TOTS ELS ÀUDIOS

  • Josep M. Girona: "Cada vegada crec més en les persones i menys en les ideologies"
    Escolta àudio

    Josep M. Girona: "Cada vegada crec més en les persones i menys en les ideologies"

    "No me llames loca", va dir, enfurismada, la Júlia. I a partir d'aquest moment va assumir la seva llibertat. El periodista Josep M. Girona debuta en la literatura amb la novel·la històrica i feminista "No me llames loca", un retrat de la Barcelona política i social de fa cent anys, trenat amb les vivències més personals d'un dona jove, avançada al seu temps, que escull viure la seva pròpia vida. I com és aquesta segona vida com a novel·lista d'un home que ha dedicat tota la seva vida a la ràdio?

    "No me llames loca", va dir, enfurismada, la Júlia. I a partir d'aquest moment va assumir la seva llibertat. El periodista Josep M. Girona debuta en la literatura amb la novel·la històrica i feminista "No me llames loca", un retrat de la Barcelona política i social de fa cent anys, trenat amb les vivències més personals d'un dona jove, avançada al seu temps, que escull viure la seva pròpia vida. I com és aquesta segona vida com a novel·lista d'un home que ha dedicat tota la seva vida a la ràdio?

  • David Bueno: "La sorpresa ens agrada perquè ens motiva"
    Escolta àudio

    David Bueno: "La sorpresa ens agrada perquè ens motiva"

    David Bueno és una sorpresa feliç. Biòleg i divulgador científic, ve a "El divan" i ens sacseja dolçament: "Resistir implica a la llarga quedar-te enrere, i persistir et permet avançar". "La mentalitat de creixement consisteix a pensar que sempre puc generar i experimentar coses noves". "Hauríem d'utilitzar espais cada dia per relaxar-nos; així el nostre cervell funciona millor". O, "quan estem estressats se'ns redueix el camp de visió. I és que hem d'avançar com a mínim a la mateixa velocitat que avança el nostre entorn".

    David Bueno és una sorpresa feliç. Biòleg i divulgador científic, ve a "El divan" i ens sacseja dolçament: "Resistir implica a la llarga quedar-te enrere, i persistir et permet avançar". "La mentalitat de creixement consisteix a pensar que sempre puc generar i experimentar coses noves". "Hauríem d'utilitzar espais cada dia per relaxar-nos; així el nostre cervell funciona millor". O, "quan estem estressats se'ns redueix el camp de visió. I és que hem d'avançar com a mínim a la mateixa velocitat que avança el nostre entorn".

  • Carles Duarte: "Un país no és d'un govern; és una obra col·lectiva"
    Escolta àudio

    Carles Duarte: "Un país no és d'un govern; és una obra col·lectiva"

    "De l'assassinat d'Allende i la mort de Neruda va néixer la meva determinació de deixar de ser un lector per ser un intent d'escriptor", diu el poeta Carles Duarte. Un home compromès amb el país i la cultura, una persona sensible i generosa, que afirma: "La poesia té sentit quan és precisa i concisa. M'agrada estimar els altres a través de la paraula." I encara: "La vida té tanta llum i bellesa que fins i tot és un punt injust que no ens esforcem a ser feliços."
    Us agradarà escoltar "El divan" amb Sílvia Cóppulo amb Carles Duarte. El valor de la conversa.

    "De l'assassinat d'Allende i la mort de Neruda va néixer la meva determinació de deixar de ser un lector per ser un intent d'escriptor", diu el poeta Carles Duarte. Un home compromès amb el país i la cultura, una persona sensible i generosa, que afirma: "La poesia té sentit quan és precisa i concisa. M'agrada estimar els altres a través de la paraula." I encara: "La vida té tanta llum i bellesa que fins i tot és un punt injust que no ens esforcem a ser feliços." Us agradarà escoltar "El divan" amb Sílvia Cóppulo amb Carles Duarte. El valor de la conversa.

