TOTS ELS ÀUDIOS

  • Elgar, els sons de l'imperi britànic (5/5)
    Escolta àudio

    Elgar, els sons de l'imperi britànic (5/5)

    Avui hem sentit: Obertura "Cockaigne", op. 40; Marxes de Pompa i Circumstància núms. 1, 2, 3 i 4; "Introducció i Allegro", per a quartet de corda i orquestra de corda, op. 47. Edward Elgar (1857-1934) està considerat un dels compositors anglesos més importants de la història, i la seva música s'associa freqüentment a l'esplendor de l'època victoriana, i a la grandesa i el poder de l'imperi britànic, que aleshores vivia els moments de màxima expansió, orgull i optimisme. Però Elgar va sorgir d'un món musical de províncies, humil i modest, era catòlic, va començar a escriure de gran, i no es va consagrar fins als quaranta anys. I, més enllà de les obres de caràcter patriòtic i nacionalista, va ser un brillant compositor d'obres orquestrals que mostren un desplegament sonor sumptuós i alhora subtil, grandiloqüent però refinat, i amb un talent especial per a la música coral.

    Avui hem sentit: Obertura "Cockaigne", op. 40; Marxes de Pompa i Circumstància núms. 1, 2, 3 i 4; "Introducció i Allegro", per a quartet de corda i orquestra de corda, op. 47. Edward Elgar (1857-1934) està considerat un dels compositors anglesos més importants de la història, i la seva música s'associa freqüentment a l'esplendor de l'època victoriana, i a la grandesa i el poder de l'imperi britànic, que aleshores vivia els moments de màxima expansió, orgull i optimisme. Però Elgar va sorgir d'un món musical de províncies, humil i modest, era catòlic, va començar a escriure de gran, i no es va consagrar fins als quaranta anys. I, més enllà de les obres de caràcter patriòtic i nacionalista, va ser un brillant compositor d'obres orquestrals que mostren un desplegament sonor sumptuós i alhora subtil, grandiloqüent però refinat, i amb un talent especial per a la música coral.

  • Elgar, els sons de l'imperi britànic (4/5)
    Escolta àudio

    Elgar, els sons de l'imperi britànic (4/5)

    Avui hem sentit: "El somni de Gerontius", oratori (selecció). Edward Elgar (1857-1934) està considerat un dels compositors anglesos més importants de la història, i la seva música s'associa freqüentment a l'esplendor de l'època victoriana, i a la grandesa i el poder de l'imperi britànic, que aleshores vivia els moments de màxima expansió, orgull i optimisme. Però Elgar va sorgir d'un món musical de províncies, humil i modest, era catòlic, va començar a escriure de gran, i no es va consagrar fins als quaranta anys. I, més enllà de les obres de caràcter patriòtic i nacionalista, va ser un brillant compositor d'obres orquestrals que mostren un desplegament sonor sumptuós i alhora subtil, grandiloqüent però refinat, i amb un talent especial per a la música coral.

    Avui hem sentit: "El somni de Gerontius", oratori (selecció). Edward Elgar (1857-1934) està considerat un dels compositors anglesos més importants de la història, i la seva música s'associa freqüentment a l'esplendor de l'època victoriana, i a la grandesa i el poder de l'imperi britànic, que aleshores vivia els moments de màxima expansió, orgull i optimisme. Però Elgar va sorgir d'un món musical de províncies, humil i modest, era catòlic, va començar a escriure de gran, i no es va consagrar fins als quaranta anys. I, més enllà de les obres de caràcter patriòtic i nacionalista, va ser un brillant compositor d'obres orquestrals que mostren un desplegament sonor sumptuós i alhora subtil, grandiloqüent però refinat, i amb un talent especial per a la música coral.

  • Elgar, els sons de l'imperi britànic (3/5)
    Escolta àudio

    Elgar, els sons de l'imperi britànic (3/5)

    Avui hem sentit: "Te Deum i Benedictus", per a cor, orgue i orquestra, op. 34; "Sea pictures", cinc cançons per a mezzosoprano i orquestra, op. 37. Edward Elgar (1857-1934) està considerat un dels compositors anglesos més importants de la història, i la seva música s'associa freqüentment a l'esplendor de l'època victoriana, i a la grandesa i el poder de l'imperi britànic, que aleshores vivia els moments de màxima expansió, orgull i optimisme. Però Elgar va sorgir d'un món musical de províncies, humil i modest, era catòlic, va començar a escriure de gran, i no es va consagrar fins als quaranta anys. I, més enllà de les obres de caràcter patriòtic i nacionalista, va ser un brillant compositor d'obres orquestrals que mostren un desplegament sonor sumptuós i alhora subtil, grandiloqüent però refinat, i amb un talent especial per a la música coral.

