TOTS ELS ÀUDIOS

  • Les peculiars "Fires de gel" del Tàmesi
    Escolta àudio

    Les peculiars "Fires de gel" del Tàmesi

    Avui el nostre particular tour ens ha fet viatjar fins a una de "Les fires gel" del Tàmesi de Londres, en una època coneguda com la "Petita Edat del Gel". La més cèlebre va ser durant la Gran Gelada de 1683-84, la més severa registrada a Anglaterra. Aprofitant que el riu passava mesos congelat i amb una capa molt gruixuda de neu s'hi celebraven tota mena d'activitats: carreres de cavalls, patinatge sobre gel, marionetes, bitlles i altres que avui dia estarien prohibides per cruels o controvertides. Doncs d'aquí és on s'inspiraria Henry Purcell per escriure la seva famosa escena de la fred de la seva semiòpera "El rei Artur" i que conté la meravellosa ària "Quin poder tens tu", quan Cupido desperta a l'esperit de la fred. Molts anys més tard, un altre anglès, Michael Nyman, s'inspiraria en aquella fred de Purcell, per escriure el seu famós "Memorial". Casualitat? No!

    Avui el nostre particular tour ens ha fet viatjar fins a una de "Les fires gel" del Tàmesi de Londres, en una època coneguda com la "Petita Edat del Gel". La més cèlebre va ser durant la Gran Gelada de 1683-84, la més severa registrada a Anglaterra. Aprofitant que el riu passava mesos congelat i amb una capa molt gruixuda de neu s'hi celebraven tota mena d'activitats: carreres de cavalls, patinatge sobre gel, marionetes, bitlles i altres que avui dia estarien prohibides per cruels o controvertides. Doncs d'aquí és on s'inspiraria Henry Purcell per escriure la seva famosa escena de la fred de la seva semiòpera "El rei Artur" i que conté la meravellosa ària "Quin poder tens tu", quan Cupido desperta a l'esperit de la fred. Molts anys més tard, un altre anglès, Michael Nyman, s'inspiraria en aquella fred de Purcell, per escriure el seu famós "Memorial". Casualitat? No!

  • La compulsió de confessar
    Escolta àudio

    La compulsió de confessar

    Avui el nostre particular tour ens ha fet viatjar, entre altres destins, a finals d'estiu del 1910, a un hotel de la ciutat holandesa de Leiden, el 26 d'agost. Allà va tenir lloc la consulta desesperada que Gustav Mahler li havia demanat al reputat psicoanalista vienès, d'origen jueu, com ell, Sigmund Freud. Hi hem arribat a través d'una carta del 4 de gener del 1935 i que Freud va enviar a un dels seus primers alumnes i gran amant de la música de Mahler, Teodor Reik. I què diu la carta? Doncs, entre altres coses, li explica que al llarg de les quatre hores que va durar la sessió, Mahler va reconèixer, sense embuts, tots els seus complexos i totes les seves pors! Com a souvenir us he portat un llibre molt adient: "La compulsió de confessar", escrit el 1925 per Teodor Reik.

    Avui el nostre particular tour ens ha fet viatjar, entre altres destins, a finals d'estiu del 1910, a un hotel de la ciutat holandesa de Leiden, el 26 d'agost. Allà va tenir lloc la consulta desesperada que Gustav Mahler li havia demanat al reputat psicoanalista vienès, d'origen jueu, com ell, Sigmund Freud. Hi hem arribat a través d'una carta del 4 de gener del 1935 i que Freud va enviar a un dels seus primers alumnes i gran amant de la música de Mahler, Teodor Reik. I què diu la carta? Doncs, entre altres coses, li explica que al llarg de les quatre hores que va durar la sessió, Mahler va reconèixer, sense embuts, tots els seus complexos i totes les seves pors! Com a souvenir us he portat un llibre molt adient: "La compulsió de confessar", escrit el 1925 per Teodor Reik.

