TOTS ELS ÀUDIOS

  • "No more shall we part", de Nick Cave
    Escolta àudio

    "No more shall we part", de Nick Cave

    El 2001 feia quatre anys que el prolífic Nick Cave no publicava res de nou. Diuen que van ser anys de lluitar contra les seves addiccions i superar la separació de PJ Harvey. El cas és que, si això és cert, de la misèria se'n fa gran art. A "No more shall we part", el cantautor australià es mostra més sensible i madur que mai. Un disc lent i sentit amb una gran producció i especial protagonisme d'un piano espectacularment gravat.

    01 "As I sat sadly by her side"
    02 "And no mores hall we part"
    03 "Hallelujah"
    04 "Love letter"
    05 "God is in the house"
    06 "Oh my lord"
    07 "Sweetheart come"
    08 "The sorrowful wife"
    09 "Gates to the garden"
    10 "Darker with the day"

    El 2001 feia quatre anys que el prolífic Nick Cave no publicava res de nou. Diuen que van ser anys de lluitar contra les seves addiccions i superar la separació de PJ Harvey. El cas és que, si això és cert, de la misèria se'n fa gran art. A "No more shall we part", el cantautor australià es mostra més sensible i madur que mai. Un disc lent i sentit amb una gran producció i especial protagonisme d'un piano espectacularment gravat. 01 "As I sat sadly by her side" 02 "And no mores hall we part" 03 "Hallelujah" 04 "Love letter" 05 "God is in the house" 06 "Oh my lord" 07 "Sweetheart come" 08 "The sorrowful wife" 09 "Gates to the garden" 10 "Darker with the day"

  • "Animals", de Pink Floyd
    Escolta àudio

    "Animals", de Pink Floyd

    El 1975, Pink Floyd van triomfar amb el disc "Wish you were here", el següent a "The dark side of the moon", que els havia convertit en grup de moda i de culte. Després, Roger Waters, que havia pres el control gairebé total de la banda, es va bolcar cap a una reinterpretació musical del llibre "Rebel·lió a la granja", de George Orwell, com una manera de canalitzar les seves idees polítiques.

    01 "Pigs on the wing 1"
    02 "Dogs"
    03 "Pigs (three diferent ones)"
    04 "Sheep"
    05 "Pigs on the wing 2"


    El 1975, Pink Floyd van triomfar amb el disc "Wish you were here", el següent a "The dark side of the moon", que els havia convertit en grup de moda i de culte. Després, Roger Waters, que havia pres el control gairebé total de la banda, es va bolcar cap a una reinterpretació musical del llibre "Rebel·lió a la granja", de George Orwell, com una manera de canalitzar les seves idees polítiques. 01 "Pigs on the wing 1" 02 "Dogs" 03 "Pigs (three diferent ones)" 04 "Sheep" 05 "Pigs on the wing 2"

  • "Lust for life", d'Iggy Pop
    Escolta àudio

    "Lust for life", d'Iggy Pop

    Després de la separació de The Stooges el 1974, Iggy Pop, el seu cantant, va caure en l'addicció a les drogues. Gràcies a David Bowie, que també provava de sortir-se'n a Berlín, va iniciar una carrera en solitari el 1977 amb "The Idiot". Enmig d'una prolífica espiral de creativitat, a final del mateix any publicava el mític "Lust for life", amb cançons coestrictes per tots dos.

    01 Iggy Pop - "Lust for life"
    02 The Supremes - "You can't hurry love"
    03 Martha & The Vandellas - "I'm ready for love"
    04 Jet - "Are you gona be my girl"
    05 Iggy Pop - "Sixteen"
    06 Iggy Pop - "The passenger"
    07 Iggy Pop - "Tonight"
    08 Iggy Pop - "Success"
    09 Iggy Pop - "Turn blue"
    10 Iggy Pop - "Neighborhood threat"
    11 David Bowie - "Neighborhood threat"
    12 Iggy Pop - "Fall in Love with me"

