En Wladyslaw, el pianista del gueto de Varsòvia, i en Charles Dickens, el nen que amb 12 anys ja treballava en una fàbrica de betum. Sort que les dues biografies acaben bé, perquè els inicis de les seves vides són un bon desastre. Només faltaria practicar fel·lacions en un cementiri a canvi de diners (el que es coneix com "fer un Gérard Depardieu") per acabar de tenir-ho tot.