Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar al Japó. Hi hem anat amb l'assaig de Junichiro Tanizaki "Elogi de l'ombra" (1933), on l'autor fa un viatge de retorn als seus autèntics orígens i a la nostàlgia. De fet és una reflexió a l'arrel mateixa de l'estètica oriental, clarament oposada a l'Occidental. Un fragment diu: "Com és que aquesta tendència a buscar la bellesa en la foscor està tan arrelada en els orientals? Els orientals busquem la satisfacció en l'entorn on ens trobem, ens conformem amb les coses tal com són; per tant, la foscor no ens molesta; si la llum és pobra doncs és pobra, és més, ens hi submergim. D'on deu venir aquesta diferència de gustos? Suposo que tot plegat ve d'una diferència de caràcter (...)!" La banda sonora l'ha posada Toru Takemitsu, amb la seva "Nostàlgia". Perquè d'això parlem, oi?