TOTS ELS ÀUDIOS

  • La follia després de Corelli (IV)
    Escolta àudio

    La follia després de Corelli (IV)

    La follia és una melodia que durant més de tres segles molts compositors l'han utilitzat com a base per escriure variacions. Aquesta setmana a "El gran segle" ens endinsarem en aquest famós tema que sobretot durant el Barroc va ser molt utilitzat arreu d'Europa.

    La follia és una melodia que durant més de tres segles molts compositors l'han utilitzat com a base per escriure variacions. Aquesta setmana a "El gran segle" ens endinsarem en aquest famós tema que sobretot durant el Barroc va ser molt utilitzat arreu d'Europa.

  • La follia després de Corelli (III)
    Escolta àudio

    La follia després de Corelli (III)

    La follia és una melodia que durant més de tres segles molts compositors l'han utilitzat com a base per escriure variacions. Aquesta setmana a "El gran segle" ens endinsarem en aquest famós tema que sobretot durant el Barroc va ser molt utilitzat arreu d'Europa.

    La follia és una melodia que durant més de tres segles molts compositors l'han utilitzat com a base per escriure variacions. Aquesta setmana a "El gran segle" ens endinsarem en aquest famós tema que sobretot durant el Barroc va ser molt utilitzat arreu d'Europa.

  • La Follia abans de Corelli (II)
    Escolta àudio

    La Follia abans de Corelli (II)

    La follia és una melodia que durant més de 3 segles molts compositors l'han utilitzat com a base per escriure variacions.

    La follia és una melodia que durant més de 3 segles molts compositors l'han utilitzat com a base per escriure variacions.

  • La Follia abans de Corelli (I)
    Escolta àudio

    La Follia abans de Corelli (I)

    La follia és una melodia que durant més de 3 segles molts compositors l'han utilitzat com a base per escriure variacions.

    La follia és una melodia que durant més de 3 segles molts compositors l'han utilitzat com a base per escriure variacions.

  • "Danseryes", els llibres recopilatoris de danses del s. XVI
    Escolta àudio

    "Danseryes", els llibres recopilatoris de danses del s. XVI

    Després de les primeres impressions de partitures, fetes a Itàlia per editors com el venecià Petrucci, la impremta musical arriba a França a principis de la dècada de 1530 de la mà d'editors com Pierre Attaignant o Jacques Moderne. Un dels seus productes estrella van ser les "Danseryes" o llibres recopilatoris de danses, al que dediquem el nostre espai d'avui.

    Després de les primeres impressions de partitures, fetes a Itàlia per editors com el venecià Petrucci, la impremta musical arriba a França a principis de la dècada de 1530 de la mà d'editors com Pierre Attaignant o Jacques Moderne. Un dels seus productes estrella van ser les "Danseryes" o llibres recopilatoris de danses, al que dediquem el nostre espai d'avui.

  • Johann Schobert
    Escolta àudio

    Johann Schobert

    Aquesta vegada ens apropem a la figura de Johann Schobert (1735-1767), un compositor alemany d'origen silesià, autor d'un catàleg poc interpretat però de gran interès musical. Va ser molt valorat als salons de París i Londres on va publicar gran part de la seva obra. Malauradament va morir de forma prematura arran d'ingerir bolets no comestibles.

    Aquesta vegada ens apropem a la figura de Johann Schobert (1735-1767), un compositor alemany d'origen silesià, autor d'un catàleg poc interpretat però de gran interès musical. Va ser molt valorat als salons de París i Londres on va publicar gran part de la seva obra. Malauradament va morir de forma prematura arran d'ingerir bolets no comestibles.

  • Els concerts per a flautí de Vivaldi
    Escolta àudio

    Els concerts per a flautí de Vivaldi

    Antonio Vivaldi va escriure tres concerts per a l'ottavino, denominació d'època de la flauta de bec sopranino. Tres obres precioses de gran exigència virtuosística que Vivaldi probablement va escriure a partir del 1728. La integral d'aquests concerts serà l'argument que us proposem al nostre "El Gran Segle" d'aquesta setmana.

    Antonio Vivaldi va escriure tres concerts per a l'ottavino, denominació d'època de la flauta de bec sopranino. Tres obres precioses de gran exigència virtuosística que Vivaldi probablement va escriure a partir del 1728. La integral d'aquests concerts serà l'argument que us proposem al nostre "El Gran Segle" d'aquesta setmana.

  • El "ground" a Anglaterra
    Escolta àudio

    El "ground" a Anglaterra

    S'anomena "ground" (terra en anglès) a una melodia greu, la del baix continu, que es va repetint diverses vegades seguides al damunt de la qual s'hi van construint les diferents disminucions i variacions. La paraula amb finalitats musicals es va usar per primera vegada a Anglaterra a finals del segle XVI, esdevenint freqüent allà durant tot el període barroc, de vegades associada a la improvisació. En resum, l'equivalent anglès del "basso ostinato" del què parlàvem la setmana passada.

