La vida abans de Rosalía i els seus dos Grammys Llatins

La cantant de Sant Esteve Sesrovires ha brillat a Las Vegas en uns Grammy Llatins on el gran triomfador ha estat Jorge Drexler. Rosalía és hereva de cinc catalans que, abans que ella, van revolucionar la música llatina
Blai Marsé
Rosalía ensenya orgullosa els seus dos Grammy Llatins per "Malamente" (Foto: Reuters)

Rosalía ensenya orgullosa els seus dos Grammy Llatins per "Malamente" (Foto: Reuters)

Era la dona més nominada en la 19ena edició dels Grammy Llatins i no ha decebut. Rosalía ha guanyat dos dels cinc premis als quals optava: els de millor cançó alternativa i millor interpretació urbana per "Malamente". A Las Vegas, on s'ha fet la gala, la cantant de Sant Esteve Sesrovires s'ha consagrat a escala mundial al costat del gran triomfador de la nit: l'uruguaià Jorge Drexler i la seva cançó "Telefonía". El barceloní Manolo García s'ha endut el premi al millor àlbum de pop-rock pel disc "Geometría del rayo".

Rosalía ha volgut dedicar un dels guardons a totes les dones que l'han influenciada:

"Vull donar les gràcies a dones com Lauryn Hill, Björk, Kate Bush,  Ali Tamposi... A totes les dones de la indústria que m'han ensenyat que és possible, perquè gràcies a elles jo soc aquí."

Quinze dies després de la publicació del seu segon disc, "El mal querer" (Sony, 2018), i amb aquests premis a la butxaca, el fenomen Rosalía continua sent el tema preferit a les converses de sobretaula i als grups de WhatsApp. Que si la col·lecció de moda, els 15 stories del dia o el vídeo del músic youtuber que demostra que és un geni.

La conversa genera moltes preguntes: D'on li ve la passió pel flamenc? Com ha arribat fins aquí? Voleu dir que n'hi ha per a tant? Segur que no ho havia aconseguit ningú abans? La primera pregunta ja la vam intentar contestar en aquest programa; la segona, en aquest reportatge; i la tercera, la contesto només amb un monosíl·lab: "Sí". El que no tinc tan clar és si hi ha hagut precedents de músics catalans al cas Rosalía.

L'atzar ha fet que el seu destapament internacional hagi coincidit amb la mort de la cantant catalana més universal de tots els temps: Montserrat Caballé. Encara que a "Bagdad" Rosalía demostra que podria ser una gran cantant de lírica, ens fixem en cinc artistes catalans més propers al seu univers musical i pioners a l'hora de crear subgèneres de la música llatina, amb més o menys fortuna a nivell global:

Carmen Amaya (Barcelona, 1918 - Begur, 1963)

La "bailaora" més universal de la història del flamenc era del Somorrostro, a la Barceloneta, ara ja desaparegut.

Tot i la seva curta vida, Amaya va fer el salt a París de molt jove, i es va escapar de la Guerra Civil per acabar desembarcant a l'Amèrica Llatina i als Estats Units.

Amaya va revolucionar el ball, i va marcar un camí renovador que ha arribat fins a Rosalía. En aquest documental podeu saber-ne més sobre la intensa vida de la "bailaora".

Xavier Cugat  (Girona, 1900 - Barcelona,1990)

Xavier Cugat és l'únic català amb quatre estrelles al Passeig de la Fama de Hollywood Boulevard. Va introduir estils llatins com la rumba, el tango o la conga a les grans orquestres americanes.

I si ara Rosalía s'ha guanyat l'admiració i el respecte de Pharrel Williams, Lana del Rey o J Balvin, Cugat tenia al seu voltant mites com Frank Sinatra, Bing Crosby o Rita Hayworth.

La seva història s'explica al documental "Sexe, maraques i chihuahes", que es va emetre al programa "Sense ficció" de TV3.

Peret (Mataró, 1935-Barcelona, 2014)

El regnat del Rei de la Rumba és d'abast planetari, i ningú s'atreveix a discutir que ell va inventar el que coneixem com la rumba catalana. A diferència d'altres estrelles com Julio Iglesias, Peret sempre va prioritzar la família a les gires i compromisos internacionals.

També li van jugar a la contra el fet de participar a Eurovisió en plena agonia franquista i la seva retirada espiritual als 80. Això sí, Peret va sembrar la llavor d'un estil que els francesos Gipsy Kings es van encarregar d'escampar per tot el món.

Estopa (Cornellà, 1976 i 1978)

El debut dels germans Muñoz "Estopa" (1999) va marcar un abans i un després a les vides de molts catalans i espanyols, entre ells la mateixa Rosalía: "A casa meva no s'escoltava flamenc, com a màxim el primer disc d'Estopa, que em sembla un discàs. Recordo fer-me gran escoltant aquest disc", confessava al "5Songs".

Tot i que Peret ja havia introduït elements rockers a la rumba, els Estopa van culminar l'experiment. El llenguatge que feien servir connectava amb dues generacions senceres. Dues dècades després, omplen grans recintes a tot el continent llatinoamericà.

Juan Magán (Badalona, 1978)

El creador de l'electrolatino, un dels grans triomfadors del reggaeton actual, va créixer al barri badaloní de Sant Crist. Com Rosalía, també es va formar musicalment al carrer, i va dedicar els seus primers estalvis a comprar-se un sampler per fer mescles.

Ara, nacionalitzat dominicà, és el músic català que acumula més reproduccions a les xarxes, tot i que pronostiquem que el fenomen Rosalía aviat el superarà. Fem apostes: per quan una col·laboració entre tots dos?

TEMES:
Rosalía

ÀUDIOS RELACIONATS