La Discoteca

Caetano Veloso, guardià de la història del Brasil

Novetat de l'astre brasiler: torna després d'una dècada amb "Meu Coco". També destaquem tres discos de versions amb els Beatles, Jarvis Cocker i el rock català dels 90

Enllaç a altres textos de l'autor

Blai Marsé

Redactor d'informatius especialitzat en música

@blaimarse

Caetano Veloso - Meu Coco

A tocar de la vuitantena, el músic tropicalista continua ben inspirat i demostra que encara té moltes coses a dir, tant a nivell poètic com de crònica social del seu país: "No deixaré que et carreguis la nostra història", deixa anar a "Nao Vou Deixar", un vers enverinat dirigit a un interlocutor que podria ser perfectament el president del seu país, Jair Bolsonaro. I no només això: a "Anjos Tronchos" es pregunta com pot ser que ens dominin uns àngels retorçats des de Silicon Valley al mateix temps que la senyoreta Billie Eilish fa un disc des de la seva habitació amb el seu germà. I parlant d'amor entre germans, el disc es tanca amb una versió preciosa de "Noite de Cristal", de la seva germana Maria Bethania.

 

Diversos Artistes - The Beatles and India 

Els grans coneixedors dels quatre de Liverpool sabreu la importància que va tenir per l'evolució del grup conèixer la música índia i, en especial, el mestre del sitar Ravi Shankar. El documental "The Beatles and India" recull aquesta connexió i el viatge que el grup va fer al país l'any 1968, juntament amb les seves dones i Mike Love, dels Beach Boys, i Mia Farrow. El podeu veure aquests dies al Festival In-Edit, i, si no hi podeu anar, sempre podeu recórrer al disc que complementa la pel·lícula, un recopilatori de versions dels Beatles a càrrec d'artistes indis com Anouska Shankar, Vishal Dadlani o Kiss Nuka . 

 
Jarvis Cocker - Chansons d'Ennui Tip-Top 

Així com els Beatles es van enamorar de l'Índia, la veu del mític grup Pulp fa temps que va tenir un crush amb la chanson francesa dels 60 i 70. D'això va aquest disc: una dotzena de versions de temes de Françoise Hardy, Serge Gainsbourg o Dalida.  L'àlbum es publica coincidint amb l'estrena de la darrera pel·lícula de Wes Anderson, "La crònica francesa", però no és la banda sonora, sinó un contingut extra, a excepció de la cançó que tanca el disc, "Aline", de Christophe
 

Joan-Pau - Cançons de Fi de Segle 
 
El teclista d'Els Pets Joan-Pau Chaves aconsegueix l'impossible: fer sonar els hits del rock català sense esquitxar-se en un excessiu bany de nostàlgia. Us imagineu Ludovico Einaudi o Michael Nyman tocant "La sequia" d'Albert Pla, "L'empordà" de Sopa de Cabra, "Ull per Ull" d'Adrià Puntí o"S'ha acabat" o "Bon dia" d'Els Pets? O intentar fer dormir a una criatura al ritme de "El vol de l'home ocell" de Sangtraït? En aquest disc tot és possible. Proveu-ho. 

ARXIVAT A:
BrasilJair BolsonaroMúsica
Anar al contingut