Avui el nostre tour particular l'hem començat amb aquesta reflexió: "La comtessa Setsuko demana al vell Li Bai: 'Com hem de viure?' Ell posa la mà esquerra al front de la comtessa, la dreta com qui espera les gotes de la pluja, tanca els ulls i respon: 'No hi ha principi o fi, tot és esfera, però tu has de decidir on vols estar: a dins, cap per avall, com tió que rodola, o a l'exterior, dempeus, i caminant entre els colors possibles de la llum.'" Es tracta del poema "Setsuko", de Francesc Vélez, i que pertany al treball "L'essència de la pols". També hem reflexionat amb Kahn i Vivaldi, amb Händel i Buniatishvili, i hem gaudit d'Oscar Peterson, de Carl Philipp Emanuel Bach i d'un compositor oblidat, molt oblidat. Qui? Doncs veniu amb mi, que us ho explico.