  • La compositora que va fer brillar Edith Piaf
    Escolta àudio

    La compositora que va fer brillar Edith Piaf

    Avui el nostre tour ens ha fet viatjar, entre altres destins, fins al París dels anys vint, els feliços anys vint. Ella va començar la seva carrera en aquella ciutat, predilecta dels artistes, i de mica en mica hi va anar trobant el seu lloc. Havia estudiat piano i havia començat una prometedora carrera concertística, però finalment la va deixar per dedicar-se, en cos i ànima, a una cantant de nom Edith Piaf. Aquella va ser una col·laboració de 25 anys, de títols que donarien la glòria a la cantant, i classes, consells i vistiplaus. Tant és així que Piaf deia: "Si no hagués estat per ella, jo no seria la Piaf". Era francesa, havia nascut el 1903 i era pianista, compositora de cançons, de musicals, de bandes sonores. Es deia Margueritte Monnot.

    Avui el nostre tour ens ha fet viatjar, entre altres destins, fins al París dels anys vint, els feliços anys vint. Ella va començar la seva carrera en aquella ciutat, predilecta dels artistes, i de mica en mica hi va anar trobant el seu lloc. Havia estudiat piano i havia començat una prometedora carrera concertística, però finalment la va deixar per dedicar-se, en cos i ànima, a una cantant de nom Edith Piaf. Aquella va ser una col·laboració de 25 anys, de títols que donarien la glòria a la cantant, i classes, consells i vistiplaus. Tant és així que Piaf deia: "Si no hagués estat per ella, jo no seria la Piaf". Era francesa, havia nascut el 1903 i era pianista, compositora de cançons, de musicals, de bandes sonores. Es deia Margueritte Monnot.

  • El 1916 cantàvem Haydn en català!
    Escolta àudio

    El 1916 cantàvem Haydn en català!

    Avui al nostre particular tour la parada de rigor l'hem feta a Barcelona. Hem anat al Palau de la Música, el 27 de juny del 1916, el dia de l'estrena íntegra, al nostre país, de l'oratori "Les estacions" de Franz Joseph Haydn. El músic havia manifestat en més d'una ocasió: "La meva llengua s'entén per tot el món", i aquest esperit universal va fer que aviat s'estengués per molts països, entre els quals, Catalunya. Aquí la seva música havia arribat el 1782, en vida de Haydn, i des del primer moment va ser acollida amb entusiasme, però amb els anys encara li vam facilitar més la recepció. Com? Doncs traduint els textos. El 1916 els musicòlegs Vicenç Maria Gibert i Francesc Pujol traduïen al català el llibret "The seasons" de Gottfried van Swieten, i d'aquesta manera aconseguien encara més acostar la música al públic! Una iniciativa que ja s'estava aplicant amb altres obres i altres compositors. Amb la guerra del 36, tot es va esvair.

    Avui al nostre particular tour la parada de rigor l'hem feta a Barcelona. Hem anat al Palau de la Música, el 27 de juny del 1916, el dia de l'estrena íntegra, al nostre país, de l'oratori "Les estacions" de Franz Joseph Haydn. El músic havia manifestat en més d'una ocasió: "La meva llengua s'entén per tot el món", i aquest esperit universal va fer que aviat s'estengués per molts països, entre els quals, Catalunya. Aquí la seva música havia arribat el 1782, en vida de Haydn, i des del primer moment va ser acollida amb entusiasme, però amb els anys encara li vam facilitar més la recepció. Com? Doncs traduint els textos. El 1916 els musicòlegs Vicenç Maria Gibert i Francesc Pujol traduïen al català el llibret "The seasons" de Gottfried van Swieten, i d'aquesta manera aconseguien encara més acostar la música al públic! Una iniciativa que ja s'estava aplicant amb altres obres i altres compositors. Amb la guerra del 36, tot es va esvair.