    Avui hem sentit: "Te Deum i Benedictus", per a cor, orgue i orquestra, op. 34; "Sea pictures", cinc cançons per a mezzosoprano i orquestra, op. 37. Edward Elgar (1857-1934) està considerat un dels compositors anglesos més importants de la història, i la seva música s'associa freqüentment a l'esplendor de l'època victoriana, i a la grandesa i el poder de l'imperi britànic, que aleshores vivia els moments de màxima expansió, orgull i optimisme. Però Elgar va sorgir d'un món musical de províncies, humil i modest, era catòlic, va començar a escriure de gran, i no es va consagrar fins als quaranta anys. I, més enllà de les obres de caràcter patriòtic i nacionalista, va ser un brillant compositor d'obres orquestrals que mostren un desplegament sonor sumptuós i alhora subtil, grandiloqüent però refinat, i amb un talent especial per a la música coral.

  • Elgar, els sons de l'imperi britànic (2/5)
    Escolta àudio

    Elgar, els sons de l'imperi britànic (2/5)

    Avui hem sentit: "Chanson de nuit" i "Chanson du matin", op. 15; Variacions Enigma, op. 36. Edward Elgar (1857-1934) està considerat un dels compositors anglesos més importants de la història, i la seva música s'associa freqüentment a l'esplendor de l'època victoriana, i a la grandesa i el poder de l'imperi britànic, que aleshores vivia els moments de màxima expansió, orgull i optimisme. Però Elgar va sorgir d'un món musical de províncies, humil i modest, era catòlic, va començar a escriure de gran, i no es va consagrar fins als quaranta anys. I, més enllà de les obres de caràcter patriòtic i nacionalista, va ser un brillant compositor d'obres orquestrals que mostren un desplegament sonor sumptuós i alhora subtil, grandiloqüent però refinat, i amb un talent especial per a la música coral.

    Avui hem sentit: "Chanson de nuit" i "Chanson du matin", op. 15; Variacions Enigma, op. 36. Edward Elgar (1857-1934) està considerat un dels compositors anglesos més importants de la història, i la seva música s'associa freqüentment a l'esplendor de l'època victoriana, i a la grandesa i el poder de l'imperi britànic, que aleshores vivia els moments de màxima expansió, orgull i optimisme. Però Elgar va sorgir d'un món musical de províncies, humil i modest, era catòlic, va començar a escriure de gran, i no es va consagrar fins als quaranta anys. I, més enllà de les obres de caràcter patriòtic i nacionalista, va ser un brillant compositor d'obres orquestrals que mostren un desplegament sonor sumptuós i alhora subtil, grandiloqüent però refinat, i amb un talent especial per a la música coral.

  • Elgar, els sons de l'imperi britànic (1/5)
    Escolta àudio

    Elgar, els sons de l'imperi britànic (1/5)

    Avui hem sentit: "Ave verum"; "Salut d'amour" per a violí i piano, op. 12; Serenata per a cordes, en mi menor, op. 20; "Escenes de les terres altes bavareses", per a cor i piano, op. 27. Edward Elgar (1857-1934) està considerat un dels compositors anglesos més importants de la història, i la seva música s'associa freqüentment a l'esplendor de l'època victoriana i a la grandesa i el poder de l'imperi britànic, que aleshores vivia els moments de màxima expansió, orgull i optimisme. Però Elgar va sorgir d'un món musical de províncies, humil i modest, era catòlic, va començar a escriure de gran, i no es va consagrar fins als quaranta anys. I més enllà de les obres de caràcter patriòtic i nacionalista, va ser un brillant compositor d'obres orquestrals que mostren un desplegament sonor sumptuós i alhora subtil, grandiloqüent però refinat, i amb un talent especial per a la música coral.

