TOTS ELS ÀUDIOS

  • Arcangelo Corelli (III)
    Escolta àudio

    Arcangelo Corelli (III)

    Arcangelo Corelli ens situa a l'esplèndida Roma del Barroc. La música de Corelli és extraordinària, ordena l'espontaneïtat de períodes anteriors i es converteix en un model exemplar, normatiu, per admirar, imitar, estudiar. El catàleg de Corelli és, si es vol, escàs. Són sis reculls d'obres: els op. 1 i 3, amb dotze sonates d'església cadascun; els op. 3 i 4, amb dotze sonates de cambra cadascun; l'op. 5, que són dotze sonates per a violí i baix continu, i l'op. 6, que són dotze concerti grossi. Aquests dies els destinarem a sentir les sonates de cambra i d'església, és a dir, els quatre primers opus, 48 obres en total, breus, precises i destinades als grans mecenes de la Roma del moment, entre d'altres, la reina Cristina de Suècia o els cardenals Pamphili i Ottoboni. No us perdeu aquest nou viatge sonor amb el compositor.

  • Arcangelo Corelli (II)
    Escolta àudio

    Arcangelo Corelli (II)

    Arcangelo Corelli ens situa a l'esplèndida Roma del Barroc. La música de Corelli és extraordinària, ordena l'espontaneïtat de períodes anteriors i es converteix en un model exemplar, normatiu, per admirar, imitar, estudiar. El catàleg de Corelli és, si es vol, escàs. Són sis reculls d'obres: els op. 1 i 3, amb dotze sonates d'església cadascun; els op. 3 i 4, amb dotze sonates de cambra cadascun; l'op. 5, que són dotze sonates per a violí i baix continu, i l'op. 6, que són dotze concerti grossi. Aquests dies els destinarem a sentir les sonates de cambra i d'església, és a dir, els quatre primers opus, 48 obres en total, breus, precises i destinades als grans mecenes de la Roma del moment, entre d'altres, la reina Cristina de Suècia o els cardenals Pamphili i Ottoboni. No us perdeu aquest nou viatge sonor amb el compositor de la setmana: Arcangelo Corelli.

  • Arcangelo Corelli (I)
    Escolta àudio

    Arcangelo Corelli (I)

    Arcangelo Corelli ens situa a l'esplèndida Roma del barroc. La música de Corelli és extraordinària, ordena l'espontaneïtat de períodes anteriors i es converteix en un model exemplar, normatiu, per admirar, imitar, estudiar. El catàleg de Corelli és, si es vol, escàs. Són sis reculls d'obres: els op. 1 i 3, amb dotze sonates d'església cadascun; els op. 3 i 4, amb dotze sonates de cambra cadascun; l'op. 5, que són dotze sonates per a violí i baix continu, i l'op. 6, que són dotze concerti grossi. Aquests dies els destinarem a sentir les sonates de cambra i d'església, és a dir, els quatre primers opus, 48 obres en total, breus, precises i destinades als grans mecenes de la Roma del moment, entre d'altres, la reina Cristina de Suècia o els cardenals Pamphili i Ottoboni. No us perdeu aquest nou viatge sonor amb el compositor de la setmana: Arcangelo Corelli.

  • Max Bruch (V)
    Escolta àudio

    Max Bruch (V)

    Max Bruch, que era cinc anys més jove que Johannes Brahms, estava del tot vinculat a la tradició de Schumann i Mendelssohn, i quan, ben entrat el segle XX, els corrents estètics canviaven, ell s'hi va mantenir fidel. Bruch va néixer a Colònia el 1838 i des de molt jovenet, impulsat per la seva mare, ja va començar a compondre. La seva carrera va transcórrer gairebé sempre a Alemanya, excepte tres anys en què va viure a Liverpool. No li agradava viure a l'estranger, però, en canvi, sí que sempre va tenir interès per la música d'altres països europeus. Per això al seu catàleg hi ha unes danses sueques o una fantasia escocesa. Són obres que sentirem aquests dies perquè us oferirem bona part de la seva obra per a orquestra. Serà una bona manera de conèixer aquest compositor que va viure fins el 1920, 82 anys, entre Mendelssohn i Stravinski, entre Schumann i Schönberg, entre Chopin i Bartok, un temps canviant en què ell sempre va saber ser qui era: Max Bruch.