    Després de la separació de The Stooges el 1974, Iggy Pop, el seu cantant, va caure en l'addicció a les drogues. Gràcies a David Bowie, que també provava de sortir-se'n a Berlín, va iniciar una carrera en solitari el 1977 amb "The Idiot". Enmig d'una prolífica espiral de creativitat, a final del mateix any publicava el mític "Lust for life", amb cançons coestrictes per tots dos. 01 Iggy Pop - "Lust for life" 02 The Supremes - "You can't hurry love" 03 Martha & The Vandellas - "I'm ready for love" 04 Jet - "Are you gona be my girl" 05 Iggy Pop - "Sixteen" 06 Iggy Pop - "The passenger" 07 Iggy Pop - "Tonight" 08 Iggy Pop - "Success" 09 Iggy Pop - "Turn blue" 10 Iggy Pop - "Neighborhood threat" 11 David Bowie - "Neighborhood threat" 12 Iggy Pop - "Fall in Love with me"

  • "The trials of Van Occupanther", de Midlake
    Escolta àudio

    "The trials of Van Occupanther", de Midlake

    El complicat i poc prolífic grup Midlake, que en 22 anys ha publicat quatre discos i ha canviat de formació en diverses ocasions, va treure el 2006 un dels grans àlbums del nou segle. "The trials of Van Occupanther" és una obra d'art de cançons sentides que es mouen pels terrenys del folk-rock alternatiu i la psicodèlia.

    01 Midlake - "Roscoe"
    02 Midlake - "Bandits"
    03 Midlake - "Head home"
    04 Midlake - "Van Occupanther"
    05 Midlake - "Young bride"
    06 Midlake - "Branches"
    07 Midlake - "In this camp"
    08 Midlake - "We gathered in spring"
    09 Midlake - "It covers the hillsides"
    10 Midlake - "Chasing after deer"
    11 Harp - "Chrystals"
    12 Midlake - "You never arrived"
    12 Midlake - "The fairest way"

    El complicat i poc prolífic grup Midlake, que en 22 anys ha publicat quatre discos i ha canviat de formació en diverses ocasions, va treure el 2006 un dels grans àlbums del nou segle. "The trials of Van Occupanther" és una obra d'art de cançons sentides que es mouen pels terrenys del folk-rock alternatiu i la psicodèlia. 01 Midlake - "Roscoe" 02 Midlake - "Bandits" 03 Midlake - "Head home" 04 Midlake - "Van Occupanther" 05 Midlake - "Young bride" 06 Midlake - "Branches" 07 Midlake - "In this camp" 08 Midlake - "We gathered in spring" 09 Midlake - "It covers the hillsides" 10 Midlake - "Chasing after deer" 11 Harp - "Chrystals" 12 Midlake - "You never arrived" 12 Midlake - "The fairest way"

  • "Pearl", de Janis Joplin
    Escolta àudio

    "Pearl", de Janis Joplin

    A l'octubre de 1970, Janis Joplin moria a Los Angeles, als 27 anys, per una sobredosi d'heroïna. En aquells moments estava gravant el seu tercer disc, que va acabar sortint el gener de 1971. Es tracta de "Pearl", sens dubte la seva obra més polida, que va ser un èxit i es va mantenir al número u durant dos mesos. La gravació aconseguia captar la impressionant energia que caracteritzava els directes de Janis.

    01 Janis Joplin - "Move over"
    02 Janis Joplin - "Cry baby"
    03 Janis Joplin - "A woman left lonely"
    04 Janis Joplin - "Half moon"
    05 Janis Joplin - "Buried alive in the blues"
    06 Janis Joplin - "My baby"
    07 Kris Kristofferson - "Me and Bobby McGee"
    08 Janis Joplin - "Me and Bobby McGee"
    09 Janis Joplin - "Mercedes Benz"
    10 Janis Joplin - "Trust me"
    11 Janis Joplin - ""Get it while you can"
    12 Janis Joplin - "Happy birthday, John"
    13 Janis Joplin - "Pearl"
    14 Janis Joplin - "Cry baby (live in Toronto)"

    A l'octubre de 1970, Janis Joplin moria a Los Angeles, als 27 anys, per una sobredosi d'heroïna. En aquells moments estava gravant el seu tercer disc, que va acabar sortint el gener de 1971. Es tracta de "Pearl", sens dubte la seva obra més polida, que va ser un èxit i es va mantenir al número u durant dos mesos. La gravació aconseguia captar la impressionant energia que caracteritzava els directes de Janis. 01 Janis Joplin - "Move over" 02 Janis Joplin - "Cry baby" 03 Janis Joplin - "A woman left lonely" 04 Janis Joplin - "Half moon" 05 Janis Joplin - "Buried alive in the blues" 06 Janis Joplin - "My baby" 07 Kris Kristofferson - "Me and Bobby McGee" 08 Janis Joplin - "Me and Bobby McGee" 09 Janis Joplin - "Mercedes Benz" 10 Janis Joplin - "Trust me" 11 Janis Joplin - ""Get it while you can" 12 Janis Joplin - "Happy birthday, John" 13 Janis Joplin - "Pearl" 14 Janis Joplin - "Cry baby (live in Toronto)"

