En aquest capítol podeu escoltar: Serenata "Gloria e Imeneo" RV687. Tot i ser capellà, Antonio Vivaldi (1678-1741) no va dir mai missa per un problema respiratori, segurament asma. No obstant, va compondre centenars d'obres musicals (incloses una cinquantena d'òperes), va fer d'empresari, era mestre de concerts a La Pietà, i va viatjar arreu d'Europa en diverses ocasions, sempre acompanyat per unes noies que l'assistien. Aquestes contradiccions s'afegeixen al misteri de les causes del seu exili voluntari a Viena, on va morir al cap de poc d'haver-hi arribat, gairebé en la pobresa. Només hi ha sis cartes d'Il Prette Rosso, i no ens donen cap informació sobre la seva vida privada. Per tant, només podem imaginar-la, i gaudir de la seva música.
En aquest capítol podeu escoltar: Concert en fa major, RV291; "Cor ingrato, dispietato"; Concert per a violí, violoncel, corda i BC, en fa major, RV544 "Il Proteo ossia il mondo al rovescio"; "Concerto per molti istromenti", en do major, RV558; Concert per a violí en la major, RV335, "Il Cucù". Tot i ser capellà, Antonio Vivaldi (1678-1741) no va dir mai missa per un problema respiratori, segurament asma. No obstant, va compondre centenars d'obres musicals (incloses una cinquantena d'òperes), va fer d'empresari, era mestre de concerts a La Pietà, i va viatjar arreu d'Europa en diverses ocasions, sempre acompanyat per unes noies que l'assistien. Aquestes contradiccions s'afegeixen al misteri de les causes del seu exili voluntari a Viena, on va morir al cap de poc d'haver-hi arribat, gairebé en la pobresa. Només hi ha sis cartes d'Il Prette Rosso, i no ens donen cap informació sobre la seva vida privada. Per tant, només podem imaginar-la, i gaudir de la seva música.
En aquest capítol podeu escoltar: Concert op. 11/2, RV277, "Il favorito"; Concert per a violí en mi major, RV271, "L'amoroso"; Concert "Per a la solennità di San Lorenzo" en do major, RV556. Tot i ser capellà, Antonio Vivaldi (1678-1741) no va dir mai missa per un problema respiratori, segurament asma. No obstant, va compondre centenars d'obres musicals (incloses una cinquantena d'òperes), va fer d'empresari, era mestre de concerts a La Pietà, i va viatjar arreu d'Europa en diverses ocasions, sempre acompanyat per unes noies que l'assistien. Aquestes contradiccions s'afegeixen al misteri de les causes del seu exili voluntari a Viena, on va morir al cap de poc d'haver-hi arribat, gairebé en la pobresa. Només hi ha sis cartes d'Il Prette Rosso, i no ens donen cap informació sobre la seva vida privada. Per tant, només podem imaginar-la, i gaudir de la seva música.
En aquest capítol podeu escoltar: Cinc concerts per a flauta, corda i BC, del recull op. 10. Tot i ser capellà, Antonio Vivaldi (1678-1741) no va dir mai missa per un problema respiratori, segurament asma. No obstant, va compondre centenars d'obres musicals (incloses una cinquantena d'òperes), va fer d'empresari, era mestre de concerts a La Pietà, i va viatjar arreu d'Europa en diverses ocasions, sempre acompanyat per unes noies que l'assistien. Aquestes contradiccions s'afegeixen al misteri de les causes del seu exili voluntari a Viena, on va morir al cap de poc d'haver-hi arribat, gairebé en la pobresa. Només hi ha sis cartes d'Il Prette Rosso, i no ens donen cap informació sobre la seva vida privada. Per tant, només podem imaginar-la, i gaudir de la seva música.