  • Magda Oranich: "Jo recomano: negueu-ho tot"
    Escolta àudio

    Magda Oranich: "Jo recomano: negueu-ho tot"

    Magda Oranich és una persona propera, defensora dels drets de les persones. Advocada, feminista i lluitadora. Ferma. A "El divan", recorda quan ella mateixa va ser a la presó, en època franquista. "T'han torturat?" li va preguntar un dels seus fills. Llavors recomanava als seus defensats que neguessin qualsevol acusació i ara no té cap dubte que hi torna a haver presos polítics a Catalunya. Afegeix: "No és un problema de dones, és un problema de tots. Els homes han de ser als moviments feministes, s'han d'implicar. Què cal? Persistir, persistir i persistir en totes les lluites. No hem de plorar, sinó estar contentes de les coses que han canviat. La vida passa molt de pressa."

    Magda Oranich és una persona propera, defensora dels drets de les persones. Advocada, feminista i lluitadora. Ferma. A "El divan", recorda quan ella mateixa va ser a la presó, en època franquista. "T'han torturat?" li va preguntar un dels seus fills. Llavors recomanava als seus defensats que neguessin qualsevol acusació i ara no té cap dubte que hi torna a haver presos polítics a Catalunya. Afegeix: "No és un problema de dones, és un problema de tots. Els homes han de ser als moviments feministes, s'han d'implicar. Què cal? Persistir, persistir i persistir en totes les lluites. No hem de plorar, sinó estar contentes de les coses que han canviat. La vida passa molt de pressa."

  • Karim Adduchi: "Quan perds la por, ningú et pot comprar la llibertat"
    Escolta àudio

    Karim Adduchi: "Quan perds la por, ningú et pot comprar la llibertat"

    Al pati hi havia un arbre. Va ser el primer que va dibuixar per a l'escola de Martorell. Havia vingut a Catalunya amb els germans i la mare seguint els passos del pare, que era sastre d'ofici. L'arbre era de més lluny, de casa seva, al Marroc. Va arribar al nostre país quan tenia cinc anys. Va aprendre català i castellà. Va descobrir l'art i la literatura, ell, que havia nascut en una família on no se sabia ni llegir ni escriure. Però el que feia més bé era dibuixar. I des de menut, als sis anys, ja anava a una escola d'art. Als 18 anys va deixar Martorell per instal·lar-se a Barcelona, on es va llicenciar. I amb 100 euros a la butxaca va marxar a Amsterdam. Per poder estudiar, va treballar de tot, fins que va aconseguir dissenyar la seva primera col·lecció de roba, buscant, en el color i les formes, les arrels. La revista Forbes el considera un dels joves amb més projecció universal. D'Amsterdam a París, l'aplaudeixen a tot el món.

    Al pati hi havia un arbre. Va ser el primer que va dibuixar per a l'escola de Martorell. Havia vingut a Catalunya amb els germans i la mare seguint els passos del pare, que era sastre d'ofici. L'arbre era de més lluny, de casa seva, al Marroc. Va arribar al nostre país quan tenia cinc anys. Va aprendre català i castellà. Va descobrir l'art i la literatura, ell, que havia nascut en una família on no se sabia ni llegir ni escriure. Però el que feia més bé era dibuixar. I des de menut, als sis anys, ja anava a una escola d'art. Als 18 anys va deixar Martorell per instal·lar-se a Barcelona, on es va llicenciar. I amb 100 euros a la butxaca va marxar a Amsterdam. Per poder estudiar, va treballar de tot, fins que va aconseguir dissenyar la seva primera col·lecció de roba, buscant, en el color i les formes, les arrels. La revista Forbes el considera un dels joves amb més projecció universal. D'Amsterdam a París, l'aplaudeixen a tot el món.

