"El Museu Dansat" és un nou projecte pedagògic que sorgeix de la col·laboració entre l'Institut del Teatre i el Museu Nacional d'Art de Catalunya, i que porta la dansa a l'equipament museístic de la mà d'un grup d'alumnes del Conservatori Professional de Dansa. En aquest cas, els ballarins dialoguen amb les peces de la col·lecció d'art modern situades a la Sala Oval del MNAC. Se n'han preparat tres sessions, la primera de les quals va tenir lloc el dia 7 d'abril. Aquest dissabte es podrà veure la segona. Tot plegat es va iniciar el mes d'octubre passat, amb una visita de l'alumnat al museu guiada per tècnics de l'equipament. Ens ho explica Xavier Benaque, cap d'Estudis del Conservatori Professional de Dansa.
Els dies 11 i 12 de juliol, per iniciativa de Barcelona Obertura i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona, tindran lloc dos concerts a la platja de Sant Sebastià en el marc de la Regata Cultural, el programa d'activitats culturals que acompanyarà la Copa Amèrica. Serà la segona edició del cicle de concerts gratuïts "Clàssica a la platja", que l'any passat ja van posar en marxa el Palau de la Música Catalana, el Liceu i L'Auditori.
Dels llarguíssims rius de tinta que ha fet córrer el "Rèquiem" de Mozart al llarg de la història, un dels últims exemples és el llibre que el musicòleg Miguel Ángel Marín va publicar fa pocs mesos. L'estudi és fruit d'una primera aproximació prèvia de fa uns anys a partir de la qual l'autor es va adonar que hi havia una certa tradició en la recepció d'aquesta partitura a la península Ibèrica, especialment en ciutats petites i en dates molt primerenques, tant com a part de la litúrgia catòlica com en forma de concert. El llibre "El 'Réquiem' de Mozart. Una historia cultural", publicat per l'editorial Acantilado, deixa clares quines són les quatre principals ciutats de l'Estat on l'obra mozartiana va arribar primer: al llarg dels primers deu o dotze anys del segle XIX, ja es coneixia a Barcelona, Madrid, Sevilla i Màlaga. N'hem parlat amb el mateix Miguel Ángel Marín.
Després d'una etapa llarga d'investigació i dos anys després que es presentés a la Fira Mediterrrània en fase embrionària, el projecte "Vocal Roots", de Maria Coma, ara agafa forma de proposta discogràfica, acompanyada d'un llibre. Divendres és la data de la publicació d'aquest nou llibre disc de la pianista, compositora i investigadora catalana. Hem conversat amb ella per saber com ha anat el procés de gestació d'aquest projecte.
Fa pocs dies es va presentar el cartell definitiu de la 43a edició del FIMPT, el Festival Internacional de Música Popular i Tradicional, que un cop més arriba a l'estiu a Vilanova i la Geltrú. La cantant kurda Aynur Dogan, el cantautor italià Antonio Castrignano i el músic senegalès resident a Catalunya Momi Maiga (a la foto) són alguns dels noms destacats d'aquesta edició, que tindrà lloc a la capital del Garraf de l'11 al 14 de juliol. Els organitzadors del FIMPT posen en valor la necessitat d'observar de prop les noves tendències de la música d'arrel, amb una visió de descoberta.
El concepte "Perseguint un somni" és el que vertebra la programació artística de la temporada 2024-25 del Liceu, que vol ser un viatge per somiar a partir del coneixement, l'art i l'òpera, essent el coliseu de la Rambla un mirall del món actual. La nova temporada permetrà veure set noves produccions (sis òperes i una dansa), tres de les quals liderades pel Liceu: l'estrena mundial de la nova producció d'Àlex Ollé de l'òpera "Lady Macbeth de Mtsensk" de Xostakóvitx; l'esperada arribada del "Lohengrin" de Wagner, en versió de la seva besneta Katharina Wagner, i "Benjamin a Portbou", nova obra d'Antoni Ros-Marbà, que també dirigirà la seva pròpia partitura. Aquestes són algunes de les principals cites liceístiques per al curs vinent.
Avui, un cop més, parlem del programa Som Constructores, una iniciativa coordinada des de l'Associació Catalana per la Pau amb diversos projectes que promouen la denúncia, l'intercanvi i la reflexió sobre els drets humans i culturals de diferents pobles. En una de les línies d'aquesta iniciativa, la música és la protagonista, i des de fa uns tres anys, amb el suport del Taller de Músics i altres entitats docents, tenen lloc intercanvis entre músics de casa nostra i músics d'altres parts del món que dibuixen ponts humans i artístics i funcionen com una experiència d'aprenentatge i traspàs d'idees i vivències. Tot va començar amb l'experiència d'intercanvi amb l'escola de música palestina Al Kamandjati de Ramal·lah (a la foto, Iyad Staiti director general de l'escola) ara fa uns tres anys, i avui hem de posar el focus al Kurdistan turc, concretament a l'Aryen Centre de Van. N'hem parlat amb Tere Palop, coordinadora de projectes de l'Associació Catalana per la Pau.
La Simfònica del Vallès presentarà, aquest dissabte a la tarda, al Palau de la Música Catalana, aquesta nova producció en el marc del cicle Simfònics al Palau. El concert també és fruit de la col·laboració amb Games & Symphonies, i el dirigirà Adrián Ronda, que ja coneix l'orquestra de vegades anteriors i que ha dirigit molts cops aquest tipus de repertori. N'hem parlat amb ell mateix.
