TOTS ELS ÀUDIOS

  • Joan Clos: "Jo faria un passeig marítim de Barcelona a Mataró que seria l'enveja de tota Europa"
    Escolta àudio

    Joan Clos: "Jo faria un passeig marítim de Barcelona a Mataró que seria l'enveja de tota Europa"

    Descobrim un Joan Clos rialler i divertit, que recorda les "narratives" que s'havia d'inventar per poder arrambar les noies a les boîtes, ell que no és precisament un prodigi verbal. Admirador de Pasqual Maragall, està orgullós de la reforma a Ciutat Vella i a Nou Barris, i ara té claríssim què cal fer per revitalitzar Barcelona. I, ambiciós, assegura: "faria un passeig marítim fins a Mataró que seria l'enveja de tot Europa". Les batalles guanyades i les perdudes fan estar més tranquil a aquest fill de pagès, metge anestesista, alcalde, ministre i subsecretari general de l'ONU que ha estat a més de 80 països. Ha vingut a "El divan" en moto, i sí, aquell "Dia sense cotxes", no hauria d'haver vingut a Catalunya Ràdio en cotxe, sinó en ambulància. Descobriu el perquè.

    Descobrim un Joan Clos rialler i divertit, que recorda les "narratives" que s'havia d'inventar per poder arrambar les noies a les boîtes, ell que no és precisament un prodigi verbal. Admirador de Pasqual Maragall, està orgullós de la reforma a Ciutat Vella i a Nou Barris, i ara té claríssim què cal fer per revitalitzar Barcelona. I, ambiciós, assegura: "faria un passeig marítim fins a Mataró que seria l'enveja de tot Europa". Les batalles guanyades i les perdudes fan estar més tranquil a aquest fill de pagès, metge anestesista, alcalde, ministre i subsecretari general de l'ONU que ha estat a més de 80 països. Ha vingut a "El divan" en moto, i sí, aquell "Dia sense cotxes", no hauria d'haver vingut a Catalunya Ràdio en cotxe, sinó en ambulància. Descobriu el perquè.

  • Josep Ametller: "Transformem el món venent bledes"
    Escolta àudio

    Josep Ametller: "Transformem el món venent bledes"

    Fill d'una gran família pagesa, Josep Ametller estima l'olor dels tomàquets i pensa en gran, en qualitat. Ara, en sostenible. "Intentem recrear l'economia circular que vivíem fa quaranta anys; tornem als orígens", ens diu. "La feina no és mai la mateixa si la sents amb el cor", afegeix. Agropark és un nou model de producció agroalimentària sostenible i circular que comença a ser realitat de la mà d'Ametller Origen. "Som la masia del segle XXI", defineix, segur, Ametller.

    Fill d'una gran família pagesa, Josep Ametller estima l'olor dels tomàquets i pensa en gran, en qualitat. Ara, en sostenible. "Intentem recrear l'economia circular que vivíem fa quaranta anys; tornem als orígens", ens diu. "La feina no és mai la mateixa si la sents amb el cor", afegeix. Agropark és un nou model de producció agroalimentària sostenible i circular que comença a ser realitat de la mà d'Ametller Origen. "Som la masia del segle XXI", defineix, segur, Ametller.

  • Toni Cruanyes: "A vegades es guanya una guerra, però es perd la pau"
    Escolta àudio

    Toni Cruanyes: "A vegades es guanya una guerra, però es perd la pau"

    "He escrit 'La Vall de la Llum' perquè els meus fills coneguin el meu avi", confessa Toni Cruanyes. "El que vaig veure durant el confinament a la residència em va arribar tant, que no solament ho volia explicar al TN, i vaig fer-ne un llibre. Els avis no volien explicar la por als fills; però s'han obert amb els nets. La frase que més em repetia era 'teníem molta gana'."

    "He escrit 'La Vall de la Llum' perquè els meus fills coneguin el meu avi", confessa Toni Cruanyes. "El que vaig veure durant el confinament a la residència em va arribar tant, que no solament ho volia explicar al TN, i vaig fer-ne un llibre. Els avis no volien explicar la por als fills; però s'han obert amb els nets. La frase que més em repetia era 'teníem molta gana'."

  • Sergi de Meià: "Quan menges bé, tens la sensació de volar"
    Escolta àudio

    Sergi de Meià: "Quan menges bé, tens la sensació de volar"

    La cuina catalana és la primera documentada del món al "Llibre de Sent Soví", del segle XIV. Ha revolucionat el món des de fa 700 anys, recorda el xef savi i humil. Diu: "Els sofregits i les picades són l'aportació més important que hem fet al món. Faig cuina lògica i desacomplexada amb productes de quilòmetre zero. Hem d'arribar a la sobirania alimentària: que les necessitats de tots els ciutadans estiguin cobertes. El meu últim plat són els espàrrecs amb cranc i llimona. A la cuina tens l'oportunitat de fer feliç la gent".