    Avui hem sentit: "Ave verum"; "Salut d'amour" per a violí i piano, op. 12; Serenata per a cordes, en mi menor, op. 20; "Escenes de les terres altes bavareses", per a cor i piano, op. 27. Edward Elgar (1857-1934) està considerat un dels compositors anglesos més importants de la història, i la seva música s'associa freqüentment a l'esplendor de l'època victoriana i a la grandesa i el poder de l'imperi britànic, que aleshores vivia els moments de màxima expansió, orgull i optimisme. Però Elgar va sorgir d'un món musical de províncies, humil i modest, era catòlic, va començar a escriure de gran, i no es va consagrar fins als quaranta anys. I més enllà de les obres de caràcter patriòtic i nacionalista, va ser un brillant compositor d'obres orquestrals que mostren un desplegament sonor sumptuós i alhora subtil, grandiloqüent però refinat, i amb un talent especial per a la música coral.

  • Mozart a Viena: l'any crucial de 1786 (5/5)
    Escolta àudio

    Mozart a Viena: l'any crucial de 1786 (5/5)

    Avui hem sentit: Quartet amb piano núm. 2 en mi bemoll major, K493 (selecció); Trio per a clarinet, viola i piano, en mi bemoll major K498, "Trio Kegelstatt"; Quartet de corda núm. 20, en re major, K499 "Quartet Hofmeister". Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) es va instal·lar a la ciutat de Viena el 1781, i l'any següent es va casar amb Constance Weber. Aquells primers anys a la capital austríaca van ser feliços i molt fructífers, però les coses es van començar a torçar l'any 1786: el seu caràcter excessivament franc desperta gelosies i enveges, se li multipliquen els enemics, li organitzen boicots, comença a perdre el favor del públic, el seu matrimoni va de mal borràs, se li moren dos fills, se'l mengen els deutes, i el mateix emperador se'l comença a mirar de reüll. Mozart cau en desgràcia però la seva producció continua sent portentosa i crea autèntiques obres mestres, com els concerts per a piano o l'òpera "Les noces de Fígaro". Aquest any suposa un gir crucial en la seva vida.

    Avui hem sentit: Quartet amb piano núm. 2 en mi bemoll major, K493 (selecció); Trio per a clarinet, viola i piano, en mi bemoll major K498, "Trio Kegelstatt"; Quartet de corda núm. 20, en re major, K499 "Quartet Hofmeister". Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) es va instal·lar a la ciutat de Viena el 1781, i l'any següent es va casar amb Constance Weber. Aquells primers anys a la capital austríaca van ser feliços i molt fructífers, però les coses es van començar a torçar l'any 1786: el seu caràcter excessivament franc desperta gelosies i enveges, se li multipliquen els enemics, li organitzen boicots, comença a perdre el favor del públic, el seu matrimoni va de mal borràs, se li moren dos fills, se'l mengen els deutes, i el mateix emperador se'l comença a mirar de reüll. Mozart cau en desgràcia però la seva producció continua sent portentosa i crea autèntiques obres mestres, com els concerts per a piano o l'òpera "Les noces de Fígaro". Aquest any suposa un gir crucial en la seva vida.

  • Mozart a Viena: l'any crucial de 1786 (4/5)
    Escolta àudio

    Mozart a Viena: l'any crucial de 1786 (4/5)

    Avui hem sentit: "Le Nozze di Figaro" opera buffa, K492 (selecció). Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) es va instal·lar a la ciutat de Viena el 1781, i l'any següent es va casar amb Constance Weber. Aquells primers anys a la capital austríaca van ser feliços i molt fructífers, però les coses es van començar a torçar l'any 1786: el seu caràcter excessivament franc desperta gelosies i enveges, se li multipliquen els enemics, li organitzen boicots, comença a perdre el favor del públic, el seu matrimoni va de mal borràs, se li moren dos fills, se'l mengen els deutes, i el mateix emperador se'l comença a mirar de reüll. Mozart cau en desgràcia però la seva producció segueix sent portentosa i crea autèntiques obres mestres, com els Concerts per a piano o l'òpera "Le nozze di Figaro". Aquest any suposa un gir crucial en la seva vida.