    S'anomena "ground" (terra en anglès) a una melodia greu, la del baix continu, que es va repetint diverses vegades seguides al damunt de la qual s'hi van construint les diferents disminucions i variacions. La paraula amb finalitats musicals es va usar per primera vegada a Anglaterra a finals del segle XVI, esdevenint freqüent allà durant tot el període barroc, de vegades associada a la improvisació. En resum, l'equivalent anglès del "basso ostinato" del què parlàvem la setmana passada.

  • Baso ostinato
    Escolta àudio

    Baso ostinato

    Diego Ortiz en el seu "Tratado de Glosas" de 1550 ja usava la tècnica del basso ostinato en el que ell anomenava "Recercadas sobre tenores". La repetició en forma de roda d'un mateix baix al damunt del qual s'hi van construint les variacions o disminucions, esdevindrà una tècnica popular a l'Europa del barroc i també el tema d'"El Gran Segle" d'aquesta setmana.

    Diego Ortiz en el seu "Tratado de Glosas" de 1550 ja usava la tècnica del basso ostinato en el que ell anomenava "Recercadas sobre tenores". La repetició en forma de roda d'un mateix baix al damunt del qual s'hi van construint les variacions o disminucions, esdevindrà una tècnica popular a l'Europa del barroc i també el tema d'"El Gran Segle" d'aquesta setmana.

  • Música celta del s. XVIII
    Escolta àudio

    Música celta del s. XVIII

    Les tonades i danses populars escoceses i irlandeses venen despertant la fascinació dels músics des de fa molts segles. Aquesta vegada us proposem un recorregut per alguns compositors del s. XVIII com Barsanti, Geminiani, Bocchi, Oswald, Gow... Tots ells inspirats en la música popular a l'hora d'escriure un repertori tan sorprenent com poc habitual. Un veritable viatge a la música celta del s. XVIII.

    Les tonades i danses populars escoceses i irlandeses venen despertant la fascinació dels músics des de fa molts segles. Aquesta vegada us proposem un recorregut per alguns compositors del s. XVIII com Barsanti, Geminiani, Bocchi, Oswald, Gow... Tots ells inspirats en la música popular a l'hora d'escriure un repertori tan sorprenent com poc habitual. Un veritable viatge a la música celta del s. XVIII.

  • 500 anys de Heinrich Isaac
    Escolta àudio

    500 anys de Heinrich Isaac

    Heinrich Isaac (Flandes 1450-Florència 1517) va passar la major part de la seva carrera a Itàlia, especialment a Florència, però ser compositor de la cort de l'emperador Maximilià I d'Habsburg (des 1497), li va permetre viatjar. La bellesa i qualitat de la seva obra, que inclou més de 100 misses, dotzenes de motets i cançons seculars, han induït a considerar-lo un dels més grans compositor de l'escola franco-flamenca del Renaixement, amb permís de Josquin des Prez.

    Heinrich Isaac (Flandes 1450-Florència 1517) va passar la major part de la seva carrera a Itàlia, especialment a Florència, però ser compositor de la cort de l'emperador Maximilià I d'Habsburg (des 1497), li va permetre viatjar. La bellesa i qualitat de la seva obra, que inclou més de 100 misses, dotzenes de motets i cançons seculars, han induït a considerar-lo un dels més grans compositor de l'escola franco-flamenca del Renaixement, amb permís de Josquin des Prez.

  • John Eccles
    Escolta àudio

    John Eccles

    La celebració del 350è aniversari del compositor John Eccles (1668-1735) ens permet apropar-nos al darrer gran moment de la música barroca anglesa del període que va des de la mort de Heny Purcell, de qui va ser contemporani i amic, a l'arribada a Londres amb gran força de la nova música italiana, sobretot de la mà de Haendel.

    La celebració del 350è aniversari del compositor John Eccles (1668-1735) ens permet apropar-nos al darrer gran moment de la música barroca anglesa del període que va des de la mort de Heny Purcell, de qui va ser contemporani i amic, a l'arribada a Londres amb gran força de la nova música italiana, sobretot de la mà de Haendel.

  • El Gran Segle
    Escolta àudio

    El Gran Segle

  • Pere Alberch i Vila
    Escolta àudio

    Pere Alberch i Vila

    En el programa d'avui ens apropem a una de les grans figures del renaixement català, el compositor i organista vigatà Pere Alberch i Vila. L'any 2017 es van celebrar els 500 anys del seu naixement. El violagambista Sergi Casademunt ha recuperat molta música seva, principalment ensalades, tientos, cants profans i sacres.

    En el programa d'avui ens apropem a una de les grans figures del renaixement català, el compositor i organista vigatà Pere Alberch i Vila. L'any 2017 es van celebrar els 500 anys del seu naixement. El violagambista Sergi Casademunt ha recuperat molta música seva, principalment ensalades, tientos, cants profans i sacres.

  • Niccola Matteis i el violí
    Escolta àudio

    Niccola Matteis i el violí

    El protagonista del programa d'avui, en una edició més breu del normal, gran virtuós del violí i també de la guitarra, és un dels grans impulsors de la popularitat del violí a Londres. Parlem de Niccola Matteis.

    El protagonista del programa d'avui, en una edició més breu del normal, gran virtuós del violí i també de la guitarra, és un dels grans impulsors de la popularitat del violí a Londres. Parlem de Niccola Matteis.

Anar al contingut