TOTS ELS ÀUDIOS

  • Schumann i Casals
    Escolta àudio

    Schumann i Casals

    Avui el nostre viatge particular, entre altres llocs, ens ha fet viatjar fins a Düsseldorf, l'any 1850. Feia poc que els Schumann s'hi havien traslladat a viure. Robert Schumann havia estat nomenat director de l'orquestra de la ciutat. Doncs, el mateix dia que debutava, al matí acabava l'esborrany del seu Concert per a violoncel. Després de l'estrena, sense pena ni glòria, el concert va passar dècades sense que s'interpretés. No va ser fins a principis del segle XX que es consolidaria en el repertori. Sabeu qui va ser el que el va rescatar? Pau Casals. Com a souvenir, hem descobert que Casals no va ser el primer que es va fixar en les Sis suites per a violoncel de Bach; abans, Robert Schumann ja les havia descobert, arranjat i interpretat. Però, vaja, té la seva explicació.

    Avui el nostre viatge particular, entre altres llocs, ens ha fet viatjar fins a Düsseldorf, l'any 1850. Feia poc que els Schumann s'hi havien traslladat a viure. Robert Schumann havia estat nomenat director de l'orquestra de la ciutat. Doncs, el mateix dia que debutava, al matí acabava l'esborrany del seu Concert per a violoncel. Després de l'estrena, sense pena ni glòria, el concert va passar dècades sense que s'interpretés. No va ser fins a principis del segle XX que es consolidaria en el repertori. Sabeu qui va ser el que el va rescatar? Pau Casals. Com a souvenir, hem descobert que Casals no va ser el primer que es va fixar en les Sis suites per a violoncel de Bach; abans, Robert Schumann ja les havia descobert, arranjat i interpretat. Però, vaja, té la seva explicació.

  • Dels fabricants de teles a l'adoberia de pells
    Escolta àudio

    Dels fabricants de teles a l'adoberia de pells

    Avui el nostre particular tour ens ha fet viatjar, entre altres destins, a un gran àtic de la ciutat de Leipzig. Havia estat el taller d'uns fabricants de teles, la Gewandhaus, i no es feia servir. Per iniciativa de l'alcalde es va ampliar, s'hi va fer una sala de concerts i un dia de novembre del 1781 es va fer el primer concert de l'Orquestra de la Gewandhaus. Però la història autèntica encara ens remunta més enrere, al 1479. Com a souvenir, hem estat en un teatre avui dia desaparegut, el Teatre Espanyol. Estava al passeig de Gràcia de Barcelona, quan encara no s'havia urbanitzat, i estava ple d'arbres, i els barcelonins hi anaven a veure obres de teatre, escoltar àries d'òpera, sarsueles...! Però aviat va desaparèixer i va passar a ser una adoberia de pells per a sabates, un concessionari de cotxes americans de gamma alta i més coses. És que viatjar, a part que t'obre la ment, et fa descobrir coses sorprenents. Per cert, sabeu què hi ha ara en aquest teatre? És fàcil d'endevinar!

    Avui el nostre particular tour ens ha fet viatjar, entre altres destins, a un gran àtic de la ciutat de Leipzig. Havia estat el taller d'uns fabricants de teles, la Gewandhaus, i no es feia servir. Per iniciativa de l'alcalde es va ampliar, s'hi va fer una sala de concerts i un dia de novembre del 1781 es va fer el primer concert de l'Orquestra de la Gewandhaus. Però la història autèntica encara ens remunta més enrere, al 1479. Com a souvenir, hem estat en un teatre avui dia desaparegut, el Teatre Espanyol. Estava al passeig de Gràcia de Barcelona, quan encara no s'havia urbanitzat, i estava ple d'arbres, i els barcelonins hi anaven a veure obres de teatre, escoltar àries d'òpera, sarsueles...! Però aviat va desaparèixer i va passar a ser una adoberia de pells per a sabates, un concessionari de cotxes americans de gamma alta i més coses. És que viatjar, a part que t'obre la ment, et fa descobrir coses sorprenents. Per cert, sabeu què hi ha ara en aquest teatre? És fàcil d'endevinar!

