TOTS ELS ÀUDIOS

  • "Ser algú diferent del que s'és per naturalesa"
    Escolta àudio

    "Ser algú diferent del que s'és per naturalesa"

    Avui els nostre particular tour ens ha fet viatjar, entre altres destins, a Rússia. Ens hi han portat les "melodies de posta", les cartes de Txaikovski. El músic al llarg de la seva vida va escriure centenars de cartes, més de 5.000, que es conserven als arxius de la Casa Museu Estatal de Txaikovski, a Klin, al nord-est de Moscú. Són cartes de tota mena, adreçades a persones també de tota mena, on el músic parla dels seus sentiments, passions, obsessions. Gran part d'aquestes cartes estan publicades, en anglès, en un llibre que es titula "The Tchaikovsky papers: unlocking the family archive", però n'hi han unes quantes que encara no han sortit a la llum perquè el govern rus segueix negant l'homosexualitat de Txaikovski, i en general. En una carta adreçada al seu germà, li confessa que es casarà per fer callar la gent : "No hi ha res més va que intentar ser algú diferent del que s'és per naturalesa". D'aquella època és el Concert per a violí!

    Avui els nostre particular tour ens ha fet viatjar, entre altres destins, a Rússia. Ens hi han portat les "melodies de posta", les cartes de Txaikovski. El músic al llarg de la seva vida va escriure centenars de cartes, més de 5.000, que es conserven als arxius de la Casa Museu Estatal de Txaikovski, a Klin, al nord-est de Moscú. Són cartes de tota mena, adreçades a persones també de tota mena, on el músic parla dels seus sentiments, passions, obsessions. Gran part d'aquestes cartes estan publicades, en anglès, en un llibre que es titula "The Tchaikovsky papers: unlocking the family archive", però n'hi han unes quantes que encara no han sortit a la llum perquè el govern rus segueix negant l'homosexualitat de Txaikovski, i en general. En una carta adreçada al seu germà, li confessa que es casarà per fer callar la gent : "No hi ha res més va que intentar ser algú diferent del que s'és per naturalesa". D'aquella època és el Concert per a violí!

  • Una napolitana que cal tenir en compte
    Escolta àudio

    Una napolitana que cal tenir en compte

    Avui el nostre particular tour ens ha dut, entre altres destins, a Nàpols, amb Emilia Gubitosi. Va estudiar al conservatori de la seva ciutat, amb l'afegit que per matricular-se de composició va haver de demanar un permís especial al ministeri. Aleshores estava prohibit que les dones realitzessin estudis acadèmics superiors, i tot i això, el 1906 es va convertir en una de les primeres del seu país que obtenia el títol. La primera sortida professional va ser com a pianista, fent gires per Europa, mentre s'endinsava en el món de la composició. I amb 27 anys, va entrar a treballar al conservatori i va començar a impulsar projectes com l'Associació Alessandro Scarlatti, per promoure la música antiga, i també va impulsar la creació de l'Orchestra da Camera Napoletana, que es convertiria en l'Orquestra Simfònica de la RAI (Ràdio Televisió Italiana) de Nàpols. I tot això, amb un catàleg importantíssim d'obres! Una napolitana que cal tenir en compte!

    Avui el nostre particular tour ens ha dut, entre altres destins, a Nàpols, amb Emilia Gubitosi. Va estudiar al conservatori de la seva ciutat, amb l'afegit que per matricular-se de composició va haver de demanar un permís especial al ministeri. Aleshores estava prohibit que les dones realitzessin estudis acadèmics superiors, i tot i això, el 1906 es va convertir en una de les primeres del seu país que obtenia el títol. La primera sortida professional va ser com a pianista, fent gires per Europa, mentre s'endinsava en el món de la composició. I amb 27 anys, va entrar a treballar al conservatori i va començar a impulsar projectes com l'Associació Alessandro Scarlatti, per promoure la música antiga, i també va impulsar la creació de l'Orchestra da Camera Napoletana, que es convertiria en l'Orquestra Simfònica de la RAI (Ràdio Televisió Italiana) de Nàpols. I tot això, amb un catàleg importantíssim d'obres! Una napolitana que cal tenir en compte!

