TOTS ELS ÀUDIOS
Fede Sardà: "La felicitat és veure somriure la gent"
Fede Sardà, director de Luz de Gas. Empresari de la nit o cabareter, com a ell li agrada dir. Continua fent de discjòquei, i va a dormir de matinada per fer rutllar una sala que programa concerts passada la mitjanit de dimecres a dissabte, "un fet insòlit a Europa", diu, perquè a aquella hora als empresaris els surt més rendible continuar punxant música que fer-la en directe. El sentit de la vida és no avorrir-se, afirma, i el perden les causes socials, perquè fan felices les persones. Com manté la vitalitat aquest jove de més de 70 anys? Jugant cada dia a ping-pong i als escacs, treballant amb gent jove i no pensant gaire.
Fede Sardà, director de Luz de Gas. Empresari de la nit o cabareter, com a ell li agrada dir. Continua fent de discjòquei, i va a dormir de matinada per fer rutllar una sala que programa concerts passada la mitjanit de dimecres a dissabte, "un fet insòlit a Europa", diu, perquè a aquella hora als empresaris els surt més rendible continuar punxant música que fer-la en directe. El sentit de la vida és no avorrir-se, afirma, i el perden les causes socials, perquè fan felices les persones. Com manté la vitalitat aquest jove de més de 70 anys? Jugant cada dia a ping-pong i als escacs, treballant amb gent jove i no pensant gaire.
Mercè Aránega: "Mai deixes de ser fill o filla: dins teu hi ha algú que sempre necessitarà la mare"
Mercè Aránega és una dona compromesa. "Amb la independència, hauríem pogut continuar anant a totes sense els polítics i no ho hem fet. Em provoca dolor. Viure és fer política. Amb els fets et posiciones." Una dona feliç i satisfeta: "El teatre m'ha donat tenir un lloc en aquest món. I jo l'hi he donat al teatre, des que tinc 20 anys, tots els anys de la meva vida."
Nascuda el 1957, riu quan diu que està "jubilada" i no para de treballar. Actua amb "Els gossos" al Teatre Borràs, de Barcelona (fins al 15 d'octubre), després farà la gira per Catalunya de les "Instruccions per fer-se feixista" i se'n va cap al TNC (a partir del desembre). Quan repassa la seva trajectòria professional, admet que el teatre li ha donat "un lloc al món" i que ella "l'hi ha donat tot al teatre". Tot i això, assegura que si no s'hi hagués dedicat, vital com és, hauria trobat altres activitats: "El món està ple de coses meravelloses per fer."Mercè Aránega és una dona compromesa. "Amb la independència, hauríem pogut continuar anant a totes sense els polítics i no ho hem fet. Em provoca dolor. Viure és fer política. Amb els fets et posiciones." Una dona feliç i satisfeta: "El teatre m'ha donat tenir un lloc en aquest món. I jo l'hi he donat al teatre, des que tinc 20 anys, tots els anys de la meva vida." Nascuda el 1957, riu quan diu que està "jubilada" i no para de treballar. Actua amb "Els gossos" al Teatre Borràs, de Barcelona (fins al 15 d'octubre), després farà la gira per Catalunya de les "Instruccions per fer-se feixista" i se'n va cap al TNC (a partir del desembre). Quan repassa la seva trajectòria professional, admet que el teatre li ha donat "un lloc al món" i que ella "l'hi ha donat tot al teatre". Tot i això, assegura que si no s'hi hagués dedicat, vital com és, hauria trobat altres activitats: "El món està ple de coses meravelloses per fer."
Jordi Monés: "Hem posat un granet de sorra perquè la DMAE sigui una malaltia menys terrible"
El professor Jordi Monés, retinòleg, s'ha especialitzat en malalties degeneratives de la retina i investiga com fer front a la degeneració macular associada a l'edat (DMAE), la primera causa de ceguesa legal en majors de 50 anys. Director de l'Institut de la Màcula i la Barcelona Macula Foundation i professor a la Universitat Utah Health (EUA), ha pres part en la recerca d'un fàrmac eficaç per frenar la forma atròfica de la malaltia: "Hem posat un granet de sorra perquè la DMAE sigui una malaltia menys terrible". Fill de joier, passava els estius ajudant en el taller, on va començar a entrenar els dits en feines molt precises. Com a directiu del FC Barcelona, va ser l'impulsor de la iniciativa "Barça sense Fum", que va col·locar el Camp Nou com una referència mundial en la lluita contra el tabac, "una contribució infinita a la salut pública". I confessa que com a directiu del Barça va fer "un màster d'antropologia absolut", veient com canviaven les persones en ocupar llocs a la junta.
