TOTS ELS ÀUDIOS

  • Carl Philip Emmanuel Bach (IV)
    Escolta àudio

    Carl Philip Emmanuel Bach (IV)

    Carl Philip Emmanuel és el segon fill músic de Johann Sebastian Bach i la seva primera esposa Maria Barbara, el que va néixer a Weimar el 1714, el Bach de Berlín o d'Hamburg. De Berlín si ens fixem en els 30 anys que hi va passar treballant per a Frederic el Gran de Prússia. D'Hamburg si destaquem els últims 20, des que el 1767 va morir seu padrí de bateig, Georg Philip Telemann, i va deixar vacant la plaça de director de música d'aquella ciutat del nord d'Alemanya. Carl Philip Emmanuel també hi va morir a Hamburg, el desembre del 1788, als 74 anys, després d'haver començat a traçar el camí cap al classicisme amb la seva música esplèndida, la d'un compositor que el temps va deixar entre el seu pare, Johann Sebastian Bach i Haydn i Mozart, grans noms que han fet tanta llum que han eclipsat la d'altres, com ell. Per això aquesta setmana, cada dia us proposem que el sentiu a ell, Carl Philip Emmanuel Bach i que el deixeu brillar amb llum pròpia. Us enlluernarà.

  • Carl Philip Emmanuel Bach (III)
    Escolta àudio

    Carl Philip Emmanuel Bach (III)

    Carl Philip Emmanuel és el segon fill músic de Johann Sebastian Bach i la seva primera esposa Maria Barbara, el que va néixer a Weimar el 1714, el Bach de Berlín o d'Hamburg. De Berlín si ens fixem en els 30 anys que hi va passar treballant per a Frederic el Gran de Prússia. D'Hamburg si destaquem els últims 20, des que el 1767 va morir seu padrí de bateig, Georg Philip Telemann, i va deixar vacant la plaça de director de música d'aquella ciutat del nord d'Alemanya. Carl Philip Emmanuel també hi va morir a Hamburg, el desembre del 1788, als 74 anys, després d'haver començat a traçar el camí cap al classicisme amb la seva música esplèndida, la d'un compositor que el temps va deixar entre el seu pare, Johann Sebastian Bach i Haydn i Mozart, grans noms que han fet tanta llum que han eclipsat la d'altres, com ell. Per això aquesta setmana, cada dia us proposem que el sentiu a ell, Carl Philip Emmanuel Bach i que el deixeu brillar amb llum pròpia. Us enlluernarà.

  • Carl Philip Emmanuel Bach (II)
    Escolta àudio

    Carl Philip Emmanuel Bach (II)

    Carl Philip Emmanuel és el segon fill músic de Johann Sebastian Bach i la seva primera esposa Maria Barbara, el que va néixer a Weimar el 1714, el Bach de Berlín o d'Hamburg. De Berlín si ens fixem en els 30 anys que hi va passar treballant per a Frederic el Gran de Prússia. D'Hamburg si destaquem els últims 20, des que el 1767 va morir seu padrí de bateig, Georg Philip Telemann, i va deixar vacant la plaça de director de música d'aquella ciutat del nord d'Alemanya. Carl Philip Emmanuel també hi va morir a Hamburg, el desembre del 1788, als 74 anys, després d'haver començat a traçar el camí cap al classicisme amb la seva música esplèndida, la d'un compositor que el temps va deixar entre el seu pare, Johann Sebastian Bach i Haydn i Mozart, grans noms que han fet tanta llum que han eclipsat la d'altres, com ell. Per això aquesta setmana, cada dia us proposem que el sentiu a ell, Carl Philip Emmanuel Bach i que el deixeu brillar amb llum pròpia. Us enlluernarà.

  • Carl Philip Emmanuel Bach
    Escolta àudio

    Carl Philip Emmanuel Bach

    Carl Philip Emmanuel és el segon fill músic de Johann Sebastian Bach i la seva primera esposa Maria Barbara, el que va néixer a Weimar el 1714, el Bach de Berlín o d'Hamburg. De Berlín si ens fixem en els 30 anys que hi va passar treballant per a Frederic el Gran de Prússia. D'Hamburg si destaquem els últims 20, des que el 1767 va morir seu padrí de bateig, Georg Philip Telemann, i va deixar vacant la plaça de director de música d'aquella ciutat del nord d'Alemanya. Carl Philip Emmanuel també hi va morir a Hamburg, el desembre del 1788, als 74 anys, després d'haver començat a traçar el camí cap al classicisme amb la seva música esplèndida, la d'un compositor que el temps va deixar entre el seu pare, Johann Sebastian Bach i Haydn i Mozart, grans noms que han fet tanta llum que han eclipsat la d'altres, com ell. Per això aquesta setmana, cada dia us proposem que el sentiu a ell, Carl Philip Emmanuel Bach i que el deixeu brillar amb llum pròpia. Us enlluernarà.

