TOTS ELS ÀUDIOS

  • Música a Rússia al segle XVIII
    Escolta àudio

    Música a Rússia al segle XVIII

    Un passeig per la música barroca russa del segle XVIII, en els temps del tsar Borís Godunov.

    Un passeig per la música barroca russa del segle XVIII, en els temps del tsar Borís Godunov.

  • Les àries metastasianes
    Escolta àudio

    Les àries metastasianes

    Pietro Metastasio va ser un cèlebre llibretista, poeta i escriptor italià que va néixer a Roma el 1698. Va ser a Nàpols, però, on va publicar algunes de les seves obres més cèlebres: "Artaserse" o "Didone abbandonata", entre d'altres. La fama que li van donar aquestes obres incipients va fer que l'emperador Carles VI d'Àustria el convidés a treballar a la cort austríaca com a poeta palatí.

    Pietro Metastasio va ser un cèlebre llibretista, poeta i escriptor italià que va néixer a Roma el 1698. Va ser a Nàpols, però, on va publicar algunes de les seves obres més cèlebres: "Artaserse" o "Didone abbandonata", entre d'altres. La fama que li van donar aquestes obres incipients va fer que l'emperador Carles VI d'Àustria el convidés a treballar a la cort austríaca com a poeta palatí.

  • Italians a Londres
    Escolta àudio

    Italians a Londres

    Durant la primera meitat del s. XVIII, Anglaterra va acollir una quantitat significativa de compositors estrangers, particularment italians. Aquesta vegada us proposem una passejada per algunes de les obres que aquests autors van publicar i estrenar a la capital britànica en els temps de Haendel.

    Durant la primera meitat del s. XVIII, Anglaterra va acollir una quantitat significativa de compositors estrangers, particularment italians. Aquesta vegada us proposem una passejada per algunes de les obres que aquests autors van publicar i estrenar a la capital britànica en els temps de Haendel.

  • Les sonates a trio alemanyes de finals del XVII
    Escolta àudio

    Les sonates a trio alemanyes de finals del XVII

    La primera vegada que es publiquen sonates per instrument melòdic i baix continu va ser el 1610 a Milà, les famoses sonates de Giovanni Paolo Cima. En aquest recull de sonates primerenques ja hi trobem dues sonates a trio, és a dir, per a dos instruments melòdics i baix continu. Aquesta fórmula, que permetia la combinació de dues veus agudes i el baix continu va fer fortuna a Europa. En fixem, doncs, en les que es van fer a alemanya a finals del s. XVII.

    La primera vegada que es publiquen sonates per instrument melòdic i baix continu va ser el 1610 a Milà, les famoses sonates de Giovanni Paolo Cima. En aquest recull de sonates primerenques ja hi trobem dues sonates a trio, és a dir, per a dos instruments melòdics i baix continu. Aquesta fórmula, que permetia la combinació de dues veus agudes i el baix continu va fer fortuna a Europa. En fixem, doncs, en les que es van fer a alemanya a finals del s. XVII.

  • Domenico Scarlatti i el Pare Antoni Soler (II)
    Escolta àudio

    Domenico Scarlatti i el Pare Antoni Soler (II)

    Us proposem un recorregut sonor per la música del compositor napolità Domenico Scarlatti i molt especialment per la petjada que Domenico Scarlatti va deixar al seu pas.

    Us proposem un recorregut sonor per la música del compositor napolità Domenico Scarlatti i molt especialment per la petjada que Domenico Scarlatti va deixar al seu pas.

  • Domenico Scarlatti i el Pare Antoni Soler (I)
    Escolta àudio

    Domenico Scarlatti i el Pare Antoni Soler (I)

    Us proposem un recorregut sonor per la música del compositor napolità Domenico Scarlatti i molt especialment per la petjada que Domenico Scarlatti va deixar al seu pas.

    Us proposem un recorregut sonor per la música del compositor napolità Domenico Scarlatti i molt especialment per la petjada que Domenico Scarlatti va deixar al seu pas.

  • Les Sonates per a viola de gamba de Carl Philipp Emanuel Bach
    Escolta àudio

    Les Sonates per a viola de gamba de Carl Philipp Emanuel Bach

    Carl Philipp Emanuel Bach va escriure tres sonates per a viola de gamba, la mateixa quantitat que el seu famós pare. Va ser entre el 1745 i el 1759, durant els anys en què va treballar a Berlín, al servei del rei Frederic el Gran de Prússia.