El professor Jordi Monés, retinòleg, s'ha especialitzat en malalties degeneratives de la retina i investiga com fer front a la degeneració macular associada a l'edat (DMAE), la primera causa de ceguesa legal en majors de 50 anys. Director de l'Institut de la Màcula i la Barcelona Macula Foundation i professor a la Universitat Utah Health (EUA), ha pres part en la recerca d'un fàrmac eficaç per frenar la forma atròfica de la malaltia: "Hem posat un granet de sorra perquè la DMAE sigui una malaltia menys terrible". Fill de joier, passava els estius ajudant en el taller, on va començar a entrenar els dits en feines molt precises. Com a directiu del FC Barcelona, va ser l'impulsor de la iniciativa "Barça sense Fum", que va col·locar el Camp Nou com una referència mundial en la lluita contra el tabac, "una contribució infinita a la salut pública". I confessa que com a directiu del Barça va fer "un màster d'antropologia absolut", veient com canviaven les persones en ocupar llocs a la junta.
Borja de Riquer: "Durant el procés, els dirigents independentistes van menysprear l'adversari"
Borja de Riquer: "Durant el procés, els dirigents independentistes van sobrevalorar les forces pròpies i van menysprear l'adversari." La mirada de l'historiador Borja de Riquer escruta el passat, observa el present i es projecta al futur amb optimisme. Ha treballat intensament durant un any per escriure "Francesc Cambó, l'últim retrat (Edicions 62)", una obra definitiva sobre el destacat dirigent català. "Un personatge extraordinàriament complex i contradictori. La seva vida són ziga-zagues constants, i això --confessa Riquer--, per a un historiador, és molt interessant." A "El divan" parla de Cambó i del seu pare, el filòleg Martí de Riquer: "Ens separaven moltes coses, però ens vam respectar mútuament"; de l'Assemblea de Catalunya, i de Renato Carosone. I explica l'anècdota impagable del dia que va conèixer Raimon, que va anar a casa seva a demanar-li consell al pare sobre com havia de recitar Ausiàs March.
Borja de Riquer: "Durant el procés, els dirigents independentistes van sobrevalorar les forces pròpies i van menysprear l'adversari." La mirada de l'historiador Borja de Riquer escruta el passat, observa el present i es projecta al futur amb optimisme. Ha treballat intensament durant un any per escriure "Francesc Cambó, l'últim retrat (Edicions 62)", una obra definitiva sobre el destacat dirigent català. "Un personatge extraordinàriament complex i contradictori. La seva vida són ziga-zagues constants, i això --confessa Riquer--, per a un historiador, és molt interessant." A "El divan" parla de Cambó i del seu pare, el filòleg Martí de Riquer: "Ens separaven moltes coses, però ens vam respectar mútuament"; de l'Assemblea de Catalunya, i de Renato Carosone. I explica l'anècdota impagable del dia que va conèixer Raimon, que va anar a casa seva a demanar-li consell al pare sobre com havia de recitar Ausiàs March.
Manel Sanromà: "Haver impulsat el .cat em fa sentir com si hagués creat la senyera"
Hi havia "molta gent en contra", però "els planetes es van alinear" i van crear el domini .cat, l'univers dins d'internet on es parla català. Manel Sanromà hi va estar al darrere, com prèviament havia impulsat la Tinet, una plataforma ciutadana que oferia connexions assequibles a internet quan la xarxa estava a les beceroles. Avui reflexiona sobre com podem aconseguir un accés lliure a la intel·ligència artificial i com fer-ho perquè aquesta revolució sigui ètica i "per al bé col·lectiu". Apassionat per l'egiptologia, va decidir estudiar Astrofísica per la influència d'un professor brillant. I, més enllà del futbol, vibra amb els castells, que ara es mira a distància. Fundador de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, manté la desconfiança respecte a "l'altra colla de castellers" de la seva ciutat: "Mai podria fer negocis amb ells."