  • "Talent, esforç i sense padrins"
    Escolta àudio

    "Talent, esforç i sense padrins"

    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb la història del vaixell Cottom Blossom, un «teatre flotant» (Showboat) pel riu Mississipí. El 27 de desembre del 1927, s'estrenava convertit en musical. Jerome Kern en va ser el compositor i Oscar Hammerstein, el lletrista, i des del primer dia l'èxit va ser aclaparador. Però la història del Showboat no era nova. L'havia escrit, un any abans, la periodista i novel·lista Edna Ferber. La crítica dels anys 20 i 30 la van qualificar com "la més gran novel·lista nord-americà" del seu temps. Entre els seus títols hi trobem "Gegants" (portada al cinema) i "So big", que la va fer guanyar el Premi Pulitzer el 1925. Quan li preguntaven com havia arribat deia: "Talent, esforç i sense padrins"!

    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb la història del vaixell Cottom Blossom, un «teatre flotant» (Showboat) pel riu Mississipí. El 27 de desembre del 1927, s'estrenava convertit en musical. Jerome Kern en va ser el compositor i Oscar Hammerstein, el lletrista, i des del primer dia l'èxit va ser aclaparador. Però la història del Showboat no era nova. L'havia escrit, un any abans, la periodista i novel·lista Edna Ferber. La crítica dels anys 20 i 30 la van qualificar com "la més gran novel·lista nord-americà" del seu temps. Entre els seus títols hi trobem "Gegants" (portada al cinema) i "So big", que la va fer guanyar el Premi Pulitzer el 1925. Quan li preguntaven com havia arribat deia: "Talent, esforç i sense padrins"!

  • Homes, apunteu-vos a classes de guitarra!
    Escolta àudio

    Homes, apunteu-vos a classes de guitarra!

    Avui el nostre particular tour ens ha dut, entre altres destins, a Londres, el 1662, a la Reial Societat de Londres per a l'Avenç de la Ciència Natural, la Royal Society. És la societat científica més antiga del Regne Unit i des dels seus inicis estava obsessionada a recopilar dades sobre terres llunyanes. Tenien un comitè especial per llegir literatura de viatges i publicaven informació dels llocs més remots. I aquesta nova concepció de viatges va afectar el viatge europeu en molts aspectes, un d'ells, un nou tipus de viatger i de viatges: el científic! I amb tot això hem estat amb Darwin. Ell deia que la música és un element més de la selecció natural. Per cert, un estudi científic del 2018, va detectar que les dones ens sentim més atretes per homes amb habilitats musicals, mentre que els homes es fixen en altres atributs. Per tant, homes, si voleu lligar més, amb homes/dones, apunteu-vos, per exemple, a classes de guitarra i ja veureu d'aquí quatre dies...! Científicament provat.

    Avui el nostre particular tour ens ha dut, entre altres destins, a Londres, el 1662, a la Reial Societat de Londres per a l'Avenç de la Ciència Natural, la Royal Society. És la societat científica més antiga del Regne Unit i des dels seus inicis estava obsessionada a recopilar dades sobre terres llunyanes. Tenien un comitè especial per llegir literatura de viatges i publicaven informació dels llocs més remots. I aquesta nova concepció de viatges va afectar el viatge europeu en molts aspectes, un d'ells, un nou tipus de viatger i de viatges: el científic! I amb tot això hem estat amb Darwin. Ell deia que la música és un element més de la selecció natural. Per cert, un estudi científic del 2018, va detectar que les dones ens sentim més atretes per homes amb habilitats musicals, mentre que els homes es fixen en altres atributs. Per tant, homes, si voleu lligar més, amb homes/dones, apunteu-vos, per exemple, a classes de guitarra i ja veureu d'aquí quatre dies...! Científicament provat.