  • Pere Escobar: "Quan parlo amb Déu li demano tranquil·litat i que em cuidi els nens"
    Escolta àudio

    Pere Escobar: "Quan parlo amb Déu li demano tranquil·litat i que em cuidi els nens"

    Pere Escobar li diu a Sílvia Cóppulo: "Jo només em dec a mi mateix. Al final del dia, quan et fiques al llit, estàs amb tu mateix sol i jo necessito poder dormir." Pere Escobar és molt més que un periodista esportiu. És una persona amb valors, que retrata les ànimes d'altres persones en els seus llibres i les seves entrevistes. Agraït als pares, a la millor empresa del món, segons les seves paraules -Catalunya Ràdio- als companys, als fills, que estima amb devoció i a la vida. Aquest "Divan" és una conversa entre dos professionals que es respecten i s'estimen. Però, per damunt de tot, aquest és el "Divan" d'un home optimista que assaboreix cada instant vital. I que riu.

    Pere Escobar li diu a Sílvia Cóppulo: "Jo només em dec a mi mateix. Al final del dia, quan et fiques al llit, estàs amb tu mateix sol i jo necessito poder dormir." Pere Escobar és molt més que un periodista esportiu. És una persona amb valors, que retrata les ànimes d'altres persones en els seus llibres i les seves entrevistes. Agraït als pares, a la millor empresa del món, segons les seves paraules -Catalunya Ràdio- als companys, als fills, que estima amb devoció i a la vida. Aquest "Divan" és una conversa entre dos professionals que es respecten i s'estimen. Però, per damunt de tot, aquest és el "Divan" d'un home optimista que assaboreix cada instant vital. I que riu.

  • Rosa Casafont: "El present és una gran oportunitat. Aprofitem-lo"
    Escolta àudio

    Rosa Casafont: "El present és una gran oportunitat. Aprofitem-lo"

    Com s'han de prendre les decisions? Des del cor o des del cap? Com ho podem fer per tenir un nivell de benestar emocional més gran? Realment és possible canviar personalment? I, si ho és, com s'aconsegueix? El nostre cervell és plàstic i cada experiència ens el canvia. Imaginem una pilota verda i una pilota vermella. La verda és la positiva i la vermella, la negativa. La doctora Casafont ens explica en aquest "Divan" com hem de pensar per modificar la nostra ment i, conseqüentment, els nostres sentiments, l'acció i el comportament. Finalment, a aconseguir viure millor s'hi arriba a partir del seu mètode Thabbit, que ens explica amb deteniment i alegria.

    Com s'han de prendre les decisions? Des del cor o des del cap? Com ho podem fer per tenir un nivell de benestar emocional més gran? Realment és possible canviar personalment? I, si ho és, com s'aconsegueix? El nostre cervell és plàstic i cada experiència ens el canvia. Imaginem una pilota verda i una pilota vermella. La verda és la positiva i la vermella, la negativa. La doctora Casafont ens explica en aquest "Divan" com hem de pensar per modificar la nostra ment i, conseqüentment, els nostres sentiments, l'acció i el comportament. Finalment, a aconseguir viure millor s'hi arriba a partir del seu mètode Thabbit, que ens explica amb deteniment i alegria.

  • Mar Tomás: "És més fàcil crear un edifici que criar un nen"
    Escolta àudio

    Mar Tomás: "És més fàcil crear un edifici que criar un nen"

    "La meva feina és traduir com és una família a uns plànols", ens diu la jove arquitecta catalana Mar Tomás. "Vaig anar a Mèxic a ajudar a reproduir l'atenció als barris desafavorits que havia tingut a Barcelona i allà vaig rebre un cop de realitat". Després de les destrosses que va causar l'últim terratrèmol, ara col·labora a reconstruir la ciutat. Les feines es creen en els llocs més inimaginables. Treballa amb el seu marit i amb la comunitat a qui destinen els habitatges; de manera que són les persones que ocuparan els edificis les que tenen l'última paraula del projecte. Mar Tomás és aquests dies a Barcelona perquè a l'Hospital Sant Joan de Déu tenen cura del seu fill. "És més fàcil crear un edifici que criar un nen", ens diu amb esperança.

