Què passa quan en diem guerra?

Però no comptàvem de viure-ho en directe i al primer món. I ara, de tot plegat, no sabem com dir-ne amb una sola paraula.

Emmanuel Macron afirma sense manies que estem en guerra i Pedro Sánchez ens tracta de compatriotes. A la roda de premsa del govern espanyol, un uniformat ens saluda "Sin novedades en el frente" i ens diu que tots som soldats.

És una manera ràpida, efectiva i una mica barroera de posar-nos en guàrdia: estigueu alerta, això és greu, feu-nos cas. La lluita contra el coronavirus es pot plantejar com una guerra? No ho sé. L'exèrcit hi pot ajudar? Segurament.

"Es deixarà que la veritat caigui com la primera víctima d'aquesta guerra?"

Del que sí que tinc certesa és de quines preguntes es desencadenen quan la paraula "guerra" entra en la conversa pública: qui és l'enemic? És el mateix per a tothom? S'hi val tot, per lluitar-hi en contra? I si no el derrotem, qui en serà el responsable? Quan la donarem per acabada? S'aprofitarà la guerra per instaurar mesures autoritàries? Es retallaran les nostres llibertats en nom del combat contra l'enemic? S'aprofitarà per defugir el necessari i sa costum de retre comptes? Es deixarà que la veritat caigui com la primera víctima d'aquesta guerra?

Mantenir les paraules i el seu significat al seu lloc

Fa molt temps que una de les feines del periodisme, esgotadora però imprescindible, és mantenir al seu lloc les paraules i el seu significat. I el radar ho ha de captar tot: des del reiteratiu  "reino de España y gobierno español" del conseller Buch fins a l'insistent "el virus no entiende de territorios ni ideologías, solo unidos saldremos adelante" de Pedro Sánchez i el seu govern passant pels "anticuerpos españoles luchando contra el virus chino" d'Ortega-Smith.

El famós "relat" ha rebregat els mots fins a buidar-los de contingut, o, el que és pitjor, els ha dotat d'un contingut a la carta al servei del consumidor.

Que el que ens passa encara no tingui un nom no es pot convertir en barra lliure perquè cadascú hi posi el nom que més li convé. I si ho fa, ens ha de trobar als periodistes treballant per fer tornar les paraules al seu lloc. I per saber i comprendre què ens està passant. Per poder-ho explicar.