Les reflexions de nou dones sobre les claus del món que vindrà després de la pandèmia

Nous veus femenines han participat en un programa especial de "Quatre gats" que ha girat al voltant del futur després de la pandèmia. Nou dones des d'àmbits molt diversos han compartit preocupacions i han reflexionat sobre la societat i el funcionament del sistema, arran del xoc que ha provocat la crisi de la Covid-19. Aquestes són les millors frases de Jane Goodall, Yayo Herrero, Maria Àngels Calvo, Nélida Zaitegi, Helena Maleno, Benedetta Tagliabue, Mara Dierssen, Llucia Ramis i Yolanda Sey. Jane Goodall: "El més preocupant és que ja estem afrontant la sisena gran extinció" Jane Goodall és la gran protagonista del programa especial de "Quatre gats" sobre el món que vindrà després de la pandèmia. Ricard Ustrell hi conversa a través d'una entrevista a distància durant al qual la primatòloga explica com ha viscut el confinament i, sobretot, alerta del desequilibri que està portant la humanitat a la destrucció del planeta. "La pandèmia s'hauria pogut evitar. Ens hem negat a escoltar els científics que durant anys i anys han estudiat aquest tipus de malalties. No hem respectat la natura." "Els humans som arrogants. Som els amos, podem fer el que vulguem. I és clar que ho fem. Ho seguim fent, i això suposarà la nostra fi." Jane Goodall, primatòloga "El més preocupant és que ja estem afrontant la sisena gran extinció. Hem perdut centenars de milers d'espècies animals i vegetals, i per sobreviure depenem del món natural." "He procurat que la gent entengués que els animals no són objectes ni coses. No ens hauríem de sentir superiors a ells. Hauríem de pensar en una forma més humana de tractar-los i de relacionar-nos amb ells." Jane Goodall, primatòloga Yaho Herrero: "Cal un pla de xoc social per salvar les famílies i després cal repensar com reconvertir el model econòmic perquè no torni a passar el mateix" L'antropòloga i enginyera Yayo Herrero és una altra de les convidades de Ricard Ustrell. La conversa amb Herrero se centra més en el model econòmic, que ella creu que ha de ser més equitatiu i sostenible i capaç de reajustar les desigualtats a escala global. "No és una crisi abrupta ni inesperada, la comunitat científica ja ens alertava que arribaria i ara necessitem canvis substancials per abordar-la." "És pràcticament impossible frenar radicalment una pandèmia como la que hem viscut si tenim en compte la quantitat de vols, viatges diaris, transport de persones, de mercaderies... És una economia tan hiperconnectada, hipermobilitzada per dalt, que frenar una pandèmia així en aquest moment és gairebé impossible. Per tant, sí que necessitem pensar com relocalitzem l'economia, com avancem cap a un model social en què et moguis molt menys i, si et mous, ho facis amb la força de les teves cames o amb bicicleta, però no de manera tan massiva." "Hi ha una cosa evident, i és que bona part de la humanitat renunciarà a moltes coses, de grat o per força. La clau és com fer-ho, si amb una transformació justa on aquells que puguin viure amb menys ho facin i aquells que tenen molt poc puguin pujar una mica el nivell de consum i cobrir les seves necessitats bàsiques." "Hi ha d'haver un pla de xoc social per salvar les famílies i després s'ha de repensar com es pot reconvertir el model econòmic perquè no torni a passar el mateix." Yayo Herrero, antropòloga i activista Helena Maleno: "El racisme és el que oculta el negoci de l'esclavitud i ara, en una crisi econòmica, necessitarem més esclaus" Ricard Ustrell aborda el problema dels drets humans amb la periodista i activista Helena Maleno. Segons ella, cal posar el focus en les escletxes que les polítiques racistes poden trobar en el món postcoronavirus. "El racisme és el que oculta el negoci de l'esclavitud. Ara, en una crisi econòmica, necessitarem més esclaus." "No ens val la nova normalitat No ens valia l'antiga normalitat. I el que ha passat durant la pandèmia ens ha donat claus. Per exemple, els serveis públics, com en depenem o n'hauríem de dependre com un dret a la salut per a tots i per a totes. La nova normalitat hauria de ser una oportunitat per canviar algunes dinàmiques que teníem abans. No anem pel camí que ho sigui." "Els governs han de ser valents per posar els drets humans al centre del relat de la nova normalitat." Helena Maleno, periodista i activista Nélida Zaitegi: "L'aprenentatge es fa en molts entorns, també a casa" Per parlar d'educació, Ricard Ustrell es troba amb Nélida Zaitegi, presidenta del Consell Escolar d'Euskadi. Zaitegui parla de l'educació com l'eina bàsica per formar les persones que construiran un món millor. Els nens i nenes han de ser competents per viure en el món actual i això vol dir, sobretot, que tinguin competència personal, que tinguin capacitat d'empatia, que tinguin