    "La meva feina és traduir com és una família a uns plànols", ens diu la jove arquitecta catalana Mar Tomás. "Vaig anar a Mèxic a ajudar a reproduir l'atenció als barris desafavorits que havia tingut a Barcelona i allà vaig rebre un cop de realitat". Després de les destrosses que va causar l'últim terratrèmol, ara col·labora a reconstruir la ciutat. Les feines es creen en els llocs més inimaginables. Treballa amb el seu marit i amb la comunitat a qui destinen els habitatges; de manera que són les persones que ocuparan els edificis les que tenen l'última paraula del projecte. Mar Tomás és aquests dies a Barcelona perquè a l'Hospital Sant Joan de Déu tenen cura del seu fill. "És més fàcil crear un edifici que criar un nen", ens diu amb esperança.

  • El perdó ajuda a tancar les ferides obertes pels atemptats
    Escolta àudio

    El perdó ajuda a tancar les ferides obertes pels atemptats

    Amb Javier Martínez (pare del Xavi, mort a l'atemptat jihadista de Barcelona), Luis Portero (al seu pare el va assassinar ETA) i Andrés Cuartero (psicòleg especialista en emergències). Els familiars, víctimes del terrorisme, reflexionen sobre com se senten i si són capaços de perdonar. "Odiar et destrossa", ens diu el pare del Xavi. "Perquè es pugui perdonar, cal que els que han assassinat demanin perdó. ETA no ho ha fet mai", diu l'advocat Luis Portero. "La intencionalitat i la violència marquen la diferència entre aquestes morts i les que són 'naturals'", concreta el psicòleg Andrés Cuartero. Un "Divan" molt humà.

    Amb Javier Martínez (pare del Xavi, mort a l'atemptat jihadista de Barcelona), Luis Portero (al seu pare el va assassinar ETA) i Andrés Cuartero (psicòleg especialista en emergències). Els familiars, víctimes del terrorisme, reflexionen sobre com se senten i si són capaços de perdonar. "Odiar et destrossa", ens diu el pare del Xavi. "Perquè es pugui perdonar, cal que els que han assassinat demanin perdó. ETA no ho ha fet mai", diu l'advocat Luis Portero. "La intencionalitat i la violència marquen la diferència entre aquestes morts i les que són 'naturals'", concreta el psicòleg Andrés Cuartero. Un "Divan" molt humà.

  • Gabriela Paoli: "La sobreconnexió digital pot esdevenir desconnexió emocional"
    Escolta àudio

    Gabriela Paoli: "La sobreconnexió digital pot esdevenir desconnexió emocional"

    A la nit i els caps de setmana escriviu correus electrònics i whatsapps de feina? L'última cosa que feu abans d'anar a dormir i la primera a llevar-vos és mirar el mòbil? En un sopar romàntic, no sou capaços de deixar de mirar de cua d'ull els missatges? La psicòloga especialista en Salut Digital Gabriela Paoli ens recomana com hem d'actuar. Perquè la connexió digital no s'acabi convertint en desconnexió emocional. Lluny de fer-nos sentir bé, quan traspassem el llindar saludable, ens sentim més sols que mai.

    A la nit i els caps de setmana escriviu correus electrònics i whatsapps de feina? L'última cosa que feu abans d'anar a dormir i la primera a llevar-vos és mirar el mòbil? En un sopar romàntic, no sou capaços de deixar de mirar de cua d'ull els missatges? La psicòloga especialista en Salut Digital Gabriela Paoli ens recomana com hem d'actuar. Perquè la connexió digital no s'acabi convertint en desconnexió emocional. Lluny de fer-nos sentir bé, quan traspassem el llindar saludable, ens sentim més sols que mai.

  • Josefina Cortadella: "Déu em concedeix el que li demano"
    Escolta àudio

    Josefina Cortadella: "Déu em concedeix el que li demano"

    Josefina Cortadella, missionera mercedària a Malanje, Angola, resa. Nascuda a Martorell, primer va ser al barri del Polvorí, a Barcelona, en un projecte de reinserció amb un grup de noies que sortien de la presó. La germana Josefina ens sorprèn quan, segura, afirma que resa, Déu l'escolta i li atorga allò que demana. Té la pell blanca i el gest serè, ella que fa tants anys que va marxar a Angola. Va arribar i es va trobar al mig d'una guerra sagnant. Ben aviat posaria en marxa el projecte Kudielela, que vol dir "una esperança que es compleix". És un orfenat per als nens desplaçats a causa del conflicte armat. Avui hi continua. Compartir la felicitat dels nens a l'Àfrica és el més gratificant.