  • "Tunnel of love", de Bruce Springsteen
    Escolta àudio

    "Tunnel of love", de Bruce Springsteen

    El 1987, Bruce Springsteen s'havia divorciat de la seva primera dona i estava a punt de fer els 40. Feia tres anys que havia publicat el seu mític "Born in the USA", i va sorprendre amb un disc que, tot i seguir marcant la línia rock, transmetia la sensació que incorporaria poc repertori als seus habituals concerts de grans estadis. Sense arribar al nivell d'intimitat del "Nebraska", aquí hi ha un gir cap a dins. Un disc sobre aquesta crisi de la mitjana edat i, per damunt d'això, sobre la parella, els retrets i la falta de capacitat de compromís.

    01 "Ain't got you"
    02 "Tougher than the rest"
    03 "All that heaven will allow"
    04 "Spare parts"
    05 "Cautious man"
    06 "Walk like a man"
    07 "Tunnel of Love"
    08 "Two faces"
    09 "Brilliant disguise"
    10 "One step up"
    11 "When you're alone"
    12 "Valentine's day"

    El 1987, Bruce Springsteen s'havia divorciat de la seva primera dona i estava a punt de fer els 40. Feia tres anys que havia publicat el seu mític "Born in the USA", i va sorprendre amb un disc que, tot i seguir marcant la línia rock, transmetia la sensació que incorporaria poc repertori als seus habituals concerts de grans estadis. Sense arribar al nivell d'intimitat del "Nebraska", aquí hi ha un gir cap a dins. Un disc sobre aquesta crisi de la mitjana edat i, per damunt d'això, sobre la parella, els retrets i la falta de capacitat de compromís. 01 "Ain't got you" 02 "Tougher than the rest" 03 "All that heaven will allow" 04 "Spare parts" 05 "Cautious man" 06 "Walk like a man" 07 "Tunnel of Love" 08 "Two faces" 09 "Brilliant disguise" 10 "One step up" 11 "When you're alone" 12 "Valentine's day"

  • "Over-nite sensation", de Frank Zappa
    Escolta àudio

    "Over-nite sensation", de Frank Zappa

    Frank Zappa és un gènere en ell mateix. I, tot i que va morir jove, als 52 anys, té una carrera extensíssima que va més enllà de la seva mort, perquè es passava la vida gravant. Va fer blues, rock progressiu, jazz i música clàssica. Dins d'aquesta diversitat, sovint inaccessible per a algunes oïdes, destaca l'etapa 1973-77, en què la seva música es fa lleugerament més directa. A "Over-nite sensation", un breu disc de set temes, hi trobem gran part de la seva expressió més genial.

    01 Frank Zappa - "Camarillo Brillo"
    02 Frank Zappa - "I'm the slime"
    03 Frank Zappa - "Dirty love"
    04 Jean Luc-Ponty - "Mirage"
    05 Frank Zappa - "Fifty-fifty"
    06 Frank Zappa - "Zomby woof"
    07 Frank Zappa - "Dinah-Moe-Humm"
    08 Tina Turner - "The best"
    09 Ike & Tina - "Popcorn"
    10 Frank Zappa - "Montana"

    Frank Zappa és un gènere en ell mateix. I, tot i que va morir jove, als 52 anys, té una carrera extensíssima que va més enllà de la seva mort, perquè es passava la vida gravant. Va fer blues, rock progressiu, jazz i música clàssica. Dins d'aquesta diversitat, sovint inaccessible per a algunes oïdes, destaca l'etapa 1973-77, en què la seva música es fa lleugerament més directa. A "Over-nite sensation", un breu disc de set temes, hi trobem gran part de la seva expressió més genial. 01 Frank Zappa - "Camarillo Brillo" 02 Frank Zappa - "I'm the slime" 03 Frank Zappa - "Dirty love" 04 Jean Luc-Ponty - "Mirage" 05 Frank Zappa - "Fifty-fifty" 06 Frank Zappa - "Zomby woof" 07 Frank Zappa - "Dinah-Moe-Humm" 08 Tina Turner - "The best" 09 Ike & Tina - "Popcorn" 10 Frank Zappa - "Montana"