  • Ser o no ser, aquest és el nostre dilema
    Escolta àudio

    Ser o no ser, aquest és el nostre dilema

    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb la música de Txaikovski i la inspiració de Shakespeare. Com és això? Doncs és que el músic rus, des de molt jove, va ser un gran amant de la lectura, en francès i en rus, un apassionat del teatre i un fervent admirador de l'obra de William Shakespeare.Tenia les seves obres completes, i no feia viatge que no les dugués amb ell. Ja en vida del músic, el dramaturg s'havia guanyat un lloc entre els escriptors més representats de l'escena russa. Però va ser el 1837, amb una representació de "Hamlet", quan es va convertir en l'esdeveniment decisiu que va conquerir l'escenari rus. La indecisió, la sensació de fatalitat, la instrospecció constant del personatge, tot plegat va atrapar l'ànima russa. En definitiva, el "ser o no ser". Com a souvenir us he portat una música que us agradarà, interpretada per l'Orquestra Simfònica d'Ucraïna! La pobra Ucraïna...! Ser o no ser, aquest és el seu i el nostre dilema!

    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb la música de Txaikovski i la inspiració de Shakespeare. Com és això? Doncs és que el músic rus, des de molt jove, va ser un gran amant de la lectura, en francès i en rus, un apassionat del teatre i un fervent admirador de l'obra de William Shakespeare.Tenia les seves obres completes, i no feia viatge que no les dugués amb ell. Ja en vida del músic, el dramaturg s'havia guanyat un lloc entre els escriptors més representats de l'escena russa. Però va ser el 1837, amb una representació de "Hamlet", quan es va convertir en l'esdeveniment decisiu que va conquerir l'escenari rus. La indecisió, la sensació de fatalitat, la instrospecció constant del personatge, tot plegat va atrapar l'ànima russa. En definitiva, el "ser o no ser". Com a souvenir us he portat una música que us agradarà, interpretada per l'Orquestra Simfònica d'Ucraïna! La pobra Ucraïna...! Ser o no ser, aquest és el seu i el nostre dilema!

  • "El paladar jutja més bé que l'oïda"
    Escolta àudio

    "El paladar jutja més bé que l'oïda"

    Avui el nostre particular tour ens ha fet viatjar, entre altres destins, a Florència, el 28 de desembre del 1853. Hi anem amb una carta que va escriure el compositor de Pesaro Gioacchino Rossini a Giuseppe Bellentani. En aquell moment, el músic ja vivia retirat del món de la música, com deia ell mateix era un excompositor i es dedicava, en cos i ànima, a l'altra seva gran passió: satisfer el paladar. I la carta va d'això. Perquè qui era Bellentani? Doncs un amic de Mòdena, carnisser i amo d'una de les empreses més antigues de la indústria italiana dels embotits, el Salumificio Giuseppe Bellentani, fundada el 1821 i que encara avui existeix. La carta és divertidíssima, us ho asseguro! Comença dient: "El cigne de Pesaro a l'àliga de les provisions salades de l'est".

    Avui el nostre particular tour ens ha fet viatjar, entre altres destins, a Florència, el 28 de desembre del 1853. Hi anem amb una carta que va escriure el compositor de Pesaro Gioacchino Rossini a Giuseppe Bellentani. En aquell moment, el músic ja vivia retirat del món de la música, com deia ell mateix era un excompositor i es dedicava, en cos i ànima, a l'altra seva gran passió: satisfer el paladar. I la carta va d'això. Perquè qui era Bellentani? Doncs un amic de Mòdena, carnisser i amo d'una de les empreses més antigues de la indústria italiana dels embotits, el Salumificio Giuseppe Bellentani, fundada el 1821 i que encara avui existeix. La carta és divertidíssima, us ho asseguro! Comença dient: "El cigne de Pesaro a l'àliga de les provisions salades de l'est".

  • Porta'm ballant a través del pànic...
    Escolta àudio

    Porta'm ballant a través del pànic...