  • Sirenes, cant, encant i perill
    Escolta àudio

    Sirenes, cant, encant i perill

    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha endinsat en el seductor món de les sirenes. Ho hem fet amb la lectura del llibre "Sirenes, seduccions i metamorfosi" del mallorquí Carlos García Gual. El fragment no pot començar més bonic: "Companys, si coneixeu el cau de la sirena, allà enmig de la mar, jo l'aniria a veure..." cantava Lluís Llach en la seva cançó. Però per què volia visitar-la? Era, potser, només per escoltar la seva veu i sentir-la cantar, o per alguna cosa més? En què residia l'encant fabulós d'aquella sirena? (...) Des de les mítiques sirenes de l'antiga Grècia, fins avui, les sirenes viuen en la fantasia popular i la seva veu representa el cant, l'encant i el perill. Com a souvenir us he portat un invent del 1819, d'un científic francès, unes alarmes acústiques que servirien per alertar del perill. Les porten les ambulàncies, la policia, els bombers, i com es diuen? Sirenes!

    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha endinsat en el seductor món de les sirenes. Ho hem fet amb la lectura del llibre "Sirenes, seduccions i metamorfosi" del mallorquí Carlos García Gual. El fragment no pot començar més bonic: "Companys, si coneixeu el cau de la sirena, allà enmig de la mar, jo l'aniria a veure..." cantava Lluís Llach en la seva cançó. Però per què volia visitar-la? Era, potser, només per escoltar la seva veu i sentir-la cantar, o per alguna cosa més? En què residia l'encant fabulós d'aquella sirena? (...) Des de les mítiques sirenes de l'antiga Grècia, fins avui, les sirenes viuen en la fantasia popular i la seva veu representa el cant, l'encant i el perill. Com a souvenir us he portat un invent del 1819, d'un científic francès, unes alarmes acústiques que servirien per alertar del perill. Les porten les ambulàncies, la policia, els bombers, i com es diuen? Sirenes!

  • "La meva dona, Cosima Wagner, m'ha portat al manicomi"
    Escolta àudio

    "La meva dona, Cosima Wagner, m'ha portat al manicomi"

    Avui el nostre particular tour ens ha fet viatjar, entre altres destins, a Bayreuth, amb una carta que explica molt més del que diu. L'escriu Cosima Wagner, dona de Richard Wagner i filla de Liszt, i l'escriu a Friedrich Nietzsche, un dels filòsofs almenys més influents en el pensament del segle XX. Doncs aquesta relació entre ells dos és un dels episodis més enigmàtics de la vida del filòsof. Només cal dir-vos que quan Nietzsche va morir, i portava onze anys en un sanatori mental, les darreres paraules que va pronunciar van ser "La meva dona, Cosima Wagner, m'ha portat aquí!"

    Avui el nostre particular tour ens ha fet viatjar, entre altres destins, a Bayreuth, amb una carta que explica molt més del que diu. L'escriu Cosima Wagner, dona de Richard Wagner i filla de Liszt, i l'escriu a Friedrich Nietzsche, un dels filòsofs almenys més influents en el pensament del segle XX. Doncs aquesta relació entre ells dos és un dels episodis més enigmàtics de la vida del filòsof. Només cal dir-vos que quan Nietzsche va morir, i portava onze anys en un sanatori mental, les darreres paraules que va pronunciar van ser "La meva dona, Cosima Wagner, m'ha portat aquí!"

  • Robert Casadesus, un músic francès amb arrels figuerenques
    Escolta àudio

    Robert Casadesus, un músic francès amb arrels figuerenques

    Avui el nostre particular tour ens ha fet conèixer un músic francès, d'origen empordanès, per concretar, de Figueres, la meva ciutat. I he pensat que si de vegades parlo de músics que han nascut a l'altra punta del món, per què no parlo d'ell? A més, és un músic interessantíssim. Va néixer a París el 1899, fill de dos estudiants del conservatori, tot i que la noia se'n va desentendre. A partir d'aquí, arranca la seva història, la de Robert Casadesus, gran pianista, compositor, director del Conservatori de Fointenableau, i membre de la gran saga de músics i artistes Casadesus. Com a souvenir hem conegut la seva dona, la pianista i pedagoga Gaby Casadesus, una altra de les grans!

    Avui el nostre particular tour ens ha fet conèixer un músic francès, d'origen empordanès, per concretar, de Figueres, la meva ciutat. I he pensat que si de vegades parlo de músics que han nascut a l'altra punta del món, per què no parlo d'ell? A més, és un músic interessantíssim. Va néixer a París el 1899, fill de dos estudiants del conservatori, tot i que la noia se'n va desentendre. A partir d'aquí, arranca la seva història, la de Robert Casadesus, gran pianista, compositor, director del Conservatori de Fointenableau, i membre de la gran saga de músics i artistes Casadesus. Com a souvenir hem conegut la seva dona, la pianista i pedagoga Gaby Casadesus, una altra de les grans!