En aquest capítol podeu escoltar: Quatre concerts del recull op. 9, "La Cetra". Tot i ser capellà, Antonio Vivaldi (1678-1741) no va dir mai missa per un problema respiratori, segurament asma. No obstant, va compondre centenars d'obres musicals (incloses una cinquantena d'òperes), va fer d'empresari, era mestre de concerts a La Pietà, i va viatjar arreu d'Europa en diverses ocasions, sempre acompanyat per unes noies que l'assistien. Aquestes contradiccions s'afegeixen al misteri de les causes del seu exili voluntari a Viena, on va morir al cap de poc d'haver-hi arribat, gairebé en la pobresa. Només hi ha sis cartes d'Il Prete Rosso, i no ens donen cap informació sobre la seva vida privada. Per tant, només podem imaginar-la, i gaudir de la seva música.
En aquest capítol podeu escoltar: Concert per a dues mandolines, corda i b.c. RV532; Concert per a oboè RV461; Concert per a flautí, dos violins, viola i b.c. RV443; Concert per a dos violins, violoncel, corda i b.c. RV565. Antonio Vivaldi (1678-1741) va néixer i va viure gairebé tota la vida en una ciutat fascinant, poderosa, bellíssima i perillosa. Una ciutat que no arribava als 150.000 habitants però que era la capital d'una república poderosa econòmicament i comercialment, en les arts i en la guerra. Una ciutat cèlebre, amb multitud de visitants il·lustres d'arreu del món, que oferia entreteniment i experiències fortes, però també seu d'un estat policial ple d'intrigues i fortament vigilat per les autoritats. I un dels grans atractius de la ciutat era la seva frenètica activitat musical: òpera, els millors cantants i instrumentistes, i els creadors més innovadors del continent. És indestriable la música que feia Vivaldi d'aquest escenari fabulós on va sorgir.
En aquest capítol podeu escoltar: Cinc concerts de l'op. 8 "Il cimento dell'armonia e dell'invenzione": "La tempesta di mare", "Il piacere", "La caccia", el Concert núm. 9 per a oboè RV454 i el Concert núm. 12 per a oboè RV449. Antonio Vivaldi (1678-1741) va néixer i va viure gairebé tota la vida en una ciutat fascinant, poderosa, bellíssima i perillosa. Una ciutat que no arribava als 150.000 habitants però que era la capital d'una república poderosa econòmicament i comercialment, en les arts i en la guerra. Una ciutat cèlebre, amb multitud de visitants il·lustres d'arreu del món, que oferia entreteniment i experiències fortes, però també seu d'un estat policial ple d'intrigues i fortament vigilat per les autoritats. I un dels grans atractius de la ciutat era la seva frenètica activitat musical: òpera, els millors cantants i instrumentistes, i els creadors més innovadors del continent. És indestriable la música que feia Vivaldi d'aquest escenari fabulós on va sorgir.
En aquest capítol podeu escoltar: "Les quatre estacions" (quatre primers concerts de l'op. 8 "Il cimento dell'armonia e dell'invenzione"). Antonio Vivaldi (1678-1741) va néixer i va viure gairebé tota la vida en una ciutat fascinant, poderosa, bellíssima i perillosa. Una ciutat que no arribava als 150.000 habitants però que era la capital d'una república poderosa econòmicament i comercialment, en les arts i en la guerra. Una ciutat cèlebre, amb multitud de visitants il·lustres d'arreu del món, que oferia entreteniment i experiències fortes, però també seu d'un estat policial ple d'intrigues i fortament vigilat per les autoritats. I un dels grans atractius de la ciutat era la seva frenètica activitat musical: òpera, els millors cantants i instrumentistes, i els creadors més innovadors del continent. És indestriable la música que feia Vivaldi d'aquest escenari fabulós on va sorgir.