  • El so d'una pàtria
    Escolta àudio

    El so d'una pàtria

    Avui en el nostre particular tour, entre altres destins, hem fet un recorregut al llarg del riu Moldava amb Bedrich Smetna. El trajecte representa la història, les llegendes i el passatge de la seva Bohèmia natal i és el poema simfònic més conegut dels sis recollits amb el títol de "La meva pàtria". Smetana es va basar en una bellíssima melodia tradicional sueca, "Ack, Värmeland", que havia conegut en els anys que va viure a Suècia. Havia abandonat el seu país, amb la Revolució de Praga del 1848, i no va tornar fins dotze anys després, quan les coses es van calmar. El souvenir del tour és aquesta melodia interpretada en dues versions molt diferents, Monica Zetterlund i Stan Getz Quartet & Chet Baker. Impossible triar-ne una!

    Avui en el nostre particular tour, entre altres destins, hem fet un recorregut al llarg del riu Moldava amb Bedrich Smetna. El trajecte representa la història, les llegendes i el passatge de la seva Bohèmia natal i és el poema simfònic més conegut dels sis recollits amb el títol de "La meva pàtria". Smetana es va basar en una bellíssima melodia tradicional sueca, "Ack, Värmeland", que havia conegut en els anys que va viure a Suècia. Havia abandonat el seu país, amb la Revolució de Praga del 1848, i no va tornar fins dotze anys després, quan les coses es van calmar. El souvenir del tour és aquesta melodia interpretada en dues versions molt diferents, Monica Zetterlund i Stan Getz Quartet & Chet Baker. Impossible triar-ne una!

  • Científics músics. O músics científics?
    Escolta àudio

    Científics músics. O músics científics?

    Avui el nostre particular tour ha començat camí a les estrelles, "fins a l'infinit i més enllà", com diu aquell crit de guerra de la pel·lícula "Toy Story". El viatge ens ha dut per diferents indrets de l'inabastable univers musical, fins que hem arribat a "La font de la vida" (The Fountain), una pel·lícula de Darren Aronofsky que no deixa de ser un viatge interespacial per retre homenatge a la bellesa de l'existència. La banda sonora és del britànic Clint Mansell i està escrita per captivar-te i arrossegar-te per un tour mental i emocional que és difícil que no t'atregui. Com a souvenir us he portat el James Webb, el telescopi llençat en òrbita el 25 de desembre del 2021, i una pregunta, la del milió! Sabeu quin ha estat l'ingredient secret que ha ajudat els científics de la NASA a treballar, des de fa 25 anys, per crear el telescopi més poderós de la història? Doncs la música. Sí! I és que gairebé tots els científics són músics! Escolteu el tour! Flipareu!

    Avui el nostre particular tour ha començat camí a les estrelles, "fins a l'infinit i més enllà", com diu aquell crit de guerra de la pel·lícula "Toy Story". El viatge ens ha dut per diferents indrets de l'inabastable univers musical, fins que hem arribat a "La font de la vida" (The Fountain), una pel·lícula de Darren Aronofsky que no deixa de ser un viatge interespacial per retre homenatge a la bellesa de l'existència. La banda sonora és del britànic Clint Mansell i està escrita per captivar-te i arrossegar-te per un tour mental i emocional que és difícil que no t'atregui. Com a souvenir us he portat el James Webb, el telescopi llençat en òrbita el 25 de desembre del 2021, i una pregunta, la del milió! Sabeu quin ha estat l'ingredient secret que ha ajudat els científics de la NASA a treballar, des de fa 25 anys, per crear el telescopi més poderós de la història? Doncs la música. Sí! I és que gairebé tots els científics són músics! Escolteu el tour! Flipareu!

