Als "Quaderns Tantinyanna", l'Anna s'estressa perquè no dona l'abast amb l'activitat sardanista que es planteja, ara mateix, en un cap de setmana com aquest. Anar de SuperSardana de l'Any o anar de concurs? I en Sergi Vives analitza el tuit de Xavier Pagès (director i compositor) on descriu, clarament, els músics del clàssic que fan mala cara o somriure burleta quan els posen una tenora al costat.
L'àrea de cultura popular de l'Ajuntament de Barcelona ha preparat per la setmana que ve una jornada per conèixer el fet social i creatiu d'una de les representacions més carismàtiques del Corpus; les catifes florals. Aquestes mostres d'art efímer són un treball en equip i en xarxa únic, que permet fer societat, rememorar la tradició i evocar tota la creació. Les jornades de "com fer catifes de flors?" es faran el dia 14 i seran obertes i en "streaming". Us ho expliquem.
Es podria lligar aquests dos termes? Com podríem utilitzar les eines que ens serveixen les noves tecnologies per fer assajos de coral? Bé, antics alumnes de l'Esmuc, amb la formació Cantoría, faran possible un concert aquesta setmana a Santa Maria del pi, de Barcelona, on han posat en pràctica aquests paràmetres.
Coreògraf, director d'esbart i persona bàsica en el panorama dels mitjans al nostre país, Manuel Cubeles, de qui enguany celebrem el centenari del naixement, va tenir un paper destacat en les primeres emissions en català a Ràdio 4 i a Televisió Espanyola de Sant Cugat. I qui ho va viure de molt a prop és Josep Maria Adell, amb qui avui parlem.
Les confessions amoroses de l'Anna Tantinyà aquesta setmana no ens han deixat de sorprendre! Hi pot haver un "star system" sardanista? Fans de compositors o compositores? Seguidors de cobles? "Groupies" de colles sardanistes? Bé, això no ho sabrem, però la carta d'amor de l'Anna a un dels compositors més internacionals que tenim al país, en Marc Timón, és imperdible!
En Sergi ens porta un cas curiós i llaminer. Era el 1933, el juliol. Passa un cotxe prop d'una ballada de sardanes, a la plaça Lesseps de Barcelona, i fa tant soroll que aixafa la ballada. Com acaba la cosa? Doncs amb el cotxe destrossat i una denúncia a la policia. I el conductor era un boxejador! És veritat o és fals?
La Sant Jordi és cul inquiet de les produccions musicals per a cobla. Tant la pots trobar fent música de circ, com ballant o acompanyant bases electròniques. Aquesta vegada, la cobla es posa al darrere d'una de les veus més potents que tenim al país, Josep Fadó. Es tracta d'un concert on sonen els grans temes del repertori cantat per a cobla, sardanes, cançons i altres peces.
A grans trets: cooperació en tots els àmbits i projecció repensada. Aquestes són algunes de les moltes conclusions que es van treure el passat cap de setmana en el congrés que va celebrar el món del folk a Catalunya. En repassem algunes i apuntem al futur amb la seva relatora.
Folkestral pretén orquestrar de manera folk les melodies que els grans compositors del segle XIX i XX van prendre a la música tradicional. Una proposta festiva, jocosa i bromista que intenta, com és habitual en el Quartet Brossa, d'una banda, difuminar les fronteres entre el que és i el que no és popular, i, de l'altra, eixamplar el valor de les grans obres de la història de la música. I és que el quartet reivindica als clàssics que ens tornin allò popular!
Anna Tantinyà, i no és broma, va participar en un rodatge d'un anunci on hi havia de sortir la seva colla sardanista. Detalls del rodatge: els hi van fer la prova d'antígens, els hi van demanar que ballessin com si aixafessin raïm i a la primera va ser bona. Bé, ella ens ho explica. I en Sergi, de tot plegat, en fa un secret. Un Sardacret.
Us oferim un extens i fantàstic resum de la gran final que es va celebrar a Esparreguera. Sentirem els 12 finalistes, els responsables de les cobles, el president de la Confederació Sardanista i, sobretot, els guanyadors de la gala! I, és clar, les sardanes que van guanyar també.
Aquest 24 de novembre és el dia que ha seleccionat el món del bestiari per posar en relleu la seva tasca. I no només l'imaginari català, s'hi afegeixen, també, les figures del territori occità. L'objectiu és afavorir la promoció i la divulgació d'aquest sector dintre la societat, així com implicar i empoderar tot el col·lectiu d'entitats i associacions vinculades a l'àmbit del bestiari festiu per fer-se seva aquesta diada. L'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya és qui lidera aquesta celebració al país.
L'escriptor britànic Matthew Tree fa més de 15 anys que va marxar del Regne Unit. Per aquest motiu no ha pogut votar, com tampoc ho han pogut fer prop de dos milions de britànics pel mateix motiu. Matthew Tree ens explica la decepció amb què ha rebut els resultats obtinguts a la votació sobre el Brexit
La influència britànica en les nostres vides és enorme! Només començant pel nostre programa i la veneració que tenim pels Beatles, el quartet de Liverpool, a Anglaterra. Una de les influències més potents que ens han arribat del Regne Unit és la música i, bàsicament, el pop, que es van inventar ells. En parlem amb Miqui Puig i Matthew Tree, viatgem cap a Londres, on hi ha la nostra enviada especial Anna Cortadas i sabrem també quines reaccions hi ha hagut a Europa amb els nostres corresponsals a Berlín i Brussel·les: Oriol Serra i Albert Elfa.
El dubte de si cal o no canviar la història, o de si canviant-ne petits detalls la resta cau com un joc de fitxes de dòmino....En parlem amb el Miqui Puig a partir d'exemples com ara la sèrie "El Ministerio del Tiempo" o la sèrie de televisió escrita per Stephen King "11/22/63", on envien, a través d'una màquina del temps, un ciutadà a reparar la mort de JFK.
Parlem de xocolata: a mitjans del segle XIX hi va haver una mena de màfia que va transformar les xocolateries en llocs on anar a sucar el melindro tenia un significat força semblant al que avui en diríem un "final feliç". Ens ho explica l'historiador Enric Calpena, realitzador del programa "En guàrdia!".