    Avui el nostre particular viatge ens ha portat fins al camp de concentració de Theresienstadt. Hi hem anat amb un músic polonès d'origen jueu, Viktor Ullman. Tenia 44 anys -era el 1942- quan hi va ser deportat, com molts artistes i intel·lectuals. Per treure'n rendiment propagandístic, els obligaven a dur a terme activitats teatrals i musicals, i Víctor Ullman no se'n va escapar. Va ser una de les ànimes de la música que es feia allà, va posar especial èmfasi en la música d'autors jueus i ell mateix va escriure un munt d'obres. Però aquell camp no deixava de ser un punt de trànsit a una mort més o menys segura. A ell li va arribar un dia del 1944 quan va ser enviat a Auschwitz. Com a souvenir us he portat una cançó que Leonard Cohen, també d'orígen jueu, va escriure després d'assabentar-se que molts músics eren obligats a tocar mentre els seus companys es dirigien cap a les cambres de gas: " Dance me to the end of love" ("Porta'm ballant fins el final de l'amor").

    Avui el nostre particular viatge ens ha portat fins al camp de concentració de Theresienstadt. Hi hem anat amb un músic polonès d'origen jueu, Viktor Ullman. Tenia 44 anys -era el 1942- quan hi va ser deportat, com molts artistes i intel·lectuals. Per treure'n rendiment propagandístic, els obligaven a dur a terme activitats teatrals i musicals, i Víctor Ullman no se'n va escapar. Va ser una de les ànimes de la música que es feia allà, va posar especial èmfasi en la música d'autors jueus i ell mateix va escriure un munt d'obres. Però aquell camp no deixava de ser un punt de trànsit a una mort més o menys segura. A ell li va arribar un dia del 1944 quan va ser enviat a Auschwitz. Com a souvenir us he portat una cançó que Leonard Cohen, també d'orígen jueu, va escriure després d'assabentar-se que molts músics eren obligats a tocar mentre els seus companys es dirigien cap a les cambres de gas: " Dance me to the end of love" ("Porta'm ballant fins el final de l'amor").

  • "Com més conec els humans, més m'estimo el meu gos"
    Escolta àudio

    "Com més conec els humans, més m'estimo el meu gos"

    Avui el nostre particular viatge, entre altres destins, ens ha fet viatjar a París el 9 de març del 1886. Hem estat a casa del violoncel·lista i compositor Charles Joseph Lebouc. Ens ha convidat perquè ell, durant anys, cada Dimarts de Carnaval organitzava un concert privat, al saló de casa seva, per a ell i els seus amics. Saint-Saëns era amic seu i l'estrena d'"El Carnaval dels Animals" es va fer allà. Per a l'ocasió, el compositor es va posar un nas i una barba postissos i va reunir uns quants músics per interpretar una de les planes més satíriques de la història de la música. Dividida en catorze moviments, cadascun representa un animal, fins i tot un pianista ("probablement l'animal més perillós de tots", com deia ell mateix). Com a souvenir us he portat un dels episodis més cèlebres de l'Odissea d'Homer, la famosa trobada d'Ulisses amb el seu fidel gos Argos.

    Avui el nostre particular viatge, entre altres destins, ens ha fet viatjar a París el 9 de març del 1886. Hem estat a casa del violoncel·lista i compositor Charles Joseph Lebouc. Ens ha convidat perquè ell, durant anys, cada Dimarts de Carnaval organitzava un concert privat, al saló de casa seva, per a ell i els seus amics. Saint-Saëns era amic seu i l'estrena d'"El Carnaval dels Animals" es va fer allà. Per a l'ocasió, el compositor es va posar un nas i una barba postissos i va reunir uns quants músics per interpretar una de les planes més satíriques de la història de la música. Dividida en catorze moviments, cadascun representa un animal, fins i tot un pianista ("probablement l'animal més perillós de tots", com deia ell mateix). Com a souvenir us he portat un dels episodis més cèlebres de l'Odissea d'Homer, la famosa trobada d'Ulisses amb el seu fidel gos Argos.

  • Viatjar és sa
    Escolta àudio

    Viatjar és sa

    Avui el nostre particular tour ens ha fet reflexionar de quina manera viatjar ens pot fer canviar el que sentim pel nostre lloc d'origen. Ens hem adonat que no hi ha cap raó per venerar el que coneixem com "nostre" i que a la mida no cal donar-li gaire valor. I com exemple d'aìxò hem escoltat la "petita", que de petita no en té res, simfonia de Mozart. Com a souvenir, avui us he portat "El discurs del mètode" de Descartes, perquè ens fa reflexionar sobres els costums dels altres pobles: "És bo saber els costums dels altres pobles, per jutjar millors els nostres, i no creure que tot el que sigui contrari a les nostres modes és rídicul i oposat a la raó, com solen dir els que no han vist res, de res..."! O no?

