovint a la suspicàcia i aquest ha fet vessar rius de tinta. La carta va quedar quaranta anys en un calaix, fins que Dora Penny va parlar de la seva existència en un llibre. Dos anys després de la carta, quan Elgar va escriure les seves "Variacions Enigma", la n.10, sabeu a qui la va dedicar? Doncs sí! I allà sí que ho proclama als quatre vents, perquè tothom ho senti...

    Avui el nostre particular viatge ens ha portat, entre altres indrets, fins a Dorabella. En realitat es deia Dora Penny i era la filla d'un pastor anglicà. El punt de partida és el juliol del 1897, quan els Penny van convidar els Elgar a passar uns dies a casa seva. Aleshores, Edward tenia 40 anys i Dora 21, i ella era alumna seva. No sabem què va passar aquells dies d'estiu, però el compositor en va deixar constància en una carta amb data 14 de juliol del 1897, un carta amb un codi indesxifrable (encara avui dia) i que es coneix com el "Codi Dorabella". Com tots sabeu, els missatges secrets porten sovint a la suspicàcia i aquest ha fet vessar rius de tinta. La carta va quedar quaranta anys en un calaix, fins que Dora Penny va parlar de la seva existència en un llibre. Dos anys després de la carta, quan Elgar va escriure les seves "Variacions Enigma", la n.10, sabeu a qui la va dedicar? Doncs sí! I allà sí que ho proclama als quatre vents, perquè tothom ho senti...

  • Que aixequi el dit qui el conegui...
    Escolta àudio

    Que aixequi el dit qui el conegui...

    Avui el nostre particular tour ens ha portat, entre altres destins, fins a l'illa dels oblidats. Allà hem trobat un músic nascut a Bohèmia el 1763, Vojtech Matyás Jírovec, un personatge tan interessant com desconegut. Va viatjar per mig Europa i cada ciutat li va servir per endinsar-se encara més en el món de la música i anar obrint-se camí. Als 41 anys es va establir a Viena, i es va convertir en una part important de la societat musical de la ciutat. Fins i tot, quan va morir Beethoven, el 1827, va ser un dels il·lustres escollits per portar el fèretre del mestre. Que aixequi el dit qui el conegui?

    Avui el nostre particular tour ens ha portat, entre altres destins, fins a l'illa dels oblidats. Allà hem trobat un músic nascut a Bohèmia el 1763, Vojtech Matyás Jírovec, un personatge tan interessant com desconegut. Va viatjar per mig Europa i cada ciutat li va servir per endinsar-se encara més en el món de la música i anar obrint-se camí. Als 41 anys es va establir a Viena, i es va convertir en una part important de la societat musical de la ciutat. Fins i tot, quan va morir Beethoven, el 1827, va ser un dels il·lustres escollits per portar el fèretre del mestre. Que aixequi el dit qui el conegui?

  • Per què "Aida" es va estrenar a Egipte?
    Escolta àudio

    Per què "Aida" es va estrenar a Egipte?

    Avui el nostre particular tour ens ha dut, entre altres destins, fins a Egipte, el 24 de desembre del 1871. Aquell dia, el Teatre Reial del Caire acollia l'estrena de l'òpera "Aida", de Giuseppe Verdi. L'encàrrec l'hi havia fet el virrei d'Egipte, després que el compositor es negués a escriure una oda per celebrar la inauguració del canal de Suez. El músic italià ho havia justificat dient que ell no escrivia "peces ocasionals". En canvi, l'encàrrec d'escriure una òpera que reflectís la grandesa de l'Antic Egipte, un cop inaugurat el canal, el va fer canviar d'opinió. Amb tot, encara avui dia hi ha la idea, molt estesa, que "Aida" va ser escrita per inaugurar el canal i no va ser així! Sabeu quina música es va estrenar en aquella inauguració? Doncs haureu de fer el tour i en el souvenir hi trobareu la resposta!