  • Malgrat tot
    Escolta àudio

    Malgrat tot

    Avui el nostre particular tour ens ha deixat, entre altres destins, a Viena. Hi hem anat amb el Concert per a la mà esquerra de Ravel i el seu destinatari, Paul Wittgenstein. Vienès, pianista de gran vocació, el 1913 va ser cridat a incorporar-se a files, a la Primera Guerra Mundial i allà va perdre el braç dret. Després d'un període de d'agonia i depressió va decidir seguir endavant amb la seva carrera fent encàrrecs de compositors. Ravel en va ser un. Com a souvenir us he portat una peça per a piano, també escrita per a la mà esquera i titulada "Malgré tout". La va escriure el mexicà Manuel Ponce, per a un compatriota seu que era escultor, Jesús Contreras. De fama internacional, una malaltia va fer que li haguessin d'amputar un braç, tot i això va continuar amb la seva carrera i va fer una escultura meravellosa que representa una dona despullada, amb les mans lligades i amb el cap aixecat, com amb sentiment d'angoixa. La va titular "Malgré tout". Malgrat tot! Una lliçó de vida!

    Avui el nostre particular tour ens ha deixat, entre altres destins, a Viena. Hi hem anat amb el Concert per a la mà esquerra de Ravel i el seu destinatari, Paul Wittgenstein. Vienès, pianista de gran vocació, el 1913 va ser cridat a incorporar-se a files, a la Primera Guerra Mundial i allà va perdre el braç dret. Després d'un període de d'agonia i depressió va decidir seguir endavant amb la seva carrera fent encàrrecs de compositors. Ravel en va ser un. Com a souvenir us he portat una peça per a piano, també escrita per a la mà esquera i titulada "Malgré tout". La va escriure el mexicà Manuel Ponce, per a un compatriota seu que era escultor, Jesús Contreras. De fama internacional, una malaltia va fer que li haguessin d'amputar un braç, tot i això va continuar amb la seva carrera i va fer una escultura meravellosa que representa una dona despullada, amb les mans lligades i amb el cap aixecat, com amb sentiment d'angoixa. La va titular "Malgré tout". Malgrat tot! Una lliçó de vida!

  • "Pobres nenes orfes"
    Escolta àudio

    "Pobres nenes orfes"

    Avui el nostre particular tour ens ha fet conèixer una mica més la vida en els hospicis venecians del segle XVIII. Les noies que hi anaven a parar, només unes quantes, un deu per cent, rebien classes de música i esdevenien músiques, però el preu que pagaven des que hi entraven el primer dia fins que en sortien, si és que en sortien, era molt alt. Massa alt!

    Avui el nostre particular tour ens ha fet conèixer una mica més la vida en els hospicis venecians del segle XVIII. Les noies que hi anaven a parar, només unes quantes, un deu per cent, rebien classes de música i esdevenien músiques, però el preu que pagaven des que hi entraven el primer dia fins que en sortien, si és que en sortien, era molt alt. Massa alt!

  • Crec en el Déu de Spinoza
    Escolta àudio

    Crec en el Déu de Spinoza

    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar al segle XVII. Hi hem anat amb un meravellós tractat filosòfic de l'holandès Baruch Spinoza, publicat el 1677 i que porta per títol "Ètica" o "Ètica demostrada segons l'ordre geomètric". El fragment que he escollit parla de la relació de Déu amb l'univers: "No em culpis a mi per tot allò que t'han fet creure. Deixa de resar i de donar-te cops al pit! El que vull que facis és que surtis al món a gaudir de la vida. Vull que gaudeixis, que cantis, que et diverteixis i que treguis profit de tot el que he fet per tu. Deixa de culpar-me de la teva vida miserable; jo mai et vaig dir que hi havia res malament en tu o que eres un pecador, o que la teva sexualitat és una cosa dolenta. El sexe és un regal que t'he donat amb què pots expressar el teu amor, el teu èxtasi, la teva alegria!" Com a banda sonora he escollit Bach perquè, com deia Goethe, en la seva música "déu es revela"!