  • Max Bruch (IV)
    Escolta àudio

    Max Bruch (IV)

    Max Bruch, que era cinc anys més jove que Johannes Brahms, estava del tot vinculat a la tradició de Schumann i Mendelssohn i, quan ben entrat el segle XX els corrents estètics canviaven, ell s'hi va mantenir fidel. Bruch va néixer a Colònia el 1838 i des de molt jovenet, impulsat per la seva mare, ja va començar a compondre. La seva carrera va transcórrer gairebé sempre a Alemanya, excepte tres anys en què va viure a Liverpool. No li agradava viure a l'estranger, però en canvi sí que sempre va tenir interès per la música d'altres països europeus. Per això al seu catàleg hi ha unes danses sueques o una fantasia escocesa. Són obres que sentirem aquests dies perquè us oferirem bona part de la seva obra per a orquestra. Serà una bona manera de conèixer aquest compositor que va viure fins al 1920, 82 anys, entre Mendelssohn i Stravinski, entre Schumann i Schönberg, entre Chopin i Bartók, un temps canviant en què ell sempre va saber ser qui era: Max Bruch.

  • Max Bruch (III)
    Escolta àudio

    Max Bruch (III)

    Max Bruch, que era cinc anys més jove que Johannes Brahms, estava del tot vinculat a la tradició de Schumann i Mendelssohn i, quan, ben entrat el segle XX, els corrents estètics canviaven, ell s'hi va mantenir fidel. Bruch va néixer a Colònia el 1838 i des de molt jovenet, impulsat per la seva mare, ja va començar a compondre. La seva carrera va transcórrer gairebé sempre a Alemanya, excepte tres anys en què va viure a Liverpool. No li agradava viure a l'estranger, però, en canvi, sí que sempre va tenir interès per la música d'altres països europeus. Per això al seu catàleg hi ha unes danses sueques o una fantasia escocesa. Són obres que sentirem aquests dies perquè us oferirem bona part de la seva obra per a orquestra. Serà una bona manera de conèixer aquest compositor que va viure fins el 1920, 82 anys, entre Mendelssohn i Stravinski, entre Schumann i Schönberg, entre Chopin i Bartok, un temps canviant en què ell sempre va saber ser qui era: Max Bruch.

  • Max Bruch (II)
    Escolta àudio

    Max Bruch (II)

    Max Bruch, que era cinc anys més jove que Johannes Brahms, estava del tot vinculat a la tradició de Schumann i Mendelssohn i, quan, ben entrat el segle XX, els corrents estètics canviaven, ell s'hi va mantenir fidel. Bruch va néixer a Colònia el 1838 i des de molt jovenet, impulsat per la seva mare, ja va començar a compondre. La seva carrera va transcórrer gairebé sempre a Alemanya, excepte tres anys en què va viure a Liverpool. No li agradava viure a l'estranger, però, en canvi, sí que sempre va tenir interès per la música d'altres països europeus. Per això al seu catàleg hi ha unes danses sueques o una fantasia escocesa. Són obres que sentirem aquests dies perquè us oferirem bona part de la seva obra per a orquestra. Serà una bona manera de conèixer aquest compositor, que va viure fins el 1920, 82 anys, entre Mendelssohn i Stravinsky, entre Schumann i Schönberg, entre Chopin i Bartok, un temps canviant en què ell sempre va saber ser qui era: Max Bruch.

