TOTS ELS ÀUDIOS

  • 033A - Luigi Cherubini: Rèquiem en do menor
    Escolta àudio

    033A - Luigi Cherubini: Rèquiem en do menor

    Luigi Cherubini va escriure dues versions musicals del text litúrgic del rèquiem, en bona mesura com a resposta a una sèrie de circumstàncies polítiques i personals, si més no, curioses.

  • 033B - Luigi Cherubini: Rèquiem en re menor
    Escolta àudio

    033B - Luigi Cherubini: Rèquiem en re menor

    Luigi Cherubini va escriure dos arranjaments musicals del text d'aquest ofici, lògicament amb motivacions molt diferents. Plegats, però, aquests dos rèquiems constitueixen el cim de la producció litúrgica de l'autor, i el que avui sentirem, concretament -l'últim a ser compost- és una obra mestra de força i inventiva, com ho demostra ja la singular tria d'un cor d'homes com a conjunt vocal.

  • 034 - Ludwig van Beethoven: Missa Solemnis
    Escolta àudio

    034 - Ludwig van Beethoven: Missa Solemnis

    La Missa en re major de Ludwig van Beethoven, més coneguda com a "Missa solemnis", és una de les misses de referència de la història de la música. En diverses ocasions, Beethoven en parla com l'obra més important que ha escrit mai. Tant si es refereix a la llarga extensió com si no, el cert és que aquesta composició per a cors, quatre solistes i gran orquestra és una de les misses de més durada del repertori.

  • 035 - Louis Spohr: Missa op. 54
    Escolta àudio

    035 - Louis Spohr: Missa op. 54

    L'estudi i l'audició dels fragments corals de l'única missa del compositor germànic Louis Spohr, la "Missa opus 54", ens servirà d'excusa per comprendre, també, la importància i singularitat d'aquest músic en el context del període històric que li va tocar viure: la transició entre els segles XVIII i XIX.

  • 029C - Franz Joseph Haydn: Les sis últimes misses
    Escolta àudio

    029C - Franz Joseph Haydn: Les sis últimes misses

    A més dels seus concerts i oratoris, l'obra coral de Joseph Haydn inclou també una producció important de misses. I algunes d'aquestes responen a unes característiques molt concretes: les va escriure els últims anys de la seva vida, amb una periodicitat gairebé matemàtica i cadascuna és coneguda amb un sobrenom diferent.

  • 036A - Gioacchino Rossini: La música coral sacra
    Escolta àudio

    036A - Gioacchino Rossini: La música coral sacra

    Si fem un repàs dels noms dels principals compositors d'òpera de la història, veurem com molts també tenen una faceta sacra, que sovint passa injustament desapercebuda. En el cas de Gioacchino Rossini, a causa de la significació de la seva producció per a l'escena, aquesta circumstància és encara més acusada.

  • 036B - Gioacchino Rossini:  "Petita Missa Solemne"
    Escolta àudio

    036B - Gioacchino Rossini: "Petita Missa Solemne"

    El 1829, als 37 anys, Rossini va sorprendre amb la decisió de deixar d'escriure música en el punt més àlgid de la seva carrera. Sobre els motius d'aquesta retirada, s'han formulat moltes hipòtesis mai no contrastades, però el cert és que, durant els gairebé quaranta anys que encara va viure, només va trencar la seva promesa en determinades ocasions, per escriure el que ell mateix anomenava "pecats de la vellesa", com un meravellós "Stabat mater", diverses peces de música de cambra i l'esplèndida "Petita missa solemne" que avui ens ocupa.

  • 037 - Gaetano Donizetti: La música coral sacra
    Escolta àudio

    037 - Gaetano Donizetti: La música coral sacra

    Com en altres àmbits de la història de l'art, també en la música el pas del temps s'ha encarregat de categoritzar de manera simplista i, de vegades, incorrecta, molts compositors. El de Gaetano Donizetti, nascut el 1797 a la ciutat de Bèrgam, és un d'aquests casos: intèrprets, musicòlegs i públic l'han identificat de manera gairebé exclusiva amb la seva producció de gairebé una quinzena de títols operístics, que si bé és cert que han estat d'indubtable èxit, han arribat a eclipsar un bon grapat d'obres sacres d'aquest compositor, una ignorància especialment lamentable si tenim en compte la gran bellesa d'aquestes peces.

