TOTS ELS ÀUDIOS

  • Jordi Cabré: "M'agrada fer ballar a qui estimo"
    Escolta àudio

    Jordi Cabré: "M'agrada fer ballar a qui estimo"

    L'escriptor Jordi Cabré balla a "El divan", de Sílvia Cóppulo, amb els personatges de la seva novel·la "Sense fi". El cinema es confon amb la vida, i la protagonista, Eva Amat, cau desmaiada. Li agrada escriure històries, a Jordi Cabré, però encara més perdre's en un bosc i transformar-lo en un jardí bonic. Viu la vida amb intensitat. "Et faré pensar i et faré sentir", diu amb un somriure i els ulls vius.

    L'escriptor Jordi Cabré balla a "El divan", de Sílvia Cóppulo, amb els personatges de la seva novel·la "Sense fi". El cinema es confon amb la vida, i la protagonista, Eva Amat, cau desmaiada. Li agrada escriure històries, a Jordi Cabré, però encara més perdre's en un bosc i transformar-lo en un jardí bonic. Viu la vida amb intensitat. "Et faré pensar i et faré sentir", diu amb un somriure i els ulls vius.

  • Lluís Foix: "Estic agraït a la vida"
    Escolta àudio

    Lluís Foix: "Estic agraït a la vida"

    Lluís Foix, periodista i escriptor. Viu i reviu la seva experiència vital recollida al llibre "Una mirada anglesa", a "El divan". Boris Johnson, Margaret Thatcher, Diana de Gal·les, Manuel Fraga decidint que Juan Luis Cebrián dirigís El País... Una conversa deliciosa, plena de somriures i complicitats.

    Lluís Foix, periodista i escriptor. Viu i reviu la seva experiència vital recollida al llibre "Una mirada anglesa", a "El divan". Boris Johnson, Margaret Thatcher, Diana de Gal·les, Manuel Fraga decidint que Juan Luis Cebrián dirigís El País... Una conversa deliciosa, plena de somriures i complicitats.

  • Xavier Albertí: "Quan la música et fa viatjar, ets etern"
    Escolta àudio

    Xavier Albertí: "Quan la música et fa viatjar, ets etern"

    Aquest monstre de sensibilitat, creativitat i talent recorda perfectament el dia 15 de gener del 1981. Sabeu què va passar? Descobriu-ho a "El divan", on amb la veu profunda i la mirada penetrant, Xavier Albertí evocarà el nen diferent que va ser; sense facècies parlarà de l'amor com a motor de vida o del creixement que la cultura aporta i vol compartir. La direcció del TNC li ha mostrat que els miracles existeixen però cal voluntat política, recursos econòmics i estabilitat per crear una companyia de teatre català. Tenim un patrimoni per conèixer.

    Aquest monstre de sensibilitat, creativitat i talent recorda perfectament el dia 15 de gener del 1981. Sabeu què va passar? Descobriu-ho a "El divan", on amb la veu profunda i la mirada penetrant, Xavier Albertí evocarà el nen diferent que va ser; sense facècies parlarà de l'amor com a motor de vida o del creixement que la cultura aporta i vol compartir. La direcció del TNC li ha mostrat que els miracles existeixen però cal voluntat política, recursos econòmics i estabilitat per crear una companyia de teatre català. Tenim un patrimoni per conèixer.

  • Oriol Amat: "M'agradaria que els meus fills diguessin 'el pare ens ha estimat'"
    Escolta àudio

    Oriol Amat: "M'agradaria que els meus fills diguessin 'el pare ens ha estimat'"

    S'emociona quan parla del pare i de la mare, creu que tenir fills és la millor inversió emocional que es pot fer a la vida; de fet, el més important; la resta, pur entreteniment. Oriol Amat, catedràtic d'Economia, regeix la Universitat Pompeu Fabra. La transferència de coneixement a la societat és el primer objectiu que s'ha marcat per a la UPF. És un home optimista, convençut que, com deien els estoics, la vida és com te la prens. Va fer de guia turístic de jove. I d'adolescent, a l'estiu, pujava a dalt d'un garrofer on hi va col·locar prestatges per als llibres i una butaqueta, com en Cosimo, el baró rampant d'Italo Calvino. A "El divan", amb Sílvia Cóppulo, Oriol Amat ens obre el cor i ens mira amb uns ulls ben vius.