En aquest capítol podeu escoltar: selecció de concerts de l'op. 4 "La stravaganza". Antonio Vivaldi (1678-1741) va néixer i va viure gairebé tota la vida en una ciutat fascinant, poderosa, bellíssima i perillosa. Una ciutat que no arribava als 150.000 habitants, però que era la capital d'una república poderosa econòmicament i comercialment, en les arts i en la guerra. Una ciutat cèlebre, amb multitud de visitants il·lustres d'arreu del món, que oferia entreteniment i experiències fortes, però també seu d'un estat policial ple d'intrigues i fortament vigilat per les autoritats. I un dels grans atractius de la ciutat era la seva frenètica activitat musical: òpera, els millors cantants i instrumentistes, i els creadors més innovadors del continent. És indestriable la música que feia Vivaldi d'aquest escenari fabulós on va sorgir.
En aquest capítol podeu escoltar: selecció de concerts de l'op. 3 "L'estro armonico". Antonio Vivaldi (1678-1741) va néixer i va viure gairebé tota la vida en una ciutat fascinant, poderosa, bellíssima i perillosa. Una ciutat que no arribava als 150.000 habitants però que era la capital d'una república poderosa econòmicament i comercialment, en les arts i en la guerra. Una ciutat cèlebre, amb multitud de visitants il·lustres d'arreu del món, que oferia entreteniment i experiències fortes, però també seu d'un estat policial ple d'intrigues i fortament vigilat per les autoritats. I un dels grans atractius de la ciutat era la seva frenètica activitat musical: òpera, els millors cantants i instrumentistes, i els creadors més innovadors del continent. És indestriable la música que feia Vivaldi d'aquest escenari fabulós on va sorgir.
En aquest capítol podeu escoltar: "Das Lied von der Erde" (moviments 1, 2 i 3); Simfonia núm. 10 (Adagio). Els últims anys en la vida de Gustav Mahler (1860-1911) van ser molt excitants i agitats, però van acabar de forma prematura i dramàtica per la mala salut del seu cor. Encara a Viena va completar la seva descomunal vuitena simfonia, que es va estrenar pocs mesos abans de la seva mort i va ser l'última obra que va dirigir. Mentrestant, va arribar al zenit de la seva carrera com a director a Nova York, al capdavant del MET i de la Filharmònica. La maledicció de la novena simfonia no el va espantar, però la desena va quedar incompleta en morir el 18 de maig del 1911. Les obres d'aquesta època depassen els límits formals i estètics, i són una reflexió sobre l'existència humana, la natura, l'amor i la mort.
En aquest capítol podeu escoltar: "Das Lied von der Erde" (El cant de la terra), (moviments 4, 5 i 6). Els últims anys en la vida de Gustav Mahler (1860-1911) van ser molt excitants i agitats, però van acabar de forma prematura i dramàtica per la mala salut del seu cor. Encara a Viena va completar la seva descomunal vuitena simfonia, que es va estrenar pocs mesos abans de la seva mort i va ser l'última obra que va dirigir. Mentrestant, va arribar al zenit de la seva carrera com a director a Nova York, al capdavant del MET i de la Filharmònica. La maledicció de la novena simfonia no el va espantar, però la desena va quedar incompleta en morir el 18 de maig del 1911. Les obres d'aquesta època depassen els límits formals i estètics, i són una reflexió sobre l'existència humana, la natura, l'amor i la mort.
En aquest capítol podeu escoltar: Simfonia núm. 9 (primer i tercer moviments). Els últims anys en la vida de Gustav Mahler (1860-1911) van ser molt excitants i agitats, però van acabar de forma prematura i dramàtica per la mala salut del seu cor. Encara a Viena va completar la seva descomunal vuitena simfonia, que es va estrenar pocs mesos abans de la seva mort i va ser l'última obra que va dirigir. Mentrestant, va arribar al zenit de la seva carrera com a director a Nova York, al capdavant del MET i de la Filharmònica. La maledicció de la novena simfonia no el va espantar, però la desena va quedar incompleta en morir el 18 de maig del 1911. Les obres d'aquesta època depassen els límits formals i estètics, i són una reflexió sobre l'existència humana, la natura, l'amor i la mort.
