TOTS ELS ÀUDIOS

  • Qui va segrestar Quini?
    Escolta àudio

    Qui va segrestar Quini?

    Barcelona, 1 de març del 1981. És diumenge i hi ha hagut partit al Camp Nou. El Barça ha acabat guanyant l'Hèrcules per 6 gols a 0. Enrique Castro, Quini, el davanter centre culer, ha fet tres dels sis gols de l'equip. Acabat el partit, marxa ràpid de l'estadi perquè ha d'anar a recollir la dona i els fills a l'aeroport. Però a l'aeroport no s'hi presenta. La dona pensa que se n'ha oblidat i agafa un taxi, convençuda que se'l trobaran a casa. Quan finalment hi arriben i veuen que no hi és, la Mari Nieves, la dona, truca a companys d'equip i directius, fins i tot al president del Barça, Josep Lluís Núñez. Ningú en sap res des que ha sortit de l'estadi. Aquella mateixa matinada denuncien la seva desaparició a la policia. Què li ha passat a Quini?

    Barcelona, 1 de març del 1981. És diumenge i hi ha hagut partit al Camp Nou. El Barça ha acabat guanyant l'Hèrcules per 6 gols a 0. Enrique Castro, Quini, el davanter centre culer, ha fet tres dels sis gols de l'equip. Acabat el partit, marxa ràpid de l'estadi perquè ha d'anar a recollir la dona i els fills a l'aeroport. Però a l'aeroport no s'hi presenta. La dona pensa que se n'ha oblidat i agafa un taxi, convençuda que se'l trobaran a casa. Quan finalment hi arriben i veuen que no hi és, la Mari Nieves, la dona, truca a companys d'equip i directius, fins i tot al president del Barça, Josep Lluís Núñez. Ningú en sap res des que ha sortit de l'estadi. Aquella mateixa matinada denuncien la seva desaparició a la policia. Què li ha passat a Quini?

  • Una caixa i una sorpresa macabra
    Escolta àudio

    Una caixa i una sorpresa macabra

    Dimecres, 1 de maig del 1929. A l'estació d'Atocha, a Madrid, un grup de funcionaris revisen les mercaderies que no han estat reclamades per ningú i que, per tant, ara es consideren propietat de la companyia de ferrocarrils. El Pedro, un mosso del magatzem, es fixa que una caixa que porta allà oblidada més de quatre mesos ha deixat anar un líquid viscós per la part de sota. Com que no li concorda amb el que suposadament hi ha a l'interior, maquinària, demana permís per obrir-la. De seguida li ve una bafarada molt forta. El primer que veu són uns diaris vells i uns llençols. Alertat per la pudor, el Pedro avisa l'encarregat i continuen junts amb la inspecció. Quan per fi veuen què hi ha a sota, truquen immediatament a les autoritats.

    Dimecres, 1 de maig del 1929. A l'estació d'Atocha, a Madrid, un grup de funcionaris revisen les mercaderies que no han estat reclamades per ningú i que, per tant, ara es consideren propietat de la companyia de ferrocarrils. El Pedro, un mosso del magatzem, es fixa que una caixa que porta allà oblidada més de quatre mesos ha deixat anar un líquid viscós per la part de sota. Com que no li concorda amb el que suposadament hi ha a l'interior, maquinària, demana permís per obrir-la. De seguida li ve una bafarada molt forta. El primer que veu són uns diaris vells i uns llençols. Alertat per la pudor, el Pedro avisa l'encarregat i continuen junts amb la inspecció. Quan per fi veuen què hi ha a sota, truquen immediatament a les autoritats.

  • El doble crim de Pedralbes
    Escolta àudio

    El doble crim de Pedralbes

    Són dos quarts de deu del matí del dissabte 4 de maig de l'any 74. La minyona de la casa del carrer Joan d'Alós número 5 de Barcelona, al barri de Pedralbes, ha preparat l'esmorzar per als senyors i, com és habitual, els hi puja a l'habitació. Quan obre la porta, se'ls troba tots dos morts. Són al llit, tapats amb una vànova que ha quedat totalment tenyida de vermell. A terra hi ha un gran bassal de sang i les cortines i les parets són plenes d'esquitxades. Algú els ha apunyalat mentre dormien.

