TOTS ELS ÀUDIOS

  • Un dels símbols de Brahms
    Escolta àudio

    Un dels símbols de Brahms

    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha portat fins a la catedral de Sant Pere, a la ciutat de Bremen, el 10 de abril de 1868. Hem anat a l'estrena del "Rèquiem alemany" de Johannes Brahms. Tot va anar força bé, excepte per algunes qüestions: una és que el responsable musical de la catedral el va voler interpretar a la seva manera i Brahms, molt subtilment, li va haver de donar peixet!

  • "A la llum de Sant Petersburg"
    Escolta àudio

    "A la llum de Sant Petersburg"

    Avui el nostre particular tour ens ha dut, entre altres destins, fins a Sant Petersburg, "la finestra de Rússia cap a Europa", va escriure l'italià Francesco Algarotti. Hi hem anat guiats per Roger Besora i el seu llibre "A la llum de Sant Petersburg".

  • El cafè i Bach
    Escolta àudio

    El cafè i Bach

    Avui el nostre particular viatge ens ha dut, entre altres indrets, a Leipzig, a l'època de Bach. En aquells temps, els habitants de la ciutat es van tornar addictes a una exòtica beguda que venia del nou món: el cafè. Els seus grans torrats, molts i filtrats eren la nova moda i el mestre barroc també s'hi va apuntar --fins i tot li va dedicar una cantata! Però què és el que el va portar a inspirar-se en aquesta nova beguda? Us ho explico a continuació.

  • "Jo, Ennio Morricone, he mort"
    Escolta àudio

    "Jo, Ennio Morricone, he mort"

    Avui el nostre particular viatge ens ha dut, entre altres destins, una melodia de posta, una carta. És una carta commovedora i tendra del compositor Ennio Morricone. La va escriure mentre esperava la mort i la va redactar, segons ell mateix, perquè no volia molestar. Comença dient: "Jo, Ennio Morricone, he mort".

  • "Vide cor meum"
    Escolta àudio

    "Vide cor meum"

    Avui el nostre particular viatge ens ha dut, com a primer destí, fins a Dante Alighieri i la seva "Vita nuova". En el capítol III, Dant té una visió que li relata "Vide cor meum". L'irlandès Patrick Cassidy, basant-se en aquest text, va escriure l'ària, que es va fer servir per primera vegada en la pel·lícula del 2001 "Hannibal", en el moment en què el protagonista, Hannibal Lecter, i l'inspector escolten una òpera a l'aire lliure.

  • El gran vals
    Escolta àudio

    El gran vals

    Avui el nostre particular viatge ens ha deixat un regal molt especial: una escultura de bronze de Camille Claudel anomenada "El gran vals"; una poema de Federico García Lorca que porta per títol "Pequeño vals vienés", i una cançó de Leonard Cohen, "Take this Waltz". I ens els hem imagina't tots tres ballant.

  • El viatge de Schubert i Müller
    Escolta àudio

    El viatge de Schubert i Müller

    Avui el nostre particular tour ens ha portat per un camí fred, desolat, de somnis trencats. És el "Winterreise", el viatge d'hivern de Franz Schubert i Wilhem Müller, i les 24 cançons, 24 poemes que parlen de l'amor no correspost. Un home estimava una dona, però ella el va abandonar: així arranca la història. Aquí arranca el viatge d'hivern del caminant.

  • Nuove Invenzioni
    Escolta àudio

    Nuove Invenzioni

    Avui el nostre particular tour ens ha dut a Inspirats. Si us agrada la música antiga i sou oberts de ment, probablement us agradarà aquest viatge per algunes músiques dels segles XVII i XVIII. Es tracta d'un treball que porta per títol "Nuove Invenzioni" i el protagonitzen Rolf Lislevand i el Concerto Stella Matutina.

  • "Qué será, será!"
    Escolta àudio

    "Qué será, será!"

    Avui comencem el nostre particular tour, el primer d'aquest any, amb una cançó que ens fa pensar en què ens depara el futur, el que hagi de ser, serà. El futur no es pot saber. El que serà, serà. "What will be, will be", una expressió d'alegre fatalisme que va aparèixer a Anglaterra el segle XV i el XVI es va adoptar com un lema heràldic. Molt anys més tard, el 1956, Doris Day en una escena de la pel·lícula de Hitchcoch "L'home que sabia massa" cantava... "Qué será, será!" Hi té res a veure? El que sí que està clar és que no sabem què ens depara el futur...!

  • Fa fred a fora
    Escolta àudio

    Fa fred a fora

    Avui el nostre particular tour ha estat de temàtica nadalenca. Ha començat amb una cançó del 1944, "Baby, it's cold outside", i que m'ha servit per convidar-vos a quedar-vos-hi. Tal com diu la cançó, "fora fa fred i el viatge de tornada pot ser difícil"; per tant, on podeu estar millor que amb mi?

  • Nit de pau
    Escolta àudio

    Nit de pau

    Avui el nostre particular tour ens ha dut, entre altres indrets, a l'Illa dels Oblidats. Allà ens hem trobat amb Franz Xaver Gruber, el compositor d'una de les melodies més escoltades per les festes de Nadal.

  • El regal de Nadal de Wagner
    Escolta àudio

    El regal de Nadal de Wagner

    Avui el nostre particular tour ens ha dut a la meravellosa mansió dels Wagner a Tribschen, prop de Lucerna, a la riba del llac dels Quatre Cantons. "És el més semblant al paradís", havia dit el músic en més d'una ocasió. Allà, el Nadal de 1870 va regal·lar a la seva dona Cósima, l'"Idil·li de Sigfried".

  • Pardo Bazán i el París del 1889
    Escolta àudio

    Pardo Bazán i el París del 1889

    Avui el nostre particular tour ens ha dut fins a París el 1889. Hi hem viatjat amb la noble i culta escriptora gallega Emilia Pardo Bazán. Sabrem com va ser la seva experiència com a corresponsal per cobrir els actes de l'Exposició Universal i la inauguració de la torre Eiffel.

  • Especial ruta Beethoven: Tots els camins porten a ell
    Escolta àudio

    Especial ruta Beethoven: Tots els camins porten a ell

    Avui hem comencem el nostre particular tour marxant a Bonn. Hem anat de bateig a l'església de St. Remigius, el 17 de desembre del 1770, el dia que van batejar un dels grans genis de la història. A partir d'aquí, hem agafat rutes alternatives, tot i que tot els camins ens han conduït a Ludwig van Beethoven.

  • Música mexicana
    Escolta àudio

    Música mexicana

    Avui el nostre particular tour ens ha dut a Mèxic. De fet, l'hem trobat a l'Illa dels desconeguts: es deia Pablo Moncayo García, un dels més importants representants del nacionalisme musical del seu país. Un compositor que va saber plasmar en la música l'essència de les aspiracions nacionals, i alhora les contradiccions del seu país, a mitjans del segle XX.

Anar al contingut