    Avui el nostre particular tour ens ha dut, entre altres destins, fins a Egipte, el 24 de desembre del 1871. Aquell dia, el Teatre Reial del Caire acollia l'estrena de l'òpera "Aida", de Giuseppe Verdi. L'encàrrec l'hi havia fet el virrei d'Egipte, després que el compositor es negués a escriure una oda per celebrar la inauguració del canal de Suez. El músic italià ho havia justificat dient que ell no escrivia "peces ocasionals". En canvi, l'encàrrec d'escriure una òpera que reflectís la grandesa de l'Antic Egipte, un cop inaugurat el canal, el va fer canviar d'opinió. Amb tot, encara avui dia hi ha la idea, molt estesa, que "Aida" va ser escrita per inaugurar el canal i no va ser així! Sabeu quina música es va estrenar en aquella inauguració? Doncs haureu de fer el tour i en el souvenir hi trobareu la resposta!

  • Take this Waltz
    Escolta àudio

    Take this Waltz

    Avui el nostre particular tour ens ha portat, entre altres indrets, a ballar el vals a Viena. Hem estat a l'Sperlsaal, uns jardins que feien les delícies de tots aquells qui tenien ganes de divertir-se. Allà la gent bevia cervesa, xerrava i ballava el vals, i també polques, marxes... El protagonista era l'"heroi nacional d'Àustria", com anomenaven a l'època Johann Strauss. En pocs anys, el vals va fer furor d'Europa i el seu ritme tres per quatre atrauria no només els balladors sinó grans compositors i artistes d'arreu. L'any 1929, Federico Garcia Lorca escriuria un dels seus poemes més surrealistes, "Un petit vals vienès", que el 1968 Leonard Cohen va musicar a "Take this waltz". El vals vienès tornava a ser escoltat a mig món. Balles?

    Avui el nostre particular tour ens ha portat, entre altres indrets, a ballar el vals a Viena. Hem estat a l'Sperlsaal, uns jardins que feien les delícies de tots aquells qui tenien ganes de divertir-se. Allà la gent bevia cervesa, xerrava i ballava el vals, i també polques, marxes... El protagonista era l'"heroi nacional d'Àustria", com anomenaven a l'època Johann Strauss. En pocs anys, el vals va fer furor d'Europa i el seu ritme tres per quatre atrauria no només els balladors sinó grans compositors i artistes d'arreu. L'any 1929, Federico Garcia Lorca escriuria un dels seus poemes més surrealistes, "Un petit vals vienès", que el 1968 Leonard Cohen va musicar a "Take this waltz". El vals vienès tornava a ser escoltat a mig món. Balles?

  • Nöel a Paris
    Escolta àudio

    Nöel a Paris

    Avui el nostre particular tour nadalenc ens ha fet un recorregut per diferents llocs i èpoques: fins i tot hem estat a casa de Santa Claus, la d'Alaska...! Els inventors d'aquest muntatge són americans. Van fer servir la seva imatge en un anunci de frigorífics i aleshores el van fer viure en un lloc molt fred! Hem fet un puja i baixa a casa seva -una mica hortera, entre nosaltres- i també hem sabut com Sant Nicolau es va convertir -pobrissó- en el que és avui. Però per a mi, un dels moments més reconfortants ha estat al final del tour, quan hem anat a passar el Nadal a París, amb una nadala que no sona com una nadala, de Charles Aznavour. Li va escriure una amiga: "Lluny de la família, els amics, els fills, tu i jo, sols, a París!" I sabeu què? Jo m'hi he apunta't! Perquè amb tanta bombolla, encara no sé a on aniré a parar aquest any! I París és París! Estimats i estimades: bon Nadal!