    Són dos quarts de deu del matí del dissabte 4 de maig de l'any 74. La minyona de la casa del carrer Joan d'Alós número 5 de Barcelona, al barri de Pedralbes, ha preparat l'esmorzar per als senyors i, com és habitual, els hi puja a l'habitació. Quan obre la porta, se'ls troba tots dos morts. Són al llit, tapats amb una vànova que ha quedat totalment tenyida de vermell. A terra hi ha un gran bassal de sang i les cortines i les parets són plenes d'esquitxades. Algú els ha apunyalat mentre dormien.

  • El crim del segle de la família Alexander
    Escolta àudio

    El crim del segle de la família Alexander

    Desembre de l'any 1970, Santa Cruz de Tenerife. Els Alexander, una família alemanya, viuen completament al marge del seu entorn. Fa prop d'un any que van arribar a Espanya, però els seus veïns gairebé no els coneixen. Només saben que són estrangers, perquè no parlen espanyol, i que de tant en tant se sent música i càntics que provenen de casa seva. En el barri tranquil del centre de la capital canària on viuen ningú s'espera que passarà el que es coneixerà com "el crim del segle".

    Desembre de l'any 1970, Santa Cruz de Tenerife. Els Alexander, una família alemanya, viuen completament al marge del seu entorn. Fa prop d'un any que van arribar a Espanya, però els seus veïns gairebé no els coneixen. Només saben que són estrangers, perquè no parlen espanyol, i que de tant en tant se sent música i càntics que provenen de casa seva. En el barri tranquil del centre de la capital canària on viuen ningú s'espera que passarà el que es coneixerà com "el crim del segle".

  • Montse Méndez i Anne Strande: una desaparició a Girona i un crim a Madrid. Quina és la connexió?
    Escolta àudio

    Montse Méndez i Anne Strande: una desaparició a Girona i un crim a Madrid. Quina és la connexió?

    La Montse Méndez i l'Anne Strande eren dues dones molt diferents. Una tenia 40 anys, l'altra, 26. Una tenia dues filles i treballava de comercial, i l'altra acabava de llicenciar-se i estava al departament de Màrqueting d'una multinacional. Una era catalana i vivia a Girona, l'altra, danesa, i feia pocs dies que s'havia instal·lat a Madrid. Una va desaparèixer en estranyes circumstàncies i l'altra la van matar a casa seva i li van calar foc. En principi, són dos casos que no tenen res a veure. Però com us podeu imaginar, si els expliquem junts és perquè estan connectats d'alguna manera. Com?

    La Montse Méndez i l'Anne Strande eren dues dones molt diferents. Una tenia 40 anys, l'altra, 26. Una tenia dues filles i treballava de comercial, i l'altra acabava de llicenciar-se i estava al departament de Màrqueting d'una multinacional. Una era catalana i vivia a Girona, l'altra, danesa, i feia pocs dies que s'havia instal·lat a Madrid. Una va desaparèixer en estranyes circumstàncies i l'altra la van matar a casa seva i li van calar foc. En principi, són dos casos que no tenen res a veure. Però com us podeu imaginar, si els expliquem junts és perquè estan connectats d'alguna manera. Com?

  • Una desaparició inquietant
    Escolta àudio

    Una desaparició inquietant

    El dilluns 28 d'octubre del 2013, una noia denuncia a Girona la desaparició de la seva mare. La Montserrat Méndez, que està separada i viu en un pis compartit, fa cinc dies que no dona senyals de vida. Durant mesos, els Mossos investiguen el seu entorn social i personal, però no troben res. Finalment, l'expedient queda aparcat, i el temps només fa que incrementar l'angoixa de les filles. Aquest cas comença a Girona, però ens portarà a França i a Madrid.

    El dilluns 28 d'octubre del 2013, una noia denuncia a Girona la desaparició de la seva mare. La Montserrat Méndez, que està separada i viu en un pis compartit, fa cinc dies que no dona senyals de vida. Durant mesos, els Mossos investiguen el seu entorn social i personal, però no troben res. Finalment, l'expedient queda aparcat, i el temps només fa que incrementar l'angoixa de les filles. Aquest cas comença a Girona, però ens portarà a França i a Madrid.

