14F: I ara, què?
Tot i la victòria del PSC, l'independentisme supera el 50% dels vots i pot tornar a governar. Una nit amb canvis de fons i, a la vegada, cert continuisme
14F: I ara, què?
ANÀLISI

14F: I ara, què?

Tot i la victòria del PSC, l'independentisme supera el 50% dels vots i pot tornar a governar. Una nit amb canvis de fons i, a la vegada, cert continuisme

Enllaç a altres textos de l'autor Joan Rusiñol, cap de Política de Catalunya Ràdio

Sotscap d'Informatius de Catalunya Ràdio

@joanrusinol
Actualitzat
TEMA:
Eleccions Parlament Catalunya 2021

Les eleccions d'aquest diumenge deixen una doble fotografia que defineix la complexitat de la política catalana: la nit constata que hi ha canvis de fons i, al mateix temps, tot apunta a un cert continuisme. O dit d'una altra manera: hi ha moviments rellevants dins dels dos grans blocs -l'independentista i el constitucionalista- però continuen sent dues meitats força impermeables.

Tot i la victòria en vots del PSC de Salvador Illa -Miquel Iceta va recordar que no passava des del temps de Pasqual Maragall-, l'independentisme pot tornar a governar. Ara bé, ho farà amb dues premisses diferents a les actuals. El paisatge ha canviat des del 2017. La primera és que l'executiu el liderarà Esquerra Republicana. La diferència del partit d'Oriol Junqueras i Pere Aragonès sobre la candidatura de Carles Puigdemont i Laura Borràs és de més de 35.000 vots. El candidat republicà ha promès que intentarà la investidura per bastir un govern de "via àmplia", estirant la mà també als comuns, que "obri una nova etapa".

La segona premissa a tenir en compte és que per primera vegada els independentistes superen el llindar psicològic del 50% dels vots. Aquí cal sumar-hi els suports a Esquerra, a Junts, a la CUP i al PDeCAT, el partit d'Artur Mas, que serà extraparlamentari.

La CUP pot tornar a tenir la clau

En aquesta campanya, els hereus de l'antiga Convergència s'havien postulat per ser la clau del nou govern i evitar que la majoria depengués, com passa des del 2015, dels cupaires. De fet, va ser la candidatura d'esquerres la que va forçar el pas al costat de l'expresident de la Generalitat. No se n'han sortit i la candidatura que lidera Dolors Sabater -reforçada després de passar de 4 a 9 escons- podria tornar a decantar la balança. Sabater ja demana celeritat i concreció. ERC, Junts i la CUP sumarien una còmoda majoria de 74 diputats.

Durant bona part de la nit, el PDeCAt va retenir un escó per Lleida, el de Marc Solsona, però finalment el van perdre i els seus més de 73.000 vots no els serviran per posar un peu a la cambra catalana.

Una investidura "fake"?

Salvador Illa ja ha deixat clar que, com Aragonès, intentarà la seva investidura com a president de la Generalitat. Coneguts els resultats, En Comú Podem va intentar marcar el seu marc polític i va recordar a uns i altres que un pacte d'esquerres suma. Per això, la seva candidata, Jéssica Albiach, va alertar a Illa que no intenti "una investidura 'fake'". És a dir, que no vagi a un debat per ser investit president sense els vots necessaris, en un context de fatiga de la ciutadania. Els comuns, que han aguantat bé la pressió del vot útil cap al PSC, intentaran fer seure en una mateixa taula els republicans i els socialistes, tot i que uns i altres han deixat clar que són com aigua i oli. Un improbable tripartit sumaria, també, 74 diputats.

L'extrema dreta entra al terreny de joc

Vox irromp com a quarta força al Parlament, aprofitant la caiguda estrepitosa de Ciutadans que va guanyar les eleccions del 2017, en un context de forta polarització. Els de Carlos Carrizosa perden 30 escons i cauen a la setena posició, per sobre d'un PP molt debilitat, amb només 3 parlamentaris per Barcelona. Una reconfiguració del vot conservador -amb tots els matisos i diferències internes- que pot tenir repercussió en clau espanyola. Pablo Casado, del PP, i Inés Arrimadas, surten debilitats davant de Pedro Sánchez del cicle d'eleccions a Galícia, Euskadi i Catalunya. A Catalunya, caldrà veure quina relació estableixen els diferents partits amb l'extrema dreta i si té algun marge per condicionar majories.

Referèndum i amnistia

Més de 1.600.000 catalans han votat aquest diumenge alguna força sobiranista, algun dels partits que defensen una sortida dialogada al conflicte entre Catalunya i Espanya. Formacions que, amb més o menys intensitat, reclamen una via perquè els presos independentistes quedin en llibertat, els exiliats puguin tornar, i Catalunya pugui autodeterminar-se; decidir el seu futur en un referèndum. Són 82 escons. Per això, més enllà de la forma concreta de govern, al nou Parlament hi haurà una amplíssima majoria per treballar en un mateix sentit a l'hora d'encarrilar la relació entre Catalunya i Espanya. I és que el debat nacional ha continuat marcant la campanya, al costat del neguit per la pandèmia i la crisi social.

"President Pedro Sánchez, és l'hora de resoldre el conflicte", va alertar Aragonès. "Sit and talk", va concloure. Diàleg i negociació són paraules que, probablement, tornaran a ressonar en la legislatura que està a punt de començar.

ARXIVAT A:
Eleccions Parlament Catalunya 2021
Anar al contingut