En aquest capítol podeu escoltar: Simfonia núm. 8, "Simfonia dels mil" (segona part). Els últims anys en la vida de Gustav Mahler (1860-1911) van ser molt excitants i agitats, però van acabar de forma prematura i dramàtica per la mala salut del seu cor. Encara a Viena va completar la seva descomunal vuitena simfonia, que es va estrenar pocs mesos abans de la seva mort i va ser l'última obra que va dirigir. Mentrestant, va arribar al zenit de la seva carrera com a director a Nova York, al capdavant del MET i de la Filharmònica. La maledicció de la novena simfonia no el va espantar, però la desena va quedar incompleta en morir el 18 de maig del 1911. Les obres d'aquesta època depassen els límits formals i estètics, i són una reflexió sobre l'existència humana, la natura, l'amor i la mort.
En aquest capítol podeu escoltar: Simfonia núm. 8, "Simfonia dels mil" (primera part). Els últims anys en la vida de Gustav Mahler (1860-1911) van ser molt excitants i agitats, però van acabar de forma prematura i dramàtica per la mala salut del seu cor. Encara a Viena va completar la seva descomunal vuitena simfonia, que es va estrenar pocs mesos abans de la seva mort i va ser l'última obra que va dirigir. Mentrestant, va arribar al zenit de la seva carrera com a director a Nova York, al capdavant del MET i de la Filharmònica. La maledicció de la novena simfonia no el va espantar, però la desena va quedar incompleta en morir el 18 de maig del 1911. Les obres d'aquesta època depassen els límits formals i estètics, i són una reflexió sobre l'existència humana, la natura, l'amor i la mort.
En aquest capítol podeu escoltar: Oratori de Pasqua, BWV249. Quan Johann Sebastian Bach (1685-1750) va entrar, el mes de març del 1708, a la cort de Weimar com a organista i director musical, va començar a compondre cantates per a festivitats assenyalades del calendari litúrgic. La descoberta del repertori italià que rodava per Europa (Vivaldi, Corelli, Albinoni...) el va portar a incloure àries i recitatius en les seves cantates. Però va ser en arribar a Leipzig, on Bach es va establir el maig del 1723, quan va incrementar la seva producció de cantates i música religiosa, i d'on sortiran els fruits més esplendorosos del repertori. El temps de Pasqua exigia la composició de cantates de caràcter festiu per a tres dies consecutius, i aquesta setmana les escoltarem totes.
En aquest capítol podeu escoltar: Cantata BWV6 "Bleib bei uns, denn es will Abend werden"; Cantata BWV134 "Ein Herz, das seinem Jesum lebend Weiss". Quan Johann Sebastian Bach (1685-1750) va entrar, el mes de març del 1708, a la cort de Weimar com a organista i director musical, va començar a compondre cantates per a festivitats assenyalades del calendari litúrgic. La descoberta del repertori italià que rodava per Europa (Vivaldi, Corelli, Albinoni...) el va portar a incloure àries i recitatius en les seves cantates. Però va ser en arribar a Leipzig, on Bach es va establir el maig del 1723, quan va incrementar la seva producció de cantates i música religiosa, i d'on sortiran els fruits més esplendorosos del repertori. El temps de Pasqua exigia la composició de cantates de caràcter festiu per a tres dies consecutius, i aquesta setmana les escoltarem totes.
En aquest capítol podeu escoltar: Cantata BWV66 "Erfreut euch ihr Herzen"; Cantata BWV145 "Ich lebe, mein Herze, zu deinem Ergötzen". Quan Johann Sebastian Bach (1685-1750) va entrar, el mes de març de 1708, a la cort de Weimar com a organista i director musical, va començar a compondre cantates per a festivitats assenyalades del calendari litúrgic. La descoberta del repertori italià que rodava per Europa (Vivaldi, Corelli, Albinoni...) el va portar a incloure àries i recitatius en les seves cantates. Però va ser en arribar a Leipzig, on Bach es va establir el maig de 1723, quan va incrementar la seva producció de cantates i música religiosa, i d'on sortiran els fruits més esplendorosos del repertori. El temps de Pasqua exigia la composició de cantates de caràcter festiu per a tres dies consecutius, i aquesta setmana les escoltarem totes.
