TOTS ELS ÀUDIOS

  • Dietrich Buxtehude (II)
    Escolta àudio

    Dietrich Buxtehude (II)

    Dietrich Buxtehude és un compositor extraordinari, ple de fantasia, de passió, de virtuosisme, per nosaltres, una possibilitat d'entrar de ple, durant cinc dies, en el primer barroc alemany, fantàstic i captivador. Buxtehude va néixer el 1637, als trenta anys va succeir Franz Tunder com a organista a Lübeck i ja s'hi va quedar fins que va morir, el 1707. A més de compondre i d'enamorar amb les seves interpretacions (Bach, de jove, per sentir-lo, va caminar, a peu, 480 km d'anada i 480 de tornada!), va desenvolupar els "Abendmusiken", els "Concerts del vespre", primer germen dels concerts moderns. Aquesta setmana sentirem la seva música meravellosa, de cambra, cantates, música per a orgue i descobrirem secrets d'aquest instrument. La de Buxtehude és una setmana impressionant, un viatge al passat per retrobar-nos amb allò més profund de cadascú de nosaltres.

  • Dietrich Buxtehude (I)
    Escolta àudio

    Dietrich Buxtehude (I)

    Dietrich Buxtehude és un compositor extraordinari, ple de fantasia, de passió, de virtuosisme, per nosaltres, una possibilitat d'entrar de ple, durant cinc dies, en el primer barroc alemany, fantàstic i captivador. Buxtehude va néixer el 1637, als trenta anys va succeir Franz Tunder com a organista a Lübeck i ja s'hi va quedar fins que va morir, el 1707. A més de compondre i d'enamorar amb les seves interpretacions (Bach, de jove, per sentir-lo, va caminar, a peu, 480 km d'anada i 480 de tornada!), va desenvolupar els "Abendmusiken", els "Concerts del vespre", primer germen dels concerts moderns. Aquesta setmana sentirem la seva música meravellosa, de cambra, cantates, música per a orgue i descobrirem secrets d'aquest instrument. La de Buxtehude és una setmana impressionant, un viatge al passat per retrobar-nos amb allò més profund de cadascú de nosaltres.

  • Benjamin Britten (V)
    Escolta àudio

    Benjamin Britten (V)

    Benjamin Britten forma part de la tercera generació de compositors que representen el renaixement de la música anglesa. A mitjan segle XIX, els primers van ser Parry o Standford, després Vaughan Williams, Elgar, Holst o Bridge, aquest últim professor de Britten. Britten va néixer el 1913, als dinou anys va compondre la primera obra destacada, als 24 va conèixer el tenor Peter Pears i hi va estar unit tota la vida. Pacifista convençut, quan Britten va morir, el 1976, va deixar una obra esplèndida. En serem testimonis aquests dies sentint algunes de les seves obres per a orquestra.

  • Benjamin Britten (IV)
    Escolta àudio

    Benjamin Britten (IV)

    Benjamin Britten forma part de la tercera generació de compositors que representen el renaixement de la música anglesa. A mitjan segle XIX, els primers van ser Parry o Standford, després Vaughan Williams, Elgar, Holst o Bridge, aquest últim professor de Britten. Britten va néixer el 1913, als dinou anys va compondre la primera obra destacada, als 24 va conèixer el tenor Peter Pears i hi va estar unit tota la vida. Pacifista convençut, quan Britten va morir, el 1976, va deixar una obra esplèndida. En serem testimonis aquests dies sentint algunes de les seves obres per a orquestra.

  • Benjamin Britten (III)
    Escolta àudio

    Benjamin Britten (III)

    Benjamin Britten forma part de la tercera generació de compositors que representen el renaixement de la música anglesa. A mitjan segle XIX, els primers van ser Parry o Standford, després Vaughan Williams, Elgar, Holst o Bridge, aquest últim professor de Britten. Britten va néixer el 1913, als dinou anys va compondre la primera obra destacada, als 24 va conèixer el tenor Peter Pears i hi va estar unit tota la vida. Pacifista convençut, quan Britten va morir, el 1976, va deixar una obra esplèndida. En serem testimonis aquests dies sentint algunes de les seves obres per a orquestra.

  • Benjamin Britten (II)
    Escolta àudio

    Benjamin Britten (II)

    Benjamin Britten forma part de la tercera generació de compositors que representen el renaixement de la música anglesa. A mitjan segle XIX, els primers van ser Parry o Standford, després Vaughan Williams, Elgar, Holst o Bridge, aquest últim professor de Britten. Britten va néixer el 1913, als dinou anys va compondre la primera obra destacada, als 24 va conèixer el tenor Peter Pears i hi va estar unit tota la vida. Pacifista convençut, quan Britten va morir, el 1976, va deixar una obra esplèndida. En serem testimonis aquests dies sentint algunes de les seves obres per a orquestra.