  • Max Bruch (I)
    Escolta àudio

    Max Bruch (I)

    Max Bruch, que era cinc anys més jove que Johannes Brahms, estava del tot vinculat a la tradició de Schumann i Mendelssohn i, quan, ben entrat el segle XX, els corrents estètics canviaven, ell s'hi va mantenir fidel. Bruch va néixer a Colònia el 1838 i des de molt jovenet, impulsat per la seva mare, ja va començar a compondre. La seva carrera va transcórrer gairebé sempre a Alemanya, excepte tres anys en què va viure a Liverpool. No li agradava viure a l'estranger, però, en canvi, sí que sempre va tenir interès per la música d'altres països europeus. Per això al seu catàleg hi ha unes danses sueques o una fantasia escocesa. Són obres que sentirem aquests dies perquè us oferirem bona part de la seva obra per a orquestra. Serà una bona manera de conèixer aquest compositor, que va viure fins el 1920, 82 anys, entre Mendelssohn i Stravinsky, entre Schumann i Schönberg, entre Chopin i Bartok, un temps canviant en què ell sempre va saber ser qui era: Max Bruch.

  • GABRIEL FAURÉ (V)
    Escolta àudio

    GABRIEL FAURÉ (V)

    Gabriel Fauré va néixer el 1845 i va viure des dels nou anys a París, perquè ell no ho era de París, un detall important pels francesos. Venia del sud, d'Occitània, i d'una família sense tradició musical. Ara bé, com a músic, de seguida es va fer un lloc en la França parisenca i es va convertir en un burgès de París, un d'aquells dels salons de finals del segle XIX que descrivia Proust amb una precisió implacable. Fauré va ser professor de Koechlin o, Ravel, va fer trenta anys d'organista en esglésies com la Madeleine i va fer música religiosa però no era creient. El seu catàleg d'obres no és immens però la qualitat sí que ho és, d'immensa. Hi ha tota la sensibilitat francesa que ens acompanyarà durant aquesta setmana amb les deu obres de cambra que va compondre, la primera als 31 anys i l'última als 79, dos mesos abans de morir, el 1924. Us proposem que aquests cinc dies us deixeu seduir per la subtilesa de l'univers sonor de Gabriel Fauré.

  • GABRIEL FAURÉ (IV)
    Escolta àudio

    GABRIEL FAURÉ (IV)

    Gabriel Fauré va néixer el 1845 i va viure des dels nou anys a París, perquè ell no ho era de París, un detall important pels francesos. Venia del sud, d'Occitània, i d'una família sense tradició musical. Ara bé, com a músic, de seguida es va fer un lloc en la França parisenca i es va convertir en un burgès de París, un d'aquells dels salons de finals del segle XIX que descrivia Proust amb una precisió implacable. Fauré va ser professor de Koechlin o, Ravel, va fer trenta anys d'organista en esglésies com la Madeleine i va fer música religiosa però no era creient. El seu catàleg d'obres no és immens però la qualitat sí que ho és, d'immensa. Hi ha tota la sensibilitat francesa que ens acompanyarà durant aquesta setmana amb les deu obres de cambra que va compondre, la primera als 31 anys i l'última als 79, dos mesos abans de morir el 1924. Us proposem que aquests cinc dies us deixeu seduir per la subtilesa de l'univers sonor de Gabriel Fauré.

  • GABRIEL FAURÉ (iii)
    Escolta àudio

    GABRIEL FAURÉ (iii)

    Gabriel Fauré va néixer el 1845 i va viure des dels nou anys a París, perquè ell no ho era de París, un detall important pels francesos. Venia del sud, d'Occitània, i d'una família sense tradició musical. Ara bé, com a músic, de seguida es va fer un lloc en la França parisenca i es va convertir en un burgès de París, un d'aquells dels salons de finals del segle XIX que descrivia Proust amb una precisió implacable. Fauré va ser professor de Koechlin o, Ravel, va fer trenta anys d'organista en esglésies com la Madeleine i va fer música religiosa però no era creient. El seu catàleg d'obres no és immens però la qualitat sí que ho és, d'immensa. Hi ha tota la sensibilitat francesa que ens acompanyarà durant aquesta setmana amb les deu obres de cambra que va compondre, la primera als 31 anys i l'última als 79, dos mesos abans de morir, el 1924. Us proposem que aquests cinc dies us deixeu seduir per la subtilesa de l'univers sonor de Gabriel Fauré.