    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar al segle XVII. Hi hem anat amb un meravellós tractat filosòfic de l'holandès Baruch Spinoza, publicat el 1677 i que porta per títol "Ètica" o "Ètica demostrada segons l'ordre geomètric". El fragment que he escollit parla de la relació de Déu amb l'univers: "No em culpis a mi per tot allò que t'han fet creure. Deixa de resar i de donar-te cops al pit! El que vull que facis és que surtis al món a gaudir de la vida. Vull que gaudeixis, que cantis, que et diverteixis i que treguis profit de tot el que he fet per tu. Deixa de culpar-me de la teva vida miserable; jo mai et vaig dir que hi havia res malament en tu o que eres un pecador, o que la teva sexualitat és una cosa dolenta. El sexe és un regal que t'he donat amb què pots expressar el teu amor, el teu èxtasi, la teva alegria!" Com a banda sonora he escollit Bach perquè, com deia Goethe, en la seva música "déu es revela"!

  • La millor classe d'home francès
    Escolta àudio

    La millor classe d'home francès

    Avui el nostre particular tour ens ha convidat, entre altres destins, a anar a Londres. Allà hem estat amb Frank Schuster, amant de la música i mecenes, entre d'altres d'Edward Elgar i Gabriel Faure. De fet, van ser ell qui els va presentar i en poc temps es van fer gran amics. En una carta adreçada al seu mecenes, Elgar li deia: "Gabriel Fauré és un veritable cavaller ¿de la millor classe d'home francès¿ I l'admiro profundament. És la classe de músic que no és prou valorat." Però no era cert perquè Txaikovski l'adorava, Richard Strauss li demanava consells, Albéniz creia que era un dels grans i Aroon Copland es va convertir en un fidel admirador seu

    Avui el nostre particular tour ens ha convidat, entre altres destins, a anar a Londres. Allà hem estat amb Frank Schuster, amant de la música i mecenes, entre d'altres d'Edward Elgar i Gabriel Faure. De fet, van ser ell qui els va presentar i en poc temps es van fer gran amics. En una carta adreçada al seu mecenes, Elgar li deia: "Gabriel Fauré és un veritable cavaller ¿de la millor classe d'home francès¿ I l'admiro profundament. És la classe de músic que no és prou valorat." Però no era cert perquè Txaikovski l'adorava, Richard Strauss li demanava consells, Albéniz creia que era un dels grans i Aroon Copland es va convertir en un fidel admirador seu

  • George Chadwick
    Escolta àudio

    George Chadwick

    Avui el nostre tour particular ens ha portat, entre altres indrets, fins a l'illa dels oblidats. Continuant el combat per rescatar de l'oblit personatges de la història de la música, avui l'hem trobat a Massachussetts. Es deia George Chadwick i va néixer el 1854. Va viatjar a Europa per ampliar els seus estudis, Leipzig, Munic i París i de tornada a la seva terra, amb 26 anys, es va instal·lar a Boston, on es dedicaria a la direcció d'orquestra, a la composició, també va ser organista i, per damunt de tot, s'entregaria a la direcció del Conservatori de New England. Durant 33 anys, Chadwick va lluitar perquè les futures generacions de compositors americans trobessin el nivell necessari per no haver-se de desplaçar a Europa per trobar bons professors i també va lluitar pels drets de les dones i les minories ètniques. Algú sap qui és?

    Avui el nostre tour particular ens ha portat, entre altres indrets, fins a l'illa dels oblidats. Continuant el combat per rescatar de l'oblit personatges de la història de la música, avui l'hem trobat a Massachussetts. Es deia George Chadwick i va néixer el 1854. Va viatjar a Europa per ampliar els seus estudis, Leipzig, Munic i París i de tornada a la seva terra, amb 26 anys, es va instal·lar a Boston, on es dedicaria a la direcció d'orquestra, a la composició, també va ser organista i, per damunt de tot, s'entregaria a la direcció del Conservatori de New England. Durant 33 anys, Chadwick va lluitar perquè les futures generacions de compositors americans trobessin el nivell necessari per no haver-se de desplaçar a Europa per trobar bons professors i també va lluitar pels drets de les dones i les minories ètniques. Algú sap qui és?

  • "Escriu-me"
    Escolta àudio

    "Escriu-me"

    Avui el nostre particular tour l'hem començat enlairant-nos fins a l'univers poètic de Sònia Moll: "Escriu-me quan arribis allà on sigui, on et dugui el desig, o el cansament, o totes dues coses...!", i mentrestant, ens conduïa una melodia de Glazunov. Després la música ens ha portat a la Venècia barroca de Vivaldi, a la Praga de finals del XIX de Dvorák, i al llindar del cercle polar àrtic amb Alberto Iglesias, fins que hem fet una parada. La d'avui ens ha convidat a una estrena, al Conservatori de Moscou, del concert per a piano que Xostakóvitx va escriure i regalar al seu fill Maxim quan va fer 19 anys. I el viatge ens ha deixat un souvenir que ens avisa que ve molta fred, i ho saps!