    Avui el nostre particular tour ens ha fet reflexionar de quina manera viatjar ens pot fer canviar el que sentim pel nostre lloc d'origen. Ens hem adonat que no hi ha cap raó per venerar el que coneixem com "nostre" i que a la mida no cal donar-li gaire valor. I com exemple d'aìxò hem escoltat la "petita", que de petita no en té res, simfonia de Mozart. Com a souvenir, avui us he portat "El discurs del mètode" de Descartes, perquè ens fa reflexionar sobres els costums dels altres pobles: "És bo saber els costums dels altres pobles, per jutjar millors els nostres, i no creure que tot el que sigui contrari a les nostres modes és rídicul i oposat a la raó, com solen dir els que no han vist res, de res..."! O no?

  • Les peculiars "Fires de gel" del Tàmesi
    Escolta àudio

    Les peculiars "Fires de gel" del Tàmesi

    Avui el nostre particular tour ens ha fet viatjar fins a una de "Les fires gel" del Tàmesi de Londres, en una època coneguda com la "Petita Edat del Gel". La més cèlebre va ser durant la Gran Gelada de 1683-84, la més severa registrada a Anglaterra. Aprofitant que el riu passava mesos congelat i amb una capa molt gruixuda de neu s'hi celebraven tota mena d'activitats: carreres de cavalls, patinatge sobre gel, marionetes, bitlles i altres que avui dia estarien prohibides per cruels o controvertides. Doncs d'aquí és on s'inspiraria Henry Purcell per escriure la seva famosa escena de la fred de la seva semiòpera "El rei Artur" i que conté la meravellosa ària "Quin poder tens tu", quan Cupido desperta a l'esperit de la fred. Molts anys més tard, un altre anglès, Michael Nyman, s'inspiraria en aquella fred de Purcell, per escriure el seu famós "Memorial". Casualitat? No!

    Avui el nostre particular tour ens ha fet viatjar fins a una de "Les fires gel" del Tàmesi de Londres, en una època coneguda com la "Petita Edat del Gel". La més cèlebre va ser durant la Gran Gelada de 1683-84, la més severa registrada a Anglaterra. Aprofitant que el riu passava mesos congelat i amb una capa molt gruixuda de neu s'hi celebraven tota mena d'activitats: carreres de cavalls, patinatge sobre gel, marionetes, bitlles i altres que avui dia estarien prohibides per cruels o controvertides. Doncs d'aquí és on s'inspiraria Henry Purcell per escriure la seva famosa escena de la fred de la seva semiòpera "El rei Artur" i que conté la meravellosa ària "Quin poder tens tu", quan Cupido desperta a l'esperit de la fred. Molts anys més tard, un altre anglès, Michael Nyman, s'inspiraria en aquella fred de Purcell, per escriure el seu famós "Memorial". Casualitat? No!

  • La compulsió de confessar
    Escolta àudio

    La compulsió de confessar

    Avui el nostre particular tour ens ha fet viatjar, entre altres destins, a finals d'estiu del 1910, a un hotel de la ciutat holandesa de Leiden, el 26 d'agost. Allà va tenir lloc la consulta desesperada que Gustav Mahler li havia demanat al reputat psicoanalista vienès, d'origen jueu, com ell, Sigmund Freud. Hi hem arribat a través d'una carta del 4 de gener del 1935 i que Freud va enviar a un dels seus primers alumnes i gran amant de la música de Mahler, Teodor Reik. I què diu la carta? Doncs, entre altres coses, li explica que al llarg de les quatre hores que va durar la sessió, Mahler va reconèixer, sense embuts, tots els seus complexos i totes les seves pors! Com a souvenir us he portat un llibre molt adient: "La compulsió de confessar", escrit el 1925 per Teodor Reik.