  • GABRIEL FAURÉ (II)
    Escolta àudio

    GABRIEL FAURÉ (II)

    Gabriel Fauré va néixer el 1845 i va viure des dels nou anys a París, perquè ell no ho era de París, un detall important pels francesos. Venia del sud, d'Occitània, i d'una família sense tradició musical. Ara bé, com a músic, de seguida es va fer un lloc en la França parisenca i es va convertir en un burgès de París, un d'aquells dels salons de finals del segle XIX que descrivia Proust amb una precisió implacable. Fauré va ser professor de Koechlin o, Ravel, va fer trenta anys d'organista en esglésies com la Madeleine i va fer música religiosa però no era creient. El seu catàleg d'obres no és immens però la qualitat sí que ho és, d'immensa. Hi ha tota la sensibilitat francesa que ens acompanyarà durant aquesta setmana amb les deu obres de cambra que va compondre, la primera als 31 anys i l'última als 79, dos mesos abans de morir, el 1924. Us proposem que aquests cinc dies us deixeu seduir per la subtilesa de l'univers sonor de Gabriel Fauré.

  • Gabriel Faure (I)
    Escolta àudio

    Gabriel Faure (I)

    Gabriel Fauré va néixer el 1845 i va viure des dels nou anys a París, perquè ell no ho era, de París, un detall important per als francesos. Venia del sud, d'Occitània, i d'una família sense tradició musical. Ara bé, com a músic de seguida es va fer un lloc en la França parisenca i es va convertir en un burgès de París, un d'aquells dels salons de finals del segle XIX que descrivia Proust amb una precisió implacable. Fauré va ser professor de Koechlin i Ravel, i va fer trenta anys d'organista en esglésies com la Madeleine i va fer música religiosa tot i que no era creient. El seu catàleg d'obres no és immens, però la qualitat sí que ho és, d'immensa. Hi ha tota la sensibilitat francesa que ens acompanyarà durant aquesta setmana amb les deu obres de cambra que va compondre, la primera als 31 anys i l'última als 79, dos mesos abans de morir el 1924. Us proposem que aquests cinc dies us deixeu seduir per la subtilesa de l'univers sonor de Gabriel Fauré.

  • Dietrich Buxtehude (V)
    Escolta àudio

    Dietrich Buxtehude (V)

    Dietrich Buxtehude és un compositor extraordinari, ple de fantasia, de passió, de virtuosisme, per nosaltres, una possibilitat d'entrar de ple, durant cinc dies, en el primer barroc alemany, fantàstic i captivador. Buxtehude va néixer el 1637, als trenta anys va succeir Franz Tunder com a organista a Lübeck i ja s'hi va quedar fins que va morir, el 1707. A més de compondre i d'enamorar amb les seves interpretacions (Bach, de jove, per sentir-lo, va caminar, a peu, 480 km d'anada i 480 de tornada!), va desenvolupar els "Abendmusiken", els "Concerts del vespre", primer germen dels concerts moderns. Aquesta setmana sentirem la seva música meravellosa, de cambra, cantates, música per a orgue i descobrirem secrets d'aquest instrument. La de Buxtehude és una setmana impressionant, un viatge al passat per retrobar-nos amb allò més profund de cadascú de nosaltres.

  • Dietrich Buxrtehude (IV)
    Escolta àudio

    Dietrich Buxrtehude (IV)

    Dietrich Buxtehude és un compositor extraordinari, ple de fantasia, de passió, de virtuosisme, per nosaltres, una possibilitat d'entrar de ple, durant cinc dies, en el primer barroc alemany, fantàstic i captivador. Buxtehude va néixer el 1637, als trenta anys va succeir Franz Tunder com a organista a Lübeck i ja s'hi va quedar fins que va morir, el 1707. A més de compondre i d'enamorar amb les seves interpretacions (Bach, de jove, per sentir-lo, va caminar, a peu, 480 km d'anada i 480 de tornada!), va desenvolupar els "Abendmusiken", els "Concerts del vespre", primer germen dels concerts moderns. Aquesta setmana sentirem la seva música meravellosa, de cambra, cantates, música per a orgue i descobrirem secrets d'aquest instrument. La de Buxtehude és una setmana impressionant, un viatge al passat per retrobar-nos amb allò més profund de cadascú de nosaltres.