    La cuina catalana és la primera documentada del món al "Llibre de Sent Soví", del segle XIV. Ha revolucionat el món des de fa 700 anys, recorda el xef savi i humil. Diu: "Els sofregits i les picades són l'aportació més important que hem fet al món. Faig cuina lògica i desacomplexada amb productes de quilòmetre zero. Hem d'arribar a la sobirania alimentària: que les necessitats de tots els ciutadans estiguin cobertes. El meu últim plat són els espàrrecs amb cranc i llimona. A la cuina tens l'oportunitat de fer feliç la gent".

  • Empar Moliner: "No soc fidel a cap pàtria: només donaria la vida per les persones que estimo"
    Escolta àudio

    Empar Moliner: "No soc fidel a cap pàtria: només donaria la vida per les persones que estimo"

    L'autora de "Benvolguda", Premi Ramon Llull, es confessa: "Sé estimar els meus defectes; quan passa una cosa bona, penso que s'acabarà. L'amor m'encanta: estimar i ser estimar em sembla molt fort. Estic molt contenta amb la vida..."

    L'autora de "Benvolguda", Premi Ramon Llull, es confessa: "Sé estimar els meus defectes; quan passa una cosa bona, penso que s'acabarà. L'amor m'encanta: estimar i ser estimar em sembla molt fort. Estic molt contenta amb la vida..."

  • Marta Vives: "No es pot lluitar contra l'amor serè, perquè és invencible"
    Escolta àudio

    Marta Vives: "No es pot lluitar contra l'amor serè, perquè és invencible"

    "Diguem-ne amor" és l'obra amb què s'estrena com a autora literària la nostra companya periodista Marta Vives. Després de relatar dotze històries reals, ens regala perles com aquestes: "L'amor és tenir cura d'algú en el pensament i l'acció"; "l'amistat femenina: com més gran em faig, més important la trobo"; "l'amor per cadascú és com un vestit. Té a veure amb la teva idea sobre ell i l'experiència viscuda"; "l'amor és l'únic motor perquè funcioni la humanitat".

    "Diguem-ne amor" és l'obra amb què s'estrena com a autora literària la nostra companya periodista Marta Vives. Després de relatar dotze històries reals, ens regala perles com aquestes: "L'amor és tenir cura d'algú en el pensament i l'acció"; "l'amistat femenina: com més gran em faig, més important la trobo"; "l'amor per cadascú és com un vestit. Té a veure amb la teva idea sobre ell i l'experiència viscuda"; "l'amor és l'únic motor perquè funcioni la humanitat".

  • Cesc Gelabert: "L'art ha de tenir l'oportunitat de reiniciar mentalment la societat"
    Escolta àudio

    Cesc Gelabert: "L'art ha de tenir l'oportunitat de reiniciar mentalment la societat"

    Mundialment aplaudit, Cesc Gelabert, ballarí, coreògraf, reflexiona suaument: és budista. "El moviment som nosaltres". "La dansa és un equilibri entre els diferents nivells de la persona: cos, ment i esperit". "M'he entrenat tota la vida per pujar a l'escenari i oferir-me al públic". "Cada vegada tinc més espai en la meva consciència per poder sentir i estar amb el públic". "L'art és art si el públic ho sent". "Un moviment es fa art quan és un somni compartit en estat de vigília, pel que el fa i pel que el rep". "El més important que he fet és crear un model de ballarí".

    Mundialment aplaudit, Cesc Gelabert, ballarí, coreògraf, reflexiona suaument: és budista. "El moviment som nosaltres". "La dansa és un equilibri entre els diferents nivells de la persona: cos, ment i esperit". "M'he entrenat tota la vida per pujar a l'escenari i oferir-me al públic". "Cada vegada tinc més espai en la meva consciència per poder sentir i estar amb el públic". "L'art és art si el públic ho sent". "Un moviment es fa art quan és un somni compartit en estat de vigília, pel que el fa i pel que el rep". "El més important que he fet és crear un model de ballarí".

  • Salut mental: Ningú voldria estar dins d'un pou, oi?
    Escolta àudio

    Salut mental: Ningú voldria estar dins d'un pou, oi?