    Avui el nostre particular tour ens ha fet viatjar, entre altres destins, a finals d'estiu del 1910, a un hotel de la ciutat holandesa de Leiden, el 26 d'agost. Allà va tenir lloc la consulta desesperada que Gustav Mahler li havia demanat al reputat psicoanalista vienès, d'origen jueu, com ell, Sigmund Freud. Hi hem arribat a través d'una carta del 4 de gener del 1935 i que Freud va enviar a un dels seus primers alumnes i gran amant de la música de Mahler, Teodor Reik. I què diu la carta? Doncs, entre altres coses, li explica que al llarg de les quatre hores que va durar la sessió, Mahler va reconèixer, sense embuts, tots els seus complexos i totes les seves pors! Com a souvenir us he portat un llibre molt adient: "La compulsió de confessar", escrit el 1925 per Teodor Reik.

  • La compositora que va fer brillar Edith Piaf
    Escolta àudio

    La compositora que va fer brillar Edith Piaf

    Avui el nostre tour ens ha fet viatjar, entre altres destins, fins al París dels anys vint, els feliços anys vint. Ella va començar la seva carrera en aquella ciutat, predilecta dels artistes, i de mica en mica hi va anar trobant el seu lloc. Havia estudiat piano i havia començat una prometedora carrera concertística, però finalment la va deixar per dedicar-se, en cos i ànima, a una cantant de nom Edith Piaf. Aquella va ser una col·laboració de 25 anys, de títols que donarien la glòria a la cantant, i classes, consells i vistiplaus. Tant és així que Piaf deia: "Si no hagués estat per ella, jo no seria la Piaf". Era francesa, havia nascut el 1903 i era pianista, compositora de cançons, de musicals, de bandes sonores. Es deia Margueritte Monnot.

    Avui el nostre tour ens ha fet viatjar, entre altres destins, fins al París dels anys vint, els feliços anys vint. Ella va començar la seva carrera en aquella ciutat, predilecta dels artistes, i de mica en mica hi va anar trobant el seu lloc. Havia estudiat piano i havia començat una prometedora carrera concertística, però finalment la va deixar per dedicar-se, en cos i ànima, a una cantant de nom Edith Piaf. Aquella va ser una col·laboració de 25 anys, de títols que donarien la glòria a la cantant, i classes, consells i vistiplaus. Tant és així que Piaf deia: "Si no hagués estat per ella, jo no seria la Piaf". Era francesa, havia nascut el 1903 i era pianista, compositora de cançons, de musicals, de bandes sonores. Es deia Margueritte Monnot.

  • El 1916 cantàvem Haydn en català!
    Escolta àudio

    El 1916 cantàvem Haydn en català!

    Avui al nostre particular tour la parada de rigor l'hem feta a Barcelona. Hem anat al Palau de la Música, el 27 de juny del 1916, el dia de l'estrena íntegra, al nostre país, de l'oratori "Les estacions" de Franz Joseph Haydn. El músic havia manifestat en més d'una ocasió: "La meva llengua s'entén per tot el món", i aquest esperit universal va fer que aviat s'estengués per molts països, entre els quals, Catalunya. Aquí la seva música havia arribat el 1782, en vida de Haydn, i des del primer moment va ser acollida amb entusiasme, però amb els anys encara li vam facilitar més la recepció. Com? Doncs traduint els textos. El 1916 els musicòlegs Vicenç Maria Gibert i Francesc Pujol traduïen al català el llibret "The seasons" de Gottfried van Swieten, i d'aquesta manera aconseguien encara més acostar la música al públic! Una iniciativa que ja s'estava aplicant amb altres obres i altres compositors. Amb la guerra del 36, tot es va esvair.

    Avui al nostre particular tour la parada de rigor l'hem feta a Barcelona. Hem anat al Palau de la Música, el 27 de juny del 1916, el dia de l'estrena íntegra, al nostre país, de l'oratori "Les estacions" de Franz Joseph Haydn. El músic havia manifestat en més d'una ocasió: "La meva llengua s'entén per tot el món", i aquest esperit universal va fer que aviat s'estengués per molts països, entre els quals, Catalunya. Aquí la seva música havia arribat el 1782, en vida de Haydn, i des del primer moment va ser acollida amb entusiasme, però amb els anys encara li vam facilitar més la recepció. Com? Doncs traduint els textos. El 1916 els musicòlegs Vicenç Maria Gibert i Francesc Pujol traduïen al català el llibret "The seasons" de Gottfried van Swieten, i d'aquesta manera aconseguien encara més acostar la música al públic! Una iniciativa que ja s'estava aplicant amb altres obres i altres compositors. Amb la guerra del 36, tot es va esvair.

