Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un llibre d'un dels pensadors francesos més influents dels anys 70 i 80 del XX, Pascal Bruckner. És "Un instant etern. Filosofia de la longevitat". El va escriure quan començava a sentir-se gran i el que fa és una mena de manifest, dirigit a ell mateix, com una autobiografia plena de reflexions personalíssimes i intransferibles. Una d'elles parla de les arrugues. Diu que hi ha dues menes d'arrugues, les del cos, que les hem de conservar tal qual i intentar una altra cosa és absurd, i les de l'ànima, que segons ell, probablement són la malaltia més greu que existeix perquè són el lament, l'amargor, la temptació de sostenir que abans tot era millor, i que els joves són uns cretins incults, i és per tot això pel que hem de lluitar. El fragment que us porto és del capítol "Els expulsats de la joventut", i us puc assegurar que no deixa indiferent! Si ja teniu una edat, és clar! I, si no, també.