  • Aaron Copland (V)
    Escolta àudio

    Aaron Copland (V)

    Aquesta setmana, mentre ressona la música popular americana, sentirem el ritme intens i els contrastos constants d'Aaron Copland, un compositor de Nova York que va decidir fer música americana quan estudiava, molt jove, amb Nadia Boulanger a París. Copland deia que allà es va adonar com n'era de francesa la música dels francesos, de com n'era d'alemanya la dels alemany, de com n'era de rus Stravinsky i, per tant, de com en podia ser d'americana la música dels americans. I així va ser com el so purament americà el va trobar ell: Copland, nascut a Brooklyn el novembre del 1900 en una família d'emigrants russos i qui, el 1921, va marxar cap a París; qui va tornar als Estats Units quatre anys després; qui va admirar Webern; qui va escriure per al cinema quan encara no ho feia gairebé ningú i qui, després d'haver patit la cacera de bruixes del maccarthisme, va morir el 1990. Copland es considera el fundador de la música americana contemporània. Nosaltres sentirem la seva música d'orquestra i ens deixarem portar, de tant en tant, pel Far West.

  • Aaron Copland (IV)
    Escolta àudio

    Aaron Copland (IV)

    Aquesta setmana, mentre ressona la música popular americana, sentirem el ritme intens i els contrastos constants d'Aaron Colpland, un compositor de Nova York que va decidir fer música americana quan estudiava, molt jove, amb Nadia Boulanger a París. Copland deia que allà es va adonar com n'era de francesa la música dels francesos, de com n'era d'alemanya la dels alemany, de com n'era de rus Stravinsky i, per tant, de com en podia ser d'americana la música dels americans. I així va ser com el so purament americà el va trobar ell: Copland, nascut a Brooklyn el novembre del 1900 en una família d'emigrants russos i qui, el 1921, va marxar cap a París; qui va tornar als Estats Units quatre anys després; qui va admirar Webern; qui va escriure per al cinema quan encara no ho feia gairebé ningú i qui, després d'haver patit la cacera de bruixes del maccarthisme, va morir el 1990. Copland es considera el fundador de la música americana contemporània. Nosaltres sentirem la seva música d'orquestra i ens deixarem portar, de tant en tant, pel Far West.

  • Aaron Copland (III)
    Escolta àudio

    Aaron Copland (III)

    Aquesta setmana, mentre ressona la música popular americana, sentirem el ritme intens i els contrastos constants d'Aaron Colpland, un compositor de Nova York que es va decidir a fer música americana quan estudiava, molt jove, amb Nadia Boulanger a París. Copland deia que allí es va adonar com n'era de francesa la música dels francesos, com n'era d'alemanya la dels alemany, com n'era de rus Stravinsky i, per tant, com ho podia ser d'americana la música dels americans. I així va ser com el so purament americà el va trobar ell, Copland, nascut a Brooklyn el novembre del 1900 en una família d'emigrants russos, qui el 1921 va marxar cap a París, qui va tornar als Estats Units quatre anys després, qui va admirar Webern, qui va escriure per al cinema quan encara no ho feia gairebé ningú i qui, després d'haver patit la cacera de bruixes del maccarthisme, va morir el 1990. Copland es considera el fundador de la música americana contemporània. Nosaltres sentirem la seva música d'orquestra i ens deixarem portar, de tant en tant, pel Far West.

  • Aaron Copland (II)
    Escolta àudio

    Aaron Copland (II)

    Aquesta setmana, mentre ressona la música popular americana, sentirem el ritme intens i els contrastos constants d'Aaron Colpland, un compositor de Nova York que es va decidir a fer música americana quan estudiava, molt jove, amb Nadia Boulanger a París. Copland deia que allí es va adonar com n'era de francesa la música dels francesos, com n'era d'alemanya la dels alemany, com n'era de rus Stravinsky i, per tant, com ho podia ser d'americana la música dels americans. I així va ser com el so purament americà el va trobar ell, Copland, nascut a Brooklyn el novembre del 1900 en una família d'emigrants russos, qui el 1921 va marxar cap a París, qui va tornar als Estats Units quatre anys després, qui va admirar Webern, qui va escriure per al cinema quan encara no ho feia gairebé ningú i qui, després d'haver patit la cacera de bruixes del maccarthisme, va morir el 1990. Copland es considera el fundador de la música americana contemporània. Nosaltres sentirem la seva música d'orquestra i ens deixarem portar, de tant en tant, pel Far West.