    Carl Philipp Emanuel Bach va escriure tres sonates per a viola de gamba, la mateixa quantitat que el seu famós pare. Va ser entre el 1745 i el 1759, durant els anys en què va treballar a Berlín, al servei del rei Frederic el Gran de Prússia.

  • El llaüt alemany del barroc: Silvius Leopold Weiss
    Escolta àudio

    El llaüt alemany del barroc: Silvius Leopold Weiss

    Silvius Leopold Weiss va ser la gran figura del llaüt a l'Alemanya dels temps de J. S. Bach, amb qui va mantenir una relació d'amistat i respecte mutu.

    Silvius Leopold Weiss va ser la gran figura del llaüt a l'Alemanya dels temps de J. S. Bach, amb qui va mantenir una relació d'amistat i respecte mutu.

  • Els darrers clavecinistes francesos
    Escolta àudio

    Els darrers clavecinistes francesos

    Avui us proposem fer un recorregut pel clavecí francès i ens centrarem en els darrers representants. El clavecí encara es va mantenir fins a finals del segle XVIII i avui parlarem, entre d'altres, de la figura del compositor francès, contemporani de Rameau, Joseph-Nicolas-Pancrace Royer.

    Avui us proposem fer un recorregut pel clavecí francès i ens centrarem en els darrers representants. El clavecí encara es va mantenir fins a finals del segle XVIII i avui parlarem, entre d'altres, de la figura del compositor francès, contemporani de Rameau, Joseph-Nicolas-Pancrace Royer.

  • Lliçons de tenebres
    Escolta àudio

    Lliçons de tenebres

    La versió francesa típica dels segles XVII i XVIII dels anomenats oficis de tenebres.

    La versió francesa típica dels segles XVII i XVIII dels anomenats oficis de tenebres.

  • Les peces de clavecí en concert de Rameau: Una col·lecció de retrats
    Escolta àudio

    Les peces de clavecí en concert de Rameau: Una col·lecció de retrats

    El 1741 Jean Philip Rameau va publicar una col·lecció de 16 peces repartides en el que el compositor anomena "cinc concerts", inspirant-se d'aquesta manera en la partitura que havia publicat uns anys abans, el 1734, Jean-Joseph de Mondonville que havia titulat "Peces de clavecí en sonates amb acompanyament de violí". Unes obres on es fa palès que el clavecí és el rei.

    El 1741 Jean Philip Rameau va publicar una col·lecció de 16 peces repartides en el que el compositor anomena "cinc concerts", inspirant-se d'aquesta manera en la partitura que havia publicat uns anys abans, el 1734, Jean-Joseph de Mondonville que havia titulat "Peces de clavecí en sonates amb acompanyament de violí". Unes obres on es fa palès que el clavecí és el rei.

  • Música francesa per a clavecí del segle XVII
    Escolta àudio

    Música francesa per a clavecí del segle XVII

    Un breu repàs a les grans figures del clavecí francès del s. XVII. Va ser, precisament, en temps del rei Francesc I quan a França va començar a esclatar aquesta passió per un instrument que en definitiva havia de definir la nova estètica del barroc, el clavecí. L'instrument etern acompanyant del baix continu.

    Un breu repàs a les grans figures del clavecí francès del s. XVII. Va ser, precisament, en temps del rei Francesc I quan a França va començar a esclatar aquesta passió per un instrument que en definitiva havia de definir la nova estètica del barroc, el clavecí. L'instrument etern acompanyant del baix continu.

  • Els madrigals, l'expressió de la Itàlia profana del Renaixement
    Escolta àudio

    El Gran Segle

  • Els editors flamencs
    Escolta àudio

    Els editors flamencs

    Els editors flamencs es van afegir també, com ja havien fet els francesos i italians, al món de la publicació de partitures. Va ser el temps de Tylman Susato i de Pierre Phalese. Novament els seus productes estrella van ser la música sacra, la musica per a orgue i particularment els reculls de Danses, als que tornem a dedicar el nostre espai.

    Els editors flamencs es van afegir també, com ja havien fet els francesos i italians, al món de la publicació de partitures. Va ser el temps de Tylman Susato i de Pierre Phalese. Novament els seus productes estrella van ser la música sacra, la musica per a orgue i particularment els reculls de Danses, als que tornem a dedicar el nostre espai.

  • La música de l'Ars Nova
    Escolta àudio

    La música de l'Ars Nova

    Ars Nova és el nom que avui utilitzem per denominar el que va ser la darrera gran etapa de la polifonia medieval.

    Ars Nova és el nom que avui utilitzem per denominar el que va ser la darrera gran etapa de la polifonia medieval.

Anar al contingut