Hi havia "molta gent en contra", però "els planetes es van alinear" i van crear el domini .cat, l'univers dins d'internet on es parla català. Manel Sanromà hi va estar al darrere, com prèviament havia impulsat la Tinet, una plataforma ciutadana que oferia connexions assequibles a internet quan la xarxa estava a les beceroles. Avui reflexiona sobre com podem aconseguir un accés lliure a la intel·ligència artificial i com fer-ho perquè aquesta revolució sigui ètica i "per al bé col·lectiu". Apassionat per l'egiptologia, va decidir estudiar Astrofísica per la influència d'un professor brillant. I, més enllà del futbol, vibra amb els castells, que ara es mira a distància. Fundador de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, manté la desconfiança respecte a "l'altra colla de castellers" de la seva ciutat: "Mai podria fer negocis amb ells."
Eva Baltasar: "A la vida, vull estimar"
Eva Baltasar havia publicat molta poesia abans de compondre el tríptic que formen les novel·les "Permagel", "Boulder" i "Mamut" (Club Editor, 2018, 2020, 2022) i explica que ara pot viure de l'escriptura. "Boulder" ha estat el primer llibre en català candidat al prestigiós premi Booker International, una fita que relativitza. Va arribar a la filosofia a través dels estudis de Pedagogia, i té clar que "a la vida les coses importants són les coses senzilles: escriure i tenir cura de les persones estimades". Religiosa a la seva manera, no resa, escolta: "Pel bosc, m'assec en una pedra i, en comptes de resar, escolto. Callo els meus pensaments." I confessa que la pròxima novel·la, ara en fase d'edició, explora aquesta espiritualitat.
Eva Baltasar havia publicat molta poesia abans de compondre el tríptic que formen les novel·les "Permagel", "Boulder" i "Mamut" (Club Editor, 2018, 2020, 2022) i explica que ara pot viure de l'escriptura. "Boulder" ha estat el primer llibre en català candidat al prestigiós premi Booker International, una fita que relativitza. Va arribar a la filosofia a través dels estudis de Pedagogia, i té clar que "a la vida les coses importants són les coses senzilles: escriure i tenir cura de les persones estimades". Religiosa a la seva manera, no resa, escolta: "Pel bosc, m'assec en una pedra i, en comptes de resar, escolto. Callo els meus pensaments." I confessa que la pròxima novel·la, ara en fase d'edició, explora aquesta espiritualitat.
Marina Subirats: "A França el model era Simone de Beauvoir; a Catalunya, Maria A. Capmany"
Marina Subirats confessa que, fets els 80, s'està inventant "una quarta vida": diu que la comença a pensar sense reptes i "sense córrer". "Vull descobrir com es viu plàcidament, amb tranquil·litat." Ho diu una dona compromesa amb els drets de les dones, aquí i al món, una feina que va començar de ben jove i que ha articulat a través de l'activitat acadèmica i política. El darrer llibre publicat gira entorn de les relacions entre mares i filles ("De mares a filles", Edicions 62), i parteix de la dificultat que comporta interpretar aquestes relacions. "En la meva generació, per a una dona es considerava un perill tot allò que l'allunyés de convertir-se en una mestressa de casa perfecta." Ella es va exposar a aquell perill, i no en renega.
Marina Subirats confessa que, fets els 80, s'està inventant "una quarta vida": diu que la comença a pensar sense reptes i "sense córrer". "Vull descobrir com es viu plàcidament, amb tranquil·litat." Ho diu una dona compromesa amb els drets de les dones, aquí i al món, una feina que va començar de ben jove i que ha articulat a través de l'activitat acadèmica i política. El darrer llibre publicat gira entorn de les relacions entre mares i filles ("De mares a filles", Edicions 62), i parteix de la dificultat que comporta interpretar aquestes relacions. "En la meva generació, per a una dona es considerava un perill tot allò que l'allunyés de convertir-se en una mestressa de casa perfecta." Ella es va exposar a aquell perill, i no en renega.
Carme Elias: "Acceptar la malaltia no vol dir rendir-s'hi"
Carme Elias es nega a dir que lluita contra l'Alzheimer: els qui lluiten contra la malaltia són els metges, i el pacient el que pot fer és "acceptar-la, que no vol dir rendir-s'hi". Actriu vocacional, ha fet cinema --"menys del que hauria volgut"--, teatre i televisió, sempre amb la consigna de "persistir" en l'ofici, com un dia li va recomanar l'actor José María Rodero. Ser actriu li ha donat moltes alegries: és conscient que ha lluitat pel que volia fer des que era petita, "i això no té preu". Es declara sartriana i davant d'aquesta "malaltia tan estranya" mira la vida als ulls i reivindica una mort digna, en el seu moment: "No vull estar al món sense ser-hi."