    S'emociona quan parla del pare i de la mare, creu que tenir fills és la millor inversió emocional que es pot fer a la vida; de fet, el més important; la resta, pur entreteniment. Oriol Amat, catedràtic d'Economia, regeix la Universitat Pompeu Fabra. La transferència de coneixement a la societat és el primer objectiu que s'ha marcat per a la UPF. És un home optimista, convençut que, com deien els estoics, la vida és com te la prens. Va fer de guia turístic de jove. I d'adolescent, a l'estiu, pujava a dalt d'un garrofer on hi va col·locar prestatges per als llibres i una butaqueta, com en Cosimo, el baró rampant d'Italo Calvino. A "El divan", amb Sílvia Cóppulo, Oriol Amat ens obre el cor i ens mira amb uns ulls ben vius.

  • Antoni Cañete: "La igualtat entre desiguals és una gran mentida"
    Escolta àudio

    Antoni Cañete: "La igualtat entre desiguals és una gran mentida"

    Antoni Cañete es defineix com un activista empresarial, que treballa perquè les petites empreses de Catalunya estiguin "al pont de comandament". Enginyer industrial, és un home de valors, que s'emociona en parlar del seu pare. I tot d'una ens deixa garratibats quan, sospirant, recorda: "als garatges fabricàvem amors."

    Antoni Cañete es defineix com un activista empresarial, que treballa perquè les petites empreses de Catalunya estiguin "al pont de comandament". Enginyer industrial, és un home de valors, que s'emociona en parlar del seu pare. I tot d'una ens deixa garratibats quan, sospirant, recorda: "als garatges fabricàvem amors."

  • Gemma Nierga: "Jordi Cuixart em va escriure 'quan abraçava l'Iceta, em recordava de tu'"
    Escolta àudio

    Gemma Nierga: "Jordi Cuixart em va escriure 'quan abraçava l'Iceta, em recordava de tu'"

    "Hi ha uns anys que et menges el món i després el món se't menja a tu", diu Gemma Nierga, que amb un somriure de complicitat, conversa animadament amb Sílvia Cóppulo a "El divan". "Tota la vida he volgut fer teatre, però deu minuts abans em desmaiava dels nervis". "Recordo un informatiu fa molts anys amb Cadena 13 que va durar 15 segons. No vaig poder seguir dels nervis que tenia. L'edat i l'experiència m'han ajudat a superar-ho". "Em feien fora de classe per parlar i riure, però era bona estudiant". "La mare em va dir: "Abaixa els fums que perquè surtis per la tele no ets millor que els altres". "Hi ha moments en què m'he perdut, a la vida". "M'he retrobat i ara vaig amb ganes a treballar."

    "Hi ha uns anys que et menges el món i després el món se't menja a tu", diu Gemma Nierga, que amb un somriure de complicitat, conversa animadament amb Sílvia Cóppulo a "El divan". "Tota la vida he volgut fer teatre, però deu minuts abans em desmaiava dels nervis". "Recordo un informatiu fa molts anys amb Cadena 13 que va durar 15 segons. No vaig poder seguir dels nervis que tenia. L'edat i l'experiència m'han ajudat a superar-ho". "Em feien fora de classe per parlar i riure, però era bona estudiant". "La mare em va dir: "Abaixa els fums que perquè surtis per la tele no ets millor que els altres". "Hi ha moments en què m'he perdut, a la vida". "M'he retrobat i ara vaig amb ganes a treballar."

  • Michele Curel: "Tenir un bosc va ser com si ens donessin un nadó"
    Escolta àudio

    Michele Curel: "Tenir un bosc va ser com si ens donessin un nadó"

    Michele Curel va néixer a la Cinquena Avinguda de Nova York i ha publicat les seves fotos a "The New York Times Magazine", "Newsweek", o "Time". Preocupada pel canvi climàtic i esperançada amb el futur d'Àfrica, ara s'ha convertit en propietària forestal a les Gavarres. Exposa un treball únic, "Sentir la sureda" al Museu del Suro, de Palafrugell. Els arbres es comuniquen i s'ajuden. Quan ve una tempesta, s'avisen per defensar-se'n, diu.