    Josefina Cortadella, missionera mercedària a Malanje, Angola, resa. Nascuda a Martorell, primer va ser al barri del Polvorí, a Barcelona, en un projecte de reinserció amb un grup de noies que sortien de la presó. La germana Josefina ens sorprèn quan, segura, afirma que resa, Déu l'escolta i li atorga allò que demana. Té la pell blanca i el gest serè, ella que fa tants anys que va marxar a Angola. Va arribar i es va trobar al mig d'una guerra sagnant. Ben aviat posaria en marxa el projecte Kudielela, que vol dir "una esperança que es compleix". És un orfenat per als nens desplaçats a causa del conflicte armat. Avui hi continua. Compartir la felicitat dels nens a l'Àfrica és el més gratificant.

  • Gerard Quintana: "Cantava, però el que desitjava era escriure"
    Escolta àudio

    Gerard Quintana: "Cantava, però el que desitjava era escriure"

    Un dia, Gerard Quintana, el líder de Sopa de Cabra, des de dalt de l'escenari, va mirar el nombrós públic que l'aplaudia. Es va girar en silenci. No era ben bé això el que desitjava. A ell sempre li havia agradat escriure i ja era el lletrista de les cançons del grup. Si algun cop, el gironí d'Eivissa va desitjar convertir-se en un gran escriptor és ara. Acaba de guanyar el Premi Ramon Llull de novel·la amb "L'home que va viure dues vegades". Un viatge, una novel·la on el passat, el present i el futur es fonen. El dolor no sap res del temps. Onírica i fantasiosa, crea uns climes perfectes. Sis monedes i una herència. La música l'agombola i la poesia la defineix.

    Un dia, Gerard Quintana, el líder de Sopa de Cabra, des de dalt de l'escenari, va mirar el nombrós públic que l'aplaudia. Es va girar en silenci. No era ben bé això el que desitjava. A ell sempre li havia agradat escriure i ja era el lletrista de les cançons del grup. Si algun cop, el gironí d'Eivissa va desitjar convertir-se en un gran escriptor és ara. Acaba de guanyar el Premi Ramon Llull de novel·la amb "L'home que va viure dues vegades". Un viatge, una novel·la on el passat, el present i el futur es fonen. El dolor no sap res del temps. Onírica i fantasiosa, crea uns climes perfectes. Sis monedes i una herència. La música l'agombola i la poesia la defineix.

  • Quim Miró i Núria Coll-Bonfill: "Als EUA valoren molt les persones emprenedores"
    Escolta àudio

    Quim Miró i Núria Coll-Bonfill: "Als EUA valoren molt les persones emprenedores"

    Quim Miró és periodista i Núria Coll-Bonfill, doctora en Biologia. Són parella. Viuen a Saint Louis, Missouri, als EUA. Ella investiga una malaltia minoritària: la progèria. Ell n'ha escrit el conte "Una nena entre vint milions", que es publicarà en català, castellà i anglès per Sant Jordi. Escriu habitualment a Comunicació21 i al portal Exterior.cat. Arran de la beca que la Dra. Núria Coll-Bonfill va obtenir per dedicar-se a la investigació, van emprendre una nova etapa vital, als Estats Units. En un estat on la gent votava molt Donald Trump. En Quim i la Núria estan contents de viure en un país d'acollida on es valora moltíssim tenir un pla i tirar-lo endavant, l'emprenedoria.