    Avui el nostre particular tour nadalenc ens ha fet un recorregut per diferents llocs i èpoques: fins i tot hem estat a casa de Santa Claus, la d'Alaska...! Els inventors d'aquest muntatge són americans. Van fer servir la seva imatge en un anunci de frigorífics i aleshores el van fer viure en un lloc molt fred! Hem fet un puja i baixa a casa seva -una mica hortera, entre nosaltres- i també hem sabut com Sant Nicolau es va convertir -pobrissó- en el que és avui. Però per a mi, un dels moments més reconfortants ha estat al final del tour, quan hem anat a passar el Nadal a París, amb una nadala que no sona com una nadala, de Charles Aznavour. Li va escriure una amiga: "Lluny de la família, els amics, els fills, tu i jo, sols, a París!" I sabeu què? Jo m'hi he apunta't! Perquè amb tanta bombolla, encara no sé a on aniré a parar aquest any! I París és París! Estimats i estimades: bon Nadal!

  • "Guten Abend, gut' Nacht"
    Escolta àudio

    "Guten Abend, gut' Nacht"

    Avui el nostre particular tour ens ha portat, entre d'altres, una carta amb regal inclòs, una cançó de bressol! La carta la va escriure Johannes Brahms i l'adreçava a l'home d'una amiga. S'havien conegut a Hamburg, aleshores eren molt joves, ell dirigia un cor i ella, Bertha, era una de les cantaires. Ella estava promesa. I al cap d'un anys, quan va tenir el seu segon fill, Brahms li va compondre una cançó de bressol, com a regal per a la mare i el fill. Amb el temps aquesta melodia s'ha convertit en una de les més famoses que mai s'han escrit. Voleu saber quina és? Doncs apunta't al Gran Tour...!

    Avui el nostre particular tour ens ha portat, entre d'altres, una carta amb regal inclòs, una cançó de bressol! La carta la va escriure Johannes Brahms i l'adreçava a l'home d'una amiga. S'havien conegut a Hamburg, aleshores eren molt joves, ell dirigia un cor i ella, Bertha, era una de les cantaires. Ella estava promesa. I al cap d'un anys, quan va tenir el seu segon fill, Brahms li va compondre una cançó de bressol, com a regal per a la mare i el fill. Amb el temps aquesta melodia s'ha convertit en una de les més famoses que mai s'han escrit. Voleu saber quina és? Doncs apunta't al Gran Tour...!

  • I amb "elles" arribava Nadal
    Escolta àudio

    I amb "elles" arribava Nadal

    Avui el nostre particular tour ens ha fet adonar que ja ha arribat Nadal! Sí, de petita em deien que el Nadal el portava l'hivern, la loteria i santa Victòria! Però per a mi, el Nadal el portaven elles, les nines de Famosa -que per cert jo creia que eren d'un poble que es deia "Famosa"-, que passet a passet anaven fins el portal! La nadala d'aquest anunci dels anys 70 la va escriure, "en un tres i no res", una noia de 18 anys. Era de Barcelona i es deia Marta Minguella! Aprofito per desitjar-vos un bon Nadal!!!

    Avui el nostre particular tour ens ha fet adonar que ja ha arribat Nadal! Sí, de petita em deien que el Nadal el portava l'hivern, la loteria i santa Victòria! Però per a mi, el Nadal el portaven elles, les nines de Famosa -que per cert jo creia que eren d'un poble que es deia "Famosa"-, que passet a passet anaven fins el portal! La nadala d'aquest anunci dels anys 70 la va escriure, "en un tres i no res", una noia de 18 anys. Era de Barcelona i es deia Marta Minguella! Aprofito per desitjar-vos un bon Nadal!!!

  • La nit de Nadal
    Escolta àudio

    La nit de Nadal

    Avui el nostre particular tour ens ha dut, entre altres indrets, fins al teatre Novedades de Barcelona, el 26 d'octubre del 1902. Aquell dia era diumenge i tenia lloc l'estrena de l'oratori "La nit de Nadal", de Joan Lamote de Grignon, que aleshores tenia 30 anys. El 1886, el jove poeta Francesc Casas i Amigó havia escrit un recull de poemes titulats, precisament "La nit de Nadal" i Lamote s'hi va fixar i inspirar per escriure el seu oratori. El dia de l'estrena la crítica i el públic es van desfer en elogis. El 1925, Pau Casals escrivia: "Barcelona li té d'agrair per sempre el que vostè li ha donat d'amor i dels seus dots de gran músic." Unes paraules poc profètiques! El dia del seu enterrament el poble va sortir a acomiadar-lo, però, en canvi, no hi va haver l'adeu oficial que es mereixia!

