TOTS ELS ÀUDIOS

  • Montsalvatge, l'esplendor del camaleó (1/5)
    Escolta àudio

    Montsalvatge, l'esplendor del camaleó (1/5)

    Avui hem sentit: "Poema concertante" per a violí i orquestra; "Seis canciones para niños"; "Caleidoscopio". Aquesta setmana explorem l'etapa compositiva i biogràfica que Xavier Montsalvatge va viure entre els anys 50 i 60, una època marcada pel franquisme més ferotge que l'autor gironí va saber trampejar a través d'un art eclèctic i esmunyedís. Montsalvatge era un tastaolletes musical que no es casava amb cap corrent estètic, i el seu itinerari artístic obeeix a una lògica personal que el vincula als temps que li va tocar viure: és ben bé un artista fill de la seva època, que alterna la creació amb l'exercici de la crítica musical (Destino, La Vanguardia), rep nombrosos premis, encàrrecs i guardons, i la seva música sona per tot arreu. Montsalvatge es converteix en l'estendard de la burgesia acomodada del franquisme.

    Avui hem sentit: "Poema concertante" per a violí i orquestra; "Seis canciones para niños"; "Caleidoscopio". Aquesta setmana explorem l'etapa compositiva i biogràfica que Xavier Montsalvatge va viure entre els anys 50 i 60, una època marcada pel franquisme més ferotge que l'autor gironí va saber trampejar a través d'un art eclèctic i esmunyedís. Montsalvatge era un tastaolletes musical que no es casava amb cap corrent estètic, i el seu itinerari artístic obeeix a una lògica personal que el vincula als temps que li va tocar viure: és ben bé un artista fill de la seva època, que alterna la creació amb l'exercici de la crítica musical (Destino, La Vanguardia), rep nombrosos premis, encàrrecs i guardons, i la seva música sona per tot arreu. Montsalvatge es converteix en l'estendard de la burgesia acomodada del franquisme.

  • Johann Strauss, negoci a ritme de vals (5/5)
    Escolta àudio

    Johann Strauss, negoci a ritme de vals (5/5)

    Avui hem sentit: Polka "Eljen Magyar"; "Vi, dones i cançons", vals op. 333; "Roses del sud", vals op. 388; "Sang vienesa", vals op. 354; "Wo die Zitronen Blühn", vals op. 364; "Veus de primavera", vals op. 410; "Vals de l'emperador" op. 437. Explorem la biografia i la producció de Johann Strauss, el compositor que millor ha sabut satisfer el gust musical popular i fer arribar la música culta a tota mena de públic, capaç de convertir una dansa simple, senzilla i d'origen popular i rústec, com el vals, en autèntics poemes simfònics de gran bellesa, elegància i refinament. Strauss és la punta de llança d'una nissaga musical (amb el pare, Johann, i els germans Josef i Edward) que va dominar el panorama de la música lleugera a tot Europa durant més de mig segle: els seus valsos, polques i galops van fer ballar mig continent i es van convertir en un negoci altament lucratiu.

    Avui hem sentit: Polka "Eljen Magyar"; "Vi, dones i cançons", vals op. 333; "Roses del sud", vals op. 388; "Sang vienesa", vals op. 354; "Wo die Zitronen Blühn", vals op. 364; "Veus de primavera", vals op. 410; "Vals de l'emperador" op. 437. Explorem la biografia i la producció de Johann Strauss, el compositor que millor ha sabut satisfer el gust musical popular i fer arribar la música culta a tota mena de públic, capaç de convertir una dansa simple, senzilla i d'origen popular i rústec, com el vals, en autèntics poemes simfònics de gran bellesa, elegància i refinament. Strauss és la punta de llança d'una nissaga musical (amb el pare, Johann, i els germans Josef i Edward) que va dominar el panorama de la música lleugera a tot Europa durant més de mig segle: els seus valsos, polques i galops van fer ballar mig continent i es van convertir en un negoci altament lucratiu.

  • Johann Strauss, negoci a ritme de vals (4/5)
    Escolta àudio

    Johann Strauss, negoci a ritme de vals (4/5)

    Avui hem sentit: "Marxa dels estudiants" op. 56; "Polka Pizzicato"; "Die Libelle", polka op. 204; "Die Fledermaus", opereta (extractes); Obertura "Una nit a Venècia"; "Der Zigeunerbaron", opereta (extractes). Explorem la biografia i la producció de Explorem la biografia i la producció de Johann Strauss, el compositor que millor ha sabut satisfer el gust musical popular i fer arribar la música culta a tota mena de públic, capaç de convertir una dansa simple, senzilla i d'origen popular i rústec com el vals, en autèntics poemes simfònics de gran bellesa, elegància i refinament. Strauss és la punta de llança d'una nissaga musical (amb el pare, Johann, i els germans Josef i Edward) que va dominar el panorama de la música lleugera a tot Europa durant més de mig segle: els seus valsos, polques i galops van fer ballar mig continent i es van convertir en un negoci altament lucratiu

    Avui hem sentit: "Marxa dels estudiants" op. 56; "Polka Pizzicato"; "Die Libelle", polka op. 204; "Die Fledermaus", opereta (extractes); Obertura "Una nit a Venècia"; "Der Zigeunerbaron", opereta (extractes). Explorem la biografia i la producció de Explorem la biografia i la producció de Johann Strauss, el compositor que millor ha sabut satisfer el gust musical popular i fer arribar la música culta a tota mena de públic, capaç de convertir una dansa simple, senzilla i d'origen popular i rústec com el vals, en autèntics poemes simfònics de gran bellesa, elegància i refinament. Strauss és la punta de llança d'una nissaga musical (amb el pare, Johann, i els germans Josef i Edward) que va dominar el panorama de la música lleugera a tot Europa durant més de mig segle: els seus valsos, polques i galops van fer ballar mig continent i es van convertir en un negoci altament lucratiu

  • Johann Strauss, negoci a ritme de vals (3/5)
    Escolta àudio

    Johann Strauss, negoci a ritme de vals (3/5)

    Avui hem sentit: "Annen Polka", op. 137; "Tren del plaer", polka op. 281; "Unter Donner und Blitz", polka op. 324; "Vida d'artista", vals op. 316; "El bell Danubi blau", vals op. 314; "Sang lleugera", polka op. 319; "Contes dels boscos de Viena", vals op. 325. Explorem la biografia i la producció de Johann Strauss, el compositor que millor ha sabut satisfer el gust musical popular i fer arribar la música culta a tota mena de públic, capaç de convertir una dansa simple, senzilla i d'origen popular i rústec com el vals, en autèntics poemes simfònics de gran bellesa, elegància i refinament. Strauss és la punta de llança d'una nissaga musical (amb el pare, Johann, i els germans Josef i Edward) que va dominar el panorama de la música lleugera a tot Europa durant més de mig segle: els seus valsos, polques i galops van fer ballar mig continent i es van convertir en un negoci altament lucratiu.

    Avui hem sentit: "Annen Polka", op. 137; "Tren del plaer", polka op. 281; "Unter Donner und Blitz", polka op. 324; "Vida d'artista", vals op. 316; "El bell Danubi blau", vals op. 314; "Sang lleugera", polka op. 319; "Contes dels boscos de Viena", vals op. 325. Explorem la biografia i la producció de Johann Strauss, el compositor que millor ha sabut satisfer el gust musical popular i fer arribar la música culta a tota mena de públic, capaç de convertir una dansa simple, senzilla i d'origen popular i rústec com el vals, en autèntics poemes simfònics de gran bellesa, elegància i refinament. Strauss és la punta de llança d'una nissaga musical (amb el pare, Johann, i els germans Josef i Edward) que va dominar el panorama de la música lleugera a tot Europa durant més de mig segle: els seus valsos, polques i galops van fer ballar mig continent i es van convertir en un negoci altament lucratiu.

  • Johann Strauss, negoci a ritme de vals (2/5)
    Escolta àudio

    Johann Strauss, negoci a ritme de vals (2/5)

    Avui hem sentit: "Accelerationen", vals op. 234; "Trisch-Trasch", polka op. 214; "Kaiser Franz Josef I Rettungs Jubel", op. 126; "Morgenblätter", vals op. 279; "Perpetuum Mobile", polka op. 257; Marxa persa, op. 289; "Wiener Bombons", vals op. 307. Explorem la biografia i la producció de Johann Strauss, el compositor que millor ha sabut satisfer el gust musical popular i fer arribar la música culta a tota mena de públic, capaç de convertir una dansa simple, senzilla i d'origen popular i rústec com el vals, en autèntics poemes simfònics de gran bellesa, elegància i refinament. Strauss és la punta de llança d'una nissaga musical (amb el pare, Johann, i els germans Josef i Edward) que va dominar el panorama de la música lleugera a tot Europa durant més de mig segle: els seus valsos, polques i galops van fer ballar mig continent i es van convertir en un negoci altament lucratiu.

    Avui hem sentit: "Accelerationen", vals op. 234; "Trisch-Trasch", polka op. 214; "Kaiser Franz Josef I Rettungs Jubel", op. 126; "Morgenblätter", vals op. 279; "Perpetuum Mobile", polka op. 257; Marxa persa, op. 289; "Wiener Bombons", vals op. 307. Explorem la biografia i la producció de Johann Strauss, el compositor que millor ha sabut satisfer el gust musical popular i fer arribar la música culta a tota mena de públic, capaç de convertir una dansa simple, senzilla i d'origen popular i rústec com el vals, en autèntics poemes simfònics de gran bellesa, elegància i refinament. Strauss és la punta de llança d'una nissaga musical (amb el pare, Johann, i els germans Josef i Edward) que va dominar el panorama de la música lleugera a tot Europa durant més de mig segle: els seus valsos, polques i galops van fer ballar mig continent i es van convertir en un negoci altament lucratiu.

  • Johann Strauss, negoci a ritme de vals (1/5)
    Escolta àudio

    Johann Strauss, negoci a ritme de vals (1/5)

    Avui hem sentit: "Furioso Galop"; "Sperl Galop"; "Lorelei-Rhein-Klänge", vals op. 154; "Seufzer Galop"; Marxa Radetzky; "Jockey Polka"; "Orenetes d'Àustria", vals op. 164; "Auser Rand und Band", polka; Explosions, polka op. 43. Explorem la biografia i la producció de Johann Strauss, el compositor que millor ha sabut satisfer el gust musical popular i fer arribar la música culta a tota mena de públic, capaç de convertir una dansa simple, senzilla i d'origen popular i rústec com el vals, en autèntics poemes simfònics de gran bellesa, elegància i refinament. Strauss és la punta de llança d'una nissaga musical (amb el pare, Johann, i els germans Josef i Edward) que va dominar el panorama de la música lleugera a tot Europa durant més de mig segle: els seus valsos, polques i galops van fer ballar mig continent i es van convertir en un negoci altament lucratiu.

    Avui hem sentit: "Furioso Galop"; "Sperl Galop"; "Lorelei-Rhein-Klänge", vals op. 154; "Seufzer Galop"; Marxa Radetzky; "Jockey Polka"; "Orenetes d'Àustria", vals op. 164; "Auser Rand und Band", polka; Explosions, polka op. 43. Explorem la biografia i la producció de Johann Strauss, el compositor que millor ha sabut satisfer el gust musical popular i fer arribar la música culta a tota mena de públic, capaç de convertir una dansa simple, senzilla i d'origen popular i rústec com el vals, en autèntics poemes simfònics de gran bellesa, elegància i refinament. Strauss és la punta de llança d'una nissaga musical (amb el pare, Johann, i els germans Josef i Edward) que va dominar el panorama de la música lleugera a tot Europa durant més de mig segle: els seus valsos, polques i galops van fer ballar mig continent i es van convertir en un negoci altament lucratiu.

  • Brahms, l'esclat simfònic (5/5)
    Escolta àudio

    Brahms, l'esclat simfònic (5/5)

    Avui hem sentit: Concert per a piano i orquestra núm. 2, en Si bemoll major, op. 83. Johannes Brahms no va acabar la seva primera simfonia fins l'any 1876, quan ja tenia 43 anys (i després d'haver-la projectat durant més d'una dècada). L'intimidava i el coartava la producció dels grans mestres del passat recent, especialment la de Beethoven, a qui admirava profundament. Però a partir d'aquell any es va disparar la seva producció simfònica, i va crear un devessall d'obres orquestrals magistrals i de gran envergadura en pocs anys. Una època de maduresa creativa però també de relacions i amistats, d'estiueigs productius i de viatges iniciàtics (a Itàlia!), d'actuacions i estrenes, de banys de multituds, honors i reconeixements, fins a ser considerat el compositor més important d'Europa.

    Avui hem sentit: Concert per a piano i orquestra núm. 2, en Si bemoll major, op. 83. Johannes Brahms no va acabar la seva primera simfonia fins l'any 1876, quan ja tenia 43 anys (i després d'haver-la projectat durant més d'una dècada). L'intimidava i el coartava la producció dels grans mestres del passat recent, especialment la de Beethoven, a qui admirava profundament. Però a partir d'aquell any es va disparar la seva producció simfònica, i va crear un devessall d'obres orquestrals magistrals i de gran envergadura en pocs anys. Una època de maduresa creativa però també de relacions i amistats, d'estiueigs productius i de viatges iniciàtics (a Itàlia!), d'actuacions i estrenes, de banys de multituds, honors i reconeixements, fins a ser considerat el compositor més important d'Europa.

  • Brahms, l'esclat simfònic (4/5)
    Escolta àudio

    Brahms, l'esclat simfònic (4/5)

    Avui hem sentit: Obertura per a un festival acadèmic, op. 80; Obertura Tràgica, op. 81; Cantata "Nänie", op. 82. Johannes Brahms no va acabar la seva primera simfonia fins l'any 1876, quan ja tenia 43 anys (i després d'haver-la projectat durant més d'una dècada). L'intimidava i el coartava la producció dels grans mestres del passat recent, especialment la de Beethoven, a qui admirava profundament. Però a partir d'aquell any es va disparar la seva producció simfònica, i va crear un devessall d'obres orquestrals magistrals i de gran envergadura en pocs anys. Una època de maduresa creativa però també de relacions i amistats, d'estiueigs productius i de viatges iniciàtics (a Itàlia!), d'actuacions i estrenes, de banys de multituds, honors i reconeixements, fins a ser considerat el compositor més important d'Europa.

    Avui hem sentit: Obertura per a un festival acadèmic, op. 80; Obertura Tràgica, op. 81; Cantata "Nänie", op. 82. Johannes Brahms no va acabar la seva primera simfonia fins l'any 1876, quan ja tenia 43 anys (i després d'haver-la projectat durant més d'una dècada). L'intimidava i el coartava la producció dels grans mestres del passat recent, especialment la de Beethoven, a qui admirava profundament. Però a partir d'aquell any es va disparar la seva producció simfònica, i va crear un devessall d'obres orquestrals magistrals i de gran envergadura en pocs anys. Una època de maduresa creativa però també de relacions i amistats, d'estiueigs productius i de viatges iniciàtics (a Itàlia!), d'actuacions i estrenes, de banys de multituds, honors i reconeixements, fins a ser considerat el compositor més important d'Europa.

  • Brahms, l'esclat simfònic (3/5)
    Escolta àudio

    Brahms, l'esclat simfònic (3/5)

    Avui hem sentit: Concert per a violí i orquestra, en Re major, op. 77; Motet "O Heiland Reiss die Himmel auf", op. 74 núm. 2. Johannes Brahms no va acabar la seva primera simfonia fins l'any 1876, quan ja tenia 43 anys (i després d'haver-la projectat durant més d'una dècada). L'intimidava i el coartava la producció dels grans mestres del passat recent, especialment la de Beethoven, a qui admirava profundament. Però a partir d'aquell any es va disparar la seva producció simfònica, i va crear un devessall d'obres orquestrals magistrals i de gran envergadura en pocs anys. Una època de maduresa creativa però també de relacions i amistats, d'estiueigs productius i de viatges iniciàtics (a Itàlia!), d'actuacions i estrenes, de banys de multituds, honors i reconeixements, fins a ser considerat el compositor més important d'Europa.

    Avui hem sentit: Concert per a violí i orquestra, en Re major, op. 77; Motet "O Heiland Reiss die Himmel auf", op. 74 núm. 2. Johannes Brahms no va acabar la seva primera simfonia fins l'any 1876, quan ja tenia 43 anys (i després d'haver-la projectat durant més d'una dècada). L'intimidava i el coartava la producció dels grans mestres del passat recent, especialment la de Beethoven, a qui admirava profundament. Però a partir d'aquell any es va disparar la seva producció simfònica, i va crear un devessall d'obres orquestrals magistrals i de gran envergadura en pocs anys. Una època de maduresa creativa però també de relacions i amistats, d'estiueigs productius i de viatges iniciàtics (a Itàlia!), d'actuacions i estrenes, de banys de multituds, honors i reconeixements, fins a ser considerat el compositor més important d'Europa.

  • Brahms, l'esclat simfònic (2/5)
    Escolta àudio

    Brahms, l'esclat simfònic (2/5)

    Avui hem sentit: Simfonia núm. 2 en Re major, op. 73. Johannes Brahms no va acabar la seva primera simfonia fins l'any 1876, quan ja tenia 43 anys (i després d'haver-la projectat durant més d'una dècada). L'intimidava i el coartava la producció dels grans mestres del passat recent, especialment la de Beethoven, a qui admirava profundament. Però a partir d'aquell any es va disparar la seva producció simfònica, i va crear un devessall d'obres orquestrals magistrals i de gran envergadura en pocs anys. Una època de maduresa creativa però també de relacions i amistats, d'estiueigs productius i de viatges iniciàtics (a Itàlia!), d'actuacions i estrenes, de banys de multituds, honors i reconeixements, fins a ser considerat el compositor més important d'Europa.

    Avui hem sentit: Simfonia núm. 2 en Re major, op. 73. Johannes Brahms no va acabar la seva primera simfonia fins l'any 1876, quan ja tenia 43 anys (i després d'haver-la projectat durant més d'una dècada). L'intimidava i el coartava la producció dels grans mestres del passat recent, especialment la de Beethoven, a qui admirava profundament. Però a partir d'aquell any es va disparar la seva producció simfònica, i va crear un devessall d'obres orquestrals magistrals i de gran envergadura en pocs anys. Una època de maduresa creativa però també de relacions i amistats, d'estiueigs productius i de viatges iniciàtics (a Itàlia!), d'actuacions i estrenes, de banys de multituds, honors i reconeixements, fins a ser considerat el compositor més important d'Europa.

  • Brahms, l'esclat simfònic (1/5)
    Escolta àudio

    Brahms, l'esclat simfònic (1/5)

    Avui hem sentit: Dansa hongaresa núm. 1, en sol menor; Simfonia núm. 1 en do menor, op. 68. Johannes Brahms no va acabar la seva primera simfonia fins l'any 1876, quan ja tenia 43 anys (i després d'haver-la projectat durant més d'una dècada). L'intimidava i el coartava la producció dels grans mestres del passat recent, especialment la de Beethoven, a qui admirava profundament. Però a partir d'aquell any es va disparar la seva producció simfònica, i va crear un devessall d'obres orquestrals magistrals i de gran envergadura en pocs anys. Una època de maduresa creativa però també de relacions i amistats, d'estiueigs productius i de viatges iniciàtics (a Itàlia!), d'actuacions i estrenes, de banys de multituds, honors i reconeixements, fins a ser considerat el compositor més important d'Europa.

    Avui hem sentit: Dansa hongaresa núm. 1, en sol menor; Simfonia núm. 1 en do menor, op. 68. Johannes Brahms no va acabar la seva primera simfonia fins l'any 1876, quan ja tenia 43 anys (i després d'haver-la projectat durant més d'una dècada). L'intimidava i el coartava la producció dels grans mestres del passat recent, especialment la de Beethoven, a qui admirava profundament. Però a partir d'aquell any es va disparar la seva producció simfònica, i va crear un devessall d'obres orquestrals magistrals i de gran envergadura en pocs anys. Una època de maduresa creativa però també de relacions i amistats, d'estiueigs productius i de viatges iniciàtics (a Itàlia!), d'actuacions i estrenes, de banys de multituds, honors i reconeixements, fins a ser considerat el compositor més important d'Europa.

  • Rakhmàninov, els anys de consagració (5/5)
    Escolta àudio

    Rakhmàninov, els anys de consagració (5/5)

    Avui hem sentit: "Recordo aquest dia", cançó núm. 9, op. 34; "Les Campanes" op. 35; "Vocalise", cançó núm. 14, op. 34. A partir del 1906, Rakhmànivov va iniciar una etapa professional plena d'èxits i reconeixements, que el va dur a actuar com a pianista i com a director arreu d'Europa, i a fer una exitosa gira pels Estats Units, on van triomfar especialment les seves obres més recents, la segona simfonia i el tercer Concert per a piano i orquestra. Els conflictes socials al seu país van provocar que s'instal·lés a viure amb la seva família a Itàlia durant uns mesos i a Alemanya durant tres anys. Va ser una època molt profitosa com a creador. En tornar a Rússia va compondre les obres per a piano de més envergadura, i música coral d'innegable accent eslau, com la Litúrgia de Sant Joan Crisòstom, Les Campanes, o Les Vespres.

    Avui hem sentit: "Recordo aquest dia", cançó núm. 9, op. 34; "Les Campanes" op. 35; "Vocalise", cançó núm. 14, op. 34. A partir del 1906, Rakhmànivov va iniciar una etapa professional plena d'èxits i reconeixements, que el va dur a actuar com a pianista i com a director arreu d'Europa, i a fer una exitosa gira pels Estats Units, on van triomfar especialment les seves obres més recents, la segona simfonia i el tercer Concert per a piano i orquestra. Els conflictes socials al seu país van provocar que s'instal·lés a viure amb la seva família a Itàlia durant uns mesos i a Alemanya durant tres anys. Va ser una època molt profitosa com a creador. En tornar a Rússia va compondre les obres per a piano de més envergadura, i música coral d'innegable accent eslau, com la Litúrgia de Sant Joan Crisòstom, Les Campanes, o Les Vespres.

  • Rakhmàninov, els anys de consagració (4/5)
    Escolta àudio

    Rakhmàninov, els anys de consagració (4/5)

    Avui hem sentit: Preludis op. 32 (selecció); Sonata per a piano núm. 2 en si bemoll menor, op. 36; Études-Tableaux, op. 33 (selecció). A partir del 1906, Rakhmànivov va iniciar una etapa professional plena d'èxits i reconeixements que el va dur a actuar com a pianista i com a director arreu d'Europa, i a fer una exitosa gira pels Estats Units on van triomfar especialment les seves obres més recents, la segona simfonia i el tercer Concert per a piano i orquestra. Els conflictes socials al seu país van provocar que s'instal·lés a viure amb la seva família a Itàlia durant uns mesos, i a Alemanya durant tres anys. Va ser una època molt profitosa com a creador. En tornar a Rússia va compondre les obres per a piano de més envergadura, i música coral d'innegable accent eslau, com la Litúrgia de Sant Joan Crisòstom, Les Campanes o Les Vespres.

    Avui hem sentit: Preludis op. 32 (selecció); Sonata per a piano núm. 2 en si bemoll menor, op. 36; Études-Tableaux, op. 33 (selecció). A partir del 1906, Rakhmànivov va iniciar una etapa professional plena d'èxits i reconeixements que el va dur a actuar com a pianista i com a director arreu d'Europa, i a fer una exitosa gira pels Estats Units on van triomfar especialment les seves obres més recents, la segona simfonia i el tercer Concert per a piano i orquestra. Els conflictes socials al seu país van provocar que s'instal·lés a viure amb la seva família a Itàlia durant uns mesos, i a Alemanya durant tres anys. Va ser una època molt profitosa com a creador. En tornar a Rússia va compondre les obres per a piano de més envergadura, i música coral d'innegable accent eslau, com la Litúrgia de Sant Joan Crisòstom, Les Campanes o Les Vespres.

  • Rakhmàninov, els anys de consagració (3/5)
    Escolta àudio

    Rakhmàninov, els anys de consagració (3/5)

    Avui hem sentit: L'illa dels morts, op. 29; Litúrgia de Sant Joan Crisòstom, op. 31 (selecció). A partir del 1906, Rakhmànivov va iniciar una etapa professional plena d'èxits i reconeixements que el va dur a actuar com a pianista i com a director arreu d'Europa, i a fer una exitosa gira pels Estats Units on van triomfar especialment les seves obres més recents, la segona simfonia i el tercer Concert per a piano i orquestra. Els conflictes socials al seu país van provocar que s'instal·lés a viure amb la seva família a Itàlia durant uns mesos, i a Alemanya durant tres anys. Va ser una època molt profitosa com a creador. En tornar a Rússia va compondre les obres per a piano de més envergadura, i música coral d'innegable accent eslau, com la Litúrgia de Sant Joan Crisòstom, Les Campanes o Les Vespres.

    Avui hem sentit: L'illa dels morts, op. 29; Litúrgia de Sant Joan Crisòstom, op. 31 (selecció). A partir del 1906, Rakhmànivov va iniciar una etapa professional plena d'èxits i reconeixements que el va dur a actuar com a pianista i com a director arreu d'Europa, i a fer una exitosa gira pels Estats Units on van triomfar especialment les seves obres més recents, la segona simfonia i el tercer Concert per a piano i orquestra. Els conflictes socials al seu país van provocar que s'instal·lés a viure amb la seva família a Itàlia durant uns mesos, i a Alemanya durant tres anys. Va ser una època molt profitosa com a creador. En tornar a Rússia va compondre les obres per a piano de més envergadura, i música coral d'innegable accent eslau, com la Litúrgia de Sant Joan Crisòstom, Les Campanes o Les Vespres.

  • Rakhmàninov, els anys de consagració (2/5)
    Escolta àudio

    Rakhmàninov, els anys de consagració (2/5)

    Avui hem sentit: Simfonia núm. 2 en mi menor, op. 27. A partir del 1906, Rakhmànivov va iniciar una etapa professional plena d'èxits i reconeixements que el va dur a actuar com a pianista i com a director arreu d'Europa, i a fer una exitosa gira pels Estats Units, on van triomfar especialment les seves obres més recents, la segona simfonia i el tercer Concert per a piano i orquestra. Els conflictes socials al seu país van provocar que s'instal·lés a viure amb la seva família a Itàlia durant uns mesos, i a Alemanya durant tres anys. Va ser una època molt profitosa com a creador. En tornar a Rússia va compondre les obres per a piano de més envergadura, i música coral d'innegable accent eslau, com la Litúrgia de Sant Joan Crisòstom, Les Campanes o Les Vespres.

    Avui hem sentit: Simfonia núm. 2 en mi menor, op. 27. A partir del 1906, Rakhmànivov va iniciar una etapa professional plena d'èxits i reconeixements que el va dur a actuar com a pianista i com a director arreu d'Europa, i a fer una exitosa gira pels Estats Units, on van triomfar especialment les seves obres més recents, la segona simfonia i el tercer Concert per a piano i orquestra. Els conflictes socials al seu país van provocar que s'instal·lés a viure amb la seva família a Itàlia durant uns mesos, i a Alemanya durant tres anys. Va ser una època molt profitosa com a creador. En tornar a Rússia va compondre les obres per a piano de més envergadura, i música coral d'innegable accent eslau, com la Litúrgia de Sant Joan Crisòstom, Les Campanes o Les Vespres.

Anar al contingut