    Quim Miró és periodista i Núria Coll-Bonfill, doctora en Biologia. Són parella. Viuen a Saint Louis, Missouri, als EUA. Ella investiga una malaltia minoritària: la progèria. Ell n'ha escrit el conte "Una nena entre vint milions", que es publicarà en català, castellà i anglès per Sant Jordi. Escriu habitualment a Comunicació21 i al portal Exterior.cat. Arran de la beca que la Dra. Núria Coll-Bonfill va obtenir per dedicar-se a la investigació, van emprendre una nova etapa vital, als Estats Units. En un estat on la gent votava molt Donald Trump. En Quim i la Núria estan contents de viure en un país d'acollida on es valora moltíssim tenir un pla i tirar-lo endavant, l'emprenedoria.

  • Dra. Cristina Villanueva: "El bòtox és una molècula fascinant"
    Escolta àudio

    Dra. Cristina Villanueva: "El bòtox és una molècula fascinant"

    La Dra. Villanueva és pionera a l'estat espanyol en utilitzar la toxina botulínica (bòtox) amb finalitats estètiques. És pulcra i detallista, i busca l'equilibri i la naturalitat en la bellesa. Per això, als seus coneixements d'anatomia, hi afegeix un toc artístic per trobar l'equilibri en els tractaments contra l'envelliment facial. La cara és el mirall de l'ànima, però recents estudis de la Societat de Psiquiatria dels Estats Units ens mostren com, quan es relaxen les arrugues de l'entrecella, persones amb un diagnòstic de depressió milloren el seu estat d'ànim. Cristina Villanueva és metge i mare de quatre fills. Ara se l'il·lumina la cara quan explica que ben aviat serà àvia.

    La Dra. Villanueva és pionera a l'estat espanyol en utilitzar la toxina botulínica (bòtox) amb finalitats estètiques. És pulcra i detallista, i busca l'equilibri i la naturalitat en la bellesa. Per això, als seus coneixements d'anatomia, hi afegeix un toc artístic per trobar l'equilibri en els tractaments contra l'envelliment facial. La cara és el mirall de l'ànima, però recents estudis de la Societat de Psiquiatria dels Estats Units ens mostren com, quan es relaxen les arrugues de l'entrecella, persones amb un diagnòstic de depressió milloren el seu estat d'ànim. Cristina Villanueva és metge i mare de quatre fills. Ara se l'il·lumina la cara quan explica que ben aviat serà àvia.

  • M. Àngels Tejada: "T'hem pagat la carrera. Ara demostra que vals"
    Escolta àudio

    M. Àngels Tejada: "T'hem pagat la carrera. Ara demostra que vals"

    En separar-se de molt jove, la seva filla va ser el seu motor de superació. Parla clar. Basteix les accions en valors i no s'està de dir als més joves: "Els teus pares i jo amb els meus impostos t'hem pagat el grau i els màsters. Ara demostra que vals". M. Àngels Tejada és la directora general de Ranstad Public Affairs. Pionera a crear empreses de treball temporal, s'ha fet a si mateixa amb intel·ligència i esforç. És especialista en recursos humans, en PERSONES, vol dir-ne. Segur que hi ha un lloc de treball adequat per a cada persona. Líder, la trobem sempre en espais que empenyen les dones a crear i gestionar bé els seus projectes empresarials. A "El divan" ret homenatge a la seva mare, el seu puntal. Quan parla del seu segon marit, Miquel Bonet, somriu.

    En separar-se de molt jove, la seva filla va ser el seu motor de superació. Parla clar. Basteix les accions en valors i no s'està de dir als més joves: "Els teus pares i jo amb els meus impostos t'hem pagat el grau i els màsters. Ara demostra que vals". M. Àngels Tejada és la directora general de Ranstad Public Affairs. Pionera a crear empreses de treball temporal, s'ha fet a si mateixa amb intel·ligència i esforç. És especialista en recursos humans, en PERSONES, vol dir-ne. Segur que hi ha un lloc de treball adequat per a cada persona. Líder, la trobem sempre en espais que empenyen les dones a crear i gestionar bé els seus projectes empresarials. A "El divan" ret homenatge a la seva mare, el seu puntal. Quan parla del seu segon marit, Miquel Bonet, somriu.

Anar al contingut