  • Una carta d'amor anomenada Dorabella
    Escolta àudio

    Una carta d'amor anomenada Dorabella

    Avui el nostre particular viatge ens ha portat, entre altres indrets, fins a Dorabella. En realitat es deia Dora Penny i era la filla d'un pastor anglicà. El punt de partida és el juliol del 1897, quan els Penny van convidar els Elgar a passar uns dies a casa seva. Aleshores, Edward tenia 40 anys i Dora 21, i ella era alumna seva. No sabem què va passar aquells dies d'estiu, però el compositor en va deixar constància en una carta amb data 14 de juliol del 1897, un carta amb un codi indesxifrable (encara avui dia) i que es coneix com el "Codi Dorabella". Com tots sabeu, els missatges secrets porten sovint a la suspicàcia i aquest ha fet vessar rius de tinta. La carta va quedar quaranta anys en un calaix, fins que Dora Penny va parlar de la seva existència en un llibre. Dos anys després de la carta, quan Elgar va escriure les seves "Variacions Enigma", la n.10, sabeu a qui la va dedicar? Doncs sí! I allà sí que ho proclama als quatre vents, perquè tothom ho senti...

    Avui el nostre particular viatge ens ha portat, entre altres indrets, fins a Dorabella. En realitat es deia Dora Penny i era la filla d'un pastor anglicà. El punt de partida és el juliol del 1897, quan els Penny van convidar els Elgar a passar uns dies a casa seva. Aleshores, Edward tenia 40 anys i Dora 21, i ella era alumna seva. No sabem què va passar aquells dies d'estiu, però el compositor en va deixar constància en una carta amb data 14 de juliol del 1897, un carta amb un codi indesxifrable (encara avui dia) i que es coneix com el "Codi Dorabella". Com tots sabeu, els missatges secrets porten sovint a la suspicàcia i aquest ha fet vessar rius de tinta. La carta va quedar quaranta anys en un calaix, fins que Dora Penny va parlar de la seva existència en un llibre. Dos anys després de la carta, quan Elgar va escriure les seves "Variacions Enigma", la n.10, sabeu a qui la va dedicar? Doncs sí! I allà sí que ho proclama als quatre vents, perquè tothom ho senti...

  • Que aixequi el dit qui el conegui...
    Escolta àudio

    Que aixequi el dit qui el conegui...

    Avui el nostre particular tour ens ha portat, entre altres destins, fins a l'illa dels oblidats. Allà hem trobat un músic nascut a Bohèmia el 1763, Vojtech Matyás Jírovec, un personatge tan interessant com desconegut. Va viatjar per mig Europa i cada ciutat li va servir per endinsar-se encara més en el món de la música i anar obrint-se camí. Als 41 anys es va establir a Viena, i es va convertir en una part important de la societat musical de la ciutat. Fins i tot, quan va morir Beethoven, el 1827, va ser un dels il·lustres escollits per portar el fèretre del mestre. Que aixequi el dit qui el conegui?

    Avui el nostre particular tour ens ha portat, entre altres destins, fins a l'illa dels oblidats. Allà hem trobat un músic nascut a Bohèmia el 1763, Vojtech Matyás Jírovec, un personatge tan interessant com desconegut. Va viatjar per mig Europa i cada ciutat li va servir per endinsar-se encara més en el món de la música i anar obrint-se camí. Als 41 anys es va establir a Viena, i es va convertir en una part important de la societat musical de la ciutat. Fins i tot, quan va morir Beethoven, el 1827, va ser un dels il·lustres escollits per portar el fèretre del mestre. Que aixequi el dit qui el conegui?

  • Per què "Aida" es va estrenar a Egipte?
    Escolta àudio

    Per què "Aida" es va estrenar a Egipte?