  • Cas Biondo: suïcidi o assassinat?
    Escolta àudio

    Cas Biondo: suïcidi o assassinat?

    Madrid, 30 de maig del 2013. Un jove italià de 31 anys apareix mort en un pis del barri de las Letras de Madrid. El cos està penjat d'una prestatgeria, el coll lligat amb un mocador llarg. No hi ha nota de suïcidi. El seu nom és Mario Biondo. Estava casat amb una coneguda presentadora de televisió. En el cas Biondo, tot apunta a un suïcidi però la família desconfia d'aquesta hipòtesi des del primer moment. Les últimes investigacions apunten que el jove podria haver estat acompanyat la nit de la seva mort.

    Madrid, 30 de maig del 2013. Un jove italià de 31 anys apareix mort en un pis del barri de las Letras de Madrid. El cos està penjat d'una prestatgeria, el coll lligat amb un mocador llarg. No hi ha nota de suïcidi. El seu nom és Mario Biondo. Estava casat amb una coneguda presentadora de televisió. En el cas Biondo, tot apunta a un suïcidi però la família desconfia d'aquesta hipòtesi des del primer moment. Les últimes investigacions apunten que el jove podria haver estat acompanyat la nit de la seva mort.

  • La noia del bidó
    Escolta àudio

    La noia del bidó

    Gener del 2004, Sant Feliu de Llobregat. Desapareix Ana Maria Martos. Diu a la seva mare que vol desconnectar i que, si no li truca, que no pateixi, que està bé. Hauran de passar nou anys perquè la família de l'Ana Maria sàpiga què se n'ha fet, de la filla. El cas es va batejar com "La noia del bidó". És tan sorprenent tot el que va passar que us semblarà una pel·lícula. Però ja sabeu que això és el que diem quan la realitat juga amb nosaltres molt millor que cap guionista. Aquesta és la història d'un joc del tarot que no va poder preveure el final que li esperava a l'Ana Maria; o que algú fes trampa perquè, qui tirava les cartes, se'n va guardar una. La més temuda.

    Gener del 2004, Sant Feliu de Llobregat. Desapareix Ana Maria Martos. Diu a la seva mare que vol desconnectar i que, si no li truca, que no pateixi, que està bé. Hauran de passar nou anys perquè la família de l'Ana Maria sàpiga què se n'ha fet, de la filla. El cas es va batejar com "La noia del bidó". És tan sorprenent tot el que va passar que us semblarà una pel·lícula. Però ja sabeu que això és el que diem quan la realitat juga amb nosaltres molt millor que cap guionista. Aquesta és la història d'un joc del tarot que no va poder preveure el final que li esperava a l'Ana Maria; o que algú fes trampa perquè, qui tirava les cartes, se'n va guardar una. La més temuda.

  • La noia de Portbou
    Escolta àudio

    La noia de Portbou

    Dimarts, 4 de setembre del 1990. Una veïna de Portbou surt de casa seva a quarts de vuit del matí. Quan arriba al mirador, la visió li queda clavada en un arbre. Hi ha una noia penjada en aquell pi. Està descalça. Les sabates són a terra, ben posades i alineades. No hi ha res més al voltant. El cas és peculiar. Sembla un suïcidi, però no està clar i la primera i gran incògnita se centra a saber qui és.

    Dimarts, 4 de setembre del 1990. Una veïna de Portbou surt de casa seva a quarts de vuit del matí. Quan arriba al mirador, la visió li queda clavada en un arbre. Hi ha una noia penjada en aquell pi. Està descalça. Les sabates són a terra, ben posades i alineades. No hi ha res més al voltant. El cas és peculiar. Sembla un suïcidi, però no està clar i la primera i gran incògnita se centra a saber qui és.

  • Qui va matar la Maria Marta? Un crim que donarà la volta al món
    Escolta àudio

    Qui va matar la Maria Marta? Un crim que donarà la volta al món

    27 d'octubre del 2002. És un diumenge plujós. En una urbanització de luxe a 50 quilòmetres de Buenos Aires, a l'Argentina, un home torna a casa després d'haver passat tota la tarda fora i es troba la seva dona inconscient, amb mig cos dins de la banyera i l'aigua tintada de vermell. La sang ho taca tot.
    També hi ha sang per terra i per les parets del bany. La víctima es diu María Marta García Belsunce. El seu home es pensa que deu haver relliscat i s'ha donat un cop al cap. El que s'acabarà descobrint donarà la volta al món.