  • "Gentlemen", de The Afghan Whigs
    Escolta àudio

    "Gentlemen", de The Afghan Whigs

    El 1993, la banda de Cincinnati The Afghan Whigs va fer el salt a un segell discogràfic gran. Les cançons que el seu frontman, Greg Dulli, havia compost fins aquell moment parlaven sobre la fi d'una relació amorosa amb una sinceritat impròpia de la figura clàssicament masculina. El disc va passar força desapercebut, però alguns crítics hàbils amb visió de futur el van qualificar com una de les obres més importants i estúpidament infravalorades del seu temps.

    01 "If we were going"
    02 "Gentlemen"
    03 "Be sweet"
    04 "Debonair"
    05 "When we two parted"
    06 "Fountain and Fairfax"
    07 "What jail is like"
    08 "My curse"
    09 "Now you know"
    10 "I keep coming back"
    11 "Brother Woodrow/Closing prayer"

    El 1993, la banda de Cincinnati The Afghan Whigs va fer el salt a un segell discogràfic gran. Les cançons que el seu frontman, Greg Dulli, havia compost fins aquell moment parlaven sobre la fi d'una relació amorosa amb una sinceritat impròpia de la figura clàssicament masculina. El disc va passar força desapercebut, però alguns crítics hàbils amb visió de futur el van qualificar com una de les obres més importants i estúpidament infravalorades del seu temps. 01 "If we were going" 02 "Gentlemen" 03 "Be sweet" 04 "Debonair" 05 "When we two parted" 06 "Fountain and Fairfax" 07 "What jail is like" 08 "My curse" 09 "Now you know" 10 "I keep coming back" 11 "Brother Woodrow/Closing prayer"

  • "Aftermath", de The Rolling Stones
    Escolta àudio

    "Aftermath", de The Rolling Stones

    A finals del 1965, els Beatles publicaven "Rubber soul", disc de maduresa, més complex i divers que els anteriors. I els Stones s'hi van tornar amb el seu millor treball fins al moment. Es tracta d'"Aftermath", que va sortir a la primavera del 1966 i estableix una nova era, dominada per àlbums conceptuals. És la primera obra mestra composta per la parella Jagger/Richards.

    01 "Mother's little helper"
    02 "Stupid girl"
    03 "Lady Jane"
    04 "Under my thumb"
    05 "Doncha bother me"
    06 "Flight 505"
    07 "High and dry"
    08 "Out of time"
    09 "It's not easy"
    10 "I am waiting"
    11 "Take it or leave it"
    12 "Think"
    13 "What to do"
    14 "Paint it black"

    A finals del 1965, els Beatles publicaven "Rubber soul", disc de maduresa, més complex i divers que els anteriors. I els Stones s'hi van tornar amb el seu millor treball fins al moment. Es tracta d'"Aftermath", que va sortir a la primavera del 1966 i estableix una nova era, dominada per àlbums conceptuals. És la primera obra mestra composta per la parella Jagger/Richards. 01 "Mother's little helper" 02 "Stupid girl" 03 "Lady Jane" 04 "Under my thumb" 05 "Doncha bother me" 06 "Flight 505" 07 "High and dry" 08 "Out of time" 09 "It's not easy" 10 "I am waiting" 11 "Take it or leave it" 12 "Think" 13 "What to do" 14 "Paint it black"

  • "The people who grinned themselves to death", de The Housemartins
    Escolta àudio

    "The people who grinned themselves to death", de The Housemartins

    Al 1987, els anglesos The Housemartins van publicar el seu excel·lent segon disc, farcit de singles indie-pop en plena època del jangle. Va ser la confirmació que eren un grup molt divertit, però lamentablement també va ser el seu comiat perquè es van separar amistosament poc després, i van arrencar carreres en solitari.