    Michele Curel va néixer a la Cinquena Avinguda de Nova York i ha publicat les seves fotos a "The New York Times Magazine", "Newsweek", o "Time". Preocupada pel canvi climàtic i esperançada amb el futur d'Àfrica, ara s'ha convertit en propietària forestal a les Gavarres. Exposa un treball únic, "Sentir la sureda" al Museu del Suro, de Palafrugell. Els arbres es comuniquen i s'ajuden. Quan ve una tempesta, s'avisen per defensar-se'n, diu.

  • Mayka Navarro: "Jo volia fer la revolució, canviar el món i atracar bancs"
    Escolta àudio

    Mayka Navarro: "Jo volia fer la revolució, canviar el món i atracar bancs"

    No s'ha fet la vida fàcil, confessa. Té tanta capacitat per estimar que després queda destrossada. D'entrada, no volia ser periodista. Va començar fent una substitució i anava a patrullar amb la Guàrdia Urbana. Sap molt bé, diu, que si la "cagues" com a periodista, té unes conseqüències terribles. Jubilar-se? A Cuba, devorant la vida.

    No s'ha fet la vida fàcil, confessa. Té tanta capacitat per estimar que després queda destrossada. D'entrada, no volia ser periodista. Va començar fent una substitució i anava a patrullar amb la Guàrdia Urbana. Sap molt bé, diu, que si la "cagues" com a periodista, té unes conseqüències terribles. Jubilar-se? A Cuba, devorant la vida.

  • Isona Passola: "Pensar que l'amor és fàcil és un engany"
    Escolta àudio

    Isona Passola: "Pensar que l'amor és fàcil és un engany"

    Isona Passola és la nova presidenta de l'Ateneu Barcelonès i està feliç. L'art ens salva com a ésser humans, ens dirà, ella que sap crear històries i fer-ne guions per al cinema; que sap dirigir actors i produeix grans pel·lícules, com aquell "Pa negre" que ens sacseja i emociona. Interpretar és sentir. Grans actors han dit prou perquè l'ofici et fa exposar molt. I hi ha una manera de venjar-se de les coses que t'han fet mal, fent-ne de noves.

    Isona Passola és la nova presidenta de l'Ateneu Barcelonès i està feliç. L'art ens salva com a ésser humans, ens dirà, ella que sap crear històries i fer-ne guions per al cinema; que sap dirigir actors i produeix grans pel·lícules, com aquell "Pa negre" que ens sacseja i emociona. Interpretar és sentir. Grans actors han dit prou perquè l'ofici et fa exposar molt. I hi ha una manera de venjar-se de les coses que t'han fet mal, fent-ne de noves.

  • Josep M. Girona: "Cada vegada crec més en les persones i menys en les ideologies"
    Escolta àudio

    Josep M. Girona: "Cada vegada crec més en les persones i menys en les ideologies"

    "No me llames loca", va dir, enfurismada, la Júlia. I a partir d'aquest moment va assumir la seva llibertat. El periodista Josep M. Girona debuta en la literatura amb la novel·la històrica i feminista "No me llames loca", un retrat de la Barcelona política i social de fa cent anys, trenat amb les vivències més personals d'un dona jove, avançada al seu temps, que escull viure la seva pròpia vida. I com és aquesta segona vida com a novel·lista d'un home que ha dedicat tota la seva vida a la ràdio?

    "No me llames loca", va dir, enfurismada, la Júlia. I a partir d'aquest moment va assumir la seva llibertat. El periodista Josep M. Girona debuta en la literatura amb la novel·la històrica i feminista "No me llames loca", un retrat de la Barcelona política i social de fa cent anys, trenat amb les vivències més personals d'un dona jove, avançada al seu temps, que escull viure la seva pròpia vida. I com és aquesta segona vida com a novel·lista d'un home que ha dedicat tota la seva vida a la ràdio?