En aquest capítol podeu escoltar: Cantata BWV4 "Christ lag in Todesbanden"; Cantata BWV31 "Der Himmel lacht, die Erde jubiliert". Quan Johann Sebastian Bach (1685-1750) va entrar, el mes de març de 1708, a la cort de Weimar com a organista i director musical, va començar a compondre cantates per a festivitats assenyalades del calendari litúrgic. La descoberta del repertori italià que rodava per Europa (Vivaldi, Corelli, Albinoni...) el va portar a incloure àries i recitatius en les seves cantates. Però va ser en arribar a Leipzig, on Bach es va establir el maig de 1723, quan va incrementar la seva producció de cantates i música religiosa, i d'on sortiran els fruits més esplendorosos del repertori. El temps de Pasqua exigia la composició de cantates de caràcter festiu per a tres dies consecutius, i aquesta setmana les escoltarem totes.
En aquest capítol podeu escoltar: Cantata BWV1 "Wie Schön Leuchtet der Morgenstern"; Cantata BWV182 "Himmelkönig, sei willkommen". Quan Johann Sebastian Bach (1685-1750) va entrar, el mes de març de 1708, a la cort de Weimar com a organista i director musical, va començar a compondre cantates per a festivitats assenyalades del calendari litúrgic. La descoberta del repertori italià que rodava per Europa (Vivaldi, Corelli, Albinoni...) el va portar a incloure àries i recitatius en les seves cantates. Però va ser en arribar a Leipzig, on Bach es va establir el maig de 1723, quan va incrementar la seva producció de cantates i música religiosa, i d'on sortiran els fruits més esplendorosos del repertori. El temps de Pasqua exigia la composició de cantates de caràcter festiu per a tres dies consecutius, i aquesta setmana les escoltarem totes.
En aquest capítol podeu escoltar: "Música callada", 4t; "Cinc melodies sobre textos de Paul Valéry"; "Cançó i dansa num. 13", per a guitarra; "L'ocell daurat", cantata infantil (selecció); "Ball rodó", per a cor mixt. La Segona Guerra Mundial i la invasió nazi de París van obligar Frederic Mompou (1893-1987) a tornar cap a Barcelona fugint del conflicte bèl·lic. Després d'uns anys de sequera creativa, va tornar a compondre esperonat per les amistats catalanes i especialment per la coneixença d'una pianista jove i brillant, Carmen Bravo, que acabaria sent la seva esposa l'any 1957. En aquests anys foscos i àrids de la dictadura, Mompou es refugia en la creació i inicia una etapa caracteritzada per l'austeritat, per l'ascetisme, per la idea del "recomençament", amb els grans místics com a inspiració: "sóc un homen de poques paraules, i un músic de poques notes". I el cim d'aquest pensament sonor, silenciós i recollit, són els quatre volums de la Música callada.
En aquest capítol podeu escoltar: "Improperis", oratori per a baríton solista, cor mixt i orquestra; "Música callada", 3r quadern. La Segona Guerra Mundial i la invasió nazi de París van obligar Frederic Mompou (1893-1987) a tornar cap a Barcelona, fugint del conflicte bèl·lic. Després d'uns anys de sequera creativa, va tornar a compondre esperonat per les amistats catalanes i especialment per la coneixença d'una pianista jove i brillant, Carmen Bravo, que acabaria sent la seva esposa l'any 1957. En aquests anys foscos i àrids de la dictadura, Mompou es refugia en la creació i inicia una etapa caracteritzada per l'austeritat, per l'ascetisme, per la idea del "recomençament", amb els grans místics com a inspiració: "Soc un homen de poques paraules, i un músic de poques notes". I el cim d'aquest pensament sonor, silenciós i recollit són els quatre volums de la "Música callada".