    Avui el nostre particular tour ens ha dut, entre altres indrets, fins al teatre Novedades de Barcelona, el 26 d'octubre del 1902. Aquell dia era diumenge i tenia lloc l'estrena de l'oratori "La nit de Nadal", de Joan Lamote de Grignon, que aleshores tenia 30 anys. El 1886, el jove poeta Francesc Casas i Amigó havia escrit un recull de poemes titulats, precisament "La nit de Nadal" i Lamote s'hi va fixar i inspirar per escriure el seu oratori. El dia de l'estrena la crítica i el públic es van desfer en elogis. El 1925, Pau Casals escrivia: "Barcelona li té d'agrair per sempre el que vostè li ha donat d'amor i dels seus dots de gran músic." Unes paraules poc profètiques! El dia del seu enterrament el poble va sortir a acomiadar-lo, però, en canvi, no hi va haver l'adeu oficial que es mereixia!

  • La fira del pessebre o de les noies
    Escolta àudio

    La fira del pessebre o de les noies

    Aquesta tarda el nostre particular tour ens ha dut, entre altres indrets, a la Fira de Santa Llúcia. És la patrona de les modistes i abans també era la patrona de les nenes que anaven a costura i a aprendre de lletra! Bé, de lletra ben poca, perquè els nostres rebesavis creien que no era sa per a les noies, en canvi la costura formava part de les feines casolanes, que els serviria per ser bones mestresses de casa. El que s'esperava d'una noia com cal, vaja! Temps era temps, a molts llocs de Catalunya se celebrava la festa de Santa Llúcia i, com que cada terra fa sa guerra, se celebrava de manera diferent. A Barcelona es feia, i encara es fa, una fira, la més antiga de Catalunya. La primera de la qual tenim constància és del 1786. De fet, aleshores era coneguda com la "fira del pessebre" o "de les noies". I en què consistia? Doncs veniu a fer el tour amb nosaltres i us en faig cinc cèntims!

    Aquesta tarda el nostre particular tour ens ha dut, entre altres indrets, a la Fira de Santa Llúcia. És la patrona de les modistes i abans també era la patrona de les nenes que anaven a costura i a aprendre de lletra! Bé, de lletra ben poca, perquè els nostres rebesavis creien que no era sa per a les noies, en canvi la costura formava part de les feines casolanes, que els serviria per ser bones mestresses de casa. El que s'esperava d'una noia com cal, vaja! Temps era temps, a molts llocs de Catalunya se celebrava la festa de Santa Llúcia i, com que cada terra fa sa guerra, se celebrava de manera diferent. A Barcelona es feia, i encara es fa, una fira, la més antiga de Catalunya. La primera de la qual tenim constància és del 1786. De fet, aleshores era coneguda com la "fira del pessebre" o "de les noies". I en què consistia? Doncs veniu a fer el tour amb nosaltres i us en faig cinc cèntims!

  • Chevalier Gluck
    Escolta àudio

    Chevalier Gluck

    Avui al nostre particular tour, entre altres destins i persones, hem estat amb Christoph Willibald Gluck, un músic que ha passat a la historia per ser el primer gran reformador de l'òpera. L'anomenaven el Chevalier Gluck i va ser tan temut com envejat i admirat. Leopold Mozart aconsellava al seu fill que se n'allunyés. Però la seva influència es va deixar sentir en més d'un compositor i el seu esperit en més d'una obra. De qui? Doncs de Spontini, Cherubini, Berlioz, fins i tot Mozart! Quines? Doncs ves fent via i en el souvenir trobaràs la resposta.

