50 anys de "Llibertat, amnistia, Estatut i... autodeterminació"

El combat contra la llarga nit del franquisme va trobar en l'Assemblea una plataforma unitària, transversal i ben organitzada. L'oposició al règim feia un salt endavant definitiu i prenia consciència de la importància de coordinar-se contra l'enemic comú. L'historiador Josep Maria Solé i Sabaté destaca com el PSUC, l'organització hegemònica de l'antifranquisme, va impulsar la iniciativa que va propiciar la unitat d'acció de tota l'oposició democràtica. "És el moment en què es trenca l'exclusió absoluta dels comunistes. Neix la idea, impulsada pel secretari general del PSUC, Antoni Gutiérrez Díaz, de la confluència de totes les forces socials, polítiques, culturals, ideològiques, de l'església de base, per tirar endavant un moviment polític que representés la gran majoria del poble de Catalunya contra el franquisme." L'enquadrament de les forces antifranquistes en l' Assemblea va permetre moviments d'aproximació entre tendències ideològicament tan allunyades com el pujolisme i el món comunista. Miquel Sellarès, membre fundador de l'Assemblea, va fer de pont entre Jordi Pujol i el PSUC. "Sempre poso aquest exemple perquè s'entengui: al País Basc, quan es parlava del partit, tothom sabia que s'estaven referint al PNB. A Catalunya, quan es parlava del partit, era el PSUC. Jo era un pujolista, vinc i venia del pujolisme, i la meva funció era lligar el món comunista amb el pujolisme." Hi havia hagut un intent anterior, al maig del 1971, de constituir l'Assemblea, però la policia franquista el va poder avortar. Però no va poder impedir que al novembre d'aquell any, l'Assemblea fes el seu acte fundacional, camuflat entre les misses de la parròquia barcelonina de Sant Agustí. Reunió fundacional de l'Assemblea de Catalunya a l'església de Sant Agustí de Barcelona Miquel Sellarès hi va participar, igual que l'advocada Magda Oranich, que recorda com van burlar la policia franquista. "Estàvem tots amagats a les golfes de l'església, en silenci, i a les dues, quan el mossèn va acabar les misses i va tancar portes, vam baixar i vam fer l'assemblea. Però a les cinc de la tarda, l'església es tornava a obrir i vam haver de sortir-ne abans, de dos en dos." L'antifranquisme català en va sortir unit sota una mateixa divisa, que es convertiria en el clam català contra la dictadura: llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia. Principis fundacionals de l'Assemblea de Catalunya Amb un afegit: l'Estatut havia de ser el pas previ per a l'exercici del dret l'autodeterminació. Una aposta per l 'autodeterminació que s'ha intentat silenciar, segons lamenta Oranich. "Recordo perfectament que l'únic punt en què hi va haver més discussió va ser aquest. Es va endolcir. La proposta era més dura a favor del dret d' autodeterminació, però la gent va votar aquest punt. El que passa és que a molta gent li és més fàcil no llegir-ne el final perquè alguns que aleshores estaven pel dret d'autodeterminació, ara no hi estan." Un raonament que Sellarès explica per la situació de minoria en què es trobaven en aquell moment els plantejaments independentistes com els seus. "Els independentistes érem uns bitxos 'raros', érem minoria. Ens trobàvem que a l'Assemblea hi havia dotze partits d'extrema-esquerra i només un era independentista, el PSAN." L'Assemblea va sintetitzar lluita obrera i reivindicació nacional, consciència de classe i recuperació del català. Manifestació convocada per l'Assemblea de Catalunya a Tarragona, l'any 1976 Va ser l'única plataforma unitària contra el franquisme nascuda amb el dictador encara viu. Rupturista, transversal i mobilitzadora, com destaca Solé i Sabaté. "Quan l'Assemblea feia un acte, estava ple de gent. Quan feia un cinefòrum, estava ple de gent. Quan convocava un festival de la Nova Cançó, estava ple de gent. L'Assemblea de Catalunya mobilitzava tothom. I allò que va ser tan desafortunat del president Tarradellas, quan va dir que a l'Assemblea hi havia fins i tot les porteres, reflectia una mica aquesta veritat." De la transversalitat de l'Assemblea, en dona testimoni ben gràfic Miquel Sellarès, recordant els orígens d'alguns dels coordinadors. "Jo, teòricament, era el representant de la burgesia nacional. Jo, que els meus pares eren treballadors de la base, base, base i, en canvi, el Pere Portabella, fill de la Danone i amb Mercedes Benz, era el representant de l'esquerra important, del PSUC." En un context de forta discriminació de gènere, les dones també s'incorporaven al combat, a través de l'Assemblea. I també patien presó, com a preses polítiques. Així ho recorda Magda Oranich, després de la "detenció dels 113", a l'església de Santa Maria Mitjancera de Barcelona. "Quan ens van detenir, entre els 113 hi havia divuit dones, i la resta, homes. Tot i això, a la presó de dones de la Trinitat, on vam entrar, no es recorda una entrada de tantes preses polítiques juntes." Mobilitzacions de l'Assemblea de Catalunya Amb les primeres eleccions democràtiques del 1977, l'Assemblea es dissol i cedeix el testimoni als partits, deixant per a la història política del país el seu llegat de lluita unitària. Alguns dels seus protagonistes asseguren que la història demostra que quan des de Catalunya es fan plantejaments unitaris, Espanya tremola. Altres lamenten que aspiracions que fa cinquanta anys eren assumides per l'Assemblea ara encara provoquin discussió.

50 anys de "Llibertat, amnistia, Estatut i... autodeterminació"

El 7 de novembre de 1971 naixia l'Assemblea de Catalunya, la plataforma unitària de lluita contra la dictadura franquista