competència ciutadana i social i, finalment, que tinguin valors. "La pandèmia ha fet que ens adonem de la tremenda incertesa en què vivim i en què viurem. Ara sabem que som interdependents, que hem d'anar junts i juntes, que és una cosa de la qual hem de sortir com a societat i no que se salvi qui pugui." "L'aprenentatge es fa en molts entorns. S'aprèn també a casa. Aquests dies els nens i nenes han estat a casa i han après coses que ni ens podem imaginar: a col·laborar, a compartir amb germanes i germans les situacions, el temps que han estat amb les famílies, a parlar, a estar més, també a sentir la por que han vist a les seves famílies. Tot això ho han viscut i són aprenentatges fonamentals per a la vida, molt més que d'altres coses que haurien fet a l'escola." "El més important és que ens tornarem a tocar, que tot això passarà. Els nens i nenes no poden educar-se sense contacte." Nélida Zaitegi, mestra, pedagoga i presidenta del Consell Escolar d'Euskadi Des de Girona, la catedràtica de Sanitat Animal Maria Àngels Calvo parla amb Ricard Ustrell sobre les diferències ètiques i tecnològiques entre el tractament d'una pandèmia amb animals o amb persones i parla també de la importància de l'economia. "La vida humana té un valor, però actualment tenim un problema molt gran. Perquè la vida sigui com ha de ser, hem de tenir una economia que estigui correcta. Si no, també tenim problemes en aquest sentit. És un problema fins i tot ètic dir què poses davant de què." "El gran problema és que l'enemic que tenim ara és un enemic que no veiem, i no hi ha cosa que faci més por que allò que no veus." Maria Àngels Calvo, catedràtica de Sanitat Animal de la UAB La importància de les relacions entre humans i natura, amb Benedetta Tagliabue i Mara Dierssen Una conversa a dues bandes entre l'arquitecta Benedetta Tagliabue i la neurobiòloga i investigadora Mara Dierssen serveix per reflexionar sobre l'evolució de la humanitat i sobre la importància de les relacions que els humans mantenim amb la natura. "Quan em pregunten pel futur, el que més m'interessa és pensar en una evolució humana. M'agradaria que l'arquitectura, a banda de ser més tecnològica, estigués a prop de la naturalesa." "Però potser amb aquesta experiència tenim més força, en aquesta consciència de fer una arquitectura més sostenible, més humana, més centrada en les persones, més amable, que et fa més feliç" Benedetta Tagliabue, arquitecta "Des de l'àmbit de la neurociència estem en el que es coneix com la següent revolució, la revolució neurocientífica. I va molt lligada a una cosa que a mi em sembla molt interessant, que és la cinquena revolució industrial. Ara estrem en la quarta, els 'big data', la robòtica, la intel·ligència artificial La cinquena és més centrar la tecnologia en la persona. No créixer per créixer, sinó créixer per fer un món millor." "Un dels reptes estructurals que tenim és el del canvi climàtic. I no ens hi podem enfrontar com ho estem fent. O anem alineats o serà impossible. O capitalitzem tot el talent que tenim i això passa per la incorporació igualitària. Per la diversitat. Per les dones. Hi som, però encara no hi som. Les dones tenim tendència a cuidar i aquesta tendència serà un dels elements que canviaran les coses." Mara Dierssen, neurobiòloga i investigadora El paper de la cultura amb Llucia Ramis i Yolanda Sey Finalment, l'escriptora Llucia Ramis i la cantant Yolanda Sey parlen de cultura i de la necessitat de dotar-la de la impotància que hauria de tenir. "La gent ha enyorat la cultura durant el confinament, i això servirà per canviar el ritme. El sistema de producció literari frenarà i potser prevaldrà més la qualitat per damunt de la quantitat." "L'ideal seria començar a entendre la cultura com una cosa sòlida, no secundària, que mos en recordam en els moments més crítics, en els moments més conflictius." "Durant aquesta pandèmia ha quedat clar el concepte d'insostenibilitat. Que no se sosté vol dir que no s'aguanta, que el model no funciona, i això s'ha vist en molts àmbits. Potser la idea interessant seria fer que la cultura fos una cosa sostenible, que fos una cosa que aguantàs a pesar de tot, no?" Llucia Ramis, periodista i escriptora "Durant el confinament hi ha hagut un consum de música molt fort i les artistes ens hem vist obligades a fer moltes coses, perquè no s'oblidin de nosaltres; no estem fent directes però no volem que s'oblidin de nosaltres. I, evidentment, ens agrada formar part d'aquests moments una mica més difícils per a tothom. Estar allà també està bé, però ara, quan tornem a fer concerts, quan tornem a obrir els teatres, qui vindrà? Tinc la sensació que la gent segueix tenint por." "S'ha d'entendre que la nostra professió és intermitent. Hi ha països que ho entenen i hi ha una prestació per a això." Yolanda Sey, cantant i actriu