    "Passejava amb una síndria a la mà pensant que era la Terra. La fase d'eufòria és molt llaminera", diu en Félix Soria. En Javier Cuesta afegeix: "Com se surt de tres anys de depressió? A les escoles, jo dono la meva visió de la malaltia mental. Ara començo a assaborir la vida." I la Mariona Muñoz, la més jove, rebla: "El bullying et pot matar. Una anorèxia és com una addicció mental. Sense adonar-nos-en acabem controlant el nostre cos com si fos una droga." Tots tres són ponents de "Ments despertes" del Grup SomVia. Van a les escoles a explicar als adolescents què és tenir un diagnòstic de salut mental. En primera persona. Al divan ens expliquen com viuen, què senten i què els il·lusiona, amb la psicòloga Sílvia García Márquez.

    "Passejava amb una síndria a la mà pensant que era la Terra. La fase d'eufòria és molt llaminera", diu en Félix Soria. En Javier Cuesta afegeix: "Com se surt de tres anys de depressió? A les escoles, jo dono la meva visió de la malaltia mental. Ara començo a assaborir la vida." I la Mariona Muñoz, la més jove, rebla: "El bullying et pot matar. Una anorèxia és com una addicció mental. Sense adonar-nos-en acabem controlant el nostre cos com si fos una droga." Tots tres són ponents de "Ments despertes" del Grup SomVia. Van a les escoles a explicar als adolescents què és tenir un diagnòstic de salut mental. En primera persona. Al divan ens expliquen com viuen, què senten i què els il·lusiona, amb la psicòloga Sílvia García Márquez.

  • Toni Espinal: "La nostra missió és fer felices les persones més vulnerables"
    Escolta àudio

    Toni Espinal: "La nostra missió és fer felices les persones més vulnerables"

    Aquest psicòleg que un dia va ser hippy, quan va deixar de treballar i viure a la botiga de casa, va començar a treballar a Ampans. D'això fa 34 anys. Ara és el seu projecte de vida. Tenen tota mena d'activitats: fan formatges, elaboren vins, cuiden un garden, gestionen deixalleries, restaurants, etc. Més de 1.000 persones hi treballen. "Cal transformar la societat perquè hi capiguem tots", diu. "Hem d'anar endavant i anar-hi junts."

    Aquest psicòleg que un dia va ser hippy, quan va deixar de treballar i viure a la botiga de casa, va començar a treballar a Ampans. D'això fa 34 anys. Ara és el seu projecte de vida. Tenen tota mena d'activitats: fan formatges, elaboren vins, cuiden un garden, gestionen deixalleries, restaurants, etc. Més de 1.000 persones hi treballen. "Cal transformar la societat perquè hi capiguem tots", diu. "Hem d'anar endavant i anar-hi junts."

  • L'abús sexual en primera persona: "Sempre m'agradaran els nens"
    Escolta àudio

    L'abús sexual en primera persona: "Sempre m'agradaran els nens"

    En Josep acaba de sortir de la presó, condemnat per pederàstia. Com enredava les criatures? Serà capaç de no tornar a abusar-ne? Els anys de silenci a la Maria li pesen molt. La mare ho sabia i ho consentia. Un divan humà que pot permetre a moltes persones identificar-s'hi i sortir-ne.

    En Josep acaba de sortir de la presó, condemnat per pederàstia. Com enredava les criatures? Serà capaç de no tornar a abusar-ne? Els anys de silenci a la Maria li pesen molt. La mare ho sabia i ho consentia. Un divan humà que pot permetre a moltes persones identificar-s'hi i sortir-ne.

  • Clara Lapiedra: "A través de la meva feina, soc qui vull ser"
    Escolta àudio

    Clara Lapiedra: "A través de la meva feina, soc qui vull ser"

    Emprenedora incansable, se sent afortunada havent creat Aula Magna, l'escola de negocis 100% especialitzada en dones. Es proposa reduir l'escletxa salarial entre gèneres, lluita per la igualtat i creu fermament que en les dones hi ha la solució. Addicta a la feina i a la família, assegura que la felicitat és anar a dormir amb la consciència tranquil·la. La seva àvia li va ensenyar a fer la "tutu": una reunió al final del dia on cadascú de la família explica què ha viscut. L'arma més important per canviar el món és l'educació.

    Emprenedora incansable, se sent afortunada havent creat Aula Magna, l'escola de negocis 100% especialitzada en dones. Es proposa reduir l'escletxa salarial entre gèneres, lluita per la igualtat i creu fermament que en les dones hi ha la solució. Addicta a la feina i a la família, assegura que la felicitat és anar a dormir amb la consciència tranquil·la. La seva àvia li va ensenyar a fer la "tutu": una reunió al final del dia on cadascú de la família explica què ha viscut. L'arma més important per canviar el món és l'educació.