    Avui el nostre particular tour l'hem començat enlairant-nos fins a l'univers poètic de Sònia Moll: "Escriu-me quan arribis allà on sigui, on et dugui el desig, o el cansament, o totes dues coses...!", i mentrestant, ens conduïa una melodia de Glazunov. Després la música ens ha portat a la Venècia barroca de Vivaldi, a la Praga de finals del XIX de Dvorák, i al llindar del cercle polar àrtic amb Alberto Iglesias, fins que hem fet una parada. La d'avui ens ha convidat a una estrena, al Conservatori de Moscou, del concert per a piano que Xostakóvitx va escriure i regalar al seu fill Maxim quan va fer 19 anys. I el viatge ens ha deixat un souvenir que ens avisa que ve molta fred, i ho saps!

  • L'Associació Obrera de Concerts
    Escolta àudio

    L'Associació Obrera de Concerts

    Avui el nostre particular tour ens ha fet viatjar, entre altres destins, a la Barcelona dels anys vint, quan el mestre Pau Casals havia fundat la seva orquestra, però sentia que no en tenia prou. El motiu era que creia que la música clàssica només arribava a una audència limitada, a les classes més privilegiades, i que la classe treballadora, en general, no hi tenia accés. Per això el 1926 va fundar l'Associació Obrera de Concerts, coneguda popularment com l'Obrera, i els obrers n'eren, segons els estatuts, els fundadors, propietaris i dirigents. Hi havia taxistes, enquadernadors, lampistes, mecànics, gent de fàbrica...; vaja, un perfil ben variat. Els concerts no costarien ni un ral, tot i que els socis pagarien una quota anual de sis pessetes pel sosteniment de l'associació. El concerts es feien a les 11.00 del matí dels diumenges, el dia lliure dels obrers, i abans dels concert hi havia una petita explicació per entendre millor la música!

    Avui el nostre particular tour ens ha fet viatjar, entre altres destins, a la Barcelona dels anys vint, quan el mestre Pau Casals havia fundat la seva orquestra, però sentia que no en tenia prou. El motiu era que creia que la música clàssica només arribava a una audència limitada, a les classes més privilegiades, i que la classe treballadora, en general, no hi tenia accés. Per això el 1926 va fundar l'Associació Obrera de Concerts, coneguda popularment com l'Obrera, i els obrers n'eren, segons els estatuts, els fundadors, propietaris i dirigents. Hi havia taxistes, enquadernadors, lampistes, mecànics, gent de fàbrica...; vaja, un perfil ben variat. Els concerts no costarien ni un ral, tot i que els socis pagarien una quota anual de sis pessetes pel sosteniment de l'associació. El concerts es feien a les 11.00 del matí dels diumenges, el dia lliure dels obrers, i abans dels concert hi havia una petita explicació per entendre millor la música!

  • L'enginy dels ocells
    Escolta àudio

    L'enginy dels ocells

    Avui el nostre particular tour ens ha acostat, entre altres destins, al meravellós univers dels ocells! Hi hem anat amb música de Mozart, de Vaughan Williams i de Vangelis i tot a partir del llibre "L'enginy dels ocells", de la científica nord-americana Jennifer Ackerman. Un fragment diu així: "Durant molts anys es va pensar que els ocells eren babaus. El nostre vocabulari, ple de frases fetes que els menyspreen, ho reflecteix, però estudis recents ens diuen que això és aigua passada. Els ocells són capaços d'enganyar i manipular, són animals que escolten d'amagat, fan regals, es besen per consolar-se, fan xantatge a les seves parelles, s'alerten mútuament del perill i fins i tot convoquen testimonis per presenciar la mort d'una altra au. No cal que aneu a països exòtics per contemplar-los, al parc del costat de casa en podeu trobar, i els podeu escoltar. Canten cançons i les aprenen com tu i jo, i les recorden sempre"!