    Avui hem sentit: "Le Nozze di Figaro" opera buffa, K492 (selecció). Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) es va instal·lar a la ciutat de Viena el 1781, i l'any següent es va casar amb Constance Weber. Aquells primers anys a la capital austríaca van ser feliços i molt fructífers, però les coses es van començar a torçar l'any 1786: el seu caràcter excessivament franc desperta gelosies i enveges, se li multipliquen els enemics, li organitzen boicots, comença a perdre el favor del públic, el seu matrimoni va de mal borràs, se li moren dos fills, se'l mengen els deutes, i el mateix emperador se'l comença a mirar de reüll. Mozart cau en desgràcia però la seva producció segueix sent portentosa i crea autèntiques obres mestres, com els Concerts per a piano o l'òpera "Le nozze di Figaro". Aquest any suposa un gir crucial en la seva vida.

  • Mozart a Viena: l'any crucial de 1786 (3/5)
    Escolta àudio

    Mozart a Viena: l'any crucial de 1786 (3/5)

    Avui hem sentit: Dos cants maçònics per a solista i cor masculí; Adagio per a dos clarinets i tres corni di bassetto, K411; Concert per a piano i orquestra núm. 24, en do menor, K491. Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) es va instal·lar a la ciutat de Viena el 1781, i l'any següent es va casar amb Constance Weber. Aquells primers anys a la capital austríaca van ser feliços i molt fructífers, però les coses es van començar a torçar l'any 1786: el seu caràcter excessivament franc desperta gelosies i enveges, se li multipliquen els enemics, li organitzen boicots, comença a perdre el favor del públic, el seu matrimoni va de mal borràs, se li moren dos fills, se'l mengen els deutes, i el mateix emperador se'l comença a mirar de reüll. Mozart cau en desgràcia però la seva producció continua sent portentosa i crea autèntiques obres mestres, com els concerts per a piano o l'òpera "Les noces de Fígaro". Aquest any suposa un gir crucial en la seva vida.

    Avui hem sentit: Dos cants maçònics per a solista i cor masculí; Adagio per a dos clarinets i tres corni di bassetto, K411; Concert per a piano i orquestra núm. 24, en do menor, K491. Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) es va instal·lar a la ciutat de Viena el 1781, i l'any següent es va casar amb Constance Weber. Aquells primers anys a la capital austríaca van ser feliços i molt fructífers, però les coses es van començar a torçar l'any 1786: el seu caràcter excessivament franc desperta gelosies i enveges, se li multipliquen els enemics, li organitzen boicots, comença a perdre el favor del públic, el seu matrimoni va de mal borràs, se li moren dos fills, se'l mengen els deutes, i el mateix emperador se'l comença a mirar de reüll. Mozart cau en desgràcia però la seva producció continua sent portentosa i crea autèntiques obres mestres, com els concerts per a piano o l'òpera "Les noces de Fígaro". Aquest any suposa un gir crucial en la seva vida.

  • Mozart a Viena: l'any crucial de 1786 (2/5)
    Escolta àudio

    Mozart a Viena: l'any crucial de 1786 (2/5)

    Avui hem sentit: "Der Schuaspieldirektor", singspiel. Concert per a piano i orquestra núm. 23, en la major, K488. Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) es va instal·lar a la ciutat de Viena el 1781, i l'any següent es va casar amb Constance Weber. Aquells primers anys a la capital austríaca van ser feliços i molt fructífers, però les coses es van començar a torçar l'any 1786: el seu caràcter excessivament franc desperta gelosies i enveges, se li multipliquen els enemics, li organitzen boicots, comença a perdre el favor del públic, el seu matrimoni va de mal borràs, se li moren dos fills, se'l mengen els deutes, i el mateix emperador se'l comença a mirar de reüll. Mozart cau en desgràcia però la seva producció segueix sent portentosa i crea autèntiques obres mestres, com els Concerts per a piano o l'òpera "Les noces de Fígaro". Aquest any suposa un gir crucial en la seva vida.

    Avui hem sentit: "Der Schuaspieldirektor", singspiel. Concert per a piano i orquestra núm. 23, en la major, K488. Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) es va instal·lar a la ciutat de Viena el 1781, i l'any següent es va casar amb Constance Weber. Aquells primers anys a la capital austríaca van ser feliços i molt fructífers, però les coses es van començar a torçar l'any 1786: el seu caràcter excessivament franc desperta gelosies i enveges, se li multipliquen els enemics, li organitzen boicots, comença a perdre el favor del públic, el seu matrimoni va de mal borràs, se li moren dos fills, se'l mengen els deutes, i el mateix emperador se'l comença a mirar de reüll. Mozart cau en desgràcia però la seva producció segueix sent portentosa i crea autèntiques obres mestres, com els Concerts per a piano o l'òpera "Les noces de Fígaro". Aquest any suposa un gir crucial en la seva vida.