  • Dr. Boi Ruiz: "Viure és una gran oportunitat"
    Escolta àudio

    Dr. Boi Ruiz: "Viure és una gran oportunitat"

    Va ser sindicalista de la UGT, fill de la Julia García i de l'Antonio Pérez (nom fals), membre d'Izquierda Republicana, condemnat a mort pel franquisme. Ve d'una família de camperols i de membres d'una petita indústria. A casa, tenien una llibreria. Ser metge és ser un servidor, diu. Exconseller de Salut, està orgullós d'haver sostingut el sistema i la universalitat en una època de greu crisi econòmica. És director del Màster de Gestió Sanitària de la UIC i hi dirigeix l'Institut Universitari de Pacients. Li agrada el silenci i els programes de ràdio de nit.

    Va ser sindicalista de la UGT, fill de la Julia García i de l'Antonio Pérez (nom fals), membre d'Izquierda Republicana, condemnat a mort pel franquisme. Ve d'una família de camperols i de membres d'una petita indústria. A casa, tenien una llibreria. Ser metge és ser un servidor, diu. Exconseller de Salut, està orgullós d'haver sostingut el sistema i la universalitat en una època de greu crisi econòmica. És director del Màster de Gestió Sanitària de la UIC i hi dirigeix l'Institut Universitari de Pacients. Li agrada el silenci i els programes de ràdio de nit.

  • Alfonso Méndiz: "Cada dia aprenc dels alumnes"
    Escolta àudio

    Alfonso Méndiz: "Cada dia aprenc dels alumnes"

    Quaranta anys fora de Catalunya, fins que un dia va escoltar Lluís Llach i la seva identitat catalana va eixir. Que el Barça també passés a ser el seu primer equip li va resultar un senyal clar. El rector de la Universitat Internacional de Catalunya és alhora catedràtic de comunicació. Confessa que la docència és la seva passió i que cada dia aprèn dels alumnes. Li agrada el silenci de les biblioteques, escriu i publica. És un dels autors més referenciats en el seu àmbit. Catalunya? Una terra feta de persones que pensen de manera diferent i han aconseguit conviure.

    Quaranta anys fora de Catalunya, fins que un dia va escoltar Lluís Llach i la seva identitat catalana va eixir. Que el Barça també passés a ser el seu primer equip li va resultar un senyal clar. El rector de la Universitat Internacional de Catalunya és alhora catedràtic de comunicació. Confessa que la docència és la seva passió i que cada dia aprèn dels alumnes. Li agrada el silenci de les biblioteques, escriu i publica. És un dels autors més referenciats en el seu àmbit. Catalunya? Una terra feta de persones que pensen de manera diferent i han aconseguit conviure.

  • Elisenda Roca: "La meva pàtria és el meu fill"
    Escolta àudio

    Elisenda Roca: "La meva pàtria és el meu fill"

    "El riure del meu fill m'alimenta. Necessito la veu per saber qui soc. Prefereixo la ràdio a la tele. L'èxit? Soc feliç en un món tan capgirat. El meu pare va deixar-nos fa poc, sobtadament. Un dia el vaig veure aparèixer i em va dir: tot va bé. La meva resposta va ser: torna quan vulguis. I sí, alguna vegada he sentit por..., una por irracional de tirar-me pel balcó." Les confessions d'Elisenda Roca a "El divan", amb Sílvia Cóppulo.

    "El riure del meu fill m'alimenta. Necessito la veu per saber qui soc. Prefereixo la ràdio a la tele. L'èxit? Soc feliç en un món tan capgirat. El meu pare va deixar-nos fa poc, sobtadament. Un dia el vaig veure aparèixer i em va dir: tot va bé. La meva resposta va ser: torna quan vulguis. I sí, alguna vegada he sentit por..., una por irracional de tirar-me pel balcó." Les confessions d'Elisenda Roca a "El divan", amb Sílvia Cóppulo.

  • Jordi Cruz: "He dit prou a la por"
    Escolta àudio

    Jordi Cruz: "He dit prou a la por"

    "Em vaig posar com a repte superar la timidesa i cada dia m'estimo una mica més. Des dels set anys sé que volia ser cuiner. M'agradaria que un plat meu perdurés tres-cents anys. Al meu pare se'l va emportar l'Alzheimer. El dia que va marxar, quan el vaig mirar als ulls i ja no hi era, vaig poder dir-li t'estimo. Jo era una pedra", confessa el xef de les estrelles Michelin, obrint-nos el cor.

    "Em vaig posar com a repte superar la timidesa i cada dia m'estimo una mica més. Des dels set anys sé que volia ser cuiner. M'agradaria que un plat meu perdurés tres-cents anys. Al meu pare se'l va emportar l'Alzheimer. El dia que va marxar, quan el vaig mirar als ulls i ja no hi era, vaig poder dir-li t'estimo. Jo era una pedra", confessa el xef de les estrelles Michelin, obrint-nos el cor.

Anar al contingut