En aquest capítol podeu escoltar: Preludi núm. 12; "Suite compostelana", per a guitarra; "Música callada", 2n quadern. La Segona Guerra Mundial i la invasió nazi de París van obligar Frederic Mompou (1893-1987) a tornar cap a Barcelona, fugint del conflicte bèl·lic. Després d'uns anys de sequera creativa, va tornar a compondre esperonat per les amistats catalanes i especialment per la coneixença d'una pianista jove i brillant, Carmen Bravo, que acabaria sent la seva esposa l'any 1957. En aquests anys foscos i àrids de la dictadura, Mompou es refugia en la creació i inicia una etapa caracteritzada per l'austeritat, per l'ascetisme, per la idea del "recomençament", amb els grans místics com a inspiració: "Soc un homen de poques paraules, i un músic de poques notes". I el cim d'aquest pensament sonor, silenciós i recollit són els quatre volums de la "Música callada".
En aquest capítol podeu escoltar: "Berceuse"; "Cantar del alma"; Preludi núm. 11; "Dues cantigues d'Alfons X el Savi"; "Carros de Galicia"; "Ave Maria"; "Música callada", 1r quadern. La Segona Guerra Mundial i la invasió nazi de París van obligar Frederic Mompou (1893-1987) a tornar cap a Barcelona, fugint del conflicte bèl·lic. Després d'uns anys de sequera creativa, va tornar a compondre esperonat per les amistats catalanes i especialment per la coneixença d'una pianista jove i brillant, Carmen Bravo, que acabaria sent la seva esposa l'any 1957. En aquests anys foscos i àrids de la dictadura, Mompou es refugia en la creació i inicia una etapa caracteritzada per l'austeritat, per l'ascetisme, per la idea del "recomençament", amb els grans místics com a inspiració: "Soc un homen de poques paraules, i un músic de poques notes". I el cim d'aquest pensament sonor, silenciós i recollit són els quatre volums de la "Música callada".
En aquest capítol podeu escoltar: Quatre Preludis; "Comptines"; "Combat del somni"; "Paisatges". La Segona Guerra Mundial i la invasió nazi de París van obligar Frederic Mompou (1893-1987) a tornar cap a Barcelona, fugint del conflicte bèl·lic. Després d'uns anys de sequera creativa, va tornar a compondre esperonat per les amistats catalanes i especialment per la coneixença d'una pianista jove i brillant, Carmen Bravo, que acabaria sent la seva esposa l'any 1957. En aquests anys foscos i àrids de la dictadura, Mompou es refugia en la creació i inicia una etapa caracteritzada per l'austeritat, per l'ascetisme, per la idea del "recomençament", amb els grans místics com a inspiració: "Soc un homen de poques paraules, i un músic de poques notes". I el cim d'aquest pensament sonor, silenciós i recollit són els quatre volums de la "Música callada".
En aquest capítol podeu escoltar: "El príncep Ígor", òpera (obertura, pròleg, i final de l'acte IV). Aleksandr Borodín (1833-1887) va compaginar la seva carrera científica amb la música. Era doctor en química, va ser membre i professor de l'Acadèmia de Medicina de Sant Petersburg, però la música va estar present en la seva vida des de ben petit. De jove va conèixer Mussorgski i Balàkirev, que el van introduir en el cercle musical del nacionalisme rus que es va acabar convertint en el Grup dels Cinc, però ell es considerava un músic amateur, aficionat, "de diumenges". No obstant, les seves obres musicals eren molt valorades perquè tenien una categoria inqüestionable i un inequívoc alè rus. La seva producció és minsa però molt interessant, i hi destaquen dues magnífiques simfonies, dos quartets de corda excepcionals i una òpera, "El príncep Ígor", que és un referent de la música russa de tots els temps.