  • Aaron Copland
    Escolta àudio

    Aaron Copland

    Aquesta setmana, mentre ressona la música popular americana, sentirem el ritme intens i els contrastos constants d'Aaron Copland, un compositor de Nova York que es va decidir a fer música americana quan estudiava, molt jove, amb Nadia Boulanger a París. Copland deia que allí es va adonar com n'era de francesa la música dels francesos, com n'era d'alemanya la dels alemany, com n'era de rus Stravinsky i, per tant, com ho podia ser d'americana la música dels americans. I així va ser com el so purament americà el va trobar ell, Copland, nascut a Brooklyn el novembre del 1900 en una família d'emigrants russos, qui el 1921 va marxar cap a París, qui va tornar als Estats Units quatre anys després, qui va admirar Webern, qui va escriure per al cinema quan encara no ho feia gairebé ningú i qui, després d'haver patit la cacera de bruixes del maccarthisme, va morir el 1990. Copland es considera el fundador de la música americana contemporània. Nosaltres sentirem la seva música d'orquestra i ens deixarem portar, de tant en tant, pel Far West.

  • Edvard Grieg (V)
    Escolta àudio

    Edvard Grieg (V)

    El compositor d'aquesta setmana és Edvard Grieg, el mestre de la petita forma en qui hi batega l'ànima noruega, la natura nòrdica i els seus éssers fantàstics. Grieg, el quart de cinc germans, va néixer a Bergen el 1843. Va començar a fer piano amb la mare, se'n va anar a estudiar a Leipzig amb Moscheles i Reinecke, als vint anys va conèixer el també noruec Rikard Nordraak i, com ell, es va interessar per la música popular noruega. Van fundar el grup Euterpe, per afermar les arrels noruegues de la seva música i distanciar-se de la gran influència germànica. Però Nordraak va morir molt jove d'una pulmonia (Grieg va escriure una marxa fúnebre a la seva memòria) i, a partir d'aleshores, va ser Grieg qui va organitzar la vida musical noruega, fins que va morir, el 1907. Durant aquests cinc dies sentirem la música d'orquestra de Grieg, l'única simfonia que va compondre, el conegudíssim concert per a piano o les suites que provenen de col.laboracions amb dos grans escriptors noruecs del moment, Henrik Ibsen, autor del Peer Gynt i Bjornsterne Bjornson, autor de Sigurd Jorsalfar. Aquesta setmana Grieg ens guia per Noruega.

  • Edvard Grieg (IV)
    Escolta àudio

    Edvard Grieg (IV)

    El compositor d'aquesta setmana és Edvard Grieg, el mestre de la petita forma en qui hi batega l'ànima noruega, la natura nòrdica i els seus éssers fantàstics. Grieg, el quart de cinc germans, va néixer a Bergen el 1843. Va començar a fer piano amb la mare, se'n va anar a estudiar a Leipzig amb Moscheles i Reinecke, als vint anys va conèixer el també noruec Rikard Nordraak i, com ell, es va interessar per la música popular noruega. Van fundar el grup Euterpe, per afermar les arrels noruegues de la seva música i distanciar-se de la gran influència germànica. Però Nordraak va morir molt jove d'una pulmonia (Grieg va escriure una marxa fúnebre a la seva memòria) i, a partir d'aleshores, va ser Grieg qui va organitzar la vida musical noruega, fins que va morir, el 1907. Durant aquests cinc dies sentirem la música d'orquestra de Grieg, l'única simfonia que va compondre, el conegudíssim concert per a piano o les suites que provenen de col.laboracions amb dos grans escriptors noruecs del moment, Henrik Ibsen, autor del Peer Gynt i Bjornsterne Bjornson, autor de Sigurd Jorsalfar. Aquesta setmana Grieg ens guia per Noruega.