    Avui el nostre particular tour ens ha acostat, entre altres destins, al meravellós univers dels ocells! Hi hem anat amb música de Mozart, de Vaughan Williams i de Vangelis i tot a partir del llibre "L'enginy dels ocells", de la científica nord-americana Jennifer Ackerman. Un fragment diu així: "Durant molts anys es va pensar que els ocells eren babaus. El nostre vocabulari, ple de frases fetes que els menyspreen, ho reflecteix, però estudis recents ens diuen que això és aigua passada. Els ocells són capaços d'enganyar i manipular, són animals que escolten d'amagat, fan regals, es besen per consolar-se, fan xantatge a les seves parelles, s'alerten mútuament del perill i fins i tot convoquen testimonis per presenciar la mort d'una altra au. No cal que aneu a països exòtics per contemplar-los, al parc del costat de casa en podeu trobar, i els podeu escoltar. Canten cançons i les aprenen com tu i jo, i les recorden sempre"!

  • Estimadíssim fill...
    Escolta àudio

    Estimadíssim fill...

    Avui, el nostre particular tour ens ha fet viatjar a Granada l'any 1920, amb una carta entranyable! És la d'una mare que pateix pel seu fill, que està estudiant a Madrid, lluny de casa, i carinyosa i exigent li demana que es cuidi i que segueixi en les seves aspiracions: "Voldria saber què penses fer amb tantes preciositats que tens guardades. Si és secret bé, però, si no, explica-m'ho només a mi, en una carteta". Ella va ser decisiva en la seva carrera literària, donant suport sempre a la seva feina i, més endavant, perquè es veiés reconeguda l'obra del seu fill. La mare es deia Vicenta Lorca i el fill Federico Garcia Lorca.

    Avui, el nostre particular tour ens ha fet viatjar a Granada l'any 1920, amb una carta entranyable! És la d'una mare que pateix pel seu fill, que està estudiant a Madrid, lluny de casa, i carinyosa i exigent li demana que es cuidi i que segueixi en les seves aspiracions: "Voldria saber què penses fer amb tantes preciositats que tens guardades. Si és secret bé, però, si no, explica-m'ho només a mi, en una carteta". Ella va ser decisiva en la seva carrera literària, donant suport sempre a la seva feina i, més endavant, perquè es veiés reconeguda l'obra del seu fill. La mare es deia Vicenta Lorca i el fill Federico Garcia Lorca.

  • "L'Aninna del Petto Rosso"
    Escolta àudio

    "L'Aninna del Petto Rosso"

    Avui el nostre particular tour ens ha fet viatjar, entre altres destins, a Venècia, la d'Antonio Vivaldi i Anna Giró. Ella va ser, durant catorze anys, la seva prima donna. Coneguda també com "l'Aninna del Petto Rosso" (pel color pel roig del mestre), s'havien conegut a Màntua, i a partir d'aquell moment Vivaldi va tenir cura de la seva educació musical i fins a viure, pràcticament, junts. Ella va ser especialment hàbil a l'hora de reflectir amb la veu les intencions del mestre venecià i ell va veure en ella...: "No és possible fer cap òpera sense Giraud, perquè no es pot trobar cap prima donna comparable amb ella." Vivaldi li escriuria els papers principals de les seves òperes a la tessitura de mezzo. Només cal afegir que quan es van conèixer ell tenia quaranta nou anys, era capellà, i ella, disset i una nena, vaja! Van estar junts pràcticament fins a la mort del mestre. Vivaldi va morir pobre i sol, a Viena. Com a souvenir, "Venezia sense te". Tot un clàssic!

    Avui el nostre particular tour ens ha fet viatjar, entre altres destins, a Venècia, la d'Antonio Vivaldi i Anna Giró. Ella va ser, durant catorze anys, la seva prima donna. Coneguda també com "l'Aninna del Petto Rosso" (pel color pel roig del mestre), s'havien conegut a Màntua, i a partir d'aquell moment Vivaldi va tenir cura de la seva educació musical i fins a viure, pràcticament, junts. Ella va ser especialment hàbil a l'hora de reflectir amb la veu les intencions del mestre venecià i ell va veure en ella...: "No és possible fer cap òpera sense Giraud, perquè no es pot trobar cap prima donna comparable amb ella." Vivaldi li escriuria els papers principals de les seves òperes a la tessitura de mezzo. Només cal afegir que quan es van conèixer ell tenia quaranta nou anys, era capellà, i ella, disset i una nena, vaja! Van estar junts pràcticament fins a la mort del mestre. Vivaldi va morir pobre i sol, a Viena. Com a souvenir, "Venezia sense te". Tot un clàssic!

Anar al contingut