Diego Ruiz, el director del manicomi de Salt, més llampat que els seus pacients

Els primers anys d'en Diego Ruiz són una vall de llàgrimes, la vida comença com el clàssic búnquer: mare malalta, absència de pare, absència de plat calent a taula... Després la cosa millora, resulta que en Diego és un nen despert, que té molt clar que de gran vol dedicar-se a ser un intel·lectual repel·lent. El nano es trasllada a Catalunya, atenció a això que direm, aprèn català i es canvia el nom pel de Dídac. Si en tinguéssim més com aquest de nanos, potser anirien més bé les coses! Això sí, el nostre estimat Dídac també tenia les seves cabòries. Espereu-vos quan es faci director del manicomi de Salt, ja veureu quin merder!