Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha dut fins als Vidal i Puig. Ells van formar una gran família, els hi deien ca els 15, de tants que n'eren. La mare, Mercè Puig, era filla d'un músic de renom, qui li donaria les claus al seu promès per entrar a la més genuïna de les Barcelones burgeses. El pare, Francesc Vidal, era artesà. La seva formació a París el convertiria en el que desitjava, un artista bohemi, tot i que encara lluny de pertànyer a aquella nova classe social. Un cop casats, va ser ell el que convertiria els Vidal i Puig en una de les famílies de més renom i prestigi artístic de la ciutat, amb F. Vidal y Cía una botiga dedicada a les arts aplicades i decoratives. La parella va tenir dotze fills, deu noies i dos nois. Una de les noies era Francesca, violoncel·lista, professora i la dona catalana de Pau Casals. Ens hem acostat a ells amb una carta que Francesc li escriu des de Londres a la seva dona, Mercè. La melodia de posta és del pare de la Mercè!