Carme Elias es nega a dir que lluita contra l'Alzheimer: els qui lluiten contra la malaltia són els metges, i el pacient el que pot fer és "acceptar-la, que no vol dir rendir-s'hi". Actriu vocacional, ha fet cinema --"menys del que hauria volgut"--, teatre i televisió, sempre amb la consigna de "persistir" en l'ofici, com un dia li va recomanar l'actor José María Rodero. Ser actriu li ha donat moltes alegries: és conscient que ha lluitat pel que volia fer des que era petita, "i això no té preu". Es declara sartriana i davant d'aquesta "malaltia tan estranya" mira la vida als ulls i reivindica una mort digna, en el seu moment: "No vull estar al món sense ser-hi."
Quique Bassat: "Vaig estudiar medicina per poder anar a l'Àfrica"
Quique Bassat està enamorat de l'Àfrica. Investiga les malalties que posen en risc la salut dels nens. La malària és l'exemple perfecte del que significa estar malalt en un entorn de pobresa. És un peix que es mossega la cua, diu: la pobresa és causa de la malaltia i la malaltia, causa de pobresa. Optimista, assegura que es poden fer moltes coses amb poques accions, perquè tots tenim el mateix potencial, però segons on naixem el podem explotar o no. Es tracta d'aconseguir un bon equilibri entre oportunitat i talent. "Vull continuar sent feliç; és el que em mou a la vida", confessa, mirant-nos als ulls.
Quique Bassat està enamorat de l'Àfrica. Investiga les malalties que posen en risc la salut dels nens. La malària és l'exemple perfecte del que significa estar malalt en un entorn de pobresa. És un peix que es mossega la cua, diu: la pobresa és causa de la malaltia i la malaltia, causa de pobresa. Optimista, assegura que es poden fer moltes coses amb poques accions, perquè tots tenim el mateix potencial, però segons on naixem el podem explotar o no. Es tracta d'aconseguir un bon equilibri entre oportunitat i talent. "Vull continuar sent feliç; és el que em mou a la vida", confessa, mirant-nos als ulls.
Manu Guix: "La meva felicitat és ser músic, amb llibertat, vocació i sense por"
Manu Guix és músic fins a l'última cèl·lula. Fent concerts és feliç, diu. Amb les mans al piano, ens mira i somriu. És sensible, creatiu i estima la vida. La primera cançó que va compondre es deia: "Oh, nena", m'has deixat". Llavors, en Manu tenia 11 anys. Ara, acaba de reinventar la sintonia de Catalunya Ràdio, 40 anys. Ens enamora "Moments", ens fa dentetes amb el canvi de format que tenim a tocar d'"Operación Triunfo" i encara no es creu l'èxit del musical "El Petit Príncep". En Manu, una estrella que brilla amb llum pròpia.
Manu Guix és músic fins a l'última cèl·lula. Fent concerts és feliç, diu. Amb les mans al piano, ens mira i somriu. És sensible, creatiu i estima la vida. La primera cançó que va compondre es deia: "Oh, nena", m'has deixat". Llavors, en Manu tenia 11 anys. Ara, acaba de reinventar la sintonia de Catalunya Ràdio, 40 anys. Ens enamora "Moments", ens fa dentetes amb el canvi de format que tenim a tocar d'"Operación Triunfo" i encara no es creu l'èxit del musical "El Petit Príncep". En Manu, una estrella que brilla amb llum pròpia.
Pemi Fortuny i Yasmina Cánovas: "Trobem la felicitat quan trobem la pau"
Vull fer cooperació, va dir ella. T'hi convido, li va respondre ell. Enrere quedaven el grup musical Lax'n'Busto i un flamant despatx d'advocats. Van muntar una ràdio (filial de Catalunya Ràdio a Sierra Leone), que ha salvat vides. Després de recórrer els cinc continents diuen: "La motivació és l'element fonamental per al canvi. Fins que no aprenem a gestionar les pròpies emocions no som lliures. Tenim por i el 99% de vegades no passa res. A la vida li demanem molta més vida."