    01 The Housemartins – "The people who grinned themselves to death"
    02 Aztec Camera – "Somewhere in my heart"
    03 The Smiths – "The boy with the thorn in his side"
    04 The Housemartins – "I can't put my finger on it"
    05 The Housemartins – "The light is always green"
    06 The Housemartins – "The world's on fire"
    07 Billy Joel – "We didn't start the fire"
    08 The Housemartins – "Pirate aggro"
    09 The Housemartins – "Me and the farmer"
    10 Bob Dylan – "Maggie's farm"
    11 The Housemartins – "Five get over excited"
    12 The Beatles – "All you need is Love"
    13 The Housemartins – "Johannesburg"
    14 The Housemartins – "Bow down"
    15 The Housemartins – "You better be doubtful"
    16 The Housemartins – "Build"

    Al 1987, els anglesos The Housemartins van publicar el seu excel·lent segon disc, farcit de singles indie-pop en plena època del jangle. Va ser la confirmació que eren un grup molt divertit, però lamentablement també va ser el seu comiat perquè es van separar amistosament poc després, i van arrencar carreres en solitari. 01 The Housemartins – "The people who grinned themselves to death" 02 Aztec Camera – "Somewhere in my heart" 03 The Smiths – "The boy with the thorn in his side" 04 The Housemartins – "I can't put my finger on it" 05 The Housemartins – "The light is always green" 06 The Housemartins – "The world's on fire" 07 Billy Joel – "We didn't start the fire" 08 The Housemartins – "Pirate aggro" 09 The Housemartins – "Me and the farmer" 10 Bob Dylan – "Maggie's farm" 11 The Housemartins – "Five get over excited" 12 The Beatles – "All you need is Love" 13 The Housemartins – "Johannesburg" 14 The Housemartins – "Bow down" 15 The Housemartins – "You better be doubtful" 16 The Housemartins – "Build"

  • "Agost", d'Els Pets
    Escolta àudio

    "Agost", d'Els Pets

    Amb el company Lluís Gavaldà ens vam trobar per escoltar plegats el disc "Agost", del 2004, que és l'obra que marca un important salt de maduresa en Els Pets, tant a nivell musical com líric. Hi vam tenir una conversa molt llarga i farcida d'anècdotes i detalls del procés de gravació i composició que emetem editada a l'FM i pengem íntegra al podcast.

    01 "Soroll"
    02 "Agost"
    03 "Pau"
    04 "Per què no vens"
    05 "La colla"
    06 "Feliç"
    07 "El meu veí de sota"
    08 "Bocins de tu"
    09 "Descafeïnat"
    10 "Fàcil"
    11 "Retirada"
    12 "Calafell"

    Amb el company Lluís Gavaldà ens vam trobar per escoltar plegats el disc "Agost", del 2004, que és l'obra que marca un important salt de maduresa en Els Pets, tant a nivell musical com líric. Hi vam tenir una conversa molt llarga i farcida d'anècdotes i detalls del procés de gravació i composició que emetem editada a l'FM i pengem íntegra al podcast. 01 "Soroll" 02 "Agost" 03 "Pau" 04 "Per què no vens" 05 "La colla" 06 "Feliç" 07 "El meu veí de sota" 08 "Bocins de tu" 09 "Descafeïnat" 10 "Fàcil" 11 "Retirada" 12 "Calafell"

  • "Abbey Road", de The Beatles
    Escolta àudio

    "Abbey Road", de The Beatles

    Encara que oficialment el darrer disc dels Beatles va ser el "Let it be", en realitat l'havien gravat mesos abans que l'"Abbey Road", del qual parlem aquesta setmana, però l'havien deixat aparcat. Per tant, la darrera vegada que els genis de Liverpool van estar junts en un estudi va ser per gravar el disc protagonista i, malgrat els problemes personals entre ells, van fer una obra mestra que molts consideren el seu millor disc.

    01 The Beatles - "Come together"
    02 Chuck Berry - "You can't catch me"
    03 The Beatles - "Something"
    04 James Taylor - "Something in the way she moves"
    05 The Beatles - "Maxwell's silkver hammer"
    06 The Beatles - "I want you"
    07 The Beatles - "Here comes the sun"
    08 The Beatles - "Because"
    09 The Beatles - "Medley (part)"
    10 The Beatles - "Her majesty"
    11 Joe Cocker - "She came in through the bathroom window"