  • Mozart a Viena: l'any crucial de 1786 (1/5)
    Escolta àudio

    Mozart a Viena: l'any crucial de 1786 (1/5)

    Avui hem sentit: Sonata per a violí i piano en mi bemoll major, K481; Concert per a piano núm. 22, en mi bemoll major, op. 482. Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) es va instal·lar a la ciutat de Viena el 1781, i l'any següent es va casar amb Constance Weber. Aquells primers anys a la capital austríaca van ser feliços i molt fructífers, però les coses es van començar a torçar l'any 1786: el seu caràcter excessivament franc desperta gelosies i enveges, se li multipliquen els enemics, li organitzen boicots, comença a perdre el favor del públic, el seu matrimoni va de mal borràs, se li moren dos fills, se'l mengen els deutes, i el mateix emperador se'l comença a mirar de reüll. Mozart cau en desgràcia però la seva producció continua sent portentosa i crea autèntiques obres mestres, com els Concerts per a piano o l'òpera "Les noces de Fígaro". Aquest any suposa un gir crucial en la seva vida.

    Avui hem sentit: Sonata per a violí i piano en mi bemoll major, K481; Concert per a piano núm. 22, en mi bemoll major, op. 482. Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) es va instal·lar a la ciutat de Viena el 1781, i l'any següent es va casar amb Constance Weber. Aquells primers anys a la capital austríaca van ser feliços i molt fructífers, però les coses es van començar a torçar l'any 1786: el seu caràcter excessivament franc desperta gelosies i enveges, se li multipliquen els enemics, li organitzen boicots, comença a perdre el favor del públic, el seu matrimoni va de mal borràs, se li moren dos fills, se'l mengen els deutes, i el mateix emperador se'l comença a mirar de reüll. Mozart cau en desgràcia però la seva producció continua sent portentosa i crea autèntiques obres mestres, com els Concerts per a piano o l'òpera "Les noces de Fígaro". Aquest any suposa un gir crucial en la seva vida.

  • Skriabin, visionari o geni extravagant (5/5)
    Escolta àudio

    Skriabin, visionari o geni extravagant (5/5)

    Avui hem sentit: Prometeu, el poema del foc, op. 60; "Mysterium" (fragments). Alexandr Skriabin (1872-1915) és un dels compositors més singulars i revolucionaris de la història. La seva producció, al principi exclusivament pianística, arrenca d'un romanticisme exacerbat, amb Chopin i Liszt com a referents, i evoluciona cap a un món orquestral d'atonalisme lliure, amb subtileses harmòniques i tímbriques que ratllen l'extravagància o la genialitat, i que en les seves obres més emblemàtiques busquen la sinestèsia entre sons i colors. Skriabin va impregnar les seves obres de maduresa d'un alè filosòfic i místic, gairebé esotèric, amb la pretensió que el seu art sonor provoqués la transformació espiritual dels oients i els conduís a un èxtasi col·lectiu, i tot a través d'una experiència que implicava tots els sentits, amb sons, llums, olors i colors, en una mena de litúrgia mística.

    Avui hem sentit: Prometeu, el poema del foc, op. 60; "Mysterium" (fragments). Alexandr Skriabin (1872-1915) és un dels compositors més singulars i revolucionaris de la història. La seva producció, al principi exclusivament pianística, arrenca d'un romanticisme exacerbat, amb Chopin i Liszt com a referents, i evoluciona cap a un món orquestral d'atonalisme lliure, amb subtileses harmòniques i tímbriques que ratllen l'extravagància o la genialitat, i que en les seves obres més emblemàtiques busquen la sinestèsia entre sons i colors. Skriabin va impregnar les seves obres de maduresa d'un alè filosòfic i místic, gairebé esotèric, amb la pretensió que el seu art sonor provoqués la transformació espiritual dels oients i els conduís a un èxtasi col·lectiu, i tot a través d'una experiència que implicava tots els sentits, amb sons, llums, olors i colors, en una mena de litúrgia mística.