  • Benjamin Britten (I)
    Escolta àudio

    Benjamin Britten (I)

    Benjamin Britten forma part de la tercera generació de compositors que representen el renaixement de la música anglesa. A mitjan segle XIX, els primers van ser Parry o Standford, després Vaughan Williams, Elgar, Holst o Bridge, aquest últim professor de Britten. Britten va néixer el 1913, als dinou anys va compondre la primera obra destacada, als vint-i-quatre va conèixer el tenor Peter Pears i hi va estar unit tota la vida. Pacifista convençut, quan Britten va morir, el 1976, va deixar una obra esplèndida. En serem testimonis aquests dies sentint algunes de les seves obres per a orquestra.

  • GABRIEL FAURÉ (I)
    Escolta àudio

    GABRIEL FAURÉ (I)

    Gabriel Fauré va néixer el 1845 i va viure des dels nou anys a París, perquè ell no ho era de París, un detall important pels francesos. Venia del sud, d'Occitània, i d'una família sense tradició musical. Ara bé, com a músic, de seguida es va fer un lloc en la França parisenca i es va convertir en un burgès de París, un d'aquells dels salons de finals del segle XIX que descrivia Proust amb una precisió implacable. Fauré va ser professor de Koechlin o Ravel, va fer trenta anys d'organista en esglésies com la Madeleine i va fer música religiosa però no era creient. El seu catàleg d'obres no és immens però la qualitat sí que ho és, d'immensa. Hi ha tota la sensibilitat francesa que ens acompanyarà durant aquesta setmana amb les deu obres de cambra que va compondre, la primera als 31 anys i l'última als 79, dos mesos abans de morir, el 1924. Us proposem que aquests cinc dies us deixeu seduir per la subtilesa de l'univers sonor de Gabriel Fauré.

  • La música orquestral de Robert Schumann
    Escolta àudio

    La música orquestral de Robert Schumann

    Robert Schumann va tenir sempre l'ambició d'escriure per a l'orquestra per bé que el piano era en qui Schumann confiava els seus sentiments íntims, era el laboratori on experimentava formes noves. Quan el 1841 va compondre la primera simfonia, "Primavera", el catàleg ja era extens, però no hi havia pràcticament res per a orquestra, gairebé tot era per a piano sol o per a veu i piano, lieder preciosos que vam sentir ara ja fa uns mesos. Perquè Schumann era sobretot això, un pianista fet compositor i un poeta que componia. I així és com el sentirem aquests dies, amb aquest batec constant plasmat en l'orquestra, en una setmana que començarà amb uns esbossos simfònics de quan tenia 22 anys i que s'acabarà quan en tenia 43, el 1853, l'últim any fecund de la seva vida, l'any que va conèixer Brahms, l'any que es va acomiadar del món abans de viure 29 mesos reclòs en el sanatori on va morir. Robert Schumann torna a ser el compositor de la setmana.

  • La música orquestral de Robert Schumann (III)
    Escolta àudio

    La música orquestral de Robert Schumann (III)

    Robert Schumann va tenir sempre l'ambició d'escriure per a l'orquestra per bé que el piano era en qui Schumann confiava els seus sentiments íntims, era el laboratori on experimentava formes noves. Quan el 1841 va compondre la primera simfonia, "Primavera", el catàleg ja era extens, però no hi havia pràcticament res per a orquestra, gairebé tot era per a piano sol o per a veu i piano, lieder preciosos que vam sentir ara ja fa uns mesos. Perquè Schumann era sobretot això, un pianista fet compositor i un poeta que componia. I així és com el sentirem aquests dies, amb aquest batec constant plasmat en l'orquestra, en una setmana que començarà amb uns esbossos simfònics de quan tenia 22 anys i que s'acabarà quan en tenia 43, el 1853, l'últim any fecund de la seva vida, l'any que va conèixer Brahms, l'any que es va acomiadar del món abans de viure 29 mesos reclòs en el sanatori on va morir. Robert Schumann torna a ser el compositor de la setmana.

  • La música orquestral de Robert Schumann (II)
    Escolta àudio

    La música orquestral de Robert Schumann (II)

    Robert Schumann va tenir sempre l'ambició d'escriure per a l'orquestra per bé que les seves primeres obres impreses són només per a piano. El piano era en qui Schumann confiava els seus sentiments íntims, era el laboratori on experimentava formes noves i per això s'hi va dedicar en exclusiva durant força anys. Quan el 1841 va compondre la primera simfonia "Primavera", el catàleg ja era extens però no hi havia pràcticament res per a orquestra, gairebé tot era per a piano sol o per a veu i piano, lieder preciosos que vam sentir ara ja fa uns mesos. Perquè Schumann era sobretot això, un pianista fet compositor i un poeta que componia. I així és com el sentirem aquests dies, amb aquest batec constant plasmat en l'orquestra, en una setmana que començarà amb uns esbossos simfònics de quan tenia 22 anys i s'acabarà quan en tenia 43, el 1853, l'últim any fecund de la seva vida, l'any de conèixer Brahms, l'any d'acomiadar-se del món abans de viure 29 mesos reclòs en el sanatori on va morir. Robert Schumann torna a ser el compositor de la setmana.