    Avui al nostre particular tour, entre altres destins i persones, hem estat amb Christoph Willibald Gluck, un músic que ha passat a la historia per ser el primer gran reformador de l'òpera. L'anomenaven el Chevalier Gluck i va ser tan temut com envejat i admirat. Leopold Mozart aconsellava al seu fill que se n'allunyés. Però la seva influència es va deixar sentir en més d'un compositor i el seu esperit en més d'una obra. De qui? Doncs de Spontini, Cherubini, Berlioz, fins i tot Mozart! Quines? Doncs ves fent via i en el souvenir trobaràs la resposta.

  • L'art és inútil i l'amor, pecat!
    Escolta àudio

    L'art és inútil i l'amor, pecat!

    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat fins a Oscar Wilde, una personalitat marcada per l'hedonisme i la bellesa més exaltada. Amb ell hem reflexionat sobre l'afirmació que va aparèixer en el prefaci de la seva única novel·la, "El retrat de Dorian Gray", on l'escriptor afirma que l'art és inútil. Aleshores estava en un moment àlgid de la seva vida i la seva carrera. I també hem conegut el seu declivi. Wilde va estar empresonat durant dos anys, i mai més va tornar a ser el que havia estat. El detonant de tot plegat havia estat enamorar-se d'un jove, quan ell estava casat amb dos fills. I oh, pecat!: l'hi varen fer pagar. Poc abans de morir, als 47 anys, va fer el darrer acte hedonista! Quin? Escolta "El gran tour"!

    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat fins a Oscar Wilde, una personalitat marcada per l'hedonisme i la bellesa més exaltada. Amb ell hem reflexionat sobre l'afirmació que va aparèixer en el prefaci de la seva única novel·la, "El retrat de Dorian Gray", on l'escriptor afirma que l'art és inútil. Aleshores estava en un moment àlgid de la seva vida i la seva carrera. I també hem conegut el seu declivi. Wilde va estar empresonat durant dos anys, i mai més va tornar a ser el que havia estat. El detonant de tot plegat havia estat enamorar-se d'un jove, quan ell estava casat amb dos fills. I oh, pecat!: l'hi varen fer pagar. Poc abans de morir, als 47 anys, va fer el darrer acte hedonista! Quin? Escolta "El gran tour"!

  • Lent, amb èxtasi...
    Escolta àudio

    Lent, amb èxtasi...

    Avui el nostre particular tour ens ha dut per diferents indrets, però el moment més àlgid i "càlid" l'hem trobat en les "Escenes romàntiques" d'Enric Granados. Les va estrenar el 1904 al Palau de la Música. Les havia escrit sota l'atracció que sentia per Maria Oliveró, una de les seves alumnes de la recent creada Acadèmia Granados i amb qui va mantenir una relació i a qui va dedicar l'obra. El tercer moviment no porta cap títol, només una indicació de tempo: "lent, amb èxtasi"! Cal que sigui més clara?

    Avui el nostre particular tour ens ha dut per diferents indrets, però el moment més àlgid i "càlid" l'hem trobat en les "Escenes romàntiques" d'Enric Granados. Les va estrenar el 1904 al Palau de la Música. Les havia escrit sota l'atracció que sentia per Maria Oliveró, una de les seves alumnes de la recent creada Acadèmia Granados i amb qui va mantenir una relació i a qui va dedicar l'obra. El tercer moviment no porta cap títol, només una indicació de tempo: "lent, amb èxtasi"! Cal que sigui més clara?

  • "Sursum corda"
    Escolta àudio

    "Sursum corda"

    Avui el nostre particular viatge ens ha portat, entre altres destins, fins a Suïssa. Hi hem anat en pelegrinatge i acompanyats de la música de Franz Liszt. El compositor havia començat a escriure un àlbum de viatger quan era jove i amb el temps va desembocar en els "Années de pèlerinage". Són quaranta anys, amb intermitències, de percepcions i impressions dels seus viatges: el primer quadern està dedicat a Suïssa, el segon a Itàlia i el tercer a un viatge de la seva ànima a tocar Déu! L'última peça és "Sursum corda"! Segons Liszt, "una música adreçada a uns quants i no a la multitud; no als aplaudiments, sinó als sufragis de la minoria."