  • David Bueno: "La sorpresa ens agrada perquè ens motiva"
    Escolta àudio

    David Bueno: "La sorpresa ens agrada perquè ens motiva"

    David Bueno és una sorpresa feliç. Biòleg i divulgador científic, ve a "El divan" i ens sacseja dolçament: "Resistir implica a la llarga quedar-te enrere, i persistir et permet avançar". "La mentalitat de creixement consisteix a pensar que sempre puc generar i experimentar coses noves". "Hauríem d'utilitzar espais cada dia per relaxar-nos; així el nostre cervell funciona millor". O, "quan estem estressats se'ns redueix el camp de visió. I és que hem d'avançar com a mínim a la mateixa velocitat que avança el nostre entorn".

    David Bueno és una sorpresa feliç. Biòleg i divulgador científic, ve a "El divan" i ens sacseja dolçament: "Resistir implica a la llarga quedar-te enrere, i persistir et permet avançar". "La mentalitat de creixement consisteix a pensar que sempre puc generar i experimentar coses noves". "Hauríem d'utilitzar espais cada dia per relaxar-nos; així el nostre cervell funciona millor". O, "quan estem estressats se'ns redueix el camp de visió. I és que hem d'avançar com a mínim a la mateixa velocitat que avança el nostre entorn".

  • Carles Duarte: "Un país no és d'un govern; és una obra col·lectiva"
    Escolta àudio

    Carles Duarte: "Un país no és d'un govern; és una obra col·lectiva"

    "De l'assassinat d'Allende i la mort de Neruda va néixer la meva determinació de deixar de ser un lector per ser un intent d'escriptor", diu el poeta Carles Duarte. Un home compromès amb el país i la cultura, una persona sensible i generosa, que afirma: "La poesia té sentit quan és precisa i concisa. M'agrada estimar els altres a través de la paraula." I encara: "La vida té tanta llum i bellesa que fins i tot és un punt injust que no ens esforcem a ser feliços."
    Us agradarà escoltar "El divan" amb Sílvia Cóppulo amb Carles Duarte. El valor de la conversa.

    "De l'assassinat d'Allende i la mort de Neruda va néixer la meva determinació de deixar de ser un lector per ser un intent d'escriptor", diu el poeta Carles Duarte. Un home compromès amb el país i la cultura, una persona sensible i generosa, que afirma: "La poesia té sentit quan és precisa i concisa. M'agrada estimar els altres a través de la paraula." I encara: "La vida té tanta llum i bellesa que fins i tot és un punt injust que no ens esforcem a ser feliços." Us agradarà escoltar "El divan" amb Sílvia Cóppulo amb Carles Duarte. El valor de la conversa.

  • Magda Oranich: "Jo recomano: negueu-ho tot"
    Escolta àudio

    Magda Oranich: "Jo recomano: negueu-ho tot"

    Magda Oranich és una persona propera, defensora dels drets de les persones. Advocada, feminista i lluitadora. Ferma. A "El divan", recorda quan ella mateixa va ser a la presó, en època franquista. "T'han torturat?" li va preguntar un dels seus fills. Llavors recomanava als seus defensats que neguessin qualsevol acusació i ara no té cap dubte que hi torna a haver presos polítics a Catalunya. Afegeix: "No és un problema de dones, és un problema de tots. Els homes han de ser als moviments feministes, s'han d'implicar. Què cal? Persistir, persistir i persistir en totes les lluites. No hem de plorar, sinó estar contentes de les coses que han canviat. La vida passa molt de pressa."

    Magda Oranich és una persona propera, defensora dels drets de les persones. Advocada, feminista i lluitadora. Ferma. A "El divan", recorda quan ella mateixa va ser a la presó, en època franquista. "T'han torturat?" li va preguntar un dels seus fills. Llavors recomanava als seus defensats que neguessin qualsevol acusació i ara no té cap dubte que hi torna a haver presos polítics a Catalunya. Afegeix: "No és un problema de dones, és un problema de tots. Els homes han de ser als moviments feministes, s'han d'implicar. Què cal? Persistir, persistir i persistir en totes les lluites. No hem de plorar, sinó estar contentes de les coses que han canviat. La vida passa molt de pressa."

