Avui el nostre particular viatge l'hem començat amb una reflexió de Joan Margarit: "No hi ha qui mogui res. Et vas adaptant amb aquests enganys que té la vida, com el sexe. El sexe mateix és una conya. Serveix per omplir aquesta terra de les teves cries, incontrolablement. Poca cosa més, la resta és un invent d'aquesta idiotesa i aquesta salvatjada que han volgut anomenar romanticisme. La qüestió és disfressar que som una espècie: com les rates o com els lleons. Res més! No hi ha més que traçar aquest arc. Una altra cosa és després la vellesa. A partir dels 60, el que necessitaràs durant 20 o 30 anys ho has d'haver après tu; si no, on ho compraràs? No hi haurà llibres, ni música, ni res on trobar-ho si no ho portes ja amb tu a dins. Perquè per al que et preparen no és per a això, sinó per obrir la botiga i el supermercat, i que produeixis. Això és per al que et prepara la vida! I de fons, Bach! Perquè per sort... sempre ens quedarà Bach."