    Avui el nostre particular viatge ens ha portat, entre altres destins, fins a Suïssa. Hi hem anat en pelegrinatge i acompanyats de la música de Franz Liszt. El compositor havia començat a escriure un àlbum de viatger quan era jove i amb el temps va desembocar en els "Années de pèlerinage". Són quaranta anys, amb intermitències, de percepcions i impressions dels seus viatges: el primer quadern està dedicat a Suïssa, el segon a Itàlia i el tercer a un viatge de la seva ànima a tocar Déu! L'última peça és "Sursum corda"! Segons Liszt, "una música adreçada a uns quants i no a la multitud; no als aplaudiments, sinó als sufragis de la minoria."

  • L'home armat sempre és temut. Ara i abans!
    Escolta àudio

    L'home armat sempre és temut. Ara i abans!

    Avui el nostre particular viatge ens ha fet passar per diferents llocs i en un d'ells ens hem trobat "L'home armat". Es tracta d'una antiga melodia del Renaixement, d'origen desconegut i que durant el segle XV va ser utilitzada en més de 40 misses. Molts segles després diferents compositors encara continuen inspirant-s'hi, com el gal·lès Karl Jenkins que el 2000 donava a conèixer "L'home armat: missa per a la pau", una crida a la pau a cor obert, escrita durant la guerra de Kosovo. Com a souvenir del viatge us he portat una cançó de Jacques Brel. I per què? Doncs apunta't al tour i ho descobriràs!

    Avui el nostre particular viatge ens ha fet passar per diferents llocs i en un d'ells ens hem trobat "L'home armat". Es tracta d'una antiga melodia del Renaixement, d'origen desconegut i que durant el segle XV va ser utilitzada en més de 40 misses. Molts segles després diferents compositors encara continuen inspirant-s'hi, com el gal·lès Karl Jenkins que el 2000 donava a conèixer "L'home armat: missa per a la pau", una crida a la pau a cor obert, escrita durant la guerra de Kosovo. Com a souvenir del viatge us he portat una cançó de Jacques Brel. I per què? Doncs apunta't al tour i ho descobriràs!

  • Per molts anys, mestre!
    Escolta àudio

    Per molts anys, mestre!

    Avui el nostre particular tour ens ha dut, entre altres destins, fins a Finlàndia, en concret a la diminuta oficina de correus de Järvenpää. El 8 de desembre del 1948 Jan Sibelius feia 83 anys, i els seus admiradors van omplir l'oficina, a vessar, de cartes, postals i telegrames procedents d'Europa i Amèrica, per felicitar-li l'aniversari. Però és ben curiós perquè al seu país ningú en va parlar; cap mitjà local, ni regional, ni nacional: en canvi, la notícia sí que va aparèixer en l'edició del 9 de desembre, l'endemà, a The New York Times. I per què? Només perquè ningú és profeta a la seva terra? Sí i no! Apunta't al tour i ho sabràs!

    Avui el nostre particular tour ens ha dut, entre altres destins, fins a Finlàndia, en concret a la diminuta oficina de correus de Järvenpää. El 8 de desembre del 1948 Jan Sibelius feia 83 anys, i els seus admiradors van omplir l'oficina, a vessar, de cartes, postals i telegrames procedents d'Europa i Amèrica, per felicitar-li l'aniversari. Però és ben curiós perquè al seu país ningú en va parlar; cap mitjà local, ni regional, ni nacional: en canvi, la notícia sí que va aparèixer en l'edició del 9 de desembre, l'endemà, a The New York Times. I per què? Només perquè ningú és profeta a la seva terra? Sí i no! Apunta't al tour i ho sabràs!

Anar al contingut