    Avui el nostre particular tour ens ha dut, entre altres destins, fins a Egipte, el 24 de desembre del 1871. Aquell dia, el Teatre Reial del Caire acollia l'estrena de l'òpera "Aida", de Giuseppe Verdi. L'encàrrec l'hi havia fet el virrei d'Egipte, després que el compositor es negués a escriure una oda per celebrar la inauguració del canal de Suez. El músic italià ho havia justificat dient que ell no escrivia "peces ocasionals". En canvi, l'encàrrec d'escriure una òpera que reflectís la grandesa de l'Antic Egipte, un cop inaugurat el canal, el va fer canviar d'opinió. Amb tot, encara avui dia hi ha la idea, molt estesa, que "Aida" va ser escrita per inaugurar el canal i no va ser així! Sabeu quina música es va estrenar en aquella inauguració? Doncs haureu de fer el tour i en el souvenir hi trobareu la resposta!

    Avui el nostre particular tour ens ha dut, entre altres destins, fins a Egipte, el 24 de desembre del 1871. Aquell dia, el Teatre Reial del Caire acollia l'estrena de l'òpera "Aida", de Giuseppe Verdi. L'encàrrec l'hi havia fet el virrei d'Egipte, després que el compositor es negués a escriure una oda per celebrar la inauguració del canal de Suez. El músic italià ho havia justificat dient que ell no escrivia "peces ocasionals". En canvi, l'encàrrec d'escriure una òpera que reflectís la grandesa de l'Antic Egipte, un cop inaugurat el canal, el va fer canviar d'opinió. Amb tot, encara avui dia hi ha la idea, molt estesa, que "Aida" va ser escrita per inaugurar el canal i no va ser així! Sabeu quina música es va estrenar en aquella inauguració? Doncs haureu de fer el tour i en el souvenir hi trobareu la resposta!

  • Take this Waltz
    Escolta àudio

    Take this Waltz

    Avui el nostre particular tour ens ha portat, entre altres indrets, a ballar el vals a Viena. Hem estat a l'Sperlsaal, uns jardins que feien les delícies de tots aquells qui tenien ganes de divertir-se. Allà la gent bevia cervesa, xerrava i ballava el vals, i també polques, marxes... El protagonista era l'"heroi nacional d'Àustria", com anomenaven a l'època Johann Strauss. En pocs anys, el vals va fer furor d'Europa i el seu ritme tres per quatre atrauria no només els balladors sinó grans compositors i artistes d'arreu. L'any 1929, Federico Garcia Lorca escriuria un dels seus poemes més surrealistes, "Un petit vals vienès", que el 1968 Leonard Cohen va musicar a "Take this waltz". El vals vienès tornava a ser escoltat a mig món. Balles?

    Avui el nostre particular tour ens ha portat, entre altres indrets, a ballar el vals a Viena. Hem estat a l'Sperlsaal, uns jardins que feien les delícies de tots aquells qui tenien ganes de divertir-se. Allà la gent bevia cervesa, xerrava i ballava el vals, i també polques, marxes... El protagonista era l'"heroi nacional d'Àustria", com anomenaven a l'època Johann Strauss. En pocs anys, el vals va fer furor d'Europa i el seu ritme tres per quatre atrauria no només els balladors sinó grans compositors i artistes d'arreu. L'any 1929, Federico Garcia Lorca escriuria un dels seus poemes més surrealistes, "Un petit vals vienès", que el 1968 Leonard Cohen va musicar a "Take this waltz". El vals vienès tornava a ser escoltat a mig món. Balles?

  • Nöel a Paris
    Escolta àudio

    Nöel a Paris

    Avui el nostre particular tour nadalenc ens ha fet un recorregut per diferents llocs i èpoques: fins i tot hem estat a casa de Santa Claus, la d'Alaska...! Els inventors d'aquest muntatge són americans. Van fer servir la seva imatge en un anunci de frigorífics i aleshores el van fer viure en un lloc molt fred! Hem fet un puja i baixa a casa seva -una mica hortera, entre nosaltres- i també hem sabut com Sant Nicolau es va convertir -pobrissó- en el que és avui. Però per a mi, un dels moments més reconfortants ha estat al final del tour, quan hem anat a passar el Nadal a París, amb una nadala que no sona com una nadala, de Charles Aznavour. Li va escriure una amiga: "Lluny de la família, els amics, els fills, tu i jo, sols, a París!" I sabeu què? Jo m'hi he apunta't! Perquè amb tanta bombolla, encara no sé a on aniré a parar aquest any! I París és París! Estimats i estimades: bon Nadal!