    Encara que oficialment el darrer disc dels Beatles va ser el "Let it be", en realitat l'havien gravat mesos abans que l'"Abbey Road", del qual parlem aquesta setmana, però l'havien deixat aparcat. Per tant, la darrera vegada que els genis de Liverpool van estar junts en un estudi va ser per gravar el disc protagonista i, malgrat els problemes personals entre ells, van fer una obra mestra que molts consideren el seu millor disc. 01 The Beatles - "Come together" 02 Chuck Berry - "You can't catch me" 03 The Beatles - "Something" 04 James Taylor - "Something in the way she moves" 05 The Beatles - "Maxwell's silkver hammer" 06 The Beatles - "I want you" 07 The Beatles - "Here comes the sun" 08 The Beatles - "Because" 09 The Beatles - "Medley (part)" 10 The Beatles - "Her majesty" 11 Joe Cocker - "She came in through the bathroom window"

  • "Paris 1919", de John Cale
    Escolta àudio

    "Paris 1919", de John Cale

    Després de deixar la Velvet Underground per les seves picabaralles amb Lou Reed, John Cale va començar una carrera en solitari i amb moltes col·laboracions amb altres artistes, que va trobar el seu punt més transcendent amb el tercer disc, "Paris 1919", una obra d'art de pop barroc en la qual posa de manifest la seva formació clàssica al servei d'una música molt més accessible..

    01 John Cale - "Child's Christmas in Wales"
    02 The Velvet Underground - "Venus in furs"
    03 John Cale - "Legs Larry at television centre"
    04 John Cale - "Hanky panky nohow"
    05 John Cale - "The endless plain of fortune"
    06 John Cale - "Andalucia"
    07 John Cale - "Macbeth"
    08 John Cale - "Paris 1919"
    09 John Cale - "Graham Greene"
    10 John Cale - "Half past France"
    11 John Cale - "Antarctica starts here"

    Després de deixar la Velvet Underground per les seves picabaralles amb Lou Reed, John Cale va començar una carrera en solitari i amb moltes col·laboracions amb altres artistes, que va trobar el seu punt més transcendent amb el tercer disc, "Paris 1919", una obra d'art de pop barroc en la qual posa de manifest la seva formació clàssica al servei d'una música molt més accessible.. 01 John Cale - "Child's Christmas in Wales" 02 The Velvet Underground - "Venus in furs" 03 John Cale - "Legs Larry at television centre" 04 John Cale - "Hanky panky nohow" 05 John Cale - "The endless plain of fortune" 06 John Cale - "Andalucia" 07 John Cale - "Macbeth" 08 John Cale - "Paris 1919" 09 John Cale - "Graham Greene" 10 John Cale - "Half past France" 11 John Cale - "Antarctica starts here"

  • "Gorky 5", de Gorky's Zygotic Mynci
    Escolta àudio

    "Gorky 5", de Gorky's Zygotic Mynci

    La banda gal·lesa Gorky's Zygotic Mynci va ser una de les protagonistes del moviment Cool Cymru, que a finals dels anys 90 va aconseguir fixar lleugerament l'atenció cap a les arts generades en aquest petit país del Regne Unit. La seva música, en anglès i en gal·lès, barreja psicodèlia, folk, pop i sempre des d'una perspectiva indie tocada amb molta sensibilitat. Ens fixem en el seu cinquè disc, "Gorky 5", una obra poc coneguda plena de cançons precioses.

    01 Gorky's Zygotic Mynci - "The tidal wave"
    02 Gorky's Zygotic Mynci - "Dyle fi"
    03 Super Furry Animals - "Gwreiddiau dwfn/mawrth oer ar y blaned neifion"
    04 Manic Street Preachers - "A design for life"
    05 Stereophonics - "Dakota"
    06 Gorky's Zygotic Mynci - "Let's get together"
    07 Gorky's Zygotic Mynci - "Tsunami"
    08 Gorky's Zygotic Mynci - "Not yet"
    09 Brian Eno – "By this river"
    10 Gorky's Zygotic Mynci - "Only the sea makes sense"
    11 Gorky's Zygotic Mynci - "Frozen smile"
    12 Gorky's Zygotic Mynci - "Sweet Johnny"
    13 Gorky's Zygotic Mynci - "Hush the warmth"
    14 Gorky's Zygotic Mynci - "Catrin"