En aquest capítol podeu escoltar: "Danses polovtsianes" de l'òpera "El príncep Ígor"; Quartet de corda núm. 2, en re major. Aleksandr Borodín (1833-1887) va compaginar la seva carrera científica amb la música. Era doctor en química, va ser membre i professor de l'Acadèmia de Medicina de Sant Petersburg, però la música va estar present en la seva vida des de ben petit. De jove va conèixer Mussorgski i Balàkirev, que el van introduir en el cercle musical del nacionalisme rus que es va acabar convertint en el Grup dels Cinc, però ell es considerava un músic amateur, aficionat, "de diumenges". No obstant, les seves obres musicals eren molt valorades perquè tenien una categoria inqüestionable i un inequívoc alè rus. La seva producció és minsa però molt interessant, i hi destaquen dues magnífiques simfonies, dos quartets de corda excepcionals i una òpera, "El príncep Ígor", que és un referent de la música russa de tots els temps.
En aquest capítol podeu escoltar: Quartet de corda núm. 1, en la major; Romança per a baríton i orquestra. Aleksandr Borodín (1833-1887) va compaginar la seva carrera científica amb la música. Era doctor en química, va ser membre i professor de l'Acadèmia de Medicina de Sant Petersburg, però la música va estar present en la seva vida des de ben petit. De jove va conèixer Mussorgski i Balàkirev, que el van introduir en el cercle musical del nacionalisme rus que es va acabar convertint en el Grup dels Cinc, però ell es considerava un músic amateur, aficionat, "de diumenges". No obstant, les seves obres musicals eren molt valorades perquè tenien una categoria inqüestionable i un inequívoc alè rus. La seva producció és minsa però molt interessant, i hi destaquen dues magnífiques simfonies, dos quartets de corda excepcionals i una òpera, "El príncep Ígor", que és un referent de la música russa de tots els temps.
En aquest capítol podeu escoltar: Simfonia núm. 2, en si menor; "A les estepes de l'Àsia central". Aleksandr Borodín (1833-1887) va compaginar la seva carrera científica amb la música. Era doctor en química, va ser membre i professor de l'Acadèmia de Medicina de Sant Petersburg, però la música va estar present en la seva vida des de ben petit. De jove va conèixer Mussorgski i Balàkirev, que el van introduir en el cercle musical del nacionalisme rus que es va acabar convertint en el Grup dels Cinc, però ell es considerava un músic amateur, aficionat, "de diumenges". No obstant, les seves obres musicals eren molt valorades perquè tenien una categoria inqüestionable i un inequívoc alè rus. La seva producció és minsa però molt interessant, i hi destaquen dues magnífiques simfonies, dos quartets de corda excepcionals i una òpera, "El príncep Ígor", que és un referent de la música russa de tots els temps.
En aquest capítol podeu escoltar: Simfonia núm. 1, en mi bemoll major; "Casa nostra i casa vostra", ària per a mezzo i orquestra. Aleksandr Borodín (1833-1887) va compaginar la seva carrera científica amb la música. Era doctor en química, va ser membre i professor de l'Acadèmia de Medicina de Sant Petersburg, però la música va estar present en la seva vida des de ben petit. De jove va conèixer Mussorgski i Balàkirev, que el van introduir en el cercle musical del nacionalisme rus que es va acabar convertint en el Grup dels Cinc, però ell es considerava un músic amateur, aficionat, "de diumenges". No obstant, les seves obres musicals eren molt valorades perquè tenien una categoria inqüestionable i un inequívoc alè rus. La seva producció és minsa però molt interessant, i hi destaquen dues magnífiques simfonies, dos quartets de corda excepcionals i una òpera, "El príncep Ígor", que és un referent de la música russa de tots els temps.