  • Karim Adduchi: "Quan perds la por, ningú et pot comprar la llibertat"
    Escolta àudio

    Karim Adduchi: "Quan perds la por, ningú et pot comprar la llibertat"

    Al pati hi havia un arbre. Va ser el primer que va dibuixar per a l'escola de Martorell. Havia vingut a Catalunya amb els germans i la mare seguint els passos del pare, que era sastre d'ofici. L'arbre era de més lluny, de casa seva, al Marroc. Va arribar al nostre país quan tenia cinc anys. Va aprendre català i castellà. Va descobrir l'art i la literatura, ell, que havia nascut en una família on no se sabia ni llegir ni escriure. Però el que feia més bé era dibuixar. I des de menut, als sis anys, ja anava a una escola d'art. Als 18 anys va deixar Martorell per instal·lar-se a Barcelona, on es va llicenciar. I amb 100 euros a la butxaca va marxar a Amsterdam. Per poder estudiar, va treballar de tot, fins que va aconseguir dissenyar la seva primera col·lecció de roba, buscant, en el color i les formes, les arrels. La revista Forbes el considera un dels joves amb més projecció universal. D'Amsterdam a París, l'aplaudeixen a tot el món.

    Al pati hi havia un arbre. Va ser el primer que va dibuixar per a l'escola de Martorell. Havia vingut a Catalunya amb els germans i la mare seguint els passos del pare, que era sastre d'ofici. L'arbre era de més lluny, de casa seva, al Marroc. Va arribar al nostre país quan tenia cinc anys. Va aprendre català i castellà. Va descobrir l'art i la literatura, ell, que havia nascut en una família on no se sabia ni llegir ni escriure. Però el que feia més bé era dibuixar. I des de menut, als sis anys, ja anava a una escola d'art. Als 18 anys va deixar Martorell per instal·lar-se a Barcelona, on es va llicenciar. I amb 100 euros a la butxaca va marxar a Amsterdam. Per poder estudiar, va treballar de tot, fins que va aconseguir dissenyar la seva primera col·lecció de roba, buscant, en el color i les formes, les arrels. La revista Forbes el considera un dels joves amb més projecció universal. D'Amsterdam a París, l'aplaudeixen a tot el món.

  • Pere Escobar: "Quan parlo amb Déu li demano tranquil·litat i que em cuidi els nens"
    Escolta àudio

    Pere Escobar: "Quan parlo amb Déu li demano tranquil·litat i que em cuidi els nens"

    Pere Escobar li diu a Sílvia Cóppulo: "Jo només em dec a mi mateix. Al final del dia, quan et fiques al llit, estàs amb tu mateix sol i jo necessito poder dormir." Pere Escobar és molt més que un periodista esportiu. És una persona amb valors, que retrata les ànimes d'altres persones en els seus llibres i les seves entrevistes. Agraït als pares, a la millor empresa del món, segons les seves paraules -Catalunya Ràdio- als companys, als fills, que estima amb devoció i a la vida. Aquest "Divan" és una conversa entre dos professionals que es respecten i s'estimen. Però, per damunt de tot, aquest és el "Divan" d'un home optimista que assaboreix cada instant vital. I que riu.

    Pere Escobar li diu a Sílvia Cóppulo: "Jo només em dec a mi mateix. Al final del dia, quan et fiques al llit, estàs amb tu mateix sol i jo necessito poder dormir." Pere Escobar és molt més que un periodista esportiu. És una persona amb valors, que retrata les ànimes d'altres persones en els seus llibres i les seves entrevistes. Agraït als pares, a la millor empresa del món, segons les seves paraules -Catalunya Ràdio- als companys, als fills, que estima amb devoció i a la vida. Aquest "Divan" és una conversa entre dos professionals que es respecten i s'estimen. Però, per damunt de tot, aquest és el "Divan" d'un home optimista que assaboreix cada instant vital. I que riu.

Anar al contingut