Brahms, l'esclat simfònic (3/5)
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Brahms, l'esclat simfònic (3/5)

Brahms, l'esclat simfònic (3/5)

Avui hem sentit: Concert per a violí i orquestra, en Re major, op. 77; Motet "O Heiland Reiss die Himmel auf", op. 74 núm. 2. Johannes Brahms no va acabar la seva primera simfonia fins l'any 1876, quan ja tenia 43 anys (i després d'haver-la projectat durant més d'una dècada). L'intimidava i el coartava la producció dels grans mestres del passat recent, especialment la de Beethoven, a qui admirava profundament. Però a partir d'aquell any es va disparar la seva producció simfònica, i va crear un devessall d'obres orquestrals magistrals i de gran envergadura en pocs anys. Una època de maduresa creativa però també de relacions i amistats, d'estiueigs productius i de viatges iniciàtics (a Itàlia!), d'actuacions i estrenes, de banys de multituds, honors i reconeixements, fins a ser considerat el compositor més important d'Europa.

Anar al contingut