Vull fer cooperació, va dir ella. T'hi convido, li va respondre ell. Enrere quedaven el grup musical Lax'n'Busto i un flamant despatx d'advocats. Van muntar una ràdio (filial de Catalunya Ràdio a Sierra Leone), que ha salvat vides. Després de recórrer els cinc continents diuen: "La motivació és l'element fonamental per al canvi. Fins que no aprenem a gestionar les pròpies emocions no som lliures. Tenim por i el 99% de vegades no passa res. A la vida li demanem molta més vida."
Jordi Clos: "El que faig pels nets no ho vaig fer igual de bé pels fills"
Va ser hippie i comunista. Orfe de pare, va treballar molt per guanyar diners i emancipar-se. El seu patrimoni són els seus 900 empleats, diu. L'emociona que el seu Museu Egipci de Barcelona el visitin cada any 35.000 nens. Viatja per tot el món per trobar peces úniques per als seus hotels. A Papua Nova Guinea, el cap d'una tribu li va ensenyar les calaveres de la gent que s'havia menjat. L'art transforma l'ésser humà cap a la perfecció.
Va ser hippie i comunista. Orfe de pare, va treballar molt per guanyar diners i emancipar-se. El seu patrimoni són els seus 900 empleats, diu. L'emociona que el seu Museu Egipci de Barcelona el visitin cada any 35.000 nens. Viatja per tot el món per trobar peces úniques per als seus hotels. A Papua Nova Guinea, el cap d'una tribu li va ensenyar les calaveres de la gent que s'havia menjat. L'art transforma l'ésser humà cap a la perfecció.
Mare Mar S. Izuel: "Un mestre ha d'aprendre tota la vida"
És missionera, és líder, innova, integra i aprèn amb optimisme. "Les religioses també ballem", ens diu. I escull l'última cançó de Pau Donés, perquè els va donar força durant la pandèmia. Referent mundial en pedagogia, creu que les "intel·ligències múltiples" donen oportunitats per a molts més nens. Cal atendre la diversitat a l'aula, integrar la tecnologia i generar la cultura del bon tracte. Com aprèn un cervell?
És missionera, és líder, innova, integra i aprèn amb optimisme. "Les religioses també ballem", ens diu. I escull l'última cançó de Pau Donés, perquè els va donar força durant la pandèmia. Referent mundial en pedagogia, creu que les "intel·ligències múltiples" donen oportunitats per a molts més nens. Cal atendre la diversitat a l'aula, integrar la tecnologia i generar la cultura del bon tracte. Com aprèn un cervell?
Toni Massanés: "A la cuina, l'amor és un ingredient essencial"
L'àvia Pilar, una grandíssima cuinera. La mare, un àngel. A casa cuina en família perquè genera un espai afectiu especialíssim. A la Fundació Alícia van fer els primers diàlegs entre cuina, alimentació, innovació i ciència. Fan un laboratori de cuina, són referents mundials. I a més de plaer fan salut: aporten solucions alimentàries a persones que tenen alguna malaltia. Tot regat amb innovació, respecte i amor.
L'àvia Pilar, una grandíssima cuinera. La mare, un àngel. A casa cuina en família perquè genera un espai afectiu especialíssim. A la Fundació Alícia van fer els primers diàlegs entre cuina, alimentació, innovació i ciència. Fan un laboratori de cuina, són referents mundials. I a més de plaer fan salut: aporten solucions alimentàries a persones que tenen alguna malaltia. Tot regat amb innovació, respecte i amor.
Christian Garcia: "Ara soc feliç. Era impensable quan em van diagnosticar la malaltia"
Fa tres anys li van diagnosticar una malaltia que li ha fet perdre la vista. Però ara, a més de mantenir la vitalitat que el defineix, és més savi. Ens diu: "L'actitud és fonamental. Davant de l'adversitat, t'has de plantejar com redissenyar la teva vida. Perquè només tu decideixes com la vols viure, m'he reinventat." I, generós, afegeix: "Ser avui a 'El divan' és una manera d'aprendre."
Fa tres anys li van diagnosticar una malaltia que li ha fet perdre la vista. Però ara, a més de mantenir la vitalitat que el defineix, és més savi. Ens diu: "L'actitud és fonamental. Davant de l'adversitat, t'has de plantejar com redissenyar la teva vida. Perquè només tu decideixes com la vols viure, m'he reinventat." I, generós, afegeix: "Ser avui a 'El divan' és una manera d'aprendre."
