Carles Folguera. Plata Olímpica a l'esport més català.
Toni Bové. Ha estat en nou Jocs Olímpics. De Los Angeles a Rio.
Milan Kalina. Or a Los Angeles 84 d'una Iugoslàvia desapareguda
Dani Ballart. La confessió més inesperada.
Dani Ballart. La plata més plorada.
Elisabeth Maragall. El gol que va donar l'or a les noies de l'hoquei herba.
Albert Ferrer. D'un trencament de creuats a la medalla d'or al futbol.
Enric Truñó. Ni al Prat ni a Sant Cugat. La Vila Olímpica davant del mar.
Enric Truñó. La mà dreta de Maragall. L'home que sap tot el que va passar.
Anna Tarrés. La reina de la sincronitzada espanyola... i ucranïnesa.
Marian Aguilera. La nena que va portar el foc d'Atenes a Empúries
David Barrufet. Uns Jocs a cada continent... si hagués cedit al xantatge.
Los Manolos: "Amigos para siempre", la cançó que mai no es va sentir a Barcelona 92
Xavier Mariscal. Després del nen, va venir la nena. Petra l'altre símbol.
Xavier Mariscal. El pare del Cobi. El creador d'una nova raça de mascotes.
Miriam Blasco. El primer or femení espanyol de la història dels Jocs
Jordi Arrese. La medalla de plata més buscada
Tatxo Benet. Director de Canal Olímpic, la tele que es va crear pels Jocs del 92
Fermín Cacho. L'or que tothom recorda de Barcelona 92
Josep M. Casanovas, l'home a qui Samaranch va demanar que s'impliqués