Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Gabriel Fauré, entre l'elegància i l'emoció (1/5)

Gabriel Fauré, entre l'elegància i l'emoció (1/5)

Avui hem sentit: "Cantique de Jean Racine", op. 11; "Après un rêve", op. 7, núm. 1; "Les Djinns", op. 13; Sonata per a violí i piano núm. 1, op. 13; "Souvenirs de Bayreuth" (per a piano a quatre mans). Gabriel Fauré és un dels autors que millor representa el pont entre el Romanticisme del segle XIX i l'univers musical del segle XX. Nascut l'any 1845, va viure 79 anys, fins ben entrat el segle XX, però no va congeniar mai amb les avantguardes ni l'experimentació: la seva música, ben arrelada a la tonalitat, manté tothora un delicat equilibri entre la noblesa i l'emoció, l'elegància i el sentiment, sense caure mai en l'afectació. Després d'uns anys difícils, amb escàs reconeixement i poc prestigi, Fauré es va anar consolidant a poc a poc, fins a adquirir rellevància a nivell internacional, tot i no haver escrit mai ni una simfonia ni una òpera: va ser el rei de les petites formes, música íntima i sense pretensions.

Anar al contingut