    Avui el nostre particular tour nadalenc ens ha fet un recorregut per diferents llocs i èpoques: fins i tot hem estat a casa de Santa Claus, la d'Alaska...! Els inventors d'aquest muntatge són americans. Van fer servir la seva imatge en un anunci de frigorífics i aleshores el van fer viure en un lloc molt fred! Hem fet un puja i baixa a casa seva -una mica hortera, entre nosaltres- i també hem sabut com Sant Nicolau es va convertir -pobrissó- en el que és avui. Però per a mi, un dels moments més reconfortants ha estat al final del tour, quan hem anat a passar el Nadal a París, amb una nadala que no sona com una nadala, de Charles Aznavour. Li va escriure una amiga: "Lluny de la família, els amics, els fills, tu i jo, sols, a París!" I sabeu què? Jo m'hi he apunta't! Perquè amb tanta bombolla, encara no sé a on aniré a parar aquest any! I París és París! Estimats i estimades: bon Nadal!

  • "Guten Abend, gut' Nacht"
    Escolta àudio

    "Guten Abend, gut' Nacht"

    Avui el nostre particular tour ens ha portat, entre d'altres, una carta amb regal inclòs, una cançó de bressol! La carta la va escriure Johannes Brahms i l'adreçava a l'home d'una amiga. S'havien conegut a Hamburg, aleshores eren molt joves, ell dirigia un cor i ella, Bertha, era una de les cantaires. Ella estava promesa. I al cap d'un anys, quan va tenir el seu segon fill, Brahms li va compondre una cançó de bressol, com a regal per a la mare i el fill. Amb el temps aquesta melodia s'ha convertit en una de les més famoses que mai s'han escrit. Voleu saber quina és? Doncs apunta't al Gran Tour...!

    Avui el nostre particular tour ens ha portat, entre d'altres, una carta amb regal inclòs, una cançó de bressol! La carta la va escriure Johannes Brahms i l'adreçava a l'home d'una amiga. S'havien conegut a Hamburg, aleshores eren molt joves, ell dirigia un cor i ella, Bertha, era una de les cantaires. Ella estava promesa. I al cap d'un anys, quan va tenir el seu segon fill, Brahms li va compondre una cançó de bressol, com a regal per a la mare i el fill. Amb el temps aquesta melodia s'ha convertit en una de les més famoses que mai s'han escrit. Voleu saber quina és? Doncs apunta't al Gran Tour...!

  • I amb "elles" arribava Nadal
    Escolta àudio

    I amb "elles" arribava Nadal

    Avui el nostre particular tour ens ha fet adonar que ja ha arribat Nadal! Sí, de petita em deien que el Nadal el portava l'hivern, la loteria i santa Victòria! Però per a mi, el Nadal el portaven elles, les nines de Famosa -que per cert jo creia que eren d'un poble que es deia "Famosa"-, que passet a passet anaven fins el portal! La nadala d'aquest anunci dels anys 70 la va escriure, "en un tres i no res", una noia de 18 anys. Era de Barcelona i es deia Marta Minguella! Aprofito per desitjar-vos un bon Nadal!!!

    Avui el nostre particular tour ens ha fet adonar que ja ha arribat Nadal! Sí, de petita em deien que el Nadal el portava l'hivern, la loteria i santa Victòria! Però per a mi, el Nadal el portaven elles, les nines de Famosa -que per cert jo creia que eren d'un poble que es deia "Famosa"-, que passet a passet anaven fins el portal! La nadala d'aquest anunci dels anys 70 la va escriure, "en un tres i no res", una noia de 18 anys. Era de Barcelona i es deia Marta Minguella! Aprofito per desitjar-vos un bon Nadal!!!