  • Skriabin, visionari o geni extravagant (4/5)
    Escolta àudio

    Skriabin, visionari o geni extravagant (4/5)

    Avui hem sentit: Sonata per a piano núm. 4 en Fa# major, op. 30; Simfonia núm. 3 en do menor, op. 43 (2on i 3r moviments); Poema de l'èxtasi, op. 54. Alexandr Skriabin (1872-1915) és un dels compositors més singulars i revolucionaris de la història. La seva producció, al principi exclusivament pianística, arrenca d'un romanticisme exacerbat, amb Chopin i Liszt com a referents, i evoluciona cap a un món orquestral d'atonalisme lliure, amb subtileses harmòniques i tímbriques que ratllen l'extravagància o la genialitat, i que en les seves obres més emblemàtiques busquen la sinestèsia entre sons i colors. Skriabin va impregnar les seves obres de maduresa d'un alè filosòfic i místic, gairebé esotèric, amb la pretensió que el seu art sonor provoqués la transformació espiritual dels oients i els conduís a un èxtasi col·lectiu, i tot a través d'una experiència que implicava tots els sentits, amb sons, llums, olors i colors, en una mena de litúrgia mística.

    Avui hem sentit: Sonata per a piano núm. 4 en Fa# major, op. 30; Simfonia núm. 3 en do menor, op. 43 (2on i 3r moviments); Poema de l'èxtasi, op. 54. Alexandr Skriabin (1872-1915) és un dels compositors més singulars i revolucionaris de la història. La seva producció, al principi exclusivament pianística, arrenca d'un romanticisme exacerbat, amb Chopin i Liszt com a referents, i evoluciona cap a un món orquestral d'atonalisme lliure, amb subtileses harmòniques i tímbriques que ratllen l'extravagància o la genialitat, i que en les seves obres més emblemàtiques busquen la sinestèsia entre sons i colors. Skriabin va impregnar les seves obres de maduresa d'un alè filosòfic i místic, gairebé esotèric, amb la pretensió que el seu art sonor provoqués la transformació espiritual dels oients i els conduís a un èxtasi col·lectiu, i tot a través d'una experiència que implicava tots els sentits, amb sons, llums, olors i colors, en una mena de litúrgia mística.

  • Skriabin, visionari o geni extravagant (3/5)
    Escolta àudio

    Skriabin, visionari o geni extravagant (3/5)

    Avui hem sentit: Sonata per a piano núm. 3, en fa# menor, op. 23; Simfonia núm. 1 en Mi major, op. 26 (selecció). Alexandr Skriabin (1872-1915) és un dels compositors més singulars i revolucionaris de la història. La seva producció, al principi exclusivament pianística, arrenca d'un romanticisme exacerbat, amb Chopin i Liszt com a referents, i evoluciona cap a un món orquestral d'atonalisme lliure, amb subtileses harmòniques i tímbriques que ratllen l'extravagància o la genialitat, i que en les seves obres més emblemàtiques busquen la sinestèsia entre sons i colors. Skriabin va impregnar les seves obres de maduresa d'un alè filosòfic i místic, gairebé esotèric, amb la pretensió que el seu art sonor provoqués la transformació espiritual dels oients i els conduís a un èxtasi col·lectiu, i tot a través d'una experiència que implicava tots els sentits, amb sons, llums, olors i colors, en una mena de litúrgia mística.

    Avui hem sentit: Sonata per a piano núm. 3, en fa# menor, op. 23; Simfonia núm. 1 en Mi major, op. 26 (selecció). Alexandr Skriabin (1872-1915) és un dels compositors més singulars i revolucionaris de la història. La seva producció, al principi exclusivament pianística, arrenca d'un romanticisme exacerbat, amb Chopin i Liszt com a referents, i evoluciona cap a un món orquestral d'atonalisme lliure, amb subtileses harmòniques i tímbriques que ratllen l'extravagància o la genialitat, i que en les seves obres més emblemàtiques busquen la sinestèsia entre sons i colors. Skriabin va impregnar les seves obres de maduresa d'un alè filosòfic i místic, gairebé esotèric, amb la pretensió que el seu art sonor provoqués la transformació espiritual dels oients i els conduís a un èxtasi col·lectiu, i tot a través d'una experiència que implicava tots els sentits, amb sons, llums, olors i colors, en una mena de litúrgia mística.