La pianista i compositora Lucía Rey, formada als inicis de la seva trajectòria a la ciutat de Madrid, és avui dia una de les músiques més sol·licitades i programades del panorama jazzístic ibèric. Al juliol, a més, farà parada en un escenari proper: serà en el marc del cicle Vijazz de Vilafranca del Penedès, on presentarà el seu nou disc, titulat "Nómadas". Aquest àlbum es mostrarà per primer cop a la premsa el dia 30 d'abril, coincidint amb el Dia Internacional del Jazz, i es publicarà el 16 de maig. Rey ens ha presentat aquest nou treball discogràfic, que conté peces amb un recorregut llarg, perquè algunes les va compondre abans de la pandèmia.
Enguany es commemora el 140è aniversari del naixement de Joan Baptista Lambert i Caminal, compositor, director i pedagog que va destacar, entre altres facetes, com a autor d'obres simfòniques, corals, cançons i sardanes, a més de mètodes didàctics. Coincidint amb l'efemèride, la Cobla Berga Jove ha enregistrat en disc els arranjaments que el músic català va fer l'any 1930 de la música de la Patum de Berga, amb l'objectiu de preservar-la i difondre-la. N'hem parlat amb Joan Serra, representant de la Cobla Berga Jove.
Entre totes les iniciatives que es reuneixen sota el paraigua de la Fira Mediterrània de Manresa, avui ens referim a l'Obrador d'Arrel, un conjunt de programes d'impuls i suport a la creació en l'àmbit de les arts escèniques, la música i la dansa popular i tradicional, que enguany es concreta en l'acompanyament d'una vintena de propostes artístiques. L'Obrador d'Arrel funciona en dues grans línies: el Programa d'Impuls a les Arts d'Arrel i el Programa de Suport a la Creació i Producció. Pel que fa al primer, consta de dues branques: una de dedicada a la dansa, que ja funciona a ple rendiment des de fa tres anys, i un nou programa dedicat específicament a la música. Aquesta nova iniciativa és la que es va anunciar fa uns dies en roda de premsa i en va donar totes els detalls Jordi Fosas, director de la Fira Mediterrània.
L'organista Montserrat Torrent celebrarà demà, dimecres 17 d'abril, el seu aniversari actuant en el Cicle d'Orgue de la Catedral de Barcelona. En el dia del seu 98è aniversari oferirà un concert amb l'organista francès Guy Bovet i tots dos interpretaran obres en solitari i a quatre mans. El concert és d'entrada lliure amb una aportació voluntària.
El Festival Grec escalfa motors un any més. Pocs dies després de la presentació oficial de la 48a edició, tornem a posar el focus en les propostes que més ens toquen de prop: la música i la dansa que, com és habitual, també hi tenen un paper destacat, enguany amb gairebé una vintena d'espectacles. N'hem parlat amb el director artístic del festival, Francesc Casadesús.
Aquest cap de setmana se celebrarà al Conservatori Municipal de Música de Barcelona la 8a edició del Premi BBVA de Música al Talent Individual. Serà una de les més concorregudes dels últims anys, amb 114 candidats que han estat seleccionats prèviament per 23 conservatoris professionals, centres autoritzats de grau professional i centres integrats de tot Catalunya.
Demà dissabte, al centre La Bonne de Barcelona se celebrarà una nova edició de la jornada "Ressonàncies", una iniciativa engegada perquè sigui lloc de trobada de la música clàssica en clau femenina, amb una mirada oberta i flexible, i que rep el suport de l'Acadèmia Catalana de la Música. Dues taules rodones, un taller i dos recitals conformen l'estructura de la jornada, que enguany té com a tema principal els referents. N'hem parlat amb Mar Medinyà, historiadora de l'art, divulgadora i organitzadora de la jornada "Ressonàncies".
Jean-Baptiste Parant és el compositor a qui la clavecinista Eva del Campo ha dedicat monogràficament el seu primer disc en solitari. Tot i la gran manca d'informació que hi ha sobre la seva biografia, es tracta d'un representant de l'apogeu de l'escola francesa del clavecí, que floreix al segle 18, amb la publicació de les obres de François Couperin i Jean-Philippe Rameau, els dos representants capdavanters, als quals van seguir tota una generació de compositors com Claude Balbastre, Pancrace Royer, Jacques Duphly i Michel Corrette, a la qual pertany també Parant. La mateixa Eva del Campo ens ha explicat com ha estat la gènesi de la gravació de l'àlbum.
La fira d'espectacles infantils i juvenils de la capital de l'Anoia enguany arriba a la 35a edició. Entre la quarantena de propostes que tindran lloc entre avui i diumenge, ens fixarem en algunes de les que tenen la música com a element fonamental i inspirador. Ens n'han donat tots els detalls el director artístic de la mostra, Ramon Giné; el tenor David Costa, que és fundador i director musical de la companyia Cor de Teatre, i Marc Hervàs, director de la companyia Príncep Totilau.
Aquest mateix vespre i demà passat, dissabte, es podran veure al Liceu dues funcions d'"Orgia", l'òpera d'Hèctor Parra coencarregada i coproduïda pel teatre de la Rambla amb el Teatro Arriaga de Bilbao (on es va estrenar l'any passat) i el Festival de Peralada (on es podrà veure en el futur). D'aquesta manera, el compositor català va donar forma a la vella idea de posar música a l'obra teatral de Pier Paolo Pasolini de l'any 1966. Calixto Bieito n'és el director d'escena i l'encarregat d'adaptar un llibret que és extremadament fidel al text de l'escriptor i cineasta italià, i el respecta gairebé íntegrament. Han presentat la producció en roda de premsa el director artístic del Liceu, Victor Garcia de Gomar, i els mateixos Parra i Bieito.