  • La nit de Nadal
    Escolta àudio

    La nit de Nadal

    Avui el nostre particular tour ens ha dut, entre altres indrets, fins al teatre Novedades de Barcelona, el 26 d'octubre del 1902. Aquell dia era diumenge i tenia lloc l'estrena de l'oratori "La nit de Nadal", de Joan Lamote de Grignon, que aleshores tenia 30 anys. El 1886, el jove poeta Francesc Casas i Amigó havia escrit un recull de poemes titulats, precisament "La nit de Nadal" i Lamote s'hi va fixar i inspirar per escriure el seu oratori. El dia de l'estrena la crítica i el públic es van desfer en elogis. El 1925, Pau Casals escrivia: "Barcelona li té d'agrair per sempre el que vostè li ha donat d'amor i dels seus dots de gran músic." Unes paraules poc profètiques! El dia del seu enterrament el poble va sortir a acomiadar-lo, però, en canvi, no hi va haver l'adeu oficial que es mereixia!

    Avui el nostre particular tour ens ha dut, entre altres indrets, fins al teatre Novedades de Barcelona, el 26 d'octubre del 1902. Aquell dia era diumenge i tenia lloc l'estrena de l'oratori "La nit de Nadal", de Joan Lamote de Grignon, que aleshores tenia 30 anys. El 1886, el jove poeta Francesc Casas i Amigó havia escrit un recull de poemes titulats, precisament "La nit de Nadal" i Lamote s'hi va fixar i inspirar per escriure el seu oratori. El dia de l'estrena la crítica i el públic es van desfer en elogis. El 1925, Pau Casals escrivia: "Barcelona li té d'agrair per sempre el que vostè li ha donat d'amor i dels seus dots de gran músic." Unes paraules poc profètiques! El dia del seu enterrament el poble va sortir a acomiadar-lo, però, en canvi, no hi va haver l'adeu oficial que es mereixia!

  • La fira del pessebre o de les noies
    Escolta àudio

    La fira del pessebre o de les noies

    Aquesta tarda el nostre particular tour ens ha dut, entre altres indrets, a la Fira de Santa Llúcia. És la patrona de les modistes i abans també era la patrona de les nenes que anaven a costura i a aprendre de lletra! Bé, de lletra ben poca, perquè els nostres rebesavis creien que no era sa per a les noies, en canvi la costura formava part de les feines casolanes, que els serviria per ser bones mestresses de casa. El que s'esperava d'una noia com cal, vaja! Temps era temps, a molts llocs de Catalunya se celebrava la festa de Santa Llúcia i, com que cada terra fa sa guerra, se celebrava de manera diferent. A Barcelona es feia, i encara es fa, una fira, la més antiga de Catalunya. La primera de la qual tenim constància és del 1786. De fet, aleshores era coneguda com la "fira del pessebre" o "de les noies". I en què consistia? Doncs veniu a fer el tour amb nosaltres i us en faig cinc cèntims!

    Aquesta tarda el nostre particular tour ens ha dut, entre altres indrets, a la Fira de Santa Llúcia. És la patrona de les modistes i abans també era la patrona de les nenes que anaven a costura i a aprendre de lletra! Bé, de lletra ben poca, perquè els nostres rebesavis creien que no era sa per a les noies, en canvi la costura formava part de les feines casolanes, que els serviria per ser bones mestresses de casa. El que s'esperava d'una noia com cal, vaja! Temps era temps, a molts llocs de Catalunya se celebrava la festa de Santa Llúcia i, com que cada terra fa sa guerra, se celebrava de manera diferent. A Barcelona es feia, i encara es fa, una fira, la més antiga de Catalunya. La primera de la qual tenim constància és del 1786. De fet, aleshores era coneguda com la "fira del pessebre" o "de les noies". I en què consistia? Doncs veniu a fer el tour amb nosaltres i us en faig cinc cèntims!

Anar al contingut