  • Edvard Grieg (III)
    Escolta àudio

    Edvard Grieg (III)

    El compositor d'aquesta setmana és Edvard Grieg, el mestre de la petita forma en qui batega l'ànima noruega, la natura nòrdica i els seus éssers fantàstics. Grieg, el quart de cinc germans, va néixer a Bergen el 1843. Va començar a fer piano amb la mare, se'n va anar a estudiar a Leipzig amb Moscheles i Reinecke, als vint anys va conèixer el també noruec Rikard Nordraak i, com ell, es va interessar per la música popular noruega. Van fundar el grup Euterpe, per afermar les arrels noruegues de la seva música i distanciar-se de la gran influència germànica. Però Nordraak va morir molt jove d'una pulmonia (Grieg va escriure una marxa fúnebre a la seva memòria) i, a partir d'aleshores, va ser Grieg qui va organitzar la vida musical noruega, fins que va morir, el 1907. Durant aquests cinc dies sentirem la música d'orquestra de Grieg, l'única simfonia que va compondre, el conegudíssim concert per a piano o les suites que provenen de col·laboracions amb dos grans escriptors noruecs del moment, Henrik Ibsen, autor de "Peer Gynt", i Bjornsterne Bjornson, autor de "Sigurd Jorsalfar". Aquesta setmana, Grieg ens guia per Noruega.

  • Edvard Grieg (II)
    Escolta àudio

    Edvard Grieg (II)

    El compositor d'aquesta setmana és Edvard Grieg, el mestre de la petita forma en qui hi batega l'ànima noruega, la natura nòrdica i els seus éssers fantàstics. Grieg, el quart de cinc germans, va néixer a Bergen el 1843. Va començar a fer piano amb la mare, se'n va anar a estudiar a Leipzig amb Moscheles i Reinecke, als vint anys va conèixer el també noruec Rikard Nordraak i, com ell, es va interessar per la música popular noruega. Van fundar el grup Euterpe, per afermar les arrels noruegues de la seva música i distanciar-se de la gran influència germànica. Però Nordraak va morir molt jove d'una pulmonia (Grieg va escriure una marxa fúnebre a la seva memòria) i, a partir d'aleshores, va ser Grieg qui va organitzar la vida musical noruega, fins que va morir, el 1907. Durant aquests cinc dies sentirem la música d'orquestra de Grieg, l'única simfonia que va compondre, el conegudíssim concert per a piano o les suites que provenen de col.laboracions amb dos grans escriptors noruecs del moment, Henrik Ibsen, autor del Peer Gynt i Bjornsterne Bjornson, autor de Sigurd Jorsalfar. Aquesta setmana Grieg ens guia per Noruega.

  • Edvard Grieg (I)
    Escolta àudio

    Edvard Grieg (I)

    El compositor d'aquesta setmana és Edvard Grieg, el mestre de la petita forma en qui batega l'ànima noruega, la natura nòrdica i els seus éssers fantàstics. Grieg, el quart de cinc germans, va néixer a Bergen el 1843. Va començar a fer piano amb la mare, se'n va anar a estudiar a Leipzig amb Moscheles i Reinecke, quan tenia vint anys va conèixer el també noruec Rikard Nordraak i, com ell, es va interessar per la música popular noruega. Van fundar el grup Euterpe, per afermar les arrels noruegues de la seva música i distanciar-se de la gran influència germànica. Però Nordraak va morir molt jove d'una pulmonia (Grieg va escriure una marxa fúnebre memòria seva) i, a partir d'aleshores, va ser Grieg qui va organitzar la vida musical noruega, fins que va morir, el 1907. Durant aquests cinc dies sentirem la música d'orquestra de Grieg, l'única simfonia que va compondre, el conegudíssim concert per a piano o les suites que provenen de col·laboracions amb dos grans escriptors noruecs del moment, Henrik Ibsen, autor del "Peer Gynt", i Bjornsterne Bjornson, autor de "Sigurd Jorsalfar". Aquesta setmana Grieg ens guia per Noruega.

  • Arthur Honegger (V)
    Escolta àudio

    Arthur Honegger (V)

    Arthur Honegger apareix amb la seva filla Pascale de tres anys asseguda a la falda, en aquesta fotografia del 1935. Aleshores ja feia nou anys que Honegger s'havia casat amb la pianista i compositora Andrée Vaurabourg, en feia quinze que s'havia fundat el Grup dels Sis, del qual va formar part, i dotze que s'havia dissolt, i en feia bastants més que es dedicava a la música. Per aquells primers anys trenta, Honegger rondava els quaranta anys i amb la seva ànima protestant suïssa ja s'havia convertit en un reconegudíssim compositor francès. Arthur Honegger, de pares suïssos, a qui els amics anomenaven "el petit suís" i qui va ser amic tota la vida de Darius Milhaud, va néixer a Normandia el març del 1892 i va morir a París el novembre del 1955. Tota aquesta setmana sentirem la seva esplèndida música per a orquestra.