  • El so d'una pàtria
    Escolta àudio

    El so d'una pàtria

    Avui en el nostre particular tour, entre altres destins, hem fet un recorregut al llarg del riu Moldava amb Bedrich Smetna. El trajecte representa la història, les llegendes i el passatge de la seva Bohèmia natal i és el poema simfònic més conegut dels sis recollits amb el títol de "La meva pàtria". Smetana es va basar en una bellíssima melodia tradicional sueca, "Ack, Värmeland", que havia conegut en els anys que va viure a Suècia. Havia abandonat el seu país, amb la Revolució de Praga del 1848, i no va tornar fins dotze anys després, quan les coses es van calmar. El souvenir del tour és aquesta melodia interpretada en dues versions molt diferents, Monica Zetterlund i Stan Getz Quartet & Chet Baker. Impossible triar-ne una!

    Avui en el nostre particular tour, entre altres destins, hem fet un recorregut al llarg del riu Moldava amb Bedrich Smetna. El trajecte representa la història, les llegendes i el passatge de la seva Bohèmia natal i és el poema simfònic més conegut dels sis recollits amb el títol de "La meva pàtria". Smetana es va basar en una bellíssima melodia tradicional sueca, "Ack, Värmeland", que havia conegut en els anys que va viure a Suècia. Havia abandonat el seu país, amb la Revolució de Praga del 1848, i no va tornar fins dotze anys després, quan les coses es van calmar. El souvenir del tour és aquesta melodia interpretada en dues versions molt diferents, Monica Zetterlund i Stan Getz Quartet & Chet Baker. Impossible triar-ne una!

  • Científics músics. O músics científics?
    Escolta àudio

    Científics músics. O músics científics?

    Avui el nostre particular tour ha començat camí a les estrelles, "fins a l'infinit i més enllà", com diu aquell crit de guerra de la pel·lícula "Toy Story". El viatge ens ha dut per diferents indrets de l'inabastable univers musical, fins que hem arribat a "La font de la vida" (The Fountain), una pel·lícula de Darren Aronofsky que no deixa de ser un viatge interespacial per retre homenatge a la bellesa de l'existència. La banda sonora és del britànic Clint Mansell i està escrita per captivar-te i arrossegar-te per un tour mental i emocional que és difícil que no t'atregui. Com a souvenir us he portat el James Webb, el telescopi llençat en òrbita el 25 de desembre del 2021, i una pregunta, la del milió! Sabeu quin ha estat l'ingredient secret que ha ajudat els científics de la NASA a treballar, des de fa 25 anys, per crear el telescopi més poderós de la història? Doncs la música. Sí! I és que gairebé tots els científics són músics! Escolteu el tour! Flipareu!

    Avui el nostre particular tour ha començat camí a les estrelles, "fins a l'infinit i més enllà", com diu aquell crit de guerra de la pel·lícula "Toy Story". El viatge ens ha dut per diferents indrets de l'inabastable univers musical, fins que hem arribat a "La font de la vida" (The Fountain), una pel·lícula de Darren Aronofsky que no deixa de ser un viatge interespacial per retre homenatge a la bellesa de l'existència. La banda sonora és del britànic Clint Mansell i està escrita per captivar-te i arrossegar-te per un tour mental i emocional que és difícil que no t'atregui. Com a souvenir us he portat el James Webb, el telescopi llençat en òrbita el 25 de desembre del 2021, i una pregunta, la del milió! Sabeu quin ha estat l'ingredient secret que ha ajudat els científics de la NASA a treballar, des de fa 25 anys, per crear el telescopi més poderós de la història? Doncs la música. Sí! I és que gairebé tots els científics són músics! Escolteu el tour! Flipareu!

Anar al contingut