  • La música orquestral de Robert Schumann
    Escolta àudio

    La música orquestral de Robert Schumann

    Robert Schumann va tenir sempre l'ambició d'escriure per a l'orquestra, per bé que les seves primeres obres impreses són només per a piano. El piano era en qui Schumann confiava els seus sentiments íntims, era el laboratori on experimentava formes noves i per això s'hi va dedicar en exclusiva durant força anys. Quan el 1841 va compondre la primera simfonia, "Primavera", el catàleg ja era extens, però no hi havia pràcticament res per a orquestra, gairebé tot era per a piano sol o per a veu i piano, lieder preciosos que vam sentir ara ja fa uns mesos. Perquè Schumann era sobretot això, un pianista fet compositor i un poeta que componia. I així és com el sentirem aquests dies, amb aquest batec constant plasmat en l'orquestra, en una setmana que començarà amb uns esbossos simfònics de quan tenia 22 anys i que s'acabarà quan en tenia 43, el 1853, l'últim any fecund de la seva vida, l'any que va conèixer Brahms, l'any que es va acomiadar del món abans de viure 29 mesos reclòs en el sanatori on va morir. Robert Schumann torna a ser el compositor de la setmana.

  • Carl Philip Emmanuel Bach (IV)
    Escolta àudio

    Carl Philip Emmanuel Bach (IV)

    Carl Philip Emmanuel és el segon fill músic de Johann Sebastian Bach i la seva primera esposa Maria Barbara, el que va néixer a Weimar el 1714, el Bach de Berlín o d'Hamburg. De Berlín si ens fixem en els 30 anys que hi va passar treballant per a Frederic el Gran de Prússia. D'Hamburg si destaquem els últims 20, des que el 1767 va morir seu padrí de bateig, Georg Philip Telemann, i va deixar vacant la plaça de director de música d'aquella ciutat del nord d'Alemanya. Carl Philip Emmanuel també hi va morir a Hamburg, el desembre del 1788, als 74 anys, després d'haver començat a traçar el camí cap al classicisme amb la seva música esplèndida, la d'un compositor que el temps va deixar entre el seu pare, Johann Sebastian Bach i Haydn i Mozart, grans noms que han fet tanta llum que han eclipsat la d'altres, com ell. Per això aquesta setmana, cada dia us proposem que el sentiu a ell, Carl Philip Emmanuel Bach i que el deixeu brillar amb llum pròpia. Us enlluernarà.

  • Carl Philip Emmanuel Bach (III)
    Escolta àudio

    Carl Philip Emmanuel Bach (III)

    Carl Philip Emmanuel és el segon fill músic de Johann Sebastian Bach i la seva primera esposa Maria Barbara, el que va néixer a Weimar el 1714, el Bach de Berlín o d'Hamburg. De Berlín si ens fixem en els 30 anys que hi va passar treballant per a Frederic el Gran de Prússia. D'Hamburg si destaquem els últims 20, des que el 1767 va morir seu padrí de bateig, Georg Philip Telemann, i va deixar vacant la plaça de director de música d'aquella ciutat del nord d'Alemanya. Carl Philip Emmanuel també hi va morir a Hamburg, el desembre del 1788, als 74 anys, després d'haver començat a traçar el camí cap al classicisme amb la seva música esplèndida, la d'un compositor que el temps va deixar entre el seu pare, Johann Sebastian Bach i Haydn i Mozart, grans noms que han fet tanta llum que han eclipsat la d'altres, com ell. Per això aquesta setmana, cada dia us proposem que el sentiu a ell, Carl Philip Emmanuel Bach i que el deixeu brillar amb llum pròpia. Us enlluernarà.

  • Carl Philip Emmanuel Bach (II)
    Escolta àudio

    Carl Philip Emmanuel Bach (II)

    Carl Philip Emmanuel és el segon fill músic de Johann Sebastian Bach i la seva primera esposa Maria Barbara, el que va néixer a Weimar el 1714, el Bach de Berlín o d'Hamburg. De Berlín si ens fixem en els 30 anys que hi va passar treballant per a Frederic el Gran de Prússia. D'Hamburg si destaquem els últims 20, des que el 1767 va morir seu padrí de bateig, Georg Philip Telemann, i va deixar vacant la plaça de director de música d'aquella ciutat del nord d'Alemanya. Carl Philip Emmanuel també hi va morir a Hamburg, el desembre del 1788, als 74 anys, després d'haver començat a traçar el camí cap al classicisme amb la seva música esplèndida, la d'un compositor que el temps va deixar entre el seu pare, Johann Sebastian Bach i Haydn i Mozart, grans noms que han fet tanta llum que han eclipsat la d'altres, com ell. Per això aquesta setmana, cada dia us proposem que el sentiu a ell, Carl Philip Emmanuel Bach i que el deixeu brillar amb llum pròpia. Us enlluernarà.