    27 d'octubre del 2002. És un diumenge plujós. En una urbanització de luxe a 50 quilòmetres de Buenos Aires, a l'Argentina, un home torna a casa després d'haver passat tota la tarda fora i es troba la seva dona inconscient, amb mig cos dins de la banyera i l'aigua tintada de vermell. La sang ho taca tot. També hi ha sang per terra i per les parets del bany. La víctima es diu María Marta García Belsunce. El seu home es pensa que deu haver relliscat i s'ha donat un cop al cap. El que s'acabarà descobrint donarà la volta al món.

  • Qui va matar Jordi Berraondo?
    Escolta àudio

    Qui va matar Jordi Berraondo?

    Diumenge. 22 d'abril del 2001. Barcelona. Carrer Còrsega. Una dona i la seva filla tornen a casa després de passar el dia fora. La nena, de 6 anys, és la primera d'entrar. Quan arriba al menjador, a terra, veu el cos del seu pare sobre un bassal de sang. Li han disparat 7 trets. La víctima és Jordi Berraondo, de 37 anys. Qui podia saber que estaria sol a casa? Qui podia entrar al pis sense ser vist? Qui es podia beneficiar de la mort del Jordi? Un cas amb una tirallonga de sospites i poques pistes sòlides.

    Diumenge. 22 d'abril del 2001. Barcelona. Carrer Còrsega. Una dona i la seva filla tornen a casa després de passar el dia fora. La nena, de 6 anys, és la primera d'entrar. Quan arriba al menjador, a terra, veu el cos del seu pare sobre un bassal de sang. Li han disparat 7 trets. La víctima és Jordi Berraondo, de 37 anys. Qui podia saber que estaria sol a casa? Qui podia entrar al pis sense ser vist? Qui es podia beneficiar de la mort del Jordi? Un cas amb una tirallonga de sospites i poques pistes sòlides.

  • El monstre de Vacarisses
    Escolta àudio

    El monstre de Vacarisses

    L'abril del 2005, uns pares denuncien la desaparició de la seva filla, Ana María Ramírez Garcia, de 38 anys. L'ultima vegada que van parlar amb ella va ser el diumenge 27 de febrer. El pare explica a la policia que el marit d'ella és molt violent i que la maltracta. La policia va trigar 5 anys a resoldre el cas. L'agressor de l'Ana María va imposar un estat de terror psicològic tan gran en el seu entorn que ningú es va atrevir a delatar-lo. La història d'avui comença a Vacarisses, passa per Terrassa, Sabadell i arriba fins a Laredo, a Cantàbria. La droga hi té un paper important i, com sempre, molt negatiu.

    L'abril del 2005, uns pares denuncien la desaparició de la seva filla, Ana María Ramírez Garcia, de 38 anys. L'ultima vegada que van parlar amb ella va ser el diumenge 27 de febrer. El pare explica a la policia que el marit d'ella és molt violent i que la maltracta. La policia va trigar 5 anys a resoldre el cas. L'agressor de l'Ana María va imposar un estat de terror psicològic tan gran en el seu entorn que ningú es va atrevir a delatar-lo. La història d'avui comença a Vacarisses, passa per Terrassa, Sabadell i arriba fins a Laredo, a Cantàbria. La droga hi té un paper important i, com sempre, molt negatiu.

  • Sònia, la dona trans, víctima de l'odi
    Escolta àudio

    Sònia, la dona trans, víctima de l'odi

    Maten una transsexual que dormia al carrer i en deixen una altra greument ferida. És al parc de la Ciutadella, un dels llocs més singulars d'aquella Barcelona que, l'any 1991, es posava a punt per als Jocs Olímpics. L'assassinat de la Sònia Rescalvo és un d'aquells episodis que van més enllà d'un crim. És un punt d'inflexió en la història recent d'aquest país. El primer crim trànsfob a Catalunya, que marcarà un abans i un després en la lluita contra l'odi i la discriminació a casa nostra.