    La banda gal·lesa Gorky's Zygotic Mynci va ser una de les protagonistes del moviment Cool Cymru, que a finals dels anys 90 va aconseguir fixar lleugerament l'atenció cap a les arts generades en aquest petit país del Regne Unit. La seva música, en anglès i en gal·lès, barreja psicodèlia, folk, pop i sempre des d'una perspectiva indie tocada amb molta sensibilitat. Ens fixem en el seu cinquè disc, "Gorky 5", una obra poc coneguda plena de cançons precioses. 01 Gorky's Zygotic Mynci - "The tidal wave" 02 Gorky's Zygotic Mynci - "Dyle fi" 03 Super Furry Animals - "Gwreiddiau dwfn/mawrth oer ar y blaned neifion" 04 Manic Street Preachers - "A design for life" 05 Stereophonics - "Dakota" 06 Gorky's Zygotic Mynci - "Let's get together" 07 Gorky's Zygotic Mynci - "Tsunami" 08 Gorky's Zygotic Mynci - "Not yet" 09 Brian Eno – "By this river" 10 Gorky's Zygotic Mynci - "Only the sea makes sense" 11 Gorky's Zygotic Mynci - "Frozen smile" 12 Gorky's Zygotic Mynci - "Sweet Johnny" 13 Gorky's Zygotic Mynci - "Hush the warmth" 14 Gorky's Zygotic Mynci - "Catrin"

  • "Trompe le monde", de Pixies
    Escolta àudio

    "Trompe le monde", de Pixies

    El 23 de setembre del 1991, uns Pixies en fase de demolició van publicar el seu quart disc, l'injustament maltractat "Trompe le monde", que sempre ha viscut a l'ombra dels seus antecessors, especialment el "Doolittle". Hi ha qui diu que és el primer disc en solitari de Black Francis, perquè ell va controlar-ne tota la producció, molt basada en la inspiració d'última hora a l'estudi, i va arraconar les aspiracions creatives de la baixista Kim Deal. En tot cas, es tracta d'un disc excel·lent, amb bufetades pop-hardcore de 2 minuts que no et deixen descansar ni un instant.

    01 Pixies - "Trompe le monde"
    02 Pixies - "Planet of sound"
    03 Peter, Paul & Mary - "Leaving on a jet plane"
    04 Hüsker Dü - "Don't want to know if you are lonely"
    05 Pixies - "Alex Eiffel"
    06 Pixies - "The sad punk"
    07 Pixies - "Head on"
    08 The Jesus & Mary Chain - "Head on"
    09 Pixies - "U-mass"
    10 Nirvana - "Smells like teen spirit"
    11 Pixies - "Palace of the brine"
    12 The Beach Boys - "Salt Lake City"
    13 Pixies - "Letter to Memphis"
    14 Pixies - "Bird dream of the Olympus Mons"
    15 Pixies - "Subbacultcha"
    16 Pixies - "Distance equals rate times time"
    17 Pixies - "Motorway to Roswell"
    18 Pixies - "The Navajo know"


    El 23 de setembre del 1991, uns Pixies en fase de demolició van publicar el seu quart disc, l'injustament maltractat "Trompe le monde", que sempre ha viscut a l'ombra dels seus antecessors, especialment el "Doolittle". Hi ha qui diu que és el primer disc en solitari de Black Francis, perquè ell va controlar-ne tota la producció, molt basada en la inspiració d'última hora a l'estudi, i va arraconar les aspiracions creatives de la baixista Kim Deal. En tot cas, es tracta d'un disc excel·lent, amb bufetades pop-hardcore de 2 minuts que no et deixen descansar ni un instant. 01 Pixies - "Trompe le monde" 02 Pixies - "Planet of sound" 03 Peter, Paul & Mary - "Leaving on a jet plane" 04 Hüsker Dü - "Don't want to know if you are lonely" 05 Pixies - "Alex Eiffel" 06 Pixies - "The sad punk" 07 Pixies - "Head on" 08 The Jesus & Mary Chain - "Head on" 09 Pixies - "U-mass" 10 Nirvana - "Smells like teen spirit" 11 Pixies - "Palace of the brine" 12 The Beach Boys - "Salt Lake City" 13 Pixies - "Letter to Memphis" 14 Pixies - "Bird dream of the Olympus Mons" 15 Pixies - "Subbacultcha" 16 Pixies - "Distance equals rate times time" 17 Pixies - "Motorway to Roswell" 18 Pixies - "The Navajo know"

Anar al contingut