Tom Daley és campió olímpic i és un dels pocs esportistes que han declarat obertament la seva homosexualitat. Daley va ser una de les icones dels Jocs de Pequín 2008. Era un esportista menut de pell bruna i de somriure constant que es va convertir en tot un fenomen mediàtic pel seu talent i sobretot per una precocitat que actualment ja ha deixat de sorprendre. Daley va debutar als Jocs Olímpics amb 14 anys, un fet que ja no sorprèn, tenint en compte que aquí, a Tòquio, nenes de 13 anys ja han pujat al podi. Tom Daley, aquell adolescent britànic a qui els mitjans de comunicació no han parat de molestar mai, ara és campió olímpic. Després dels bronzes a Londres i a Rio, la glòria absoluta li ha arribat a Tòquio fent parella amb Matty Lee a la plataforma de 10 metres. Més asserenat i més alliberat que mai, ha aprofitat l'altaveu mediàtic que li ha donat Tòquio per ser també més contundent que mai. "Espero que qualsevol jove LGTBI, per abandonat i sol que es pugui sentir, sàpiga que pot aconseguir tot el que es proposi. Em sento molt orgullós de poder dir que soc gai i que també soc campió olímpic. Quan era jove pensava que no podria aconseguir mai res per ser com era, i mira, ara soc campió olímpic. Això demostra que tot el que et proposes és possible." Tom Daley executant un dels seus salts a Tòquio (Europa Press) Un esportista descarat Missatge desacomplexat i valent d'un esportista que de petit va patir assetjament escolar i que mai no ha volgut deixar en segon terme la seva orientació sexual. De fet, a través de les seves xarxes socials, exerceix l'activisme a favor dels drets del col·lectiu LGTBI des de fa anys. Té més de dos milions de seguidors a Instagram i si fa no fa els mateixos a Twitter. Segurament no necessita l'empoderament mediàtic que comporta guanyar un or olímpic, però sap que és necessari per ser el mirall que un dia a ell li va faltar. Daley encarna un discurs vital, perquè, al marge de ser imprescindible, el món de l'esport en va molt i molt escàs. El seu mèrit no és d'ara. I aquesta és la gràcia de Tom Daley. Va saber ser valent quan era més difícil, conscient que això no va d'oportunismes. Perquè l'oportunisme sovint té un preu massa alt. Les medalles li han fet el camí més fàcil i, encara que hagi de ser una mirada reduccionista, nosaltres ens l'alegrem.