    Maten una transsexual que dormia al carrer i en deixen una altra greument ferida. És al parc de la Ciutadella, un dels llocs més singulars d'aquella Barcelona que, l'any 1991, es posava a punt per als Jocs Olímpics. L'assassinat de la Sònia Rescalvo és un d'aquells episodis que van més enllà d'un crim. És un punt d'inflexió en la història recent d'aquest país. El primer crim trànsfob a Catalunya, que marcarà un abans i un després en la lluita contra l'odi i la discriminació a casa nostra.

  • L'assassinat d'Olof Palme. Crim resolt? Capítol 2
    Escolta àudio

    L'assassinat d'Olof Palme. Crim resolt? Capítol 2

    En el capítol anterior us vam parlar de les versions oficials, les que ha donat la policia sobre la mort del primer ministre suec Olof Palme. En aquest segon episodi, farem una cosa poc habitual, ens centrarem en una versió periodística, la que ha treballat el periodista suec Jan Stocklassa partint de l'exhaustiva investigació que va fer el també periodista Stieg Larsson. L'home que va escriure la trilogia "Millenium", de la qual s'han venut més de 80 milions d'exemplars, va dedicar més temps a investigar el cas Palme que a escriure les novel·les que el van fer famós, quan ja era mort.
    Doncs el periodista Stocklassa va publicar un llibre força interessant que serà la base del relat d'avui.

    En el capítol anterior us vam parlar de les versions oficials, les que ha donat la policia sobre la mort del primer ministre suec Olof Palme. En aquest segon episodi, farem una cosa poc habitual, ens centrarem en una versió periodística, la que ha treballat el periodista suec Jan Stocklassa partint de l'exhaustiva investigació que va fer el també periodista Stieg Larsson. L'home que va escriure la trilogia "Millenium", de la qual s'han venut més de 80 milions d'exemplars, va dedicar més temps a investigar el cas Palme que a escriure les novel·les que el van fer famós, quan ja era mort. Doncs el periodista Stocklassa va publicar un llibre força interessant que serà la base del relat d'avui.

  • Qui va matar Olof Palme? I per què? Capítol 1
    Escolta àudio

    Qui va matar Olof Palme? I per què? Capítol 1

    A molta gent, sobretot si teniu una edat, li deu sonar l'assassinat del primer ministre suec Olof Palme. Ja fa 34 anys que va passar i, encara avui, no queda gaire clar -per no dir gens- qui el va matar. Al llarg de les tres últimes dècades, els suecs han especulat moltes vegades sobre qui va disparar al líder socialdemòcrata. Aquella nit del 1986, la policia va trigar a reaccionar, i l'assassí va desaparèixer sense deixar rastre. Des d'aleshores, s'han fet gairebé 10.000 interrogatoris i s'han investigat moltes pistes diferents, algunes d'allò més pintoresques. És, de llarg, la investigació criminal més cara de la història del país nòrdic, i de molts altres, ja ho veureu. Va ser un crim molt sonat, un magnicidi a la terra on, anys després, agafaria fama tot el que té a veure amb el gènere negre. Ho anomenen "nordic noir", i té com a grans precursors els admirats escriptors Hennik Mankell i Stieg Larsson.
    Qui va matar Olof Palme? I per què?

    A molta gent, sobretot si teniu una edat, li deu sonar l'assassinat del primer ministre suec Olof Palme. Ja fa 34 anys que va passar i, encara avui, no queda gaire clar -per no dir gens- qui el va matar. Al llarg de les tres últimes dècades, els suecs han especulat moltes vegades sobre qui va disparar al líder socialdemòcrata. Aquella nit del 1986, la policia va trigar a reaccionar, i l'assassí va desaparèixer sense deixar rastre. Des d'aleshores, s'han fet gairebé 10.000 interrogatoris i s'han investigat moltes pistes diferents, algunes d'allò més pintoresques. És, de llarg, la investigació criminal més cara de la història del país nòrdic, i de molts altres, ja ho veureu. Va ser un crim molt sonat, un magnicidi a la terra on, anys després, agafaria fama tot el que té a veure amb el gènere negre. Ho anomenen "nordic noir", i té com a grans precursors els admirats escriptors Hennik Mankell i Stieg Larsson. Qui va matar Olof Palme? I per què?

Anar al contingut