  • Skriabin, visionari o geni extravagant (2/5)
    Escolta àudio

    Skriabin, visionari o geni extravagant (2/5)

    Avui hem sentit: Poema simfònic en re menor; Concert per a piano i orquestra en Fa# menor, op. 20. Alexandr Skriabin (1872-1915) és un dels compositors més singulars i revolucionaris de la història. La seva producció, al principi exclusivament pianística, arrenca d'un romanticisme exacerbat, amb Chopin i Liszt com a referents, i evoluciona cap a un món orquestral d'atonalisme lliure, amb subtileses harmòniques i tímbriques que freguen l'extravagància o la genialitat, i que en les seves obres més emblemàtiques busquen la sinestèsia entre sons i colors. Skriabin va impregnar les seves obres de maduresa d'un alè filosòfic i místic, gairebé esotèric, amb la pretensió que el seu art sonor provoqués la transformació espiritual dels oients i els conduís a un èxtasi col·lectiu, i tot a través d'una experiència que implicava tots els sentits, amb sons, llums, olors i colors, en una mena de litúrgia mística.

    Avui hem sentit: Poema simfònic en re menor; Concert per a piano i orquestra en Fa# menor, op. 20. Alexandr Skriabin (1872-1915) és un dels compositors més singulars i revolucionaris de la història. La seva producció, al principi exclusivament pianística, arrenca d'un romanticisme exacerbat, amb Chopin i Liszt com a referents, i evoluciona cap a un món orquestral d'atonalisme lliure, amb subtileses harmòniques i tímbriques que freguen l'extravagància o la genialitat, i que en les seves obres més emblemàtiques busquen la sinestèsia entre sons i colors. Skriabin va impregnar les seves obres de maduresa d'un alè filosòfic i místic, gairebé esotèric, amb la pretensió que el seu art sonor provoqués la transformació espiritual dels oients i els conduís a un èxtasi col·lectiu, i tot a través d'una experiència que implicava tots els sentits, amb sons, llums, olors i colors, en una mena de litúrgia mística.

  • Skriabin, visionari o geni extravagant (1/5)
    Escolta àudio

    Skriabin, visionari o geni extravagant (1/5)

    Avui hem sentit: Estudi en do# menor, op. 2; Masurques, op. 3 (selecció); Sonata per a piano en fa menor, núm. 1 op. 6; Preludi i Nocturn per a la mà esquerra, op. 9. Alexandr Skriabin (1872-1915) és un dels compositors més singulars i revolucionaris de la història. La seva producció, al principi exclusivament pianística, arrenca d'un romanticisme exacerbat, amb Chopin i Liszt com a referents, i evoluciona cap a un món orquestral d'atonalisme lliure, amb subtileses harmòniques i tímbriques que freguen l'extravagància o la genialitat, i que en les seves obres més emblemàtiques busquen la sinestèsia entre sons i colors. Skriabin va impregnar les seves obres de maduresa d'un alè filosòfic i místic, gairebé esotèric, amb la pretensió que el seu art sonor provoqués la transformació espiritual dels oients i els conduís a un èxtasi col·lectiu, i tot a través d'una experiència que implicava tots els sentits, amb sons, llums, olors i colors, en una mena de litúrgia mística.

    Avui hem sentit: Estudi en do# menor, op. 2; Masurques, op. 3 (selecció); Sonata per a piano en fa menor, núm. 1 op. 6; Preludi i Nocturn per a la mà esquerra, op. 9. Alexandr Skriabin (1872-1915) és un dels compositors més singulars i revolucionaris de la història. La seva producció, al principi exclusivament pianística, arrenca d'un romanticisme exacerbat, amb Chopin i Liszt com a referents, i evoluciona cap a un món orquestral d'atonalisme lliure, amb subtileses harmòniques i tímbriques que freguen l'extravagància o la genialitat, i que en les seves obres més emblemàtiques busquen la sinestèsia entre sons i colors. Skriabin va impregnar les seves obres de maduresa d'un alè filosòfic i místic, gairebé esotèric, amb la pretensió que el seu art sonor provoqués la transformació espiritual dels oients i els conduís a un èxtasi col·lectiu, i tot a través d'una experiència que implicava tots els sentits, amb sons, llums, olors i colors, en una mena de litúrgia mística.

Anar al contingut