  • 038A - Franz Schubert: Les petites obres corals
    Escolta àudio

    038A - Franz Schubert: Les petites obres corals

    En la seva curta vida, Franz Schubert va escriure una quantitat prodigiosa de música. Va contribuir substancialment a gairebé tots els gèneres, però segurament quan va morir als 31 anys es considerava un fracassat, ja que mai no va aconseguir l'èxit en l'òpera ni va sentir cap interpretació professional de les seves simfonies, i les seves sublims últimes sonates per a piano no van ser apreciades fins al segle XX.

  • 038B - Franz Schubert: Les misses
    Escolta àudio

    038B - Franz Schubert: Les misses

    La història de les representacions d'obres de Schubert ha estat dominada per les seves sis-centes cançons i moltes obres de cambra i per a piano, de manera que petites joies com la seva música d'església han trigat a trobar un lloc entre les dues grans obres mestres sacres del segle XIX, la "Missa solemnis" de Beethoven i "Un rèquiem alemany" de Brahms. El cert és que la música litúrgica va acompanyar Schubert al llarg dels seus 31 anys de vida, en què va escriure sis misses romanes, una missa alemanya i altres obres litúrgiques menors. En total, una quarantena d'obres sacres.

  • 039A - Hector Berlioz: Les petites obres corals
    Escolta àudio

    039A - Hector Berlioz: Les petites obres corals

    Compositor controvertit del romanticisme francès, són molts els que associen la imatge d'Hector Berlioz a obres simfonicocorals de gran format. En realitat, però, una mirada detinguda al seu catàleg mostra que, a banda de les seves tres òperes, quatre simfonies, cinc obertures de concert i quatre grans obres per a cor i orquestra, va escriure també un gran nombre de peces diverses, entre altres, trenta-dues cançons i una vintena d'obres corals, en què va aplicar, a menor escala, el seu mateix estil monumental.

  • 039B - Hector Berlioz: Les grans obres corals
    Escolta àudio

    039B - Hector Berlioz: Les grans obres corals

    Tot i ser una figura central del moviment romàntic, Hector Berlioz es va mantenir sempre fidel a un estil aparentment allunyat del del seu temps: la seva originalitat i tossuderia no encaixaven amb el gust del públic contemporani, més pròxim a autors com Giacomo Meyerbeer i Daniel François Auber.

  • 039C - Hector Berlioz: "Te Deum"
    Escolta àudio

    039C - Hector Berlioz: "Te Deum"

    Una de les grans obres de Berlioz és el "Te Deum", és a dir, la seva versió d'aquest cant de lloança i oració que històricament s'interpretava al final de la pregària de matines els dies festius. Més endavant, aquesta peça també s'ha fet servir com a cant processional, però sobretot ha estat una obra d'acció de gràcies en ocasions especials, com per exemple en la consagració d'un bisbe.

  • 039D - Hector Berlioz: La gran missa dels morts
    Escolta àudio

    039D - Hector Berlioz: La gran missa dels morts

    Una de les grans obres de Berlioz és el seu rèquiem, que porta per títol "Gran missa dels morts". Les possibilitats dramàtiques del text de l'ofici de difunts, en què tot està impregnat de la visió del Judici Final, va interessar Berlioz durant molt de temps. Fins i tot, va pensar a escriure una òpera sobre aquest tema de manera que quan, el 1837, li va arribar l'encàrrec d'escriure una missa de rèquiem per a les víctimes de la Revolució del 1830, el compositor es va veure estimulat per un munt d'idees fruit de la poètica sublim d'aquest text.

  • 040A - Felix Mendelssohn: Simfonia número 2 "Cant de lloança"
    Escolta àudio

    040A - Felix Mendelssohn: Simfonia número 2 "Cant de lloança"

    La Simfonia número 2, coneguda amb el sobrenom de "Lobgesang" ("Cant de lloança"), inclou una extensa participació coral i ha estat, per diversos motius, una de les partitures més controvertides de Felix Mendelssohn d'ençà que la va estrenar.