Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Erik Satie: sectes, cabarets i surrealisme (1/5)

Erik Satie: sectes, cabarets i surrealisme (1/5)

Avui hem sentit: Allegro; Vals-Ballet; Fantasia-Vals; Sarabanda núm. 1; Tres Gymnopédies; Tres Gnossiennes; "Les fils des étoiles" (tres preludis); "Première pensée de la Rose-Croix". Erik Satie és un dels creadors més peculiars i curiosos de la història de la música. "Nascut massa jove en un temps massa vell", va dir en certa ocasió. Satie va viure a cavall del XIX i el XX sense casar-se amb cap mena d'estètica ni corrent d'avantguarda: circula solitari com un anacoreta per les boires del simbolisme "fin de siècle", les músiques per a sectes religioses estrafolàries, les dives dels cabarets de Montmartre (per a qui escriu cançons picants i precioses), l'academicisme més tronat (del qual se'n fum a cor que vols), i les bufonades escèniques per a obres dadaïstes que acaben provocant escàndols i duent-lo a la presó. Un llunàtic genial, audaç i visionari, que va viure còmode en condicions miserables i